Qui va ser Viriat? Quin llatinisme es podria aplicar a aquest esquetx de Cruz y Rayo sobre Viriat?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/jR8ncR4Bf9Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Qui va ser Viriat? Quin llatinisme es podria aplicar a aquest esquetx de Cruz y Rayo sobre Viriat?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/jR8ncR4Bf9Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sigmund Freud, propulsor de la psicoanàlisi, va anomenar complex d’Èdip al conflicte emocional que es dóna a la infància de tot ésser humà de sexe masculí quan, d’una banda, sent una atracció sexual inconscient per la mare i, per l’altra, sent un odi (també inconscient) pel seu pare. Com ja us haureu imaginat es va inspirar en el mite d’Èdip per posar el nom a aquest conflicte emocional que té lloc fins als set anys.
Per a qui no ho sàpiga el mite és el següent:
Infantesa
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l’Oracle de Delfos, el qual els advertí que “el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare”. Laios, en veure néixer el seu primer fill, tement l’acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va alimentar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.
Aviat Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l’enveja dels seus companys de joc, fins que un d’ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea consulta l’Oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots el oracles, li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: “No tornis mai al teu país d’origen si no vols cometre l’assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare”. Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originària.
Fugida de Corint
Èdip marxa de Delfos a l’aventura cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d’una disputa Èdip mata aquest home vell, qui tràgicament era el seu pare Laios. Així s’acompleix la primera part de l’oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l’Esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l’entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li’n donaven resposta els devorava. Creont, germà de Iocasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d’aquesta lacra que s’enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre.
L’enigma de l’Esfinx era:“Quin és l’animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dues i a la tarda tres?”. Èdip, delerós de glòria i curull d’enginy, va anar a l’encontre de la bèstia i va respondre: “L’home. A l’infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó”. L’Esfinx enfurismada se suïcidà en sentir la resposta d’Èdip. Aquesta actitud altiva que sempre va mostrar és un dels motors de la tragèdia: l’hybris o petulància davant els déus pel fet de no acceptar del tot la condició humana. Aquests solen fer pagar dolorosament aquesta pretensió amb humiliacions i violència i només quan l’home ha comprès la seva condició pot trobar la pau.
L’horror d’Èdip
Així fou com Èdip esdevingué rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etèocles i Polinices i també dues filles, Antígona i Ismene. Molts anys després del matrimoni una pesta horrorosa assola la ciutat. És l’inici de la trama d’Èdip Rei de Sòfocles. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s’estengué a tota la ciutat. Èdip envià Creont a Delfos per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confessà que el va recollir d’infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobrí que el seu destí s’havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-ho: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, se suïcidà penjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d’una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.
Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.
Hem sabríeu dir quin nom rep aquest mateix conflicte quan és la nena qui se sent atreta pel pare? En quin mite està inspirat?
Mireu aquest anunci publicitari argentí i comenteu què us sembla:
Verónica Vega. Llatí i grec 2n de batxillerat
A mans de la deessa Juno, us convido a contestar aquestes incògnites, tot escoltant la definició de cada una de les lletres de l’abecedari llatí:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/k2UCkf0ZcWI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Marta Mejías, llatí de 2n batxillerat
Aquesta cançó és de Nach Scratch (hip-hop), encara que es lògic i fàcil hauríeu de dir quina és la relació entre aquesta cançó i la mitologia. A quina mitologia pertany el mite de Pandora?
Vinga que us ho poso fàcil.
Guillem 2n batxillerat de llatí
Sabeu qui és la deessa Juno?
Juno era l’esposa de Júpiter (Hera i Zeus, respectivament en grec). Júpiter va tenir moltes dones al llarg de la seva vida, però diuen que Juno era especial, a ella l’estimava realment. Juno era molt gelosa, i Júpiter sempre tenia moltes aventures amb altres dones, i això la posava molt furiosa, i sempre se’n pescava alguna per fer-ho passar malament a les amants del seu marit.
