Dríope i Lotis, un mite ovidià

A veure si reconeixeu el mite d’Ovidi, llegit en la segona part de Narracions de mites clàssics a partir d’aquesta performance de Moeno Wakamatsu:

Us podeu refrescar la memòria amb aquest muntatge que he preparat ad hoc:

Estefania Paladines
4t de Llatí

Més llatí en la literatura

Fa tan sols uns dies que vaig acabar de llegir-me el recull de contes “Los girasoles ciegos” de l’escriptor Alberto Méndez. Aquest llibre, publicat per l’editorial Anagrama l’any 2004, tracta un tema delicat: la postguerra espanyola. Tot i així, l’autor tracta el tema amb contundència, per tal de deixar clar que aquest és un episodi de la nostra història que no hem d’oblidar. L’obra es basa en quatre relats situats temporalment en els anys més durs de la postguerra: entre l’any 1939 i 1942. Tots els relats es presenten amb una aparent independència l’un de l’altre, però es troben hàbilment relacionats entre ells.

Photobucket

[Portada de la 21ª edició de “Los girasoles ciegos”. Font: losefectossecundarios.wordpress.com]

Jo em centraré en el quart i últim relat, titulat “Cuarta derrota: 1942” o “Los girasoles ciegos”, del qual s’ha fet una posterior pel·lícula amb el mateix títol que potser alguns de vosaltres heu vist, estrenada l’any 2008 i dirigida per José Luis Cuerda. Aquesta història, que tanca el llibre, narra la història d’un home, en Ricardo, que viu amagat dins un armari de casa mentre la seva dona i el seu fill el protegeixen en silenci, ja que  les seves idees polítiques no són acceptades pel règim franquista. Paral·lelament, hi ha un altre narrador, un diaca (un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l’orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe) anomenat Salvador i professor del fill de la família protagonista, que exposa les impressions que li causa el seu alumne i en definitiva, totes les seves sospites i pensaments.

Aquest personatge utilitza, al llarg de tot el relat, un gran nombre de llatinismes per expressar-se, completaments integrats en el seu monòleg. Mirant crítiques i comentaris per Internet sobre l’obra, moltíssima gent opina que hi ha molts llatinismes que no s’entenen i dificulten la lectura. És una avantatge, doncs, tenir coneixement d’aquesta llengua quan en alguna obra literària ens apareguin. Aquí us els deixo escrits.

  • …he sido derrotado y por ello me siento sicut nubes…, quasi fluctus…, velut umbra, como una sombra fugitiva. (pàg.105)

  • Bienaventurados los justos, quoniam et ipsi saturabuntur, porque serán hartos. (pàg.106)

  • Ellos pretendieron alterar el orden de las cosas, modificar los deignios del Señor, ignorando que non est potestas nisi a Deo… (pàg.107)

  • …porque necesitaba despertar su inquietud bobalicona: “Numera stellas, si potes, les decía para que se sintieran minúsculos, ínfimos, vasallos. (pàg.107)

  • …usted y los míos sólo hubieran podido decir de mí lo mismo que el Padre pudo decir del Hijo: Oblatus est quia ipse voluit. (pàg.111)

  • Elena era y es la madre de Lorenzo. Voluntas bona, amor bonus; voluntas mala, amor malus. (pàg.115)

  • …si Dios había querido dotar al hombre de una compañera semejante a su primera criatura, adjutorium simili sibi, era también Su Voluntad que yo sintiera la complacencia que sentía. (pàg.118)

  • …aún hoy, cuando los hechos inexorables extinxerunt impetum ignis, han apagado el vigor del fuego, sigo sobrecogiéndome al recordar la cadencia de su caminar pausado. (pàg.134)

  • «Porque ellos serán hartos», pensó, y, casi sin advertirlo, cruzó aquel patio mascullando: ¡Saturabuntur! (pàg.137)

  • Y mi alma emprendió un camino sola sub nocte per umbram, ¿recuerda?, abandonada en la oscuridad de una noche que yo desconocía. (pàg.147)

  • Sine sanguinis effussione, non fit remissio, es cierto, no hay perdón si no se derrama sangre. (pàg.152)

  • Por eso me alineé con los que conquistaron imperios, con los que taparon la boca a los leones, obturaverunt ora leonum, con los que escaparon al filo de la espada, effugerunt aciem gladii. (pàg.152)

  • …tuve en mi mano el arma para castigar a los que, desoyendo la voluntad de Dios, se patriam inquirere, todavía buscan patria. (pàg.152)

[Les pàgines citades corresponen a 21ª edició d'”Anagrama, Narrativas hispánicas”, de l’any 2008]

Alberto Méndez, madrileny nascut a l’any 1941, va morir l’any 2004, deixant tan sols un primer i únic llibre publicat, sense amb prou feines assaborir l’èxit que després de la seva mort tindria la seva obra “Los girasoles ciegos”. Aquest va guanyar el I Premi Setenil al millor llibre de contes i, pòstumament, al 2005, el Premi de la Crítica i el Nacional de Narrativa, quedant així consagrat com un clàssic contemporani. A més, està traduït a diferents llengües.

Photobucket

[Alberto Méndez. Font: elpais.com]

Bé, ja heu comprovat l’important participació del llatí en aquest relat. Ara, m’ajudeu a traduir aquestes citacions? Creieu que es troben ben integrades i són usades correctament?

Aquesta és una prova més de la nostra connexió amb el món clàssic. La narració d’uns fets contemporanis amb l’ús de la nostra llengua mare, què en penseu?  Us animeu a llegir el llibre? 🙂

Sara Cañizares

2n de batxillerat

Mourinho, el dolent fins i tot a Astèrix

Després de la final de Champions disputada a Roma el 2009, es va fer públic que, pocs instants abans d’iniciar-se el partit, Pep Guardiola motivava els seus jugadors amb un vídeo encarregat expressament a un conegut realitzador de TV3, en què les imatges dels encerts del Barça es combinaven amb la música i altres escenes de la popular pel·lícula Gladiator (any 2000, director Ridley Scott). A cavall del triomf blaugrana davant el Manchester UD en aquella final, es va generar una expectació molt alta al voltant del contingut d’aquest enigmàtic vídeo, utilitzat com un revulsiu anímic pel cap de files blaugrana. Fins al punt va arribar l’expectació, que la televisió catalana no es va resistir a emetre’l pocs dies després del partit, en un dilluns en hora punta, tot i que aquesta emissió va comportar algunes friccions amb els titulars d’explotació del film angloamericà.

Sens dubte, aquell inspirat muntatge en vídeo, que en principi havia de ser de caràcter merament privat, va marcar tota una fita en la forma de crear les promocions televisives d’esdeveniments esportius en general, i més particular en el cas del futbol, on és habitual veure els espots i reportatges amenitzats amb música de caire bel·licós, emprada com a banda sonora en pel·lícules del mateix gènere que Gladiator. Però ahir dimarts, per TV3 i arran de la semifinals de la Champions League entre el Barça i el Real Madrid, vam poder veure una nova modalitat de barrejar en l’escudella futbol i l’imaginari romà que molts joves, adolescents i adults de totes les edats tenen gràcies a les historietes d’Astèrix. Evidentment, en aquesta nova revisió d’Astèrix, es van rebatejar els herois gals amb els noms llatinitzats d’algunes de les estrelles barcelonistes… I a què no sabeu a qui se li va encarregar el paper de villà??

Gaby

En Google Maps viatja amb Jàson i els argonautes

Acabem de llegir El viatge dels argonautes, ed. Teide i entre tots els alumnes de grec de primer de la Lida hem decidit de fer aquest Google Maps Viatja amb Jàson i els argonautes. Vols ser un o una argonauta? Doncs, embarca’t en aquesta nova aventura i a veure si entre tots aconseguim arribar sans i estalvis a Iolcos i amb el velló d’or.


Mostra Viatja amb Jàson i els argonautes en un mapa més gran

Per cert, què significa l’anada mítica de Jàson i els argonautes cap a l’Orient? Quin heroi devia atreure navegants cap a la ruta de ponent?

Alumnes de Grec de 1r de Batxillerat.