Tag Archives: Actualitat

“De itinere: Gallaecia IX” – Cloenda

Com totes les coses bones, els viatges s’acaben amb una mena de barreja entre el regust amarg del comiat i l’agradable certesa de tornar a la llar, on totes les coses properes ens esperen. De ben segur que Odisseu va sentir una cosa semblant en tornar a Ítaca, la seva estimada pàtria.

I amb el viatge, s’acaba aquesta sèrie d’articles en itinerància, als quals vull posar punt i final amb una recopilació que serveixi a la vegada de recordatori del curs passat i de presentació per a l’alumnat que s’incorporarà al bloc el curs vinent. I és que els clàssics de l’Albéniz i del Cristòfol Ferrer heu treballat molt i bé enguany, tot deixant el llistó molt alt als que els seguireu.

Al llarg de les vacances, els meus fills han anat a la cacera de llatinismes i imatges per a aquesta recapitulació final. Per exemple, les frases llatines  de les imatges següents estan relacionades amb dues expressions que van ser objecte d’articles, de l’Aracne fila i fila o del Clàssics a la romana, de dues companyes vostres. Qui me les comenta i em posa l’enllaç a l’article corresponent? Quins altres articles, la majoria de l’alumnat de Premià, fan referència al tema mortuori? N’hi ha un en especial que demostra que a Premià es va treballar a fons el tema.

haec-est-porta-domini

Catedral de Santiago (Fotografia Arnau Lario Devesa)
ecce-et-rip
Església de Codeseda (Fot. Josep Lario Gómez)

En la segona imatge, la de la làpida, fixeu-vos sobretot en la inscripció superior (ECCE·SACERDOS·MAGNUS) i la de l’extrem inferior (R.I.P.)

I per acabar, passejant per A Estrada, la població que teníem més a prop del nostre allotjament, no paràvem de trobar referències: la floristeria ARTEMIS, el restaurant VELIS NOLIS (casualment regentat per un català), la botiga de roba THEBES, la cafeteria ACRÓPOLISEm sabríeu definir totes aquestes referències clàssiques i determinar si tenen alguna relació amb les característiques de l’establiment a què donen nom?

Salve!!

TERESA

“De itinere: Gallaecia VIII” – Tapissos de la catedral de Santiago de Compostel·la

En aquest penúltim article de la sèrie sobre Gallaecia tornaré a tractar el tema dels tapissos.

He fet dues visites a la ciutat de Santiago de Compostel·la, una de dia i una altra a la tarda-vespre per tal de copsar l’ambient festiu que es respira durant les festes de l’Apòstol, quan un mosaic de pelegrins, visitants i badocs es passeja pels diferents escenaris instal·lats a les places de la ciutat, on se succeeixen espectacles de tots els estils, o bé s’asseu la fresca de les terrasses a escoltar la música i veure passar la vida pels carrers. I he de confessar que no va ser fins a la segona visita a l’interior de la catedral que em vaig sorprendre de la presència inusitada de cinc mosaics de temàtica mitològica exposats entre les magnifiques columnes que la sostenen. No és corrent trobar aquesta mena de manifestacions paganes en el si d’un temple catòlic, però sembla que el museu de la catedral ha decidir posar temporalment a l’abast de tothom aquests tapissos confeccionats a Brusseles a mitjan segle XVII a partir de cartrons de Rubens i deixebles seus. Felicitats per la iniciativa!!

tapis-santiago-satirs
Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

Aquí en teniu un. Hi reconeixeu algun personatge mitològic?

tapis-santiago-amoret

Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

I en aquest, sou capaços de distingir les dues dees que contemplen l’escena gal·lant des de les columnes laterals?

tapis-santiago-artemis

tapis-santiago-afrodita

“De itinere: Gallaecia VII” – Pont romà de Caldas de Reis

Us presento el pont romà de Caldas de Reis, un poble pel qual he passat sovint aquests dies perquè continua essent un nus viari important per enllaçar amb l’autopista Santiago-Pontevedra. Avui he decidit aturar-m’hi per deixar-lo immortalitzat.

dsc_0269

Pont romà de Caldas de Reis (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Digueu-me, amb quin altre article d’aquesta sèrie De itinere: Gallaecia està relacionat aquest monument? Per què?

I encara que no hi tingui res a veure, no puc estar-me deixar-vos una imatge de les meravelloses Illes Cies, un paradís natural que només té l’inconvenient de la fredor de les aigües de l’Atlàntic. Tot i això, val la pena banyar-s’hi i gaudir del meravellós paisatge i la fauna que les habiten. Si aneu a Galícia, no us les deixeu perdre!

dsc_0243a

Illes Cies. Platja de Rodas (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

“De itinere: Gallaecia VI – PORTA COELI”

La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo  reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.

Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.

porta-1

Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:

– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.

– Sempre he sentit a dir que són impies…

-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…

(op. cit. pàg. 177)

I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.