Segurament us estareu preguntant que fa el cartell, la fitxa i el tràiler d’una pel·lícula amb una introducció sobre una deessa, oi?

Direcció: Jason Reitman.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).
Guión: Diablo Cody.
Producció: Lianne Halfon, John Malkovich, Mason Novick i Russell Smith.
Música: Mateo Messina.
Fotografia: Eric Steelberg.
Muntatge: Dana E. Glauberman.
Disseny de producció: Steve Saklad.
Vestuari: Monique Prudhomme.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1U9iQD1Xk5I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest és un film americà del director Jason Reitman on va guanyar un òscar al guió més original. Tracta d’una noia que es queda embarassada amb setze anys, i en un principi, decideix avortar. Un cop a la clínica se n’adona de que no és això el que realment vol fer, però tampoc es vol encarregar d’aquell nen, per tant busca uns pares que no puguin tenir fills i que vulguin acollir el seu quan neixi. Durant l’embaràs, Juno s’enamora del pare de la criatura que espera i que ha dedonar en adopció, però no hi pot fer res. Juno tindrà el nen, i els pares adoptius estaràn feliços amb el seu nou fill.
Bé, ara tornem enrrera amb la mateixa pregunta:
Tenen alguna cosa a veure Juno (protagonista del film) i Juno (deessa)? O és simplement una casualitat?
Hi ha un tros de la pel·lícula on parlen del nom:
-Mejor tener un nombre misterioso como Juno?
-No, verás, eso es porque mi padre estuvo mucho tiempo obsesionado con la mitologia griega i romana así que decidió ponerme el nombre de la esposa de Zeus. Zeus tuvo cantidad de ligues pero estoy segura de que Juno fue su único amor y se ve que era así como guapísima, pero muy mezquina como Diana Ross.
-Te queda muy bien.
-Gracias?
Primer en aquest trosset veiem un error. Es relaciona Juno amb Zeus, tot i que Juno és la mateixa deessa que Hera però romana, si el que volia era relacionar a Juno amb el seu marit, haurien d’haver triat el nom de Júpiter que era el que li van atribuir els romans (aquests americans, que no en saben).
A part d’això veiem la primera semblança, les dues són molt guapes. Però no ens quedem en aquesta. He llegit a la vikipedia que la deessa Juno era la que s’encarregava que els naixements anessin bé en el moment del part. D’alguna manera aquí hi veiem una forta relació. Juno a la pel·lícula en un principi no vol tenir aquell fill, però més endevant se n’adona de que no pot ser, que aquell nen és una petita vida i que ha de néixer, sigui o no sigui ella qui el cuidi.
Bé, fins aquí és on he arribat jo. Si algú de vosaltres veu alguna semblança més m’agradaria que la comentessiu.
Alguna vegada haguéssiu relacionat aquestes dues Junos tant semblants i tant diferents?
Vale.
ANDREA GARCÍA PALACIOS
(SEGON DE BATXILLERAT-A)

Vaig trobar aquest llatinisme en un diari. És de la publicitat d’un medicament contra la grip. Creieu que és encertat?
A veure si descobriu què vol dir? i qui el va dir?
Sara Pérez 2n de Batxillerat llatí i grec

P. Virgili Maró, originari d’Andes, prop de Màntua, fou un poeta romà, autor dels llibres: Les bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.
A Milà i a Roma va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar molt per l’astrologia, la medicina, la zoologia i la botànica. És possible que les terres de la seva família fossin expropiades a causa de la distribució de terres als veterans a l’any 41 aC i tal volta per això formà part del cercle de Mecenàs i entrà en contacte amb August.
Entre el 42 aC i el 39 aC va escriure Les bucòliques i Les ègloges. En aquestes obres podem veure un Virgili molt pacífic, on parla sobre la vida dels pastors.
Entre el 36 aC i el 29 aC va escriure Les geòrgiques. En aquest llibre parla sobre l’agricultura i el món del camp a Itàlia.
A partir de l’any 29 aC, comença a escriure la que serà la seva obra més famosa: l’Eneida, en el seu viatge per Àsia Menor i Grècia. Un cop està a Atenes, es troba amb August, i torna amb ell cap a Itàlia. És una època en què Virgili ja està molt malalt, i no trigarà gaire en morir. Abans de la seva mort, demana a August que destrueixi l’Eneida, perquè no estava acabada, però l’emperador no va seguir les seves ordres i la va publicar. Gràcies a això, podem gaudir de l’Eneida avui en dia.
El llibre de l’Eneida, part integrant del programa literari ideat per Mecenàs per enaltir l’obra d’August, és un poema èpic en dotze llibres que narra les peripècies d’Eneas i consta de dues parts; els sis primers llibres descriuen el viatge d’Eneas, en canvi en els altres sis llibres, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.

Versos inicials de l'”Eneida” de Virgili: Arma virumque cano… MAN
Primers sis capítols:
La història comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en busca d’una nova terra. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que els posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamorarà de Dido, però l’haurà de deixar, perquè ha de seguir amb el seu viatge. A causa d’això, Dido se suicidarà, i això farà que es creï una enemistat entre Cartago i Roma (guerres Púniques). Durant el seu viatge, baixarà ens inferns, on es trobarà amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.
Últims sis capítols:
Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turn, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turn declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn), però al final Eneas mata Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.
Us recomano que no deixeu de llegir aquest llibre, perquè tot i que és una lectura obligada, i això sempre fa que li agafem més mania, aquest és un llibre molt entretingut, fàcil de llegir, i que t’enganxa una vegada que l’has començat a llegir, així que per aquells que no se l’hagin començat a llegir, a què espereu?
Verònica Beltrán- Llatí 2n Batx.

Draco Dormiens Nunquam Titillandus
Segurament, molt cops haureu vist aquest escut corresponent a l’escola d’en Harry Potter i companyia; per si no us hi heu fixat es pot llegir una frase llatina, podríeu dir quin és el seu significat? Quins encanteris en llatí coneixeu?
[youtube]https://youtu.be/_ijW2eUbiLA[/youtube]
Marina Mayo
2n Batx A
El 26 del mes passat, es va celebrar el dia internacional de les llengües i vaig llegir en un diari que a Alemanya una emissora de ràdio havia emès els seus programes en llatí. He buscat informació i he trobat:
“Amani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae Kiss tempora Caesaris rediisse videbuntur…”. Estas son las palabras iniciales de Kiss FM en su web, anunciando que el 26 de septiembre, su programa matinal se emitirá en latín.
El 26 de Septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas. Aunque aquí no nos enteremos mucho del evento,parece que en otros lugares de Europa tiene un poco más de eco. Así, con motivo de esta celebración , en Alemania , la emisora de radio KissFM ha programado para hoy una emisión completa en latín clásico . He aquí como lo han anunciado:
A mani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae KISS tempora Caesaris rediisse videbuntur. Viris quibusdam doctis adiuvantibus, qui in Universitate Libera Berolinensi litteris student, turris KISSalis in frequentissimum forum Romanum mutabitur.Ut enim dies festus linguarum Europae celebretur, KISSus FMus linguae paene mortuae animam novam inspirat. Tempore matutino Nora et Bastianulus nulla nisi Latina verba proferent. Claudia nuntios Latine versos leget, Bastianulus rhapsodias congestuum Latine recitabit, omnes ludi lucrum ferentes Latine indicentur.
“Des del matí fins al migdia, en la seu de la cadena radiofònica KISS semblarà que han tornat els temps de Cèsar. Amb l’ajuda d’alguns homes doctes, que estudien lletres en la Universitat Lliure de Berlín, la torre KISS es transformarà en un fòrum romà molt concorregut.Amb motiu de la celebració del dia internacional de les llengues d’Europa, KISS FM insufla un alè nou a una llengua gairebé morta. En la franja matinal, Nora i Bastian no proferiran res més que paraules llatines. Claudia llegirà les notícies traduïdes al llatí, Bastian cantarà cançons de grups en llatí, tots els concursos que ofereixen premi seran anunciats en llatí.”
Encara no saps prou llatí per traduir-ho, però fitxa’t en l’ablatiu Latine, que surt contínuament en el text. És el mateix que el que surt a l’apartat Responde Latine.
Altres adreces relacionades:
QUI DIU QUE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES SÓN MORTES?
Excursió a Empúries dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí i de grec dia 12 de novembre de 2008.
Empúries ha estat la porta d’entrada de moltes cultures, cada una de les quals ha deixat la seva empremta a la península Ibèrica. Unes ruïnes romanes i gregues de 2600 anys d’antiguitat.
Cap al 600 aC arribaren el primers navegants grecs i s’establiren a l’actual Sant Martí d’Empúries, que aleshores era una illa (una zona pantanosa, molt rica en aigua però també amb molts microbis i on era fàcil emmalaltir, per això van construir dos temples dedicats a la cura de malalties) i li donaren el nom de Paleàpolis “ciutat antiga”. Al cap de poc temps passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis “ciutat nova”, que ràpidament es va desenvolupar urbanísticament fins a esdevenir ja una ciutat grega, Empòrion.
L’arribada dels grecs a Empúries va proporcionar el contacte amb els ibers, que no existien fins que no arriben els grecs. Van mantenir relació durant 400 anys, fins que van arribar els romans.
L’acròpoli (per sobre de la ciutat) era la part més elevada de la ciutat grega on centralitzaven el poder religiós i a la part d’abaix el poder civil, al contrari dels romans que ho centralitzaven tot al fòrum.
L’any 218 aC, la destrucció de Sagunt per part d’Anníbal va ser determinant a Empúries. Amb aquest fet va començar la presència romana a la península Ibèrica, que culminà dos cents anys més tard amb la conquesta de tot el territori.
L’arribada dels romans a Empúries va comportar la creació d’un campament estable on avui s’aixeca la ciutat romana, separada de la neàpoli grega.
Cap a l’any 100 aC, els romans van transformar el seu antic campament en una ciutat de nova planta que convivia amb la vella colònia grega. Però la presència romana va fer que els mateixos grecs s’anessin romanitzant, fins que a l’època de l’emperador August la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament sota el nom de Municipium Emporiae.
La ciutat romana era molt ordenada, el traçat urbanístic es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat. El primer d’aquests carrers es traçava d’est a oest, i s’anomenava decumanus. Perpendicular a aquest, hi havia el carrer que anava de nord a sud, anomenat cardo. Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins, al costat dels quals hi havia les necròpolis o cementiris. Allà on s’encreuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals, de manera que la ciutat formava una mena de quadrícula al seu interior. Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè el va dissenyar un arquitecte grec que es deia Hipòdam de Milet.
TERMES (s. I – II dC)
L’aigua era un element molt important a l’antiguitat. Les thermae facilitaven la higiene personal però també feien una funció social, ja que eren un lloc de trobada i reunió dels ciutadans.
Les termes emporitanes constaven de diferents sales, com ara el caldarium (sala càlida amb banyeres d’aigua calenta), el tepidarium (sala d’ambient tebi), el frigidarium (sala freda amb banyera d’aigua freda) i el sudatorium (sauna). També hi havia una palestra oberta a l’aire lliure on practicar exercicis gimnàstics, les latrines públiques i els diferents àmbits per al funcionament de les termes (forns, magatzems…). L’aigua necessària per als banys s’extreia del subsòl a través d’un gran pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca. Les termes van ser mixtes fins l’any 130 dC, després l’emperador Adrià (s. II dC) les va separar per sexes, al matí l’utilitzaven les dones i per les tardes els homes.
