Ave, dimoni!

Saluete aràcnides i àracnids!

Com cada any durant el més de maig, als badalonins i badalonines ens arriben les festes majors, unes festes que mantenen el caràcter tradicional però amb un element propi de la ciutat: la Cremada del Dimoni. Trabucaires, música simfònica, diables que escupen foc, timbalers, gegants, batucades, castellers tocant el cel amb la mà…, vesteixen els carrers de festa i alegria per homenatjar el nostre copatró, Sant Anastasi.

 Cartell Festes de Maig, Badalona 2014 (Ajuntament de Badalona)

Abans de centrar-me en el tema principal de l’article, el dimoni, m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre l’origen de les Festes de Maig de Baetulo o festes de Sant Anastasi, que havien estat tradicionalment de caràcter religiós. Amb els anys però, això va anar canviant i passada la Segona Guerra Civil, la Confraria de Sant Anastasi va decidir crear un nou acte perquè la ciutat tingués la seva propia festa. Així doncs, van anar per feina i van revisar tot tipus de documents i llibres fins a trobar, en una obra del Baró de Maldà, Calaix de Sastre, l’entrellat per a crear la tradició. Aquest llibre, contava com uns pescadors, l’any 1785, cremaren un figurón a la platja de Badalona i, a partir d’aquests fets, els membres de la Confraria de Sant Anastasi idearen, l’any 1940, un dimoni que esdevingué símbol de Badalona fins als nostres dies.

El primer dimoni que van veure cremar els badalonins, com a acte de cloenda de la passada del sant, va ser el de l’11 de maig de 1940 a l’explanada de les excavacions, que és l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya i va finalitzar amb un espectacle pirotècnic. Amb els anys i l’experència s’anaren millorant molts aspectes de l’acte: la localització, el dia, els dissenys…

En els nostres dies, el dimoni es crema a la platja, ja que la descoberta de les termes romanes de Baetulo i la construcció del Museu de Badalona van obligar a canviar l’emplaçament.

Aquest any el dimoni és molt especial, sobretot per aquells que som uns grans amants de la cultura clàssica. Es tracta d’un soldat o gladiador romà, i tot i que al llarg dels anys la temàtica ha intentat tractar temes de l’actualitat com ara l’economia, el canvi climàtic, esdeveniments socials…, sembla que aquest any han volgut rememorar els orígens de la nostra ciutat, Baetulo. Per fi han explotat un dels records històrics més importants que tenim, perquè com molts sabeu, Baetulo va ser la ciutat que fundaren els romans l’any 100 aC i que aquesta destaca per la seva excepcionalitat, ja que és una de les poques ciutats habitades de Catalunya que conserva unes restes tan ben mantingudes. Així doncs, si teniu oportunitat, us convido a fer una visita pel Jardí de Quint Licini, les termes, el Decumanus, la Casa dels Dofins i el conducte d’aigües.

A continuació, us presento un vídeo on apareixen alguns dels dimonis més representatius de la ciutat de Badalona.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9g6-skfgAEA[/youtube]

I ja per posar punt i final al meu article, vull acabar explicant que des de fa setze edicions, el dimoni és dissenyat pel guanyador del concurs “Crema’l tu” en què els participants han de dissenyar el model  i, si aquest és escollit pel jurat, es converteix en el que es cremarà el dia 10 de maig a les 22h de la nit. Des de Badalona, us convido a veure com el soldat romà és derrotat per les flames del foc. A més, gaudireu d’un munt d’activitats, com ara concerts, espectacles pirotècnics, danses… Us enllaço el programa de les festes perquè us animeu a acostar-vos-hi.

I unes preguntes perquè acabeu de conèixer  de ben a prop la meva civitas:

  • Quin any vàrem tenir una diablessa a la ciutat? Quins dos artistes s’encarregaren del disseny del dimoni durant molts anys? Què em podeu dir d’ells?
  • Qui ha dissenyat el dimoni d’aquest any 2014?
  • Quin dia es podrà visitar visitar gratuïtament l’espai de les Termes, el Decumanus, el Jardí de Quint Licini i la Casa dels Dofins durant la nit? Quines activitats s’hi realitzaran?

Salut i bones festes Majors!

MARINA SALAS ZAMORA, Institut Isaac Albéniz (Badalona)

Els mites en vinyetes

El treball sobre Narracions de mites clàssics que hem realitzat a l’Institut Isaac Albéniz es divideix en tres apartats. En aquest article parlarem de l’últim apartat, la recreació d’un mite lliure. Han sortit diversos tipus de treballs de recreació (tots molt originals), però ens centrarem particularment en els còmics. Hem tingut dos grups que n’han fet un: l’Alba García i el Miguel Ángel Rubio (Leucòtoe i Clítie) i el nostre grup, Marta Mèndez, Elena Garriga i Laia Ferrer (Atalanta i Hipòmenes).

El primer grup va aprofitar les obres d’art del punt dos (pervivència) per fer un còmic amb les imatges, que no és gaire comú, ja que la majoria dels còmics són amb dibuixos. Van incloure text extret del llibre o frases curtes que diuen els personatges amb bafarades.

Còmic de Leucotoe i Clitie, per Alba García i Miguel Ángel Rubio

Si esteu interessats en fer una ullada més detallada del còmic, aquí us deixem inserit l’enllaç corresponent.

En el nostre cas vam triar el d’Atalanta i Hipòmenes perquè va ser el mite que més ens va agradar d’entre els que vam treballar a fons. Dins d’aquest apartat, hem fet dues feines: la primera és un petit vídeo amb imatges diverses del mite i una veu que relata la història breument acompanyada amb una música suau de fons. Per l’altra banda, vam fer un còmic amb un programa anomenat Pixton sobre la mateixa història.

El mite d’Atalanta i Hipòmenes tracta d’una noia que guanyava fins i tot els homes en les competicions de cursa. Un dia, va preguntar a l’oracle si necessitava un espòs, i aquest li va respondre que no n’hi feia falta cap. Llavors Atalanta va decidir que, a tots els homes que volguessin casar-se amb ella, els reptaria amb una cursa. Si ells guanyaven, podrien casar-se amb ella, però si guanyava Atalanta, serien travessats per la seva llança. Tot i així, molts homes es van presentar al repte i van morir en l’intent. Hipòmenes estava d’espectador rient-se dels concursants per haver acceptat aquell repte de mort segura a mans d’una dona. Però quan va veure la bellesa d’Atalanta, se’n va enamorar i va demanar-li si podia competir contra ella. Atalanta, en veure el seu valor, va aconsellar-li que no ho fes. Igualment Hipòmenes va voler fer-ho i va anar a demanar ajuda a Venus, la qual li va donar tres pomes d’or. Va començar la cursa, Atalanta veia la possibilitat d’avançar-lo, però alguna cosa li impedia fer-ho. Quan Hipòmenes va veure que Atalanta tenia l’oportunitat d’avançar-lo, va llençar la primera poma. Atalanta es va aturar per agafar-la, però quan va veure que Hipòmenes l’havia avançat, es va afanyar a agafar-lo. Més endavant, Hipòmenes va llençar la segona poma i Atalanta va tornar a aturar-se per agafar-la. A la recta final, Hipòmenes va llençar l’última poma cap a l’altre cantó i Atalanta va caure en el seu parany. D’aquesta manera, Hipòmenes va guanyar la cursa i va poder casar-se amb ella. Amb tantes emocions, Hipòmenes no va donar les gràcies a Venus per haver-lo ajudat, i aquesta es va enfadar. Un dia, com a venjança, va incitar Hipòmenes a fer l’acte sexual amb Atalanta en un lloc sagrat. Cíbeles enfadada, va decidir convertir-los en dos lleons, els quals porten el seu carro. D’aquesta manera estarien sempre units però no podrien fer l’amor.

perfi.png

Igual que l’altre còmic, també us deixem un enllaç per poder llegir-ho.

Quines diferències trobeu entre els dos tipus de còmics? Com que no hem explicat gaire del primer mite anomenat, feu una recerca i expliqueu-nos que us ha semblat?

Coneixeu algun programa per crear còmics que no hagi emprat cap dels dos grups?

Elena Garriga i Laia Ferrer (4ESO)

Tarraco ens fa reviure els clàssics

Ja fa prop d’un mes, els alumnes de llatí de 4t ESO i de Batxillerat acudiren a Tarragona per veure una comèdia romana anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute i una tragèdia grega anomenada Les Coèfores d’Èsquil. Entre obra i obra, vam visitar la muralla que envolta Tarragona, vam veure la maqueta de Tàrraco i abans vam passejar per l’aqüeducte i la pedrea del Mèdol.

Us deixo amb un tast del dia que vam passar:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ghPG9SXuRhk[/youtube]

Guillem Tur i alumnes de Llatí de 4t

Alejandra Pizarnik, la Diana de la poesia

És ben sabut que l’ambiciosa (i en certs aspectes, elitista) literatura modernista, es troba constantment en una recerca interminable de la bellesa en les seves obres. I de vegades no hi ha major bellesa que les referències mitològiques a éssers fantàstics i meravellosos, o sinó, déus bondadosos, mentiders, clars i foscos.
En un context literari tan atent amb l’estètica, trobem la naturalesa simbòlica i amb algunes pinzellades avantguardistes de la magna poesia d’Alejandra Pizarnik (Avellaneda, Argentina), 29 d’abril de 1936 – ibídem, 25 de setembre de 1972).
El turment, l’existencialisme i la depressió que va sentir Alejandra durant la seva vida sencera (a la qual va posar fi ella mateixa amb una sobredosi, deixant en la literatura llatinoamericana un llegat irreemplaçable), poden ser fàcilment simbolitzats en la literatura amb referències a déus, ja que sense anar més lluny, la religió clàssica està plena de mites que ens adoctrinen en els aspectes més humans de les persones (irònicament no protagonitzades per “humans”, sinó deïtats).
En marxar, Alejandra ens va deixar una gran quantitat de col·leccions de poemes que avui podem gaudir; destaco en aquest apunt “L’arbre de Diana”, un recull d’obres neosurrealistes que va marcar un abans i un després pels artistes avantguardistes argentins.


“L’arbre de Diana” abasta amb el seu títol una actitud de caçadora, angoixant i fins i tot salvatge; referència a la deessa romana de la caça i la lluna (un símbol comú en la seva obra). Diverses anàlisis (inclòs, humilment, la meva, recalquen la possibilitat que amb aquest títol Alejandra estigui donant-li un sobrenom al seu Jo poètic; una caçadora … D’ella mateixa, caçant en la seva pròpia ment. Jutjant per la naturalesa infamant dels poemes d’aquesta col·lecció, en què demostra un característic odi al seu propi ésser, Pizarnik destaca una necessitat gairebé asfixiant d’estabilitat.
Pizarnik explora amb el seu arc i les seves fletxes (el seu talent i l’ampli vocabulari espanyol) la terra més inexplorada per a ella: els seus propis pensaments.
Deixo annex a aquest apunt un fragment de l’obra anomenada com el títol de la col·lecció, amb un link per a la versió sencera d’aquesta, ja que és massa llarga per posar-la aquí. Prepareu el vostre arc i caceu en el poema les vostres pròpies anàlisis subjectives de la relació entre les seves paraules i el mite de Diana, molt més notable del que sembla en un principi:

1

He dado el salto de mí al alba.
He dejado mi cuerpo junto a la luz
y he cantado la tristeza de lo que nace.

2

Éstas son las versiones que nos propone:
un agujero, una pared que tiembla…

3

sólo la sed
el silencio
ningún encuentro

cuídate de mí amor mío
cuídate de la silenciosa en el desierto
de la viajera con el vaso vacío
y de la sombra de su sombra

4

Ahora bien:
Quién dejará de hundir su mano en busca del
tributo para la pequeña olvidada. El frío pagará.
Pagará el viento. La lluvia pagará. Pagará el
trueno.

a Aurora y Julio Cortázar

5

por un minuto de vida breve
única de ojos abiertos
por un minuto de ver
en el cerebro flores pequeñas
danzando como palabras en la boca de un mudo

Álex Aguilera

1r de Batxillerat Humanístic