TERESA

“De itinere: Gallaecia V” – POBLAT CELTA DE SANTA TREGA

Mireu quin rètol s’ha trobat el meu fill a l’entrada d’una tapería de Baiona (Pontevedra); per la seva singularitat, de seguida me l’ha vingut a ensenyar. Llàstima que ja havíem dinat, que si no, hi hauríem entrat!

dsc_0165b

Baiona. Façana de la "Tapería Gallaecia" (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Després d’això tocava, doncs, esbrinar alguna cosa més del poble celta, que es va fusionar amb aquests gallaeci originaris de la zona, possiblement els autors dels petroglifs de què parlàvem abans d’ahir. Un dels castra celtes més important de la zona és el de Santa Trega, ubicat en un puig de A Guarda que rep aquest nom. Sembla que la seva ubicació respon a una funció de control del trànsit marítim i l’accés a l’interior a través del riu Miño, en la desembocadura del qual, segons Estrabó, hi havia una illa amb dos molls.  La seva decadència va arribar quan la construcció de vies terrestres reduí la importància del trànsit marítim i les reformes de l’administració romana van promoure l’ocupació de les zones més baixes.

Es tracta d’un jaciment molt gran -hi devien viure entre 3000 i 5000 persones-, amb algunes cabanes reconstruïdes que ajuden a comprendre l’estil de vida dels seus habitants. A les fotografies que segueixen podreu comprovar que avui feia un dia molt rúfol i la boira dificultava la visió global del recinte, però hem de tenir en compte que aquestes circumstàncies metereològiques eren amb les que havien de conviure la major part de l’any els seus pobladors.

dsc_0171

"Castrum" celta de Santra Tegra. Cabana reconstruïda (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0172a

"Castrum" celta de Santra Tegra. Visió general (Fotografia de Josep Lario Gómez)

La pregunta d’avui és clara: Qui és Estrabó i per què és tan important també en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya?

TERESA

“De itinere: Gallaecia IV – A Coruña”

La Corunya ens ha rebut avui en el nostre periple. Sobre la Torre d’Hèrcules, crec que em limitaré a adreçar-vos al complet article de la Margalida, que ja vaig esmentar al primer article d’aquesta sèrie. Quan un tema ja ha estat tractat amb profunditat i solvència, em sembla més profitós referir-m’hi i intentar aportar nous punts de reflexió. Tot i això, compleixo la meva promesa i us envio una foto amb la meva presència per deixar constància que realment hi he estat (sí, sóc la de rosa i blau…). A la segona foto hi trobareu un punt de vista diferent del monument: l’esplèndida vista que es contempla després d’haver pujat -a peu!- els 234 esglaons repartits en diferents trams que separen la base de la part superior del far.

dsc_0151a1

Torre d'Hèrcules. (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0137

Vista des de la Torre d'Hèrcules (Fotografia de Josep Lario Gómez)

D’altra banda, a la ciutat antiga he visitat la casa-museu d’Emilia Pardo Bazán, una dona d’aquelles que trenquen esquemes a la seva època, una comtesa que va preferir disoldre el seu matrimoni abans que renunciar a la seva vocació literària. És per això que el rebedor de casa seva estava decorat amb dos tapissos que representen escenes protagonitzades per dones fermes i valentes com ella. Un d’ells tenia motius clàssics i l’encarregada de l’arxiu, una noia jove molt amable (altre cop), possiblement una becària, que havia fet grec al batxillerat, s’ha afanyat a documentar-se sobre els detalls de la història. Es tracta de la representació de la reina Tomiris (imatge central) que submergeix en sang el cap tallat de Cir en venjança per l’ultratge al seu fill Espargapises, història relatada per Heròdot que va ser molt versionada des del Renaixement; sense anar més lluny el mateix Rubens en va fer una pintura.

dsc_0125b

Tapís de reina Tomiris. Vestíbul de la casa-museu d'Emilia Pardo Bazán (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Què en sabeu d’Heròdot? I dels personatges que protagonitzen aquest episodi històrico-mític? I fem també cultureta general: Qui era Emilia Pardo Bazán?

TERESA

“De itinere: Gallaecia III” – PETROGLIFS

Avui parlaré d’arqueologia i de mitologia, però aniré enrere i enrere en el temps…, fins a la prehistòria. I és que avui he visitat el Centre d’interpretació d’art rupestre de Paredes. En arribar, al final d’una carreretera plena de revolts, m’he trobat un immens cartell que anunciava al vistant que els responsables ho sentien molt, però el recinte estava tancat per obres de remodelació i acabava comunicant al decebut amant de l’antigor que estigués tranquil, que La Xunta està treballant pel nostre bé. La meva cara deuria mostra una decepció tan gran que el vigilant del recinte, al qual m’he adreçat com a darrera sortida, m’ha animat a entrar i fer el recorregut pel jaciment pel nostre compte. Altre cop la proverbial amabilitat dels gallecs, no sento altra cosa cosa que agraïment envers ells!!!

