Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Hipòmenes i Atalanta

25 Replies


Carregant vídeo…

A quina part de Narracions de mites clàssics pertany aquest mite ovidià? Per què experimenten una metamorfosi? 

Uri García-Penche 4rt Llatí

Píram i Tisbe

26 Replies

Heus aquí una de les històries més romàntiques i commomedores que mai he llegit:
Píram i Tisbe eren dos joves molt formosos que vivien en cases contigües a Babilònia, ciutat envoltada d’una alta muralla de maons.
Es van conèixer i es van enamorar. S’haurien casat, però els seus pares els ho van impedir. No van poder impedir, tanmateix, la passió que els consumia. La paret comuna a les dues cases estava esberlada i van obrir-hi un camí per als xiuxiueigs amorosos. A una banda de la paret, hi haviaTisbe i, a l’altra, Príam.
-Paret envejosa, per què t’interposes entre nosaltres? Per què no ens permets abraçar-nos o almenys, besar-nos? Tanmateix, t’agraïm que deixis via lliure als nostres mots-deien.
I quan arriba la nit s’acomiaden.L’endemà,s’hi reunien de nou.

Tisbe

Un dia, decidiren burlar els seus guardians i planejaren sortir per la porta de casa i anar-se’n de la ciutat. Acordaren trobar-se al sepulcre de Ninus i amagar-se sota l’arbre que hi ha, al costat d’una font d’aigua molt freda; és una morera, carregada de fruits blancs com la neu.
Quan arriba la nit, Tisbe fa girar el golfo de la porta i surt de casa. Amb el rostre cobert per un vel perquè ningú no la reconegui, es dirigeix a la tomba i s’asseu sota l’arbre on havien quedat; l’amor la feia ser valenta. Tisbe espera Píram. Però vet aquí que una lleona amb la boca escumejant, tacada de la sang d’uns bous que acabava de matar, s’atansa assedegada a beure a la font. Tisbe fuig esporuguida. Li cau el vel. Quan la lleona, després d’apaivagar la set, es dirigia cap als boscos, va trobar per atzar el vel i el va esquinçar amb la seva boca sangonosa. Píram va sortir de casa més tard. Quan s’acostà al lloc convingut, va veure en l’espessa sorra les petjades d’un animal salvatge. Empal·lideix i, es troba el matell tacat de sang, té la certesa del que ha passat. Desesperat per la mort de Tisbe, se’n sent culpable i desitja ser devorat per lleons ferotges. Pren el vel de Tisbe i, sota l’arbre acordat, l’omple de petons i de llàgrimes. S’enfonsa en el ventre l’espasa que porta a la cintura i, moribund, se la torna a treure: la sang li brolla a dojo. Esl fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos i l’arrel, que també en queda amarada, tenyeix de porpra les móres.

Tisbe no vol faltar a la cita amb l’amant i torna, encara atemorida, al seu encontre per explicar-li el perill que ha viscut. Tot i que reconeix l’indret i la forma de l’arbre, el color dels fruits la fa dubtar. Mentre vacil·la, veu un cos ensagnat a terra; recula, i amb el rostre més pàl·lid que les flors del boix, s’estremeix com quan el mar s’agita perquè una brisa lleugera passa fregant-ne la superfície. Tot d’una reconeix el seu estimat, es colpeja  els braços i s’arrenca els cabells en senyal de dol. Abraça el cos de l’amant, omple les llàgrimes la ferida i barreja el seu plor amb sang. Cobreix de petons el rostre glaçat de Píram, el crida. Li pregunta si no la reconeix i li recorda que és Tisbe, obre els ulls per darrera vegada i, després els tanca per sempre.
Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix.

Pr?am mort

L’amor també li proporcionarà les forces necessàries per ferir-se. Té el desig que els seus pares no els neguin una sepultura conjunta i també espera que la morera doni sempre fruits negres, vestits de dol, en record de la sang vessada  dels dos amants.

móres
Narracions de mites clàssics ed, Teide a càrrec de Margalida Capellà
Bouchra Samadi 2n batx.Llatí

Més jocs romans!

27 Replies

Si voleu que la Margalida ens deixi baixar a les pistes a jugar a l’harpastum, heu de portar el material següent dimecres 3 de juny, i així podrem jugar tota l’hora com jugaven els romans. Fa caloreta, el curs s’acaba i ve de gust fer la classe de llatí a l’aire lliure! Qui s’anima a venir vestit de romà o de romana per crear ambient? Amb un tros de llençol ja us podeu fer el vestit!

