Si Ciceró aixequés el cap i es trobés amb certs titulars periodístics!
Prodest ja es veu que és una forma del verb prosum (un compost de sum) que vol dir bàsicament “aprofitar, ser útil, beneficiós… “
El titular periodístic Quid prodest? vol dir “Què és útil? Què és beneficiós? Què aprofita?” I la veritat és que té sentit, però un sentit diferent de la força que té la sentència llatina Cui prodest?
que vol dir “A qui aprofita? A qui beneficia?” i pel que diu l’article sembla que és aquest el títol que li correspondria.
En realitat, la cita llatina que ressona darrera d’aquest titular és de la Medea (v. 500-501) de Sèneca i diu: Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor”.
Tinc entès que heu tingut la sort de veure i llegir la Medea d’Eurípides que és força igual i força diferent de la Medea de Sèneca, perquè han passat molt anys i els llatins no eren els grecs, evidentment. Sèneca, encara que va escriure una mica de tot i fins i tot tragèdies, és conegut sobretot com a moralista i són cèlebres les seves sentències i aquesta és una d’elles. Sèneca va viure una època de crisi sota l’emperador Neró i no ho va tenir fàcil… nosaltres ara tampoc no ho tenim gens fàcil amb la crisi i la pregunta clau és: Cui prodest?
Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat
Moltes gràcies, Mercè! Esperem que els periodistes i tots els internautes no confonguin més l’expressió cui prodest “a qui beneficia” amb quid prodest. Als aràcnids i aràcnides també els pot servir per recordar la diferent funció sintàctica de cui i de quid</em; així com fer memòria de qui va ser Ciceró, que va popularitzar l'expressió, així com de Sèneca (vid. Si vis amari, ama i enllaços), que la va utilitzar com bé dius en la seva Medea, tan diferent de la d’Eurípides! En què és diferent? Per què?…
Gràcies, Mercè, per tenir-nos al dia. De ben segur que els alumnes aprofitaran l’ocasió per posar en pràctica els seus coneixements sobre els pronoms-adjectius interrogatius.
Marga, amb el teu permís, afegeixo els altres titulars semblants que vas enllaçar al Facebook:
http://elpais.com/diario/2006/03/17/espana/1142550009_850215.html
http://www.paginasdigital.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=2860&te=31&idage=5556&vap=0
I a la mateixa entrada, Luís Inclán va afegir aquesta altra dita ciceroniana mal escrita: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/609551-quosque-tandem.html
Quin mal d’ulls!
Bona feina, Teresa, ja que no tothom té Facebook!
Hola!
Gràcies per posar-ho i mantenir-nos informats, gràcies a aquest article ens ha vingut a la memòria els pronoms interrogatius i indefinits. Segur que ja no creurem qualsevol cosa que surti a Google o algun d’aquests cercadors.
Jo, amb l’ajuda de la Teresa, he aprés a buscar sempre les fonts, si poden ser originals millor, i crec que tots haurian de buscar les fonts si volen escriure sobre el que no saben.
Adeu!!
Hola!
Acabem de comentar aquest article i altres sobre aquest incorrecte “quid prodest” i he arribat a la conclusió que no està gens bé que hi hagi errors com aquest en els textos periodístics, que, suposadament, són una font de cultura molt gran actualment.
Crec que, ja que la nota per entrar a la carrera de Periodisme és tan alta, s’hauria de notar un cert nivell, ja no de llatí, sinó de saber cercar les fonts i proporcionar informació verídica sempre. El més trist de tot és que aquest error no s’ha donat només en un diari, sinó en d’altres de molt renom.
La diferència entre “quid prodest” i “cuid prodest” és molt gran, ja que en la primera, el “quid” és un nominatiu, singular, neutre i en la interrogació faria funció d’artibut: “Quina cosa és beneficiosa?”. Per contra, el “cui” és un datiu singular masculí, pel que fa de complement indirecte: “A qui beneficia?”.
Adéu!!
Salve!
Em sembla molt fort que els periodistes puguin tenir errors com aquests i a més a més no sabent del tema abans de publicar una cosa així sense saber si esta bé o malament no hi preguntin a alguna persona que entengui sobre el tema o s’informi mitjançant una font fiable.
Així m’agrada que aneu sempre a les fonts.
El verb prosum és intransitiu. Pot portar un atribut?
Jo pensonalment no en tenia ni idea del significat d’aquesta expressió i molt menys de que els periodístes siguien capassos de confondre l’expressió mencionada, per tant agraeixo aquest article ja que m’ha proporcionat un infromació desconeguda, la qual podria haver confós.
És important tenin en compte que hi ha fonts d’informació les quals ens donen una informació equivocada.
Salve!
La veritat és que no tenia ni idea del que volen dir aquestes dues expressions. Però després d’haver llegit aquest article ho he après.
Pel que fa al error del periodista, crec que és un greu error ja que trobo que sent un periodista els articles pel que fa a l’ortografia i la redacció de l’article hauria d’estar perfecte. A més a més que com ja ha comentat algun company hauria d’anar a buscar les fonts i no refiar-se’n de treballs ja fets.