dsc_0114a

Jaciment d'art rupestre de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Es tracta d’un jaciment de petroglifs, gravats rupestres prehistòrics de caràcter simbòlic, realitzats sobre les roques granítiques. Alguns són figuratius, com és el cas del cèrvol de la primera fotografia, i d’altres abstractes, com la mena de laberint circular que hi ha a la segona.

dsc_0111a

Petroglifs del jaciment de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

petroglifos-138

El laberint de Mogor. (Fotografia de Juan Carlos Campos)

El seu significat és un misteri, però se’ls relaciona amb creences religioses, pràctiques rituals i com a marques de territori de cada comunitat. Tots aquests vestigis van afavorir la transmissió d’una rica tradició popular que els van relacionar amb mites i llegendes de l’imaginari col·lectiu de pobles i llogarrets. Qui no ha sentit parlar de les famoses meigas i els seus aquelarres…

Com que sé que alguns de vosaltres esteu interessats pels aspectes mítics i simbòlics de les cultures antigues, us proposo que amplieu l’article amb les vostres precisions, comparacions i comentaris. A la resta us demanaria que em diguéssiu l’etimologia del mot petroglif i el relacioneu amb un altre terme relacionat amb signes simbòlics que comparteix un dels seus ètims.

TERESA

“De itinere: Gallaecia II – Praza do Teucro”

A Pontevedra  em vaig trobar també amb la Praza do Teucro. En un primer moment vaig pensar que segurament seria coincidència que l’indret tingués el nom d’un personatge mitològic grec, Teucro (Teucre en català). “En gallec deu tenir un altre significat o connotació;” – em vaig dir- “ves amb compte, Teresa, que ja comences a veure reminiscències clàssiques a tot arreu…”

pontevedra-praza-do-teucro-west-side

"Praza do Teucro" (Font: Galicia Guide)

Però la meva curiositat no m’ha deixat tranquil·la fins que n’he tret l’entrellat, de tot plegat. Ves per on, resulta que una llegenda renaixentista d’origen erudit fa responsable l’heroi Teucre -sí, el nostre!- de la creació de Pontevedra; sembla que va batejar amb el nom d'”Helenes” aquella ciutat que va decidir fundar en arribar a Galícia. No us sembla un mite fundacional molt semblant al que relaciona Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?

I ara l’enigma: Qui era aquest heroi grec que anà tan lluny a fundar una ciutat? Amb quin cícle mític està relacionat?

TERESA

“De itinere: Gallaecia I – MILLIARIUM”

Benvolguts clàssics i clàssiques,

aquest estiu sóc de vacances a Galícia, tal com ja vaig avançar en un comentari a un article d’El fil de les clàssiques sobre la Torre d’Hèrcules de La Corunya. És aquesta una terra plena d’encants de tota mena: culturals, paisatgístics, etnogràfics, gastronòmics…; i l’amabilitat i hospitalitat dels seus habitants és coneguda des de temps ben antics, potser per això els pelegrins hi acudien i hi segueixen acudint des de tots els racons de món. Enmig de tanta bellesa, doncs, no puc estar-me de relatar les petjades del món clàssic que em vaig trobant pel camí. Espero que enmig de la mandra de les vostres vacances estivals us animeu a resoldre els enigmes que us presento, i si no, ja ho fareu al setembre…

Avui mateix, a la ciutat de Pontevedra, entre les peces exposades a l’interior de les ruïnes de la igrexa conventual de Santo Domingo, he trobat un mil·liari.

dsc_0018a

Pontevedra. Igrexa conventual de Santo Domingo (Fotografia de Josep Lario Gómez)

dsc_0015a1
Mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Ja sé que aparentment sembla una simple columna de pedra, això sí, molt castigada pel pas dels anys; però voldria que em diguéssiu quin és el seu ús i amb quin àmbit del món romà està relacionat. Per ajudar-vos heu de tenir en compte que per Pontevedra passava la Via XIX i també podeu llegir la informació que us ofereix el panell informatiu del museu. Està en gallec, però als que dominem el llatí, el català i el castellà, no pot haver-hi llengua romànica que se’ns resisteixi, oi?

dsc_0016b1

Panell informatiu del mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

Sis Joans de Carles Riba

13595904

Avui es commemora el cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba a El Fil de les Clàssiques i a moltíssims blocs; per això a Aracne fila i fila ens hi unirem amb un Carles Riba diferent, el dels Sis Joans. El vaig conèixer al teatre de la mà de la companyia Príncep Totilau:

 
A mi em va agradar molt, sobretot “Joan brut”; però si llegiu els sis contes segur que també us fascinaran i podreu establir paral·lelismes amb els valors grecs i la tragèdia grega.

Valèria