Com ja sabeu, durant la sortida que vam fer a Tàrraco, al museu vam veure diverses escultures que plasmaven l’estètica que tenia la gent de l’època de l’antiga Roma. Una escultura en concret va ser “El bust d’una dona desconeguda”, que ens va cridar a tots l’atenció per la complexitat del pentinat que portava. Si no la recordeu, aquí us deixo la imatge:
Bust d’una dona desconeguda (Museu de Tàrraco)
Aquest bust no pertany a una dona en concret, sinó que es va trobar a una zona residencial de Tarragona.
A Roma, els pentinats de les dones anaven variant durant els segles. Una dona de l’època de la República portava un pentinat amb adorns, com per exemple, la ratlla al mig i un monyo baix; però això va anar canviant amb el pas del temps. A mesura que Roma s’anava expandint, la societat romana absorbia i adaptava molts aspectes dels pobles conquerits, en aquest cas el pentinat, ja que això forma part de la cultura.
A l’Aracne ja hi h hagut alguns articles sobre estètica i vestimentes relacionades amb l’època romana, com aquest de l’Anna Pardo, que parla sobre l’abillament a l’antiga Roma. Al bloc “Bona Dea” trobareu molta informació sobre l’abillament de la dona romana, i a l’adreça Facebook, hi ha un gran recull de bustos femenins.
Comenteu les característiques i l’estil d’aquests pentinats i tipus de vestimentes que trobareu al grup “Bona Dea”. Si trobeu algun pentinat interessant o semblant a aquest podeu posar-hi l’enllaç.
En aquest bust destaca l’elaboració i complexitat del pentinat, moltsemblant al de les efígies de Faustina la Gran, esposa d’Antoní Pius. Aquesta dependència de la moda introduïda per l’emperadriu contrasta amb la individualitat dels trets de la cara, que representen amb realisme una dona ja madura (membre, segurament, de les capes altes de la societat de Tàrraco). Aquesta figura pertany a l’època de mitjans del segle II dC, i té unes mesures de 33 x 19 x 26,5 cm. Està feta de marbre de Luni-Carrara esculpit.
Bust d’una dona desconeguda (vist des de darrere)
Per a la IX Magna Celebratio, les alumnes Cristina Ortiz, Andrea Ocaña (model) i Carla Pallach, alumnes de 2n de batxillerat del INS Isaac Albéniz, van voler representar aquest pentinat en una model de veritat. La Cristina, per al nostre pentinat va fer unes ones a l’aigua i trenes, motius els quals van formar part del pentinat que portava la dona a l’època imperial. Va ser un treball dificultós, i van necessitar molta paciència i ajuda, però el resultat final va ser reeixit.
El material que s’ha utilitzat per fer-lo és el següent:
- Pinta de pues estretes
- Pinta per a cardat de 5 pues
- Pinta d’una pua
- Pinta normal
- Pinces de rulos
- Forquilles planes
- Forquilles de monyo
- Laca
- Gomina
- Assecador
- Metxes de cabell postís
- Gomes petites
- Planxa
A continuació, l’explicació de tot el procés, dut a terme per la Cristina Ortiz:
Primer, va reunir tots els clips que tenia; després va fer diverses particions de cabell. Va separar dues porcions de cabell de la part de davant per fer les ondulacions i després va començar a fer les trenes que servien per fer l’espècie de “corona” de trenes de la part de dalt. Després de fer-les, les va ajuntar i les va enganxar al costat, i alhora va passar el cabell per baix de les trenes perquè tot el cabell restant quedés a dalt d’aquestes, i així poder fer la segona part de trenes.
Darrere de la corona de trenes que havia fet al principi, va guardar un trosset de cabell per poder tapar la part on s’enganxaven les altres trenes.
Després, va unir la segona capa de trenes en forma de U, i va tapar els clips amb el tros de cabell que havia guardat anteriorment.
Finalment va ondular el cabell de la part de davant amb la tècnica d’ones a l’aigua, i va posar molta laca.
I aquí, fotografies del procés i del resultat final:
Ainhoa Astasio 4t ESO Llatí
Salve!
Moltes felicitats per aquesta feina, el pentinat està molt ben fet i porta feina, jo no sabria fer-lo així que felicitats!
M’ha sorprès perquè s’ha de tenir molta paciència per fer-lo i jo en tindria pas.
Salve!
SALVE!
Felicitats per els pentinats perquè es molt difícil i també tens que tindre molta paciència.
Salve!!
Felicitats per els pentinats perquè es molt difícil i també tens que tindre molta paciència, si sabeu fer-los bé i ser-ha una nova moda per els pentinats.
Veig que el tema estètic atrau molt i, sobretot, la part pràctica de l’article és una bona manera de fer reviure el passat. Us puc assegurar que cada vegada que torni al Museu de Tarragona, el bust d’aquella patrícia romana, desconeguda, segons el rètol del Museu, per a mi ja sempre tindrà nomina et cognomina.
Com que la Cristina i la Carla ja han respost a la majoria de comentaris, em limitaré a fer algunes puntualitzacions:
-Blanca, m’agrada comprovar que la participació a la “Magna” t’ha permès interioritzar el tema de l’abillament romà i et va quedar ben clar tot el que havíem comentat al respecte en les sessions preparatòries. Llàstima que la fotografia de les sandàlies sigui de calçat actual, inspirat en el romà, però que no serveix per il·lustrar-lo.
-Penseu que un dels pentinats que més heu destacat, el que portes ornaments florals, era propi de les prostitutes, ja que una “domina”, pot portar ornament diversos al cap, però no de colors.
Salve!
Són molt originals els pentinats!
He comprovat que no són tan diferents als pentinats d’avui en dia, acostumaven a dur recollits. Els estris que utilitzaven per pentinar-se s’assemblen força. De fet la roba que utilitzaven els romans no era tan diferent a la que utilitzem avui en dia. Felicitats per l’article és molt interessant!
Salve!
Els pentinats romans i grecs eren bastant similars, el que tenen en comú és que les dones solien recollir-se els cabells trenats previament en un monyo. Té que sé realment difícil el pentinat però el resultat queda força bé.
Com ja s’ha comentat abans les característiques dels pentinats romans eren que utilitzaven pocs materials. Per exemple un raspall i per arrisar-se els cabells posaven unes pinces al foc i se’ls enroscaven al voltant.També eren diferents els pentinats de les senyores al de les esclaves, ja que aquestes ultimes no portaven uns pentinats tant complicats.
Això si, les dones romanes ere molt presumides!
Salvete!!!!
Primer de tot felicitats a l’Ainhoa per l’article tan detallat i també felicitats pel treball que li han dedicat les alumnes de batxillerat. La veritat es que jo no podria fer un pentinat així, tens que posar molta paciencia i delicadesa a l’hora de fer-ho. Penso que es un treball molt complicat, en el que hi tens que dedicar molt de temps, tot i que ha valgut la pena, i el resultat a sigut molt bo.
En el bloc de BONA DEA he trobat diversos tipus de pentinats i vestimentes. El pentinat que crec més interessant per a mi, seria el que es troba en aquest enllaç: http://3.bp.blogspot.com/-IHdNL-FzZgA/UX6FPoLLPtI/AAAAAAAABQk/9XdX2YNve9A/s1600/420720_628476150499244_515662207_n.jpg
El pentinat més semblant podria ser el d’aquest enllaç:
http://4.bp.blogspot.com/-ArM2JcFUebc/T9x6Yurj_DI/AAAAAAAAAt4/eqYFPcndoxE/s250/210px-Kleopatra-VII.-Altes-Museum-Berlin1.jpg
Les vestimentes de les imatges com la d’aquesta foto: http://2.bp.blogspot.com/-W2h_9_Cfsp0/To8XWj7iiRI/AAAAAAAAALg/p6_jm4u1sCg/s250/263812_243581755655354_204192376260959_1030493_3053048_n.jpg podria destacar la butlla dels nens, que la portaven per espantar els fantasmes i els esperits. Anaven vestits amb una túnica. Les dones portaven una palla i els cabells recollits i porten una “stolla”.
