L’arqueologia segons Marta Prevosti

 

Com a bona Premianenca interessada pels temps remots, avui he assistit al Museu de l’Estampació de Premià de Mar atreta pel suggeridor títol amb què s’anunciava la xerrada de la prestigiosa investigadora de l’ICAC  Marta Prevosti.

L’arqueòloga ens ha assenyalat, en primer lloc, que la fascinació pels objectes del passat és inherent a l’ésser humà, de manera que tenim testimonis que des d’antic hi ha hagut gent que guardava i gaudia d’objectes d’èpoques anteriors. És el cas, per exemple, de la Vil·la dels Papirs d’Herculà, on s’ha trobat una col·lecció de vuitanta escultures a la qual pertanyen les imatges que il·lustren el cartell.

A continuació, ha passat a definir l’arqueologia com a part de la Història amb metodologia pròpia, que ha presentat amb un símil força il·lustratiu. Segons Prevosti, l’arqueòleg actua com un psicòleg a la recerca de les capes de records per trobar la clau interpretativa dels conflictes emocionals presents. A mi, personalment, m’ha semblat una comparació molt encertada, de debò.

L’estudi estratigràfic com a base principal de la metodologia arqueològica ha estat el tema següent, sobre el qual la ponent ha remarcat la connexió amb ciències experimentals com la geologia. Ha explicat com es formen els estrats, com s’interpreten en sentit invers a la seva formació per tal de saber la cronologia relativa del jaciment, és a dir, l’ordre de cada estrat, i també per conèixer-ne la datació exacta gràcies sobretot a les troballes ceràmiques o l’utillatge.

Altres tècniques de datació com el carboni 14 o el paleomagnetisme ens remeten de nou a la relació d’aquesta disciplina històrica amb les ciències experimentals, així com els registres paleo-ambientals, les anàlisis pol·líniques, els estudis ossis i de microcarbonis, que ens donen dades sobre el clima, la fauna i la flora de l’entorn.

Després d’aquesta visió general de l’arqueòleg com a psicòleg del passat que ha de tenir molt de científic per poder arribar a conclusions fidedignes, Prevosti ha dedicat una segona part a la tècnica de les prospeccions per se, independentment que finalment obrin pas a una excavació. És en aquest punt on l’estudi arqueològic s’assembla més a la investigació detectivesca a què fa referència el títol de la xerrada, ja que s’apropa a un joc de pistes que l’investigador ha d’analitzar i interrelacionar per poder arribar a conclusions amb les màximes garanties d’encert. El més destacat, al meu entendre, ha estat que, des d’aquell moment, el públic hem pogut gaudir d’una detallada exemplificació relacionada amb el projecte Ager Tarraconensis del qual forma part Marta Prevosti. És apassionant escoltar com les traces de les àmfores han portat a la detecció de la rellevància de la família Clodius Martialis, un membre de la qual va arribar a ser duumvir de Tàrraco, i a la detecció de la sèquia que portava l’aigua als seus camps vitícoles.

Per acabar, la investigadora ha posat el colofó amb la referència a dues campanyes arqueològiques llegendàries en tant que pioneres, en les quals la intuïció i la passió pels enigmes no tenen res a envejar al mateix Sherlock Holmes. Quina millor mostra de l’encís de la recerca arqueològica que la passió de diletant que va portar Schliemann fins a la mítica Troia o la intuïció d’un més rigorós Arthur Evans, que va treure a la llum l’esplendor de Cnossos?

Fet i fet, ha estat una estona enriquidora que s’ha clos amb un breu col·loqui provocat per un auditori que es resistia a deixar marxar una ponent que ens havia posat la mel a la boca i ens havia obert més interrogants encara. No és estrany, doncs, que en honor de l’espai en què ens trobaven, s’animés Prevosti a girar els ulls al camp de l’arqueologia tèxtil, on encara hi ha molt per dir.