Podríem jugar a:

1. MUSCA AENEA. La mosca de bronze. (una bena).   Tots els alumnes.

Al jugador que para se li tapen els ulls i crida. “Jo caçaré la mosca de bronze! Els altres jugadors se separen i imiten el brunzit d’una mosca. El nen que té els ulls tapats ha d’intentar agafar-ne un.

2. FUNEM SALTARE. Saltar a corda. (una corda). Equips de 6.

Dos jugadors paren i volten la corda mentre els altres salten per torns. Quan un dels jugadors para la corda, passa el torn a l’altre equip. Guanya l’equip que més temps salti.

3. PAR IMPAR. Parells o senars. (tres pedretes de mida semblant, per jugador). Equips de 2 jugadors.

Cada jugador amagarà dues o tres pedres en el seu puny. Una vegada estiguin amagades, per parelles, hauran de dir si la suma de totes les pedres que tenen amagades els dos jugadors és parell o senar. Quan s’ha decidit, els jugadors mostraran les pedretes amagades i guanyarà qui ho hagi encertat.

4. NUMMUM IACTARE. Tirar monedes. (una moneda per cada jugador). Grups de 5.

Es tracen dues línies paral·leles a terra, a una distància d’un metre entre elles. Cada jugador té dues monedes, i s’ha de llençar des de darrere d’una de les línies, intentant apropant-se a l’altra línia. Guanya el que s’apropa més, sense sobrepassar-la.

5. ANDABATE. A qui he tocat? (benes). Tots els jugadors, menys dos àrbitres. En un espai delimitat.

Tots els jugadors es tapen els ulls i han d’anar a buscar els companys. No es pot sortir de l’espai limitat. S’han de conèixer sense parlar. Quan un jugador estigui segur d’haver reconegut el seu company, aixeca el braç i ho diu a l’àrbitre. Si ho encerta, es converteix en àrbitre i si no, continua la recerca.

6. PILA TRIGONICA. Passar la pilota. (3 pilotes). Tres equips de sis jugadors cadascun.

Es forma un triangle d’uns dos metres de costat, en cada vèrtex s’hi col·loquen dos jugadors. Un dels jugadors en primer torn i l’altre en espera. Sense moure’s, s’han de passar la pilota l’un a l’altre, tot intentant enganyar el jugador que l’ha de rebre.  Si perd, el substituirà el jugadoe en espera. 

7. DIGITIS MICARE. Morra. Equips de 2 jugadors.

Dibuixem una ratlla a terra, i a 2 metres una gerra davant de cadascun dels jugadors. Els jugadors tenen 5 nous, i intentaran tirar-la perquè entri dintre de la gerra. En acabar, guanyarà el que tingui més nous dintre de la gerra.

8. CAPUT UT NAVIS. Cara o creu. (una moneda per parella). Grups de 2.

Es llença una moneda a l’aire i s’agafa, sense deixar-la veure. Cada jugador tria cara o creu, abans d’obrir la mà i qui endevini la cara (CAPUT) guanya.

9. MUINDA. A ulls clucs. (1 bena). 10 jugadors. 

A un dels jugadors se li tapen els ulls i els altres hauran de tocar-lo de manera que el que té els ulls tapats reconegui qui l’ha tocat. El joc s’acaba quan es reconeix  la persona. Aquesta passarà a tenir els ulls tapats. Si falla, segueix parant el mateix i el nom que ha dit, se salva. Guanya el que se salva 5 vegades.

10. TURBO. Baldufa. (Una baldufa i un cordill). Un sol jugador.

Cal fer giravoltar la baldufa.

11. HARPASTUM: Rugbi (1 pilota petita).  Dos equips. Aneu a l’article corresponent.

12. RECESSUM FACERE. Fet i amagar. Com més millor; per tant tots.

Un jugador la para i amb els ulls tancats ha de comptar mentre els altres s’han d’amagar. Un  cop ha acabat, ha de buscar els qui estan amagats. Si el que està amagat aconsegueix arribar abans que el qui para, diu, tocant la paret: “Un, dos, tres, salvat”.