Gràcies a aquest article, tinc més idea dels pentinats que es feien les dones romanes.
Valete!
Salvee!!!
Els pentinats son molt bonics i molt originals, els pentinats grecs i els romans son bastants semblants, pero el pentinats dara son molt diferenst als de3 la epoca del romans.
El pentinat està molt ben fet, ens agrada molt perquè és molt original i sembla d’aquella època i també ens agrada que hi hagin els passos de com fer-lo.
Ens agradaria que publiquesiu com fer altres pentinats d’aquest estil!!
Salve!
Ens sembla que han fet un molt bon treball i que ha valgut la pena la seva dedicació perquè el resultat és excel·lent. Si tornés l’institut a participar aquest anys a la Magna Celebratio ens agradaria practicar algun pentinat com elles han fet. Però fer el pentinat característic d’un altre segle, ja que com l’article esmenta anaven variant el pentinat durant els segles. Per acabar, volíem felicitar-les, feliciter!
Valete
Doncs ja ho sabeu, Laia i Elena, a veure si podem fer alguna cosa per la “Magna”. De moment, l’objectiu d’aquestes primeres sessions és que aneu agafant idees sobre els àmbits tan variats on us surten a l’encontre els referents clàssics.
“Salve!”
Primer de tot felicitats a l’autora de l’article i a la perruquera!
La veritat es que aquest article m’ha agradat moltíssim perquè explica molt bé com anaven pentinades les dones de l’època. En quant el pentinat em sembla que és preciós. Si en aquests temps que tenim tot tipus de materials per fer-ho encara costa, és increïble pensar com ho feien les dones en aquella època. Això si què és art!
“Valete!”
Molt bona feina a totes per aquest treball tant original!
Quan he començat a llegir l’article no em pensava que quedes tant bé!
Deu ser molt difícil fer aquest pentinat, i jo em pregunto això s’ho feien cada dia? Perquè si a mi ja em costa fer-me una simple cua ben feta no em puc ni imaginar quanta estona estaria per fer-me el pentinat de la dona romana!
Trobo que és una idea diferent i agraciada, moltes gràcies per compartir-ho amb la resta.
La veritat que el pentinat ha quedat molt bé i, tot i que era molt complex s’ha pogut fer-ho. Encara que, si ja costava amb tots els estris actuals em pregunto com les romanes podien fer-se el pentinat sense gomina, laca, assecador, planxa, pintes i altres materials que no existien en aquella època. Bon treball!
M’ha semblat una idea fantàstica potser agafo la idea ja que m’agrada molt fer pentinats. Podria ser molt interessant fer un ja que aprendria a saber com són els pentinats d’aquella època. M’ha agradat molt i crec que es super original recrear un pentinat de fa tant temps. Enhorabona!!!!
T’agafo la paraula, Lara, a veure si és possible fer alguna cosa semblant. A Baetulo no hi ha cap bust amb un pentinat tan elaborat, però potser algun és podria treballar. Judith i Georgina, no hi doneu més voltes, la clau està en les esclaves; les “dominae Romanae” no tenien tants estris moderns, però sí moltes mans a la seva disposició. Així qualsevol!
Sembla mentira que faci tant de temps d’aquest pentinat… és molt complexe i sembla difícil de fer. El resultat ha quedat molt maco i està igual als pentinats d’abans!!! L’enhorabona!
M’ha encantat el pentinat, és molt original i el resultat final és fabulós, cal felicitar a les alumnes pel gran treball que han fet malgrat la seva complexitat.
Aquesta és una de les visites més interessants de Catalunya, jo per sort he pogut estar i puc asegurar que és un lloc molt entretingut, un lloc on pots reviure grans moments d’aquella Tarragona antiga, és un lloc molt interessant de veure, encara i així amb aquest article pots sapiguer bastant sobre la seva visita, molt bon treball i ben exposat.