“Venus Anadyomene” de Théodore Chasseriau, 1838
AFRODITA
Reflexes d’or en el mirall del cel.
El vent aclofat, mig adormit
cavalca al llom de les gavines.
Ones blaves del mar Adriàtic
esquitxades de guspires de claror.
De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana.
Escuma blanca omple l’esplai
i enmig del blanc neix Afrodita,
filla de les aigües, filla dels déus.
De bellesa encisadora, ulls ardents.
Deessa de l’amor, de la luxúria,
travesses els límits de la bellesa,
amb els teus llargs cabells daurats.
Louis de Silvestre
HAIKU A ZEUS
Espurnes al cel.
Enmig de núvols, Zeus
regna a l’Olimp.
Pepita Castellví
Moltes gràcies, Pepita! A veure si els i les aràcnides s’animen a fer els seus poemes i els seus haikus, com també ens animaves aquí.
Has llegit aquest poema d’Afrodita de la Marta?
El meu poema està dedicat al mite de la disputa pel patronatge d’Atenes.
Nascuda d’una olímpica testa,
Atena, magna dea,
en protegir Atenes s’entesta.
Mes vingué una altra divinitat
del blau i fosc oceà,
que de l’urbs exigí la propietat.
Per solucionar aquest problema
una competició es féu,
que donà a la ciutat un emblema.
Cada déu un present donaria,
que els homes triarien
segons com cadascun els serviria.
Atena una olivera els regalà,
ben robusta i immortal,
que calor i aliments els donà.
Posidó una salada font féu brollar,
però els futurs atenencs
cap utilitat li varen trobar.
Finalment, Atena van designar,
agraïts pel gran present,
i l’òliba als seus escuts van gravar.
Ja sabia jo que enguany també teníem poetes a classe! L’enhorabona, Arnau!
Aquí deixo el meu Haiku dedicat al grec:
Grec és la llengua
la gran cultura de tots
la mare contínua
Enhorabona a l’Arnau pel seu poema sobre Atena i a la Claudia pel Haiku sobre Grècia .
Després d’haver-ho intentat múltiples cops, per fi he aconseguit enllestir el meu Haiku dedicat a Hera:
Esposa de Zeus,
tens com tribut el paó
ets reina dels déus.
Felicitats Arnau pel poema! Es nota que te l’has treballat.
Són quinze a l’Olimp
tots grans i exerits
déus i dees convivint
i a Zeus obeint.
Zeus el poder té
i sobre el cel regna;
l’àguila i el ceptre
són el seu emblema.
Hera uneix persones
no pas per amor
ajunta fins la mort
per diners i terres
Atena, la més llesta,
estratega experta
ningu se li enfronta
doncs de sang es taca
Apol·lo, artista innat,
que amb música encisa
té una lira sota el braç
i una bellesa divina
Àrtemis arc en mà
bons animals caça,
doncs de la cacera és dea
i un cèrvol l’acomanya.
Hefest és ferrer
doncs el foc controla
i el metall treballa
amb el seu martell
Hermes, amb barret alat,
és bon missatger i comerciant
confia-hi, mai et decebrà
doncs és un professional
Ares, mestre de la guerra,
amb una armadura es cobreix.
Àgil i fortament protegeix
a qui li fa ofrena
Afrodita és la més bella
i a tots els homes meravella.
Nascuda d’entre les onades
és de les més estimades.
Dèmeter els camps posseeix
i és la deesa de l’agricultura
gràcies a ella l’enciam creix
i a la gent afamada ajuda.
Persèfone és la dea de la mort
i s’endú als difunts a l’inframón
on, allà, amb Hades es troben.
I mai al món dels vius tornen
Posidó és el deu del mar
i un trident duu a la mà.
Segui o no sobre el cavall
es un déu molt respectat.
Hades viu a l’inframón
i governa tots els morts
L’acompanya el seu gos
qui de cap no en te un de sol
Hèstia és mestressa de casa
doncs és la dea de la llar.
No li agrada gens lluitar
doncs ella s’estima més parlar.
Dionis és el déu de la borratxera,
doncs amb el vi se’l representa
Amb la flauta i el timbal fa gresca
i l’acompanya una pantera.
Heus aqui totes quinze deïtats
ben diversos i variats
aquí ben explicats
i tots ben organitzats.
El meu tracta sobre el mite del segrest de Persèfone:
Hades la segrestà,
i Persèfone s’intentà oposar,
Hades la forçà,
i en matrimoni es van quedar.
Demèter la sortir a buscar,
durant nou dies i nou nits,
i a ella intentà trobar.
Sense resultat, ella es va desesperar,
a Zeus demanar ajut,
Helios tot ho observà,
i Hermes l’anar a buscar.
Persèfone enganyada,
menjà sis grans de magrana,
un mes per cada gra,
a l’infern hi havia de tornà.
Quan amb la mare està,
primavera i estiu tornà,
i quan a l’infern marxà,
en tardor i hivern el temps canvià.
El meu poema tracta sobre Zeus:
Zeus, déu entre els mortals,
amb la seva llarga cabellera,
la seva mirada entranyable,
i el seu somriure coqueta.
va arribar per manifestar,
que és bo estimar de cor,
i que l’oïda no pot escapar
dels acords de l’amor.
Xaipe!
El meu poema tracta sobre dos heroïnes gregues, Medea i Electra. Mai se’m han donat bé aquestes coses però he fet el que he pogut.
Aquí parlo de dues heroïnes gregues,
que realitzen dos assassinats
a causa de l’amor, que les té cegues.
Medea estima tant a Jasón,
que aquest la decepcionà.
El poder de la noia el delatà
i aquest mal parat va quedar.
Electra va veure el que no debía,
la seva mare amb l’amant
i al seu pare assassinat.
La venjança la consumía.
Electra i el germà
deixà Micet sense reinat.
Salve!
Aquí tens el meu poema , tracta sobre Cronos, Rea i Zeus:
Cronos es menjava els seus fills,
per poder regnar fins el fi.
Rea va anar a una illa concreta,
la qual era Creta.
Allà va amagar a Zeus,
que un dia seria déu dels deus.
Vale!
A veure si adivineu qui és…
Fill de Zeus i Hera,
adorat a Atenas.
Lleig i coix, va se abandonat
a l’Olimp per Hera.
És el déu dels artesans,
els ferrers, els escultors,
la metal·lúrgia i els metalls.
Quan encara governàveu el bell univers,
estirp sagrada, i conduíeu cap l’alegria
els lleugers caminants
bells sers del llegendari país
quan encara lluïa el vostre culte
que diferent, que diferent era tot llavors
quan s’adornava el teu temple, Atena.
Xaipete!
Jo faré sobre Ares:
Ares guerrer de la força bruta,
que ni segueix política absoluta,
ni li regeix la llei, sinó l’espasa.
No hi ha vàlida raó justificada
que el porti a la guerra; l’executa
pel pur plaer de qui gaudeix
ruïna, violència i sang vessada.
Xaipe!
El meu poema parla sobre Venus:
Sóc jo Venus,
La deea del amor,
Una deea que va nèixer
Per amar i lluitar,
en el oscur cel,
estic sola, sola, sola
sense ningú al meu costat,
esperan el amor
On estaras amor?
On estaras, te estic esperant.
Felicitats pels vostres poemes. Veieu com no és tan dificil? Ànims, cada dia ho fareu millor.
Marina, molt bé el teu poema, però al quart vers dius: ” i el seu somriure coqueta”, et refereixes al somriure de Zeus, oi?
Coqueta, és femení, i Zeus masculí. Potser podries posar encantador, o fascinant, o encisador, tu mateixa.
Repeteixo, enhorabona a tots !!
Pepita gràcies per la teva correcció! si que em refereixo a Zeus, i és veritat que Zeus era un barrut i podria haver posat un altre adjectiu més significatiu per ell! torno a dir-te gràcies!
Xaipe!
El poema sobre medusa:
La medusa era realment una donzella
La més desitjada entre totes les més bella
Entre llanes d’ors i les seves mans fines
Desplaçava la seva figura entre les cortines
Amb el seu cant conqueria el bon cor
I en el temple fa rituals d’amor
Era la dona més bonica de tota la vila
Posidó també va ser seduït al temple
I la deessa a la donzella li va donar un escarment
Aquell ritual d’amor profà el santuari
I la donzella va ser portada a un lleig escenari
Xaipe!
Xaipete!!!
He intentat mil cops fer aquesta activitat però no em surt ni un.
Moltes felicitats per fer aquests haikus i poemes tan bé fets!!
No desesperis, Rebeca. Un dia o altre ja et vindran els mots i ens trenares un poema o un haiku.
salve, Poema de tardor en castellà.
Otoño…
(Mª Rosa Serdio)
Ha caído el otoño sobre mí
Con su atmósfera
quieta
Con sus nubes
grises,
Con sus pájaros
serios…
Ha caído el otoño
Con su silencio
inquietante,
Con su rumor
cansado
Con sus cielos
entrecortados…
Hoy ha caído el otoño
Con sus lloviznas
amables,
Con sus árboles
desconcertados
Con sus aves
Emigrantes…
Ha caído, dulcemente, el otoño
Con sus claridades
diáfanas
Con sus suspenses
emocionantes,
con sus cielos
estrellados…
Y tú no estabas.
Amb el link: http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2013/11/tres-haikus-del-otono-y-un-poema-versos.html
Vale!
Xaipe!!
Felicitats als meus companys pels seus poemes, estàn treballats i són molt interessants!!
He provat molts cops fer un poema com la meva comapnya Rebecca, però no em surt res!!!!
xaipe
Judith, ja et vindran els mots! Sergio, en aquesta ocasió els poetes heu de ser vosaltres.
Hera tan bonica que és esposa de Zeus quin gran privilegi ,que té.
La deesa més privilegiada,
de Grècià, i dins d’aquet poema.
Mare del deus més importants ,
ella es Hera la deesa protectora de la familia i el matrimoni,
que bonica que és ,que bonica que és
Vas tenir quatre fills que vas cuidar amb amor infinit.
Poseixes una bellesa incomparable ,
Hera és axí la deesa dels grecs i de l’Olimp.