El dia 15 de desembre el grup de Cultura clàssica de 3r ESO vam poder gaudir d’una sortida al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. El nostre guia va ser en Ramon Coll. Allà vam aprendre un munt de coses.
Primer el Ramon ens va fer una breu explicació de l’exposició Caput aut navis.
«Caput aut navis. A cara o creu» era el nom d’un dels jocs més populars en l’antiguitat, un joc amb el qual encara ens entretenim avui dia. A través de 72 peces del fons del Museu de Granollers, l’exposició us convida a fer un passeig pel món del joc en temps antics. Aquest conjunt de peces de petit format, que normalment reposen en caixes als magatzems, prenen un nou protagonisme i ens expliquen com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval; però no només els infants jugaven sinó també els adults, que interessant!
Les alumnes de Cultura Clàssica 3r a l’exposició Caput aut navis amb en Ramon Coll
Després de contemplar els objectes de les peces de joc romanes, en Ramon ens va fer una explicació de l’exposició permanent del museu amb objectes trobats a les excavacions del jaciment de Can Ferrerons. Tot seguit, vàrem pujar al seu estudi i vam poder tocar objectes romans autèntics (com per exemple una moneda, una tros d’àmfora).
Ara, a avui en dia estem acostumats al fet que els adults només treballin, però en aquella època no, era l’habitual jugar i passar-ho bé.
Els comentaris de les alumnes i companyes de Cultura clàssica de 3r són aquests:
-Hola, soc la Martina, ha estat divertit perquè ens han explicat sobre coses antigues i hem jugat a jocs.
Hola soc la Irene, la meva opinió sobre la sortida és que va ser molt interessant. I crec que he après molt sobre els jocs i les moltíssimes coses que ens va explicar en Ramon. La part que em va agradar més va ser jugar al jocs romans, sobretot al gronxador (el meu joc).
-Hola, sóc la Carla, la meva opinió sobre la excursió del museu és que em va agradar molt aquesta experiència, ja que he après nous jocs antics, i n’hem practicat alguns.Hi ha hagut coses que ens ha explicat en Ramon Coll que no esperava però m’han agradat bastant i tornaria a escoltar una explicació com aquella. La part que he disfrutat més ha sigut quan hem fet l’estona de practicar els jocs romans.
Hola, sóc la Jainabu i la meva opinió de la excursió del museu ha sigut una nova experiència que no m’he perdut gràcies a la insistència de la nostra professora, encara que no he entès molt bé el que ens han explicat però m’ha agradat molt. La part que més m’ha agradat ha sigut quan hem jugat els jocs.
Hola sóc la Maria, la sortida em va agradar molt va ser molt interessant i vaig aprendre molt, sobre temes que m’agraden, el que més em va sobtar va ser els ossets amb els que es jugava antigament per la quantitat de jocs que es poden fer amb tan poca cosa i an comentar-ho al meu pare em va dir que ell també hi jugava, però amb pedretes.
Hola sóc la Roberta i la meva valoració és que la sortida va ser prou interessant i ens van explicar moltes dades sobre els jocs que no sabíem i vam obtenir informació sobre un tema que esta infravalorat.
Hola sóc l’Helena i la meva opinió sobre la sortida al museu es que ha sigut molt entretinguda i he après com jugaven el romans en aquella època. Tots els jocs han sigut molt diverits i ha sigut la meva part preferida.
Hola, soc la Sara i la meva opinió sobre la sortida és que va ser molt interessant i vam rebre molta informació, bona i important.
Hola soc l’Olivia, crec que la sortida va ser interessant i que ens van explicar molt detalladament tota la informació. La part que em va agradar més és la dels nostres jocs, ja que va ser molt divertit!
Hola, sóc l’Ona i m’ha agradat anar d’excursió. Encara que en alguns moments on en Ramon explicava història, em vaig avorrir una mica, però va ser interessant poder tocar aquelles peces antigues. Quan vam jugar a jocs ja acabada la visita al museu, em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé.
Hola, soc la Paula i la meva opinió sobre la sortida al museu és que va ser molt interessant. Havia parts que es feien molt llarges, però vaig aprendre moltes coses.El que més em va agradar va ser jugar als jocs, va ser la millor part i m’ho vaig passar molt bé.Tornaria a anar, però no faria tan llarga l’explicació.
Hola, sóc la Marina i crec que va ser molt interessant i entretingut, em va agradar bastant. Va ser una sortida diferent a les altres.
I la meva és que el Ramon ho ha fet possible!
Al final, després de l’exposició, a fora, com que feia un dia assolellat, a la placeta, vam jugar els jocs romans, que uns dies abans els vam plantejar i ens van repartir.
Aquests són uns dels jocs que vam explicar i jugar.
Cinc ossos
Aquest joc és pot jugar de moltes maneres, es juga amb tabes, uns ossos de les cabres amb forma rectangular. Aquest joc és molt antic,i hi jugava la gent de camp, com els fills dels pastors.
Es juga amb un petit grup de 3 a 5 persones encara que poden ser més, els jugador es posen en rotllana i comença un i agafa les cinc tabes, les tira a l’aire i posa la mà a sota i intenta que les tabes li caiguin a sobre, si cau alguna li toca al següent fins que algú aconsegueix agafar totes.
Harpastum, també conegut com a harpustum, era una forma de joc de pilota durant l’Imperi Romà. Els romans també li donaven el nom a la bola petita amb què es jugava. La bola usada era petita (no pas gran com al paganica, o futbol) i dura, probablement de la mateixa mida i solidesa que la de softbol. La paraula harpastum és la llatinització del grec el neutre d’Aquest joc era pel que sembla una versió romanitzada versió d’un joc grec joc anomenat phaininda o d’un altre joc grec, Implicava una considerable velocitat, agilitat i esforç físic.
Poc se sap sobre les regles exactes del joc, però les fonts indiquen que era un joc violent i els jugadors sovint acabaven a terra. A Grècia, un espectador (de la forma grega del joc) podia acabar amb una cama trencada si quedava atrapat al mig del joc.
Hi jugaven els legionaris romans a la Bretanya l’any 43 dC
El terreny de joc era un rectangle delimitat amb cordes, l’objectiu del joc consistia a portar una pilota a l’altre extrem del camp, utilitzant tota la violència que fos necessària, excepte matar. El “punt o gol” es feia quan la pilota tocava la corda, llavors acabaven les baralles entre els jugadors. Aquest mètode d’entrenament enfortia el legionari, no el deixava pensar per ell mateix, sinó com una unitat conjunta, i l’obligava a una estricta disciplina, bàsica a les legions.
D’aquest esport deriva el calcio storico florentins, amb 27 jugadors per equip. Al joc romà n’hi havia 4 o 6 per equip, oficials contra soldats
Caput aut navis: Cara o creu
Ens agrupem en parelles. Una persona té una moneda i les dues han d’escollir si volen cara o creu. Tiren la moneda cap amunt i l’agafen sense que es vegi el resultat, per després destapar-ho i que es vegi si ha sortit cara o creu. Guanya la persona que ha escollit a l’inici la mateixa cosa que surt a la moneda.
Ocellatis: Bales
Va sobre fer un cercle de 50cm i allà has de posar unes bales de fang a sobre i amb unes altres bales de fang has d’intentar que surtin del cercle i les que surten te les quedes i això es juga de 3 a 5 persones.
Digitis micare/ morra
El joc tracta sobre esbrinar el número que la teva parella està amagant a la seva esquena. Hem de fer parelles, i una d’elles ha de fer un número amb les mans, i l’altre l’ha d’esbrinar.
ANDABATE/ A QUI HE TOCAT?
El joc tracta que vàries persones amb els ulls tancats han de buscar una persona i si la reconeix ha d’aixecar la mà i, si endevina la persona, guanya el joc i es converteix en àrbitre.
La mosca de bronze:
ORBIS O TROCHVS / CÈRCOL
Aquest joc tracta de saber controlar un cercle.
S’ha de tirar el cercle de forma que torni a tu, i que no s’escapi. Pot semblar una tasca fàcil però no ho és pas.
S A L T A R A L A C O R D A
Aquest joc romà és un de molt antic i es coneix encara avui en dia. És el joc de saltar a la corda. L’origen és desconegut, però es creu que els nens i nenes d’aquella època es divertien saltant a cordes formades per trenes.
Els materials que es necessiten són molt simples; una corda (bastant llarga).
El joc comença amb dues persones a cada extrem de la corda, donant-li voltes, prou grans per què la gent pugui saltar i no es doni amb el cap, a un costat hi ha una fila de persones preparades per entrar. Quan decideixin, entra la primera persona corrents i es posa a saltar, quan porti uns quants salts, pot entrar el següent, i així fins batre el rècord de persones saltant.
Atenció! Si algú para la corda, es torna a començar de nou.
Funem traere / estirar la corda
Es tracta d’estirar la corda, ens repartim en dos equips. Cada persona es prepara per tirar la corda, per veure quin equip és el guanyador es pinta el terra amb 3 línies, una per saber la meitat de la corda i les altres dos per saber fins on en d’estirar la corda i qui atravessi la segona línia guanya.
Llançament de disc. Vaig portar un frisbee, ja que un disc de bronze podia causar molts problemes i ho vaig substituir. La màxima distància va ser 29 metres.
Després vam jugar al pica paret. Fer el joc va ser fàcil de fer, ja que encara avui en dia es fa. Només calia portar de material un guix. Ens ho vam passar bé i va ser molt divertit.
Tactere et devenire Tocar i parar
L’objectiu d’aquest joc és no ser l’últim a arribar a la paret.
El joc consisteix a anar saltant fins a la paret i intentar no ser l’últim a arribar.
Els jugadors es posen en una filera en línia recta i van saltant fins a la paret mentre canten “Serà rei el que ho faci bé i el que no ho faci, no ho serà”. Hi ha una persona que para i els hi contesta “La pesta prendrà al darrer en arribar”. Després el que para es gira i si veu algú que es mou, ha de dir el seu nom i al que li han dit ha de tornar cap enrere. L’últim a arribar ha de parar a la següent ronda.
I com diu Plató «Es coneix més a una persona amb una hora de joc que en un any de conversa».
Martina Lloret
Cultura clàssica 3r ESO.