FÒRUM
El fòrum de la ciutat romana d’Empúries ocupava una extensió aproximada d’unes quatre illes de cases (insulae). A l’interior d’aquest espai, hi havia edificis d’ús religiós, administratiu i comercial que són un reflex de l’evolució que va seguir aquest espai des de la creació de la ciutat romana, vers els inicis del segle I aC., fins el seu abandonament definitiu a la segona meitat del segle III dC. La configuració definitiva del fórum data de fins del segle I aC., moment en que es construeix la majoria dels edificis visibles actualment: el temple capitolí i la zona religiosa al nord, emmarcada per un criptopòrtic i un pòrtic en forma de U; l’ambulacre porticat que envolta tota la plaça; la basílica i la cúria a la banda de llevant i, finalment també, les tabernae del costat sud i oest.
INSULA (s. I aC – I dC)
Illa de cases situades al sud del fòrum (barri plebeu; classe obrera i mitjana). Les illes de cases de la ciutat romana d’Empúries (insulae) eren rectangulars, de 35 x 70 m, amb un màxim de 3 pisos d’alçada, delimitades per dos carrers en direcció est-oest (decumani), i dos carrers en direcció nord-sud (cardines), que es creuaven en angle recte. En aquesta illa de cases es combinaven petites vivendes familiars amb una sèrie de locals comercials que obrien al carrer. Les vivendes s’articulaven entorn d’un pati central obert que facilitava la il·luminació i ventilació de les diferents habitacions.
AMFITEATRE (s. I dC)
Construït fora de les muralles de la ciutat. Era una construcció característica de l’arquitectura romana on es realitzaven lluites de gladiadors (munera) i caceres o lluites de feres salvatges (venationes).
Era un edifici de planta ovalada, amb un espai central on s’efectuaven els jocs, envoltat per unes graderies per als espectadors. A l’amfiteatre d’Empúries, les graderies eren de fusta i descansaven sobre uns murs radials de pedra, que són els únics que s’han conservat. L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors.
L’època d’esplendor va durar fins l’any 100 dC (200 anys d’esplendor). Després Empúries va anar perdent importància davant el creixement de ciutat com Tàrraco o Bàrcino, fins que fou abandonada definitivament cap al final del segle III dC, ja que la via augusta unia les principals ciutats romanes seguint la costa que era la via comercial i Empúries es va quedar apartada, llavors va haver-hi un moviment d’emigració cap altres ciutats.
L’any 350 dC va donar lloc a l’etapa cristiana on es van construir basíliques, aquest és l’origen del bisbat d’Empúries.
L’ESTÀTUA D’ASCLEPI (situada dins del museu d’Empúries)
És una escultura grega del segle II aC inicialment pintada amb colors molt vius, actualment es blanca i formada per dos blocs principals: el bust, fet amb marbre de l’illa de Paros, i el cos, fet de marbre de les pedreres del Pentèlic (Àtica). Té tres forats que permetien el transport de l’escultura grega.Tradicionalment, s’ha adscrit a Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Segons el mite, fou confiat al centaure Quiró, qui li va ensenyar les arts de la medicina, amb les quals va gosar tornar a la vida als morts. Zeus, indignat, el va fulminar amb un llamp. Les serps li van ser consagrades i es creia que es va encarnar en la forma d’aquests animals. El principal centre de culte era Epidaure i l’any 293 aC va ser portat a Roma, des d’on va tenir la seva expansió per tota la Mediterrània.
Els estudis estilístics no es posen d’acord a l’hora de posar una atribució de l’estàtua ja que el símbol de la serp no combinava amb l’escultura així que s’ha plantejat que pugui representar Júpiter, Agathodaimon o Serapis.

AIDA CABA 2nBATX