Aracne (fila i fila)

He batejat així aquest article perquè, anant al Google i posant “Aracne fila i fila” al buscador per anar a la pàgina i comentar els articles que expliquem a classe, he pensat per què devien haver posat aquest nom al bloc i hi he pogut trobar una relació (com bé se’ns mostra en la Presentació).
Un bloc es constitueix per posts i, en absència d’aquests, el bloc no és viu. Llavors el bloc està “viu” perquè el filem amb cada post que hi pengem, com l’aranya que va acabar sent Aracne.
A continuació teniu el mite.

Detall de Les filadores, 1658 (222 cm x 293 cm). És un llenç de Velázquez, conservat al Museu del Prado. Aquesta obra és un dels màxims exponents de la pintura barroca espanyola i està considerada com uns dels grans exemples del mestratge de Velázquez. Al fons hi podem veure Atena i Aracne durant el repte.
[Font: Viquipèdia]

Arancne, filla d’Idmó, un tintorer, era una jove molt famosa per tenir gran habilitat per al teixit i el brodat. Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp acudien per admirar els seus bells treballs en tals arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble d’Atena (deessa de la saviesa i i de les filadores).
Aracne era molt espabilada i bella, però tenia un gran defecte: era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fós gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això, en un moment d’inconsciència, va reptar la deessa, que, per descomptat, va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma d’anciana, li va advertir que es comportés millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia. Ella, orgullosa i insolent va desobeïr els consells de l’anciana i li va respondre amb insults. Atena va muntar en còlera, es va descobrir davant l’agosarada joveneta i el repte es va iniciar.
En el tapís de la deessa, màgicament brodat, es veien els dotze déus principals de l’Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que sofrien els humans que desafiaven els déus.
Per la seva banda, Aracne va representar els enamoraments deshonorables dels déus (Zeus i Europa, Zeus i Dànae, entre d’altres). L’obra era perfecta, però Atena, de la còlera que li va agafar per l’insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i va donar un cop a la jove. Aquesta, sense comprendre, es va sentir totalment humiliada i deshonorada i acabà embojint i penjant-se. Tot i això, Atena no va permetre que morís, sinó que la va convertir en una aranya, perquè continués teixint in aeternum.

Aracne convertint-se en aranya
[Font: Amaltea. Revista mitocrítica]

Un cop llegit aquest mite, algú em podria dir quins sóns els dotze déus principals de l’Olimp i algun exemple dels càstigs que rebien aquelles persones que gosaven reptar els déus i les deesses?

Mar Morillo

1r Batxillerat INS Isaac Albéniz

Espriu i l’amor pel llatí

Tal com avui deia la Margalida a El Fil de les Clàssiques, no ens oblidem de l’amor d’Espriu per les clàssiques i no l’oblidem ja que és un gran referent de tradició clàssica en català. La catosfera avui li ret un sentit homenatge en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i jo us deixo aquí aquest poema per si em voleu ajudar a traduir el llatí que hi conté i a donar-me alguna raó del perquè l’inclou a la Suite VI:

 

Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.

Damunt la vella esquena
sento las bastonades
d’aquest vent.

A poc a poc m’entrava
el ferro de la llança
del meu temps.

Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
-Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m’obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.

Sònia

Segona edició de la matinal clàssica Projecte Neptú

El proppassat divendres 12 de febrer se celebrà al Museu Comarcal d’Igualada la segona edició del Projecte Neptú, una matinal clàssica impulsada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI. Consisteix en una trobada formativa i lúdica que aplega, acompanyats dels seus respectius professors, alumnes de 2n de Batxillerat que estan cursant les matèries de Grec i Llatí en els respectius centres docents de la comarca de l’Anoia. En aquesta ocasió participaren en l’organització de l’esdeveniment els professors i professores Teresa Palomas, Carme Subirà, Guillem Cintas, José M. Cózar, Àngel González i Salvador Oliva, aquest darrer en qualitat de coordinador. Per part del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada Ramon Cemeli i Rita Armejach s’encarregaren dels aspectes tècnics. La trobada fou emesa en directe a través de la xarxa telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada a fi que tot aquell que senti interès per aquesta iniciativa pedagògica, se’n pugui descarregar la gravació des de l’apartat de videoconferències del web del CECI (ceci@cecianoia.org).
Es pot dir que la matinal que l’any passat naixia tot just com una primera temptativa, s’ha consolidat i gaudeix de molt bona salut ja que respecte a l’edició anterior s’ha incrementat el nombre d’instituts que hi han acudit així com també el nombre total de nois i noies (al voltant d’uns 80). En l’edició del Projecte Neptú de l’any 2010, oberta aquesta vegada tant a escoles públiques com a les concertades i privades, hi han participat bona part dels instituts de la comarca de l’Anoia: Pere Vives Vich i Joan Mercader (tots dos d’Igualada), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Molí de la Vila (Capellades), Alexandre de Riquer (Calaf) i Montclar (Jorba). També s’hi han integrat, però, dos centres de fora de l’Anoia perquè els professors que hi imparteixen Llatí són igualadins i col·laboradors habituals de Prometeu Encadenat: Camp Joliu (L’Arboç) i El Pinar de Ntra Sra (Sant Cugat del Vallès).
La jornada s’inicià amb l’assaig de la cançó llatina esdevinguda himne universitari Gaudeamus igitur la direcció del qual anà a càrrec de l’alumna calafina Aloma Giralt, tot plegat mentre els diferents centres anaven arribant a l’auditori. Obriren oficialment l’acte les encoratjadores paraules d’Albert Tulleuda, director del Museu Comarcal i amfitrió de la matinal. A continuació Salvador Oliva explicà als assistents uns quants detalls sobre els objectius i l’estructura de la trobada per donar pas tot seguit a la xerrada del conferenciant que ens visitava. Una de les principals finalitats que persegueix el Projecte Neptú és justament la d’oferir als nois i noies de 2n de batxillerat dels instituts anoiencs una conferència sobre algun dels temes objecte d’examen a la tan temuda selectivitat. Ferran Aguilera, catedràtic de llatí i professor de l’institut Lluís de Peguera (Manresa), dirigí als nostres alumnes una interessant xerrada sobre la poesia ovidiana sota el títol: Ovidi i la poesia de l’època d’August. Ferran Aguilera, actualment en excedència a l’ensenyament per càrrecs relacionats amb educació i cultura que en el present ocupa tant a l’Ajuntament de Santpedor com al Consell Comarcal del Bages, és conegut sobretot pels materials didàctics que ha publicat en relació amb l’ensenyament de la llengua llatina així com per les seves traduccions de Les Metamorfosis i Les Tristes obres ambdues del poeta sobre el qual ens oferí la seva dissertació.
Després d’una pausa per a la distensió i un agradable refrigeri, començà la segona part de la matinal. Es constituïren els grups (un total de 10) on es trobaven barrejats alumnes dels diferents centres. Cada grup havia de respondre de manera anònima a una sèrie de qüestions relacionades amb el coneixement de la cultura grecoromana i de la tradició clàssica a la nostra comarca, una excusa, de fet, perquè trenquessin el gel i intercanviessin experiències i opinions al voltant de l’aprenentatge de les llengües clàssiques. Cada grup escollí el seu portaveu per participar tot seguit en el concurs clàssic on calia competir amb els altres equips tot responent a un seguit de qüestions sobre grec, llatí i cultura clàssica. Una bona preparació, en definitiva, per a les proves de les PAU. L’enfilall de preguntes i el desenvolupament del concurs foren dirigits per Teresa Palomas, professora de l’institut vilanoví Pla de les Moreres. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada membre de l’equip vencedor). Cadascun dels seus integrants s’anà presentant tot especificant el centre del qual provenia. Per homenatjar el grup que havia obtingut la victòria, tota la platea els cantà el prèviament assajat Gaudeamus igitur.
Tancaren l’acte els agraïments dirigits al CECI (pel suport econòmic i tècnic), al Museu Comarcal (per haver brindat les seves esplèndides instal·lacions), al Ferran Aguilera i als professors que havien col·laborat en l’organització d’aquest aplec. Clogué solemnement la matinal la regidora d’educació de l’Ajuntament d’Igualada, Montserrat Mateu, tot adreçant uns mots d’alè tant als alumnes preuniversitaris que omplien l’auditori com als professors que hi havien assistit. La regidora lloà iniciatives com la del Projecte Neptú, matinal lúdico-didàctica a la qual desitjà llarga vida.

Salvador Oliva
IES Alexandre de Riquer, Calaf

Secció d’Estudis Clàssics del CECI, Igualada