Així doncs un cop més i amb un clar exemple, tornem a veure que no ens podem refiar de certes pàgines d’internet, que sempre és millor anar directament a la font.
Vale!
Tímides variacions d’expressions llatines aparentment intranscendents poden provocar confussions en la comprensió del significat de l’article periodístic, no només als lectors que no han tingut l’oportunitat d’estudiar llatí i per tant desconeixen aquesta cèlebre citació, sinó també a aquelles persones que sí en coneixen el significat i interpreten una altra cosa del que realment es vol comunicar.
Salve!
Aquests errors de comprensió són habituals , quan la gent desconeix les llengües forànies es solen cometre aquests erros tot i que penso que en un text periodístic no es poden cometre aquests errors esgarrafals.
La diferència és bastant evident, “quid” és un ominatiu, singular, neutre i en la interrogació que vol dir ” Alguna cosa”, es sol utilitzar què o qui . Per altra banda, trobem “cui”, és un datiu singular masculí . En el primer funciona com atribut i el segon com Complement Indirecte.
Per altra banda, els verbs intransitius poden portar atribut però prossum no hi porta.
Vale!
Iván, Iván! Vols dir?
Bé, espero que en un futur els aràcnids es reconeguin efectivament, entre d’altres coses, pel respecte a les fonts i precisió en allò que afirmen.
Margalida, em sembla que l’error sintàctic de la Carla es va perpetuant. A veure qui de Badalona o de Premià se n’acaba sortint.
Salve!
Sèneca va ser un polític, filòsof i dramaturg romà i va viure entre el 4ac i el 65dc.
Gràcies a la seva família i el seu entorn molt ben format , ell es va poder estudiar a roma. A Roma va aprendre retòrica , més tard va haver de viatjar a Egipte per curar-se d’una malaltia.
Sèneca va ser condemnat a mort per traïció, degut a que va conspirar contra l’emperador(Neró), aquest li va obligar a suicidar-se i ho va fer.
Obra:
Entre les obres seves trobem una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. Trobem una obra anomenada Octàvia, una altre Hèrcules a Oèta, un diàleg (41) De Ira (De la ira), una tragèdia Hercules Furens (La bogeria d’Hèrcules).
-Medea, Eurípides i Sèneca:
Aquestes dues obres es separen per 500 anys, la primera es va estrenar a Atenas l’any 431 ac i la segona es va escriure entre el 54 i el 57 dc. Per tant podem veure que estan molt separades cronològicament però això ens indica que Sèneca pot haver-se ajudat per la Medea d’Eurípides.
L’escriptura de Medea respon en Sèneca al conjunt de preocupacions filosòfiques i morals que perseguia justament en l’etapa en què es dedicà a l’educació de Neró, es diu podien anar destinades a la formació de l’emperador i a la transmissió dels ideals de vida de l’estoicisme, tan allunyats justament de la personalitat passional i violenta que tan admirablement retrata en la Medea de la seva tragèdia.
Trobem com a diferència clara en tant a l’estructuració del llibre com en l’obra d’Eurípides hi ha: pròleg, pàrode, episodi I, estàsim I, episodi II, estàsim II, episodi III, estàsim III, episodi IV, estàsim IV, episodi V i estàsim V i l’èxode. En canvi en l’obra de Sèneca trobem cinc actes.
La forma dramatitzada de l’argument i el mite de Medea presenta trets força diferenciats en un i altre autor. No sols és dubtós que l’obra de Sèneca fos representada en públic, sinó que la seva posada en escena sembla molt més carregosa que la versió clàssica d’Eurípides. El gran tràgic grec articula una progressió de la trama d’una intensitat dramàtica indiscutible, amb una sàvia combinació de recursos dramàtics, com l’anticipació, el comentari, la introspecció, l’acció, la lamentació, la contraposició, etc. El seu llenguatge poètic és eficaç, punyent i precís. Per contra, l’obra de Sèneca presenta una estructuració molt poc progressiva, d’intervencions més ferragoses, de llenguatge rebuscat i excessivament erudit. En consonància amb els interessos filosòfics del gran escriptor llatí, s’ha destacat que la seva Medea, com les altres obres de teatre, són obres de més interès retòric que no pas dramàtic.
Aquí us deixo una pàgina on hi ha bastant informació:
http://voices.yahoo.com/medea-seneca-vs-euripedes-618.html?cat=38
Crec que és interessant veure com dos autors que estan separats molt cronològicament continuen tenint els seus lectors i continuen influenciant en la cultura crec que són autors que mai moriran.
Vale!
Salve!
No sabia que aquestes expressions volien dir això, trobo que aquest article està molt bé, i m’ha ensenyat coses que no sabia com: (“Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor””).
També he pogut aprendre una mica més sobre Seneca, aqui deixo més informació que he trobat.
Entre les obres atribuïdes a Sèneca trobem una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. Una d’aquestes, Octàvia, és clarament obra d’altri. Fins i tot apareix com un personatge més de la peça. La seva autoria en una altra, Hèrcules a Oeta, és dubtosa. La filosofia estoica de Sèneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pròpia mortalitat. El com tractar la mort està en moltes de les seves cartes.
Vale!
Hola!
Els únics verbs que poden portar atribut són els verbs copulatius (ser, estar o semblar). Els altres vebrs el més semblan que poden portar és el Complement Predicatiu.
Així doncs, el “quid” no faria d’atribut, sinó de subjecte! “Errare humanum est”: aquí si que hi ha un atribut! jaja
Adéu!
…i rectificar, Carla, és de savis!
Aliquando bonus dormitat Homerus.
Hola
Em sembla un error gravíssim per part dels periodistes, el fet d’utilitzar expressions llatines sense tindre’n cap mena de coneixement. Crec que això no hauria de passar ja que així s’estan difonent malament aquestes expressions llatines i llatinismes. El que volem és la pervivència del llatí, no que se’l canviï!
He trobat alguna web on s’utilitza malament el llatí. Però una cosa pitjor és que fins i tot hi ha negocis amb noms en llatí, però amb errors ortogràfics. Una llàstima.
http://goo.gl/maps/pXfd5
Carla, ben trobada la referència a la sintaxi de la màxima llatina que, per cert, en la seva versió llatina continua …et in errore perseverare stultum. Aquesta segona part també té un atribut, però ¿què vol dir exactament i quin és el significat global de tota la frase? Evidentment, la Carla ha fet cas del consell i ha corregit.
Salve!!
La veritat és que no sabia el significat d’aquestes dues expressions. Gràcies a l’article m’he pogut enterar del que volien dir. Ara, crec que els alumnes com nosaltres tenim dret a no saber-ho ja que estem aprenent, però la veritat és que crec que un periodista sí que no pot fer aquests errors, i crec, que aquests se solen crear quan algú desconeix o no sap gaire bé la llengua.
Tot i que sigui un petit error, ha causat una gran diferència entre el que s’ha dit i el que es volia dir.
Vale!!
Salve!!
La veritat és que en el llenguatge periodístic és habitual adaptar expressions tant llatines com castellanes o catalanes a la manera que s’adapti al que l’esriptor de l’article vol dir.
La diferència entre cui i quid és bàsicament gramatical. Quid és nominatiu, singular i neutre i vol dir “Alguna cosa” en canvi, cui és datiu, singular i masculí. En aquest cas l’expressió correcta seria amb el quid pel context de la pregunta que s’exposa en el títol de l’article.
Però, tot i les errades gramaticals que podem trobar en articles periodístics, hem de pensar que, com abans he dit, el llenguatge periodístic adapta les expressions de qualsevol idioma a la manera que a ells els va bé. Realment, tot i que es salit la gramàtica llatina, crec que és un esplèndid ús de la paraula el que tenen els periodistes, i tot i que en aquest cas ha estat un error greu segurament pels experts en llatí, és digne de valorar que coneguin expressions així.
Valete!
Bona troballa, Cristina, i relacionada amb un dels llatinismes estudiats. Qui em diu on és l’error? Fixeu-vos que en l’adreça digital el llatinisme sí que està bé.
Salve!!!
És cert que errar és humà i que si estàs mal informat pots cometre equivocacions. Per aquesta raó penso, que aquest periodista s’hauria d’haver informat millor ja que es tracta d’un petit error gramatical. Per tant no te cap excusa ja que la seva feina com a periodista es investigar i evitar qualsevol error.
Veiem que, bàsicament, l’error és gramatical. Veiem que “Quid” és nominatiu singular, neutre i en la interrogació significa “Alguna cosa”. Llavors trobem “cui” que és un datiu singular masculí. La funció de cada un també varia. Veiem que el primer té la funció d’atribut i el segon de complement directe.
Per tant cal anar amb compte de no fiar-te de totes les fonts periodístiques. Sempre hi pot haver algun periodista, com es el cas d’aquest, que s’equivoqui.
Vale!!!
A continuació compararé la Medea d’Eurípides i de Sèneca.
En primer lloc Eurípides és grec, mentre que Sèneca és llatí. Ambdós estan molt relacionats amb la filosofia, Eurípides amb els sofistes i Sèneca amb els estoics.
Les dues versions del mite comencen just quan Jàson ha abandonat Medea per casar-se amb Creüsa, la filla del rei Creont de Corint.
Una altra diferència és que Sèneca suprimeix el personatge del rei Egeu d’Atenes, qui ofereix ajuda a Medea.
Per una banda, l’acció dramàtica de la versió d’Eurípides va augmentant a mesura que es desenvolupa la trama. Per l’altra banda la versió de Sèneca no té gaire interès dramàtic, sinó retòric. Mentre que l’obra grega està pensada per ser representada, la llatina ho és per ser llegida des del punt de vista retòric i intel·lectual.