Tot invocant la Musa

Ave,

l’altre dia vaig trobar una cançó de hip hop espanyol, Mierda de Kase, que comença amb una invocació a les muses i segueix amb algun llatinisme:

¡Oh! Inmortal Poseidón, el del furioso tridente, a ti me encomiendo en esta difícil empresa, propicia que este velero llegue a buen puerto, permíteme llevar a cabo los designios de Afrodita nacida de las olas, ¡Oh! Calíope, augusta entre las musas, haz florecer el jardín, trae la rima.


Es curiós, oi? Li ho vaig comentar a la Lida i em va dir que busqués obres clàssiques que comencessin amb una invocació a la Musa per tal d’aconseguir la inspiració necessària. Pensava que no me’n sortiria de cap de les maneres; però mireu algunes de les invocacions cèlebres fetes al principi de la Ilíada i de l’Odissea, atribuïdes a Homer, i després el principi dels Treballs i els dies d’Hesíode, representant grec de l’èpica didàctica, i el de l’Eneida del poeta llatí Virgili i comenteu:

Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu.

HOMER, Ilíada, I, 1-7 (trad. J. Alberich)

[youtube]https://youtu.be/MOvVWiDsPWQ[/youtube]

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar partí en el seu ànim,

fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de L’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

HOMER, Odissea, I, 10 (trad. C.Riba)

Muses de Pièria, vosaltres que amb els vostres cants doneu la glòria, veniu i canteu Zeus, adreceu un himne de lloança al vostre pare. Ell fa que els homes mortals siguin ignorats o il·lustres, i que per la seva gràcia siguin coneguts o desconeguts. Zeus que trona en el cel i viu en palaus alteroros fa fàcilment fort a qui vol i amb la mateixa facilitat doblega el qui és fort. També li és fàcil de fer petit el que és abundant i fer important el que és desconegut, i amb la mateixa senzillesa redreça allò que és tortuós i castiga els cors orgullosos. Escolta’ns tu, que ens veus i tens cura de nosaltres. Redreça amb la teva justícia les lleis. I que jo pugui explicar la veritat a Perses.

HESÍODE, Treballs i dies, 1-10 (trad. J.Castellanos)

[…] Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen,

per quin greuge, la reina dels déus un home forçava,

altament pietós, a provar tants de dols, a escometre

tants d’afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tals ires?

VIRGILI, Eneida, I, 12-15 (trad. M.Dolç)

Ara que jo ja he anat als orígens de la invocació a la musa en la literatura grega, podríeu ajudar-me a continuar i esmentar en comentari diferents obres de diferents èpoques, cançons, pel·lícules… que comencin amb una invocació; i de la cançó de Kase i de la seva invocació inicial, què n’opineu? Per cert, sabíeu que també hi ha la Musa dels blocs? Sabeu com es diu i com és? (Per cert, la Lida la va obtenir del mateix déu Hermes quan va anar a les VII Jornades de Cultura Clàssica a Sagunt!).

Irena Jagustín

1r de batxillerat grec i llatí

Un record d’Electra

Bé, després de molt de temps de la nostra estada en el “Teatre Nacional de Catalunya” assistint a la representació de  l’obra de Sòfocles Electra i de tenir tot l’honor de parlar amb la Clara Segura, amb el petit recull del material que tenia d’aquell dia junt amb la cançó que canten Electra i Orestes a l’obra, he fet un muntatge explicant, des del meu punt de vista, el que Sòfocles ens intenta dir. El resultat ha estat aquest. Espero que ho gaudiu i que sigueu bons amb les crítiques!

Rebeca Sánchez
1r de batx. Grec

Comparació de menjars: romans i actuals

De la sortida conjunta que vàrem fer amb els alumnes de llatí de quart al mercat de la Boqueria de Barcelona, tres alumnes de Cultura Clàssica de 3r de l’ESO, alumnes de Manel Codina, us volem presentar el nostre treball que vàrem exposar a classe: una comparació entre els aliments i els àpats dels romans i els nostres.

Melany Sors, Jesús Vilar i Julieta Lorenzo
3r Cultura Clàssica

Odisseu, per Pepita Castellví

He llegit amb molt d’entusiasme en El Fil de les Clàssiques que Vicenç Llorca havia publicat Les places d’Ulisses i he seguit els referents clàsssics de la seva obra poètica, segons indica la Margalida, i que el mateix poeta en el Quadern blau diu amb emoció que d’una manera més que encertada; de seguida que tingui el llibre,  llegiré el seu volum de vint-i-cinc anys de poesia. Ara, però,  he pensant en Ulisses, Ulisses que és Odisseu en grec i aquí teniu els meus versos per a tots vosaltres, lectors i lectores d’Aracne fila i fila:

ODISSEU

Eres viatger de tots els vents,

brau guerrer,

ment rebel,

gavina al cel.

Navegues amb el rumb a Ponent

buscant el camí de les estrelles.

Només el mar,

només el blau

de les ones.

i el blanc de les veles del vaixell

que et porta cap a les teves quimeres.

 

Pepita Castellví