L’actualitat dels clàssics

Sovint, quan hom llegeix un clàssic llatí o —encara més— un de grec, els que l’envolten l’esguarden amb suspicàcia. Per més que no acostumin a dir res, en la sorneguera expressió del seu rostre s’hi pot deduir la idea que els passa pel cap: «A qui se li acudeix llegir llibres tan antics, tan allunyats del que sentim i vivim en els nostres dies!».

Precisament aquest raonament —o, més aviat, prejudici— tan primari com fal·laç és el que procurem rebatre aquells que estimem els clàssics i que volem compartir la nostra tan plaent estimació amb el major nombre de gent possible.

Quan et dediques a llegir-los, ja sigui en una versió completa o adaptada, el primer que aprens és que la raó principal per la qual els grans clàssics —tant els més antics com els més recents— han arribat a nosaltres és per la seva imperible actualitat. Una obra clàssica, en qualsevol disciplina artística és, precisament, aquella que mai no passa de moda.

Llegint la gran literatura clàssica, o assistint a una representació teatral dels genials dramaturgs antics, t’adones que, malgrat els milers d’anys que han passat, i malgrat que s’hagin produït tantes i tantes transformacions des de llavors, sobretot en els àmbits científics i tècnics, els homes i dones seguim essent gairebé iguals. Si més no, és molt més el que compartim que no pas allò en què divergim.

Les forces cabdals que determinen les nostres vides —l’amor, el desamor, la gelosia, l’enveja, l’odi, l’afany de poder, el temor davant el desconegut, el desig de saber…— són si fa no fa les mateixes. Potser ha canviat la substància, allò que ens configura exteriorment, però l’essència, allò que ens fa ésser el que som, interiorment o espiritual, s’ha mantingut pràcticament igual.

Com no ens ha d’apassionar l’Odissea, si estimem algú amb tot el cor i, com Odisseu, som capaços d’enfrontar-nos a tot i a tothom, acarant els més terribles i esgarrifosos dels perills a fi de poder tornar al costat de la seva estimada Penèlope?

D’aquesta idea de la permanent actualitat o vigència dels clàssics —que justifica a bastament dur a terme algunes adaptacions literàries— procurem parlar-ne el proper 16 d’abril, en una tertúlia o taula rodona en el tan agradable i acollidor Institut Premià de Mar.

Mentre, per anar escalfant motors, que us semblaria que anéssiu comentant les aventures clàssiques amb les que us heu sentit més identificats? Amb el coratge d’Hèracles? Amb la defensa de la justícia d’Antígona? Amb la intel·ligència i l’enginy dels criats que protagonitzen les històries de L’ase d’or?

Xavier Serrahima 2o13

www.racodelaparaula.cat

10 thoughts on “L’actualitat dels clàssics

  1. Margalida Capellà Soler

    Quina alegria, Xavier! De ben segur, serà un plaer per a tots nosaltres comptar una altra vegada amb la teva presència i sapiència al nostre centre. T’hi esperem amb candeletes!

  2. almabergel

    Salve!!!

    Que bé que ens torni a visitar en Xavier Serrahima.
    Tot lo que diu a l’article es veritat, els clàssics mai passen de moda, sempre agraden i sempre et pots sentir identificat amb alguna história, relat, mite…
    A mi m’agrada molt l’história de Jason i Medea ja que desde que vaig veure l’obra de teatre a hospitalet, l’hi e agafat molt mes el gust a les tragedies.

    T’esperem aviat Xavier!!!

  3. Irina

    Salve!
    Em sembla molt bé que vingui en Xavier Serrahima, la xerrada de l’any passat sobre l’ase d’or em va semblar molt interessant! A mi si que m’agraden els clàssics ja que són les mostres literàries més antigues i tot i així, semblen escrites actualment, no per el llenguatge sinó per els valors que es representen. Jo me llegit la Odissea i la Ilíada i em van agradar força, els personatges són com nosaltres, ells estimen, odien i fins i tot es venguen tal i com avui en dia passa. L’altre dia vam anar a veure Medea i els Menecmes de Plaute i tinc que dir que em va agradar més la comèdia, però tot i així Medea em va semblar molt interessant.

  4. Marta Bautista

    Salve!!

    Es tot un plaer que ens torni a visitar Xavier Serrahima!
    El que diu en Xavier es veritat no passen de moda, però també poden ser una mica aburrits penso jo…

    Fins aviat Xavier!

    Vale!

  5. Andrea Balart

    Salve!

    Que ens vingui en Xavier Serrahima em sembla una proposta molt original, ja que quan va venir l’any passat per la xerrada de l’Ase d’or m’ho vaig passar molt bé. Des de l’any passat que feia llatí ja m’he llegit uns quants llibres clàssics i m’han agradat molt. Per exemple l’Odissea i la Iliada (ens hem llegit les adaptacions respectives) i també el soldat fanfarró que vem veure l’obre de teatre a Tarragona i els menecmes de Plautó, les Bacants, Jason i els Argonautes, etc. Jo m’identifico amb els menecmes ja que tinc una germana bessona, la Irina i això de que ens confonguin ens ha passat moltes vegades. La veritat és que els clàssics si son bons perduran en el temps com ho han fet l’Odissea i es fan tòpics sobre qui és una dona molt fidel com la Pènelope.

  6. Victor Huete, Sergio Fernández

    Salve!!
    Seria tot un plaer que en Xavier vingues al centre un altre any per parlarnos de clàssics o del que sigui, perque ja l’any pasat quan va vindre ens va agrada molt l’estona que ens va estar parlant del fantastic llibre: L’ase d’or.

  7. Maryam Alaoui

    XAIPETE!

    Seria un plaer conèixer a Xavier Serrahima, ja que l’any passat jo no feia clàssiques, però m’agradaria molt escoltar una xerrada seva sobre els clàssics, crec que te raó els clàssics mai passen de moda, i si els entens t’arriben a agradar molt més!

    Vale 🙂

  8. Margalida Capellà Soler

    Recordeu el magnífic treball que vàreu fer amb L’ase d’or i la visita d’en Xavier al nostre centre a propòsit de l’adaptació d’aquesta obra d’Apuleu?

  9. Elisa Moya

    Salve!

    Com ja he dit, trobo que és una molt bona oportunitat poder gaudir de la visita d’en Xavier Serrahima en el nostre centre. Va estar una il·lusió saber que vindria.
    Respecte al que fa al seu apunt sobre la pervivència dels mites, trobo que té moltíssima raó. Varen ser escrits fa molt però tot i així -com diu ell- els sentiments encara perduren. És molt bo que hi hagi gent que faci adaptacions de llibres més antics per tal de que els més petits puguin gaudir d’ells.

  10. Victor Sanchez i F. Xavier Gras

    Molt bon dia Xavier!

    La teva visita és un plaer per a cada institut que vas. Aquí a Premià vas venir l’ any passat pel tema de l’ ase d’or!, el que va agradar sobretot, la teva tertúlia, ja que avui en dia tenin internet es busca l’ explicació del llibre que vulguis, i llestos, perdent l’ oportunitat de que ens l’ expliqui un expert com Déu mana.

    Nosaltres dos no vàrem poder assistir a la teva visita, ja que no feiem llatí, però aquest any tenim la sort d’ escoltar-te. Apart d’explicar la necessitat dels llibres, com trobar idees per escriure, comentes afers actuals, una mescla molt interessant i que atrau més al públic.

    Moltes gràcies per la teva visita!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *