Després de llegir l’Eneida de Virgili, em vaig quedar amb ganes de fer un comentari d’un dels textos. El que he elegit és el de “Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians”, en què Júpiter diu a Venus que Eneas aconseguirà trobar la seva pàtria “Lavínia”, i que els troians acabaran trobant un lloc on viure.
Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (Eneida 1, 223-304)
“Et iam finis erat, cum Iuppiter aethere summo
despiciens mare velivolum terrasque iacentis
litoraque et latos populos, sic vertice caeli
constitit, et Libyae defixit lumina regnis.
Atque illum talis iactantem pectore curas
tristior et lacrimis oculos suffusa nitentis
adloquitur Venus: “O qui res hominumque deumque
aeternis regis imperiis, et fulmine terres,
quid meus Aeneas in te committere tantum,
quid Troes potuere, quibus, tot funera passis,
cunctus ob Italiam terrarum clauditur orbis?
Certe hinc Romanos olim, volventibus annis,
hinc fore ductores, revocato a sanguine Teucri,
qui mare, qui terras omni dicione tenerent,
pollicitus, quae te, genitor, sententia vertit?
Hoc equidem occasum Troiae tristisque ruinas
solabar, fatis contraria fata rependens;
nunc eadem fortuna viros tot casibus actos
insequitur. Quem das finem, rex magne, laborum?
Antenor potuit, mediis elapsus Achivis,
Illyricos penetrare sinus, atque intima tutus
regna Liburnorum, et fontem superare Timavi,
unde per ora novem vasto cum murmure montis
it mare proruptum et pelago premit arva sonanti.
Hic tamen ille urbem Patavi sedesque locavit
Teucrorum, et genti nomen dedit, armaque fixit
Troia; nunc placida compostus pace quiescit:
nos, tua progenies, caeli quibus adnuis arcem,
navibus (infandum!) amissis, unius ob iram
prodimur atque Italis longe disiungimur oris.
Hic pietatis honos? Sic nos in sceptra reponis?”
Olli subridens hominum sator atque deorum,
voltu, quo caelum tempestatesque serenat,
oscula libavit natae, dehinc talia fatur:
“Parce metu, Cytherea: manent immota tuorum
fata tibi; cernes urbem et promissa Lavini
moenia, sublimemque feres ad sidera caeli
magnanimum Aenean; neque me sententia vertit.
Hic tibi (fabor enim, quando haec te cura remordet,
longius et volvens fatorum arcana movebo)
bellum ingens geret Italia, populosque feroces
contundet, moresque viris et moenia ponet,
tertia dum Latio regnantem viderit aestas,
ternaque transierint Rutulis hiberna subactis.
At puer Ascanius, cui nunc cognomen Iulo
additur,—Ilus erat, dum res stetit Ilia regno,—
triginta magnos volvendis mensibus orbis
imperio explebit, regnumque ab sede Lavini
transferet, et longam multa vi muniet Albam.
Hic iam ter centum totos regnabitur annos
gente sub Hectorea, donec regina sacerdos,
Marte gravis, geminam partu dabit Ilia prolem.
Inde lupae fulvo nutricis tegmine laetus
Romulus excipiet gentem, et Mavortia condet
moenia, Romanosque suo de nomine dicet.
His ego nec metas rerum nec tempora pono;
imperium sine fine dedi. Quin aspera Iuno,
quae mare nunc terrasque metu caelumque fatigat,
consilia in melius referet, mecumque fovebit
Romanos rerum dominos gentemque togatam:
sic placitum. Veniet lustris labentibus aetas,
cum domus Assaraci Phthiam clarasque Mycenas
servitio premet, ac victis dominabitur Argis.
Nascetur pulchra Troianus origine Caesar,
imperium oceano, famam qui terminet astris,—
Iulius, a magno demissum nomen Iulo.
Hunc tu olim caelo, spoliis Orientis onustum,
accipies secura; vocabitur hic quoque votis.
Aspera tum positis mitescent saecula bellis;
cana Fides, et Vesta, Remo cum fratre Quirinus,
iura dabunt; dirae ferro et compagibus artis
claudentur Belli portae; Furor impius intus,
saeva sedens super arma, et centum vinctus aenis
post tergum nodis, fremet horridus ore cruento.
Haec ait, et Maia genitum demittit ab alto,
ut terrae, utque novae pateant Karthaginis arces
hospitio Teucris, ne fati nescia Dido
finibus arceret: volat ille per aera magnum
remigio alarum, ac Libyae citus adstitit oris.
Et iam iussa facit, ponuntque ferocia Poeni
corda volente deo; in primis regina quietum
accipit in Teucros animum mentemque benignam.”
Text traduït per Miquel Dolç:
“ I ara que havien acabat, Júpiter, contemplant des del cim dels aires el mar ple de veles, les terres esteses, les costes i els pobles que s’hi escampen, s’aturà així en el punt més alt del firmament i fixà la mirada en els reialmes de Líbia. I mentre remou en el seu cor aquests afanys se li adreça Venus tota trista, negats de llàgrimes els seus ulls lluminosos: «Tu que governes amb lleis eternes els afers dels homes i dels déus, i els omples de temor amb el llamp, ¿quina ofensa tan gran han pogut cometre contra tu el meu Eneas i els troians, que, després de sofrir tantes pèrdues, se’ls tanquin tots els indrets de la terra a causa d’Itàlia? Prometeres fermament que, amb el rodar dels anys, d’ells, de la restauració del llinatge de Teucros, havien de néixer un dia els romans, uns governants que amb el seu poder dominarien el mar i totes les terres. ¿Quin pensament, oh pare, t’ha fet canviar d’intenció? Amb això almenys em consolava de la desfeta de Troia i de les seves tristes ruïnes, compensant amb aquest destí els destins adversos; ara la mateixa sort persegueix aquests homes sacsejats per tants desastres. ¿Quin termini poses a les seves fatigues, oh rei excels? Antènor, escapat d’enmig dels aqueus, ha aconseguit penetrar en els golfs d’Il·líria, endinsar-se sense temor fins a l’interior dels reialmes dels liburns i sobrepassar les fonts del Timavus; d’allí, per nou boques, fent ressonar vastament les muntanyes, brolla com un mar desfermat i solca els camps amb les seves aigües sorolloses. Ell, tanmateix, emplaçà allí la ciutat de Pàdua i l’estatge dels teucres, donà un nom al seu poble i hi penjà les armes de Troia, i ara reposa tranquil en una plàcida pau. Nosaltres, en canvi, els teus descendents, a qui atorgues un lloc a les altures del cel, després de perdre les naus, oh dolor!, som traïts i allunyats de les costes d’Itàlia per la ira d’una sola deessa. ¿És aquest el premi de la pietat? ¿És així com ens restaures la sobirania?»
Somrient-li el pare dels homes i dels déus amb aquella expressió de rostre que asserena el cel i les tempestes, tastà la besada de la filla i després digué així: «No tinguis por, Citerea, et resten inamovibles els destins dels teus; veuràs la ciutat i les muralles de Lavínium que et foren promeses i portaràs el magnànim Eneas ben amunt fins als astres del cel; cap pensament no m’ha fet canviar d’intenció. Te’n parlaré, doncs, ja que aquest neguit et rosega, i, anant més enllà en les meves explicacions, et descobriré els secrets del destí: aquest fill teu menarà en terres d’Itàlia una guerra grandiosa, abatrà pobles ferotges i donarà als seus homes lleis i muralles, fins que el tercer estiu l’hagi vist regnar damunt el Laci i hagi passat el tercer hivern després de la submissió dels rútuls. Però el seu fill Ascani, que ara duu el sobrenom de Iulus (es deia Ilus mentre restava intacte el regne d’Ílion), acomplirà trenta anys llargs de mandat, amb la successió dels seus mesos, traslladarà la capital del regne des de la seu de Lavínium i fortificarà Alba Longa amb gran puixança. Allí regnarà durant tres-cents anys sencers el llinatge d’Hèctor, fins que una sacerdotessa de sang reial, Ília, gràvida de Mart, donarà a llum una bessonada. Llavors Ròmul, ufanós de cobrir-se amb la pell d’una lloba rogenca, la seva nodrissa, serà dipositari del llinatge, fundarà les muralles de Mart i donarà nom als romans basant-se en el seu. A aquests no els poso límits ni en l’espai ni en el temps: els he assignat un imperi sense fi. Fins i tot l’aspra Juno, que ara castiga el mar, la terra i el cel omplint-los de temor, canviarà per a bé els seus designis i, d’acord amb mi, protegirà els romans, senyors del món, poble que es cobreix amb la toga. Així ha estat establert. Amb el decurs dels anys vindrà un temps en què el casal d’Assàrac sotmetrà Ftia i la gloriosa Micenes, i dominarà sobre Argos vençuda. D’aquest bell llinatge naixerà el troià Cèsar, que durà el nom de Juli, derivat del gran Iulus; el seu imperi arribarà fins a l’oceà i la seva fama fins als astres. Tu un dia acolliràs tranquil·la al cel, carregat amb les despulles de l’Orient, i també ell serà invocat amb pregàries. Llavors, aturades les guerres, els aspres segles esdevindran enignes: l’antiga Fe i Vesta, i Quirí juntament amb el seu germà Rem, dictaran lleis; les cruels portes de la Guerra seran tancades amb estrets forrellats; a dins, el Furor sacríleg, assegut damunt les armes cruels i encadenat amb les mans a l’esquena per cent nusos de bronze, bramarà horriblement amb la boca ensangonada.» Li diu aquestes coses i envia des del cel el fill de Maia perquè les terres i la recent fortalesa de Cartago s’obrin per donar hospitalitat als troians, no fos cas que Dido, ignorant el destí, els allunyés del seu territori. El déu va volant per la immensitat de l’aire, remant amb les ales, i en un moment es planta a les costes de Líbia. Compleix tot seguit l’encàrrec, i els cartaginesos, seguint el voler del déu, amanseixen els seus cors feréstecs; la reina, abans que ningú, adopta envers els teucres un ànim tranquil i una actitud benèvola.”
En aquest text Venus, trista, diu a Júpiter quina ofensa han fet Eneas i els troians per patir tantes pèrdues. Ella creu que és per culpa de la terra que Júpiter li va prometre que tindrien a Itàlia. Venus no creu que els troians, després de veure la seva ciutat cremada, mereixen patir tant. Júpiter li havia promès que un dia, dels descendents d’Eneas, naixerien els romans. També li diu que un dels aqueus amb qui havien lluitat ara descansa tranquil·lament mentre ells paguen per l’odi que els té Juno. Júpiter parla a la fi, i diu a Venus que no temi pel seu fill Eneas, que aconseguirà fundar la ciutat promesa, Lavínium. A més abatrà grans soldats com Turn,conquerirà pobles sencers, etc. I que el seu nét Ascani també es farà famós, conquerirà la ciutat d’Alba Longa. Serà allà on segles més tard, naixeran de Rea Sílvia, uns bessons anomenats Ròmul i Rem. El primer construirà les muralles de Mart i fundarà la ciutat de Roma. Dels descendents de Ròmul, naixerà Gai Juli Cèsar Octavià, és a dir, l’emperador August. Segons Júpiter, les guerres s’acabaran i Juno deixerà de tenir odi als troians i ella mateixa els protegirà.
Podem veure que en aquest fragment Virgili ens explica l’origen de la fundació de Roma, el naixement d’August, etc. Recordem que Virgili va escriure l’Eneida per encàrrec d’August, que volia donar a Roma un passat mític i gloriós. Per tant podem establir un clar paral·lelisme entre Eneas, que acaba aconseguint un gran imperi, i August, que es proclama Imperator. En aquest fragment, Virgili ens vol dir que el destí de les persones està predestinat, ja que Eneas acaba trobant la seva pàtria i August, el seu destí serà ser Imperator, com ho havia pretès Juli Cèsar.
Parlant d’August, sabíeu que el 2014 se celebra el bimil·lenari de la seva mort? No us perdeu l’edició 2014 de Tarraco Viva!
Bust de Virgili
Quan vam anar a la Universitat de Barcelona vam veure un bust de Virgili a una de les biblioteques, la del Departament de llatí:
Què en penseu d’aquest fragment? Expliqueu el que està en negreta. Sabeu la continuació de la història? Com va fundar Ròmul la ciutat de Roma? Per què August encarrega l’Eneida a Virgili? Aconsegueix el seu propòsit?
Irina Balart
2n Batx. Humanístic
Realment, Virgili sabia qui el mantenia! Eneas té una fita i August també! Quin paper hi juga la manipulació política? No us perdeu, com us recomana la Irina, tot el que ens preparen arreu i especialment els de Tarraco Viva aquest any de celebració! Quin pes hi va tenir, té i tindrà Virgili en la vanagloració d’August? Els nostres governants i monarques tenen o voldrien tenir el seu Virgili?…
Salve!
La continuació de la història ens parla de la peregrinació que fa Eneas per fundar la ciutat de Lavinia i combatrà amb grans soldats com Turn,conquerirà pobles sencers, etc. I que el seu fill Ascani també es farà famós, conquerirà la ciutat d’Alba Longa.
Aquest fragment ens parla a més, de la fundació de Roma. Ascani , fill de l’heroi troià Eneas ( fill de Venus i d’Anquises ) , hauria fundat la ciutat d’Alba Longa sobre la riba dreta del riu Tíber . Sobre aquesta ciutat llatina regnar molts dels seus descendents fins a arribar a Numitor i al seu germà Amuli . Aquest destronar Numitor i , perquè no pogués tenir descendència que li disputés el tron , va condemnar a la seva filla , Rea Sílvia , a ser sacerdotessa de la deessa Vesta perquè romangués verge .
Tot i així , Mart , el déu de la guerra , va engendrar en Reva Silvia als bessons Ròmul i Rem . Quan aquests van néixer van ser llançats al Tíber dins d’una cistella. Una lloba els va trobar i els va recollir i va alletar en els boscos. Finalment , els va trobar i va rescatar un pastor que els av criar . Ja adults, els bessons van matar a Numitor en el tron d’Alba Longa i van fundar , com a colònia d’aquesta, una ciutat a la riba dreta del Tíber , Roma. Llavors Ròmul , per delimitar la nova ciutat , va traçar un requadre amb una arada a la part alta del mont palatí i va jurar que mataria a qui gosés traspassar-lo . Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia , de manera que el seu germà li va matar i va quedar com a únic i primer Rei de Roma .
Virgili va escriure aquesta obra al segle I a. C. per encàrrec de l’emperador August per tal de glorificar l’imperi atribuint-li un origen mític. Virgili va elaborar una reescriptura dels poemes homèrics prenent com a punt de partida la guerra de Troia i la destrucció d’aquesta ciutat, i presentant la fundació de Roma a la manera dels mites grecs. Aquesta glorificació es fa posant com a protagonista Enees que és un paral·lelisme amb August ja que d’alguna manera els dos aconsegueixes establir un gran imperi (un fundant la ciutat de Lavinia i l’altre sent imperatore).
Virgili va fer una propaganda política a August, tal com avui en dia trobem que alguns diaris fan propaganda o es posicionen davant d’alguns partits polítics.
Salve!
Aquest és el video que va grabar la Margalida a l’excursió a l’UB. Va ser una gran sortida, ja que vam poder contemplar totes les edicions de diferents llibres de clàssiques. Vam veure l’Eneida, Ab urbe condita.. etc
Em va agradar molt anar a l’UB.
Salve!
En aquest fragment Júpiter li assegura a Venus que els troians guayarán, què Eneas aconseguirà trobar la seva pàtria “Lavínia”, i que els troians acabaran trobant un lloc on viure .
La història contínua quan li explica que Ròmul serà qui continuarà amb la fundació de la ciutat a la qual li donarà el seu nom: Roma i serà un imperi sense fi i l’imperi de la pau, protegida per Juno i ell mateix.
Vencerán Grècia i passarà a ser província romana. D’aquesta nissaga naixerà Juli Cèsar, que serà rebut amb les restes mortals per tu (Venus) i serà quan s’acabaran les guerres. I serà quan Ròmul juntament amb Rem dictaran les lleis de la ciutat. S’obriran les portes a la nova ciutadella de Cartago pels troians, i tant la reina Dido (de Cartago) com els cartaginesos acceptaran les decisions divines i els acolliran.
Li encarreguen l’Eneida amb el propòsit de explicar l’història d’Eneas, posant-lo com un heroi i glorificar el seu imperi.
“…l’Eneida de Virgili, on el poeta exposa des del principi el seu projecte i comença amb aquells versos que em feien aprendre de memòria en el meu remot batxillerat: «Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris / Italiam fato profugus laviniaque venit / litora, multum ille et terris iactatus et alto». O sia, ens explica que vol cantar els fets d’armes d’aquell home que, partint de Troia i fugint del destí, arribà el primer a les costes d’Itàlia, perseguit pels déus per mar i per terra. El projecte és claríssim: explicar que l’heroi va patir el que calia patir, fins i tot contra la gran deessa Juno, a fi de fundar la ciutat, i que d’ací vénen la raça llatina, els pares antics, i «les altes muralles de Roma». No enganya ningú: la propaganda està servida, la grandesa històrica de Roma té un origen mític que la justifica, i la missió imperial d’August és completar aquest destí i aquesta història. L’altíssima poesia de l’Eneida tindria ben poc sentit sense aquesta missió, assumida per l’autor. Que al final de la vida el poeta dubtara de tot, com voldria Hermann Broch en La mort de Virgili, és una altra qüestió. Potser dubtava del sentit de tot plegat, de la seua vida mateixa, de les raons d’August, o de la perfecció del seu poema. Però dubtar així és també propi dels grans poetes. En qualsevol cas, quin és el gran poeta que, a pesar de tots els dubtes, dedicaria una Eneida a aquesta miserable història nostra que en diem contemporània…?” El poeta i la història, Joan F. Mira http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/05/quadern/1391599496_205052.html
Salve!
En aquest fragment Júpiter li diu a Venus que Eneas trobara la seva pàtria i que els troians guanyaran.
La historia continua quan li explica que Ròmul fundara la ciutat i que li donara el seu nom : Roma, que serà una ciutat sense fi i protegida per ell mateix i per Juno.
Venceran a Gracia i pasara a ser una provincia romana.
Que naixera Juli Cesar i que sera rebut per Venus i llavors acabaran les guerres i Romul i Rem dictaran les lleis de la ciutat.
S’obriran les portes a la nova ciutadella de Cartago pels troians, i tant la reina Dido (de Cartago) com els cartaginesos acceptaran les decisions divines i els acolliran.
Virgili va escriure aquesta obra al segle I a. C. per encàrrec de l’emperador August per tal de glorificar l’imperi
Pingback: L’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Pingback: L’ara Casali i els orígens mítics de Roma | Aracne fila i fila
Salve,
En aquest fragment de l’Eneida es veu molt bé la influència política que va tenir aquesta obra, car va ser un encàrrec del primer emperador romà, Octavi August, a Virgili per tal d’exaltar la seva figura i propagar la legitimitat del seu regnat per tots els dominis romans. No només s’exalta la figura de Juli Cèsar, predecesor d’Octavi, sinó que també es diu que aquest prové de descendència directa de Ròmul, el fundador i primer rei de Roma.
L’autor utilitza com a excusa la conversació entre Júpiter i Venus per explicar tot el que esdevindrà a partir del viatge d’Enees, és a dir, la fundació de Lavínia i la posterior fundació de Roma.
A l’última frase es fa referència a la Pax Romana que va decretar August, ja que aconseguí pacificar tot l’imperi, i fins i tot es diu que només ell aconseguirà acabar amb la fúria de la deessa Juno, la qual començarà a recolzar els romans. Cojm es pot veure l’Eneida és una obra que s’ha d’entendre situant-nos en el context dels inicis de l’imperi romà, i hem de saber que la història sempre es pot tergiversar a causa de la conveniència dels que manen.
Vale.
Salve!
En aquest text que pertany a l’Eneida de Virgili, ens mostra com Virgili volia mostrar que el destí de les persones està predestinat i determinat, ja que Enees acaba trobant la seva pàtria i August.
Ens parla que Venus, parla a Júpiter sobre l’ofensa que han fet a Enees i als troians, ella creu que és per culpa de Júpiter que li va prometre que tindria una terra a Itàlia. Després de tot Enees crea Lavinium.
Ascani conquereix Alba Longa, allà neixen dos bessons fills de Rea Sílvia, anomenats Ròmul i Rem que fundaran la ciutat de Roma, dels descendents de Ròmul naixerà Juli Cèsar. L’Eneida explica l’origen de Roma i el naixement de Juli Cèsar.
Virgili escriu l’Eneida com a encàrrec d’August, per donar a Roma un passat gloriós.
Vale!
Salve!!!
L’Eneida es va escriure en l’època d’Octavi August que la va encarregar a Virgili que coincideix amb el gran projecte de restauració nacional emprès per aquest, així que el seu objectiu és lloa la família de l’emperador i també amb el propòsit de donar a Roma un origen i passat gloriós i mític, juntament amb l’exaltació dels valors nacionals i de la mateixa supremacia.
Virgili utilitza aquesta obra per tractar els orígens de Roma i, de fet, pretén abraçar i exaltar tota la història de l’Imperi, mostrant l’època d’August com l’era d’or de Roma. Té una clara funció propagandística, ja que expressa clarament la relació de sang entre August i Eneas i, per tant, també amb les divinitats.
En aquest fragment Venus (mare d’Eneas) suplica a Júpiter que protegeixi l’heroi, i ell li promet que Eneas gaudirà d’un bon destí encara i les impossibilitats que imposa Juno en el camí del protagonista que el seu viatja dura set anys per mar. Peró finalment aconsegueix fundar Levínia i pocs anys després allà de Rea Sílvia naixeran Ròmul i Rem, els fundadors de Roma.
Aquest fragments perteneixen a L’Eneida que va escriure Virgili , al segle I a. C. per encàrrec de l’emperador August per tal de glorificar l’imperi atribuint-li un origen mític. Aquesta obra està molt ben explicada a la” Recerca d’una Patrià”,on explica tot el que va succeir a l’imperi.
Podem veure co ens parla de la fundació de Roma. Ascani , fill de l’heroi troià Eneas, hauria fundat la ciutat d’Alba Longa sobre la riba dreta del riu Tíber . Sobre aquesta ciutat llatina regnar molts dels seus descendents fins a arribar a Numitor i al seu germà Amuli . Aquest destronar Numitor i , perquè no pogués tenir descendència que li disputés el tron , va condemnar a la seva filla , Rea Sílvia , a ser sacerdotessa .
En aquest fragment Júpiter li assegura a Venus que els troians guayarán, què Eneas aconseguirà trobar la seva pàtria Lavínia, i que els troians acabaran trobant un lloc on viure .
També li dirá que Ròmul serà qui continuarà amb la fundació de la ciutat a la qual li donarà el seu nom: Roma i serà un imperi sense fi que vencerán Grècia i passarà a ser província romana. Després neixerá Juli Cèsar, i serà quan s’acabaran les guerres.
Salve!
Aquest fragment pertany a l’Eneida de Virgili. Aquesta va ser escrita durant el S. I a.C. i encarregada per August. Aquest volia establir un paral·lelisme entre Eneas i ell mateix i dotar a Roma d’un passat mític i gloriós.
Concretament aquest fragment narra el moment en el qual Venus amoïnada reclama a Júpiter que compleixi amb el destí que havia predit per Eneas i els seus. Júpiter per tranquil·litzar-la li diu que no s’amoïni i li explica el destí d’Eneas. Aquest aconseguirà fundar la ciutat de Lavínium i Ascani anys més tard aconseguirà annexionar la ciutat d’Alba Longa. D’aquesta població que es va establir a les terres del Laci naixeran Ròmul i Rem els quals fundaran Roma.
Virgili aconsegueix plasmar la idea que tothom té un destí i aquest es complirà, encara que el camí sigui molt difícil. Aquí és on es veu més clar com Virgili compara a August amb Eneas, ja que si el destí d’August era ser emperador doncs hauria de ser emperador.
Pingback: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Salvete!
En aquest fragment s’explica molt bé com Venus demana a Júpiter que protegeixi i doni l’ho promès al seu fill Eneas i els seus homes, ja que no mereixen patir més desprès de veure la seva pàtria cremada, Júpiter com a resposta diu que Eneas i els seus gaudiran de la terra promesa, en aquesta (Levínia), naixeran els fundadors de Roma (Ròmul i Rem). El que ens deixa clar aquest fragment es que el destí dels homes no estava en disposició d’ells mateixos sinó de la voluntat dels déus.
La continuació de l’historia es com Eneas per poder fundar la seva ciutat (Levínia) haurà de combatre a soldats, i conquerir pobles.
Roma va ser fundada, segons la tradició, per dos germans bessons, Ròmul i Rem, , van decidir fundar un nou assentament al costat del Tíber. No obstant això, els dos germans no es posaven d’acord sobre el lloc en què aixecarien la seva ciutat. Rem preferia el promontori de l’Aventino, mentre que Ròmul s’inclinava pel turó del Palatí. Així les coses, van decidir deixar la seva disputa a l’arbitri dels déus i -tombats cada un des de la seva colina-, es van quedar esperant un senyal del cel. Rem contemplava el cel des del cim de l’Aventino quan va veure sis enormes voltors. Ple d’eufòria, va arrencar a córrer cap a Ròmul, per anunciar-li la seva victòria. No obstant això, en aquest mateix instant, un esbart de dotze ocells sobrevolava el Palatí. Segur de la seva victòria, i sense esperar l’arribada del seu germà, Ròmul va agafar una arada i va començar a cavar el pomerium, la fossa circular que fixaria el límit sagrat de la nova ciutat, prometent donar mort a qui gosés travessar-lo. Però Rem, enutjat per la seva derrota, ho va creuar desafiant d’un salt. Obligat pel jurament que acabava de pronunciar, Ròmul va matar al seu germà, que va ser el primer a pagar amb la vida la violació de la frontera sagrada de Roma.
La persona encarregada de manar a escriure a Virgili la seva obra mestra “L’Eneida” va ser l’emperador romà August, el motiu va ser el de la glorificació de la nova etapa de l’Imperi que començava amb ell. D’altra banda, Virgili abans de morir, va ordenar cremar l’Eneida per no contribuir amb la propaganda d’August.
Salvete!
Aquest fragment forma part de l’obra clàssica “Eneida” de Virgili, escrita el segle I abans de Crist i encarregada pel primer emperador romà, Octavi August, amb l’objectiu de dotar a Roma d’un passat mític relacionant la seva figura amb la d’Eneas. Per tant, és una narració amb influència política.
En aquestes línies és on s’explica el moment en el qual Venus reclama a Júpiter que compleixi el destí predit per Eneas i els seus companys. Júpiter respon a Venus que no s’amoïni perquè Eneas està predestinat a viure un futur gloriós en el qual aconseguirà fundar la ciutat de Lavínium i Ascani i annexionar la ciutat d’Alba Longa. D’aquesta manera establirà les terres en les quals naixeran Ròmul i Rem els quals fundaran Roma.
A partir d’aquest mite Virgili pretén captar que per molt que el destí sigui complicat s’acaba complint. Mitjançant aquest ideal expressa que el destí d’August és ser un gran emperador i que per tant això serà complert. Aquesta obra s’ha de comprendre en el context corresponent, els inicis de l’Imperi Romà, sabent que la història va estretament lligada a l’interès personal de l’emperador.
Vale.
Salve!
A principi de curs vaig llegir “A la recerca d’una pàtria” i realment em va agradar. Vaig comprendre Venus quan pregava a Júpiter que ajudés al seu fill Eneas, ja que prou malament ho havien passat els troians en veure la seva ciutat en flames i sortir en busca d’una nova i llunyana pàtria. A sobre Juno estava enfadada i els feia la vida impossible per una cosa de la que no tenien la culpa. A més, Eneas va perdre la seva dona Creüsa i el seu pare Anquises.
M’ha sorprès molt el fet que Virgili va escriure l’Eneida per encàrrec d’August i el paral·lelisme d’Eneas amb aquest.
Salvete!!
Durant tot primer de batxillerat i ara a segon hem parlat moltes vegades sobre l’Eneida i l’adaptació que es va fer d’ella, a la recerca d’una pàtria. Al principi em va semblar una història una mica enrebesada però després de llegir-lo alguns cops em va anar agradant més i vaig comprendre la posició de Venus, que, estava preocupada per que passaria amb els seu fill Eneas, ja que aquest estava patint. Volia assegurar-se que podia formar una nova pàtria i que d’alguna manera s’acabarien els seus mals.
Virgili va escriure l’Eneida com a demanda d’August que volia immortalitzar el passat romà.
Salvete!
Aquest fragment pertany a l’obra de l’Eneida de Virgili, una obra escrita com encàrrec d’August, durant el segle I a.C.
En aquesta part del text els protagonistes són Júpiter i Venus.
Venus està procupada per Enèas demana a Júpiter que protegeixi al seu fill i que eviti els mals sobre el seu destí, però Júpiter la fa tranquilitzar, assegurant-li que el seu fill està segur, ja que el seu destí no marca lo contrari, doncs li diu un futur clar i gloriós.
Després li comenta que fundarà diferents ciutats, on més tard en un dels territoris neixeràn Ròmul i Rem fundadors de Roma.
Doncs amb aquesta obra Virgili aprofita i narra la fundació i creació de la ciutat.
Salvete!
El fragment pertany a l’Eneida de Virgili, una obra escrita durant el segle I a.C. encarregada per l’emperador August amb la finalitat d’enaltir la figura del mateix emperador. A partir d’aquesta obra Virgili també explica la història de la fundació de Roma.
En aquest fragment hi apareixen Júpiter i Venus, que mantenen una conversa sobre Eneas, el fill de la deessa. Venus vol protecció per a Eneas perquè Troia ha estat destruïda i ha d’escapar amb el seu pare Anquises i el seu fill. Júpiter contesta a Venus dient que estigui tranquila, ja que a Eneas li espera un futur molt prometedor. Júpiter diu que el jove fundarà la ciutat on posteriorment naixeran els futurs fundadors de Roma, Ròmul i Rem.
Salve!!