Si teniu dubtes, estimats aràcnids i aràcnides premianencs, pregunteu-los a dues companyes que hi eren presents i les quals he detectat immediatament, perquè eren dels pocs joves que hi havia entre el públic. He parlat amb una d’elles i m’ho ha confirmat, mentre l’altra s’afanyava a parlar amb l’oradora per qüestions del Treball de recerca. M’agradaria saber qui sou, perquè no he pensat a preguntar-vos el nom…

Com a tema d’investigació us proposo que desenvolupeu els dos exemples que han posat punt final a l’exposició, tal com us he indicat. Qui són aquests personatges? Per què atribueixo “passió de diletant” a l’un i “intuïció” amb més rigor a l’altre?

TERESA DEVESA MONCLÚS

6 thoughts on “L’arqueologia segons Marta Prevosti

  1. Margalida Capellà Soler

    Ja veig, Teresa, que com a bona premianenca aràcnida has assistit a la xerrada i com a bon Sherlock Holmes has detectat la presència de dues alumnes meves, enviades en missió especial, són Sheila Pena, alumna de ciències que fa llatí i a més farà un treball de recerca de clàssiques, i Xènia Serra, alumna de llatí i de grec i també tutoranda meva del treball de recerca. En veure la teva fotografia m’ha alegrat veure-les en un primer pla, però després de llegir el teu apunt veig que no ha estat casual.

  2. Xènia i Sheila

    Salve Teresa!
    Som les dos alumnes que vam anar a la xerrada de Marta Prevosti el passat diumenge. La xerrada va ser molt interessant i vam aprendre moltes coses noves sobre els mètodes que es fan servir en l’arqueologia. Aquesta xerrada ens ha ajudat molt a comprendre coses que no enteniem i també ens ha ajudat a l’avanç dels nostres Treballs de Recerca, que en cas de la Sheila, l’ha ajudat a poder fer una entrevista amb Marta Prevosti per el seu TR de “La sostenibilitat del món grec i romà” i en cas de la Xènia que està fent el TR en el Museu arqueològic de Catalunya.
    Ens vam adonar també de la popularitat de Aracne fila i fila en veure que ens vas reconeixer com a alumnes de la Margalida i també a l’hora d’acabar l’entrevista, Marta Prevosti ens va comentar sobre si sortiria en aquest bloc.

  3. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » De cap de setmana: IX Magna Celebratio

  4. Teresa Devesa i Monclús Post author

    M’alegra, Xènia i Sheila, conèixer finalment la vostra identitat i espero que aquest Treball de recerca arribi a bon port. De fet, n’estic segura. Ja ho comprovaré quan els feu públics al bloc.

  5. Cristina Ortiz

    Hola 🙂

    Teresa aquests personatges que esmentes són, en primer lloc Schliemann i en segon lloc Arthur Evans.

    Schliemann va ser un pioner de l’arqueologia ja que va ser el primer en fer una excavació a Hisarlik, Turquia, i allí va acabar trobant les restes de l’antiga Troia.

    Arthur Evans va ser un arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica. La seva troballa és considerada una de les més importants de la història.

    El fet que atribueixis a Schliemann “passió de diletant” i a Arthur Evans “intuïció” amb més rigor, ho explico així:

    Es diu que Schliemann seguia al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia a la seva obra, i ja que aquestes descripcions coincidien amb l’emplaçament de Hissarlik, va decidir per buscar en aquesta zona. És un bon exemple de passió ja que la troballa d’aquest home va ser fruit de una passió per l’arqueologia.

    Arthur Evans en canvi, va realitzar diverses excavacions a Itàlia, Escandinàvia i els Balcans, abans de començar recerca del palau de Cnosos. Ell volia descobrir la civilització minoica, i en desenterrar el Palau de Cnossos, el va relacionar (per la seva construcció laberíntica) amb el Palau de Minos, motiu pel qual va donar a les seves troballes la denominació genèrica de civilització minoica. Per tant, aquest arqueòleg va tenir més intuició rigorosa, que Schliemann.

    Adeu !!

  6. Pingback: La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *