Numerals i etimologies: XI, XII i “aequus”

3 Replies

En la setmana de la ciència m’ha tocat treballar els numerals onze i dotze (XI, XII) i l’ètim, és a dir, la forma originaria, del mot aequus, que significa “igual”.

Pel que fa a l’’adjectiu abans esmentat, si ens fixem en el diftong, ha derivat en la vocal ‘e’, per tant queda “equ-“, que és el prefix que fa referència a quelcom igual, com per exemple: equilàter (triangle), equació… D’aquesta manera podem veure com el llatí també està present fins i tot en les matemàtiques! Qui deia que el llatí era una llengua morta?

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
XI	undecim	undec(im)-	undecimus, -a, -um	—–
XII	duodecim	duodec(im)-	duodecimus, -a, -um	—–

aequus, -a, -um és un adjectiu de 1a classe

PARAULA	TRADUCCIÓ	ÈTIM
aequus, -a, -um	igual	equ(i)-

Mar Morillo

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Els referents clàssics a la publicitat

5 Replies

Avui dia, tot i que no ens ho sembli, el món de la publicitat està impregnat de símbols i referents provinents de la cultura grecorromana. Si no us ho creieu, podeu comprovar-ho en un dels Google Maps de referents clàssics als establiments, que estem portant a terme entre tots, i també us deixo amb aquestes dues grans marques que ens parlen sobre els nostres avantpassats als seus anuncis.

El primer me’l vaig trobar fa un mes a un bar, i es tracta d’una llauna de Coca-Cola, mireu. Interessant, oi? He vist d’altres amb imatges de la Casa Batlló per exemple. Quin significat creieu que té?

Un altre anunci el vaig veure just abans de la meva exposició del Treball de Recerca i, tot i que no té un referent molt explícit, sí que el vaig relacionar amb aquesta importància, actualment en decadència, que li donaven els antics al nom. És una propaganda de Jeep que parla sobre la importància i el prestigi que pot comportar tenir un nom.

“Siente orgullo de tu nombre.

Porque tu nombre es lo que te define.

Porque tu nombre te hace ser quien eres,

Te hace ser único,

Y nadie puede quitártelo.

No hay nadie cómo tú.

Al igual que no hay nadie como nosotros.”

Què en penseu de tot plegat? Col·laboreu afegint més imatges a Photobucket, a l’àlbum d’El Grec i la publicitat i afegiu-les a l’Slideshow!

Coty Ledesma,

Grec i Llatí de 2n Batxillerat.

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

6 Replies

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)

[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.