Aquest fragment pertany a l’Eneida de Virgili, una obra escrita durant el segle I a.C. Va ser encarregada per l’emperador August amb el propòsit d’elogiar la seva pròpia figura com a emperador de tot l’imperi Romà.
En aquest fragment, concretament, Venus fa una súplica a Júpiter perqué aquest ajudi i protegeixi el seu fill, Eneas i també la resta dels seus homes. Júpiter per tranquil·litzar-la li diu que no s’amoïni i li explica el destí d’Eneas. Aquest a continuació crea la ciutat de Avínium i Ascani anys més tard aconseguirà annexionar, a aquesta, la ciutat d’Alba Longa. La creació de la ciutat d’Avínium és molt important, ja que d’aquesta població que es va establir a les terres del Laci naixeran Ròmul i Rem, els quals fundaran Roma.
Avínium?
Salve!
El fragment proposat per comentar forma part de l’Eneida, un poema èpic escrit per Virgili el segle I a.C.; el qual fou encarregat pel primer emperador romà, Octavi August, amb l’objectiu de donar un referent al poble romà en una època d’inestabilitat política (per això, en l’obra la missió i l’ordre apareixen com a l’autèntic sentit de la vida dels herois).
En aquest fragment Virgili narra l’escena en la qual Venus, mare de l’heroi Eneas, demana a Júpiter una explicació per tal d’entendre per què els troians estaven patint tant i havien estat expulsats de la seva terra si ell mateix havia promès que algun dia ells crearien la ciutat de Roma. El déu del cel desvela el destí del seu fill a la deessa i li demostra que, efectivament, en uns quants anys d’ Eneas i els seus homes naixeran els primers romans.
Pel que fa a la fundació de Roma, i segons la llegenda referida per Titus Livi, foren Ròmul i Rem, fills del déu Mart i de la vestal Rea Sílvia, els fundadors de la ciutat. Segons diu la llegenda Amulius, oncle de Rea Sílvia, es va apoderar del tron, va matar tots els descendents virils del seu germà Numítor i va fer vestal a Rea per tal d’evitar que tingués descendents.
Tot i així, Mart va caure boig d’amor per la noia i van néixer els bessons Ròmul i Rem. Llavors, Amulius va fer emparedar la Vestal i va condemnar els nadons a ser llançats al Tiber. Els nens van ser abandonats en una clivella, sobre les ribes del riu i recollits per una lloba que els alletà. Més tard, foren recollits pel pastor Faustulus i la seva esposa. Fets adults, Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat.
No aconseguint decidir qui dels dos donaria el seu nom a la nova ciutat, es van remetre als auguris. Rem va ser el primer en veure sis voltors volar al cel, però just després, Ròmul en va veure dotze. Per tant, Ròmul fou el designat.
Mentre Ròmul traçava el pomoerium, solc sagrat que delimitava la ciutat, el seu germà Rem, per burlar-se de la feblesa de la nova ciutat, va fer un pas dins d’aquesta muralla simbòlica i Ròmul pensant en la dita Insociabile regnum («El poder no es reparteix») el va matar, convertint-se així en el primer home que pagà amb la vida la violació de la frontera sagrada de Roma.
Finalment, voldria emfatitzar com en aquests versos de l’Eneida i, en general, en tota l’obra podem apreciar la propaganda política, amb la qual August vol ressaltar com ell fou l’encarregat de completar el destí gloriós de Roma marcat pels déus. Així doncs, l’Eneida sense aquesta propaganda d’August, no hagués estat l’obra que ha sobreviscut al llarg del temps i que s’ha convertit en una de les obres més destacades de la literatura universal.
Salve!
El fragment és un fragment de L’Eneida, poema èpic escrita per Virgili el segle I a.C. on narra les aventures d’Eneas i els seus en busca d’una nova pàtria després que la seva terra, Troia, quedi destrossada a causa de la guerra amb els grecs, veient-se obligats a recórrer la Mediterrània fins al Laci, origen del poble romà. Virgili va escriure aquesta obra tan extensa per encàrrec de l’emperador August com a propaganda política per a dignificar i engrandir la seva figura a més de legitimar el seu poder polític. August havia de netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern després de canviar l’estructura política cap a un ordre monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. A L’Eneida podem observar un clar paral·lelisme entre el protagonista, Eneas, i August: mentre que Eneas acaba aconseguint un gran imperi, August es proclama Imperator. Actualment, és considerada una de les obre més importants de la literatura universal.