Mireu bé aquesta fotografia: recordeu aquest joc romà del curs passat a Cultura Clàssica amb la Margalida? De qui era el joc? Com s’hi juga?

dscn1605.JPG

 

Marina Caimel i Uri García-Penche 4rt de llatí

Projecte Neptú: matinal clàssica de l’Anoia

10 Replies

projecte_neptu01.jpg

El divendres 17 d’abril de 2009, organitzada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI, se celebrà a l’Auditori del Museu Comarcal d’Igualada la matinal clàssica batejada amb el nom de Projecte Neptú. Va consistir en un recés d’intercanvi d’experiències en l’aprenentatge i la docència del Grec i del Llatí adreçat a alumnes de 2n de batxillerat i professors de llengües i cultura clàssiques dels centres públics de la comarca de l’Anoia.

En aquesta trobada, un servidor, membre de Prometeu Encadenat i col·laborador en l’organització de l’esdeveniment al costat d’altres professors de secundària com Norma Jorba, Àngel González, Carme Subirà i Ana Rica, donà la benvinguda als 60 joves que hi varen participar tot aclarint què es pretén amb aquest aplec formatiu i lúdic que, valorat  a posteriori com a molt profitós, buscarà la continuïtat en edicions posteriors. L’èxit ha estat notable i de cara al curs 2009-10 s’intentarà fer extensiu als instituts que no s’hi hagin sumat en aquesta ocasió inclosos també aquells centres concertats que ofertin Grec i Llatí en els seus currícula del batxillerat humanístic i que mostrin interès per aquesta proposta. En la present edició hi han pres part alumnes de batxillerat de dos centres igualadins (IES Pere Vives, IES Joan Mercader), de l’institut de Capellades (IES Molí de la Vila), del de Piera (IES Guinovarda) i del de Calaf (IES Alexandre de Riquer).

El Projecte Neptú, com es pot comprovar, intenta posar a l’abast de l’alumnat clàssic d’Igualada i rodalies les xerrades que sobre aquesta temàtica organitza anualment a les capitals de província catalanes la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos. Es dóna el cas que la pròpia Margalida Capellà, reconeguda hel·lenista del nostre país, tornà a visitar la nostra ciutat convidada així mateix per Prometeu Encadenat per parlar-nos sobre la dona a l’Antiga Grècia el dissabte 9 de maig a les 20:00 h.: Dones gregues: testimonis de vivències silenciades.

Després de la classe magistral de Margalida Capellà, hi hagué una pausa per esmorzar i conversar tranquil·lament. Tot seguit s’inicià una dinàmica de treball per grups. Aquests grups, conformats per alumnes de centres diferents, s’encarregaren de respondre a un qüestionari anònim que serví d’excusa per iniciar la coneixença entre ells i contrastar experiències i opinions. Després, tot respectant aquests mateixos grupets, es procedí al concurs de preguntes i respostes basades en el temari de la tan temuda Selectivitat i coordinat per la professora de clàssiques de l’IES capelladí, Norma Jorba. L’objectiu, alhora lúdic i didàctic, s’assolí de manera més que satisfactòria. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada integrant de l’equip guanyador entre els quals hi havia Barcino, la darrera novel·la històrica de Maria Carme Roca que recrea la Barcelona romana del segle II dC i que justament la setmana passada fou presentat per l’autora a la nostra ciutat).

Un cop pronunciats els agraïments al Museu Comarcal (per haver cedit tan gentilment les seves instal·lacions), a l’Ajuntament d’Igualada (pel suport expressat davant d’aquesta iniciativa), al CECI (que es va fer càrrec de tota la despesa econòmica que la matinal ha generat), a la Margalida Capellà (que es va prestar a venir a la nostra ciutat per il·lustrar-nos de manera tan entenedora sobre el mite en la literatura clàssica), als professors que col·laboraren a fer realitat aquest projecte i als alumnes assistents, clogué definitivament l’acte Maria Enrich, la regidora de cultura de l’Ajuntament d’Igualada, que amb el seu parlament valorà molt positivament una proposta com aquesta, a la qual desitjà llarga vida.

Tot l’esdeveniment quedà enregistrat. Si algú està interessat a xafardejar en què consistí aquesta trobada clàssica, ho pot visionar tot entrant en l’apartat de videoconferències del web del CECI.

 Salvador Oliva March

 Catedràtic de grec de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, l’Anoia