L’ARBRE D’AMETLLER
Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.
És temps d’hivern; fa fred i gebra. Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?
Pepita Castellví
Moltíssimes gràcies, Pepita! És el millor regal d’un diumenge matí! Ha tornat Demofont, efectivament, i enguany no ens ha fet esperar! La florida de l’ametller és espectacular, sublim! Sento, tanmateix, enyorança de la serra de Tramuntana tacada de blanc i de l’olor de mel; però gràcies als teus versos, l’enyor serà més suportable i fins i tot els alumnes n’acabaran fent un treball de recerca digital!
Que tinguis un molt bon diumenge d’ametllers florits!
Fins demà.
OOOOOOOOHHHHHHHHHHHHHHHH, Pepita! És ben bonic el teu poema. M’ha agradat molt. A mi també m’agraden molt els ametllers florits.
L’enhorabona pel poema, Pepita! Espero que la primavera arribi aviat per a que els ametllers acabin de florir. Una abraçada!
Salve!
Felicitats pel poema, és molt bonic el poema!
Salvee!!
L’enhorabona pel poema, Pepita Castellví!! és molt bonic.
Vale!
Salve!
L’enhorabona pel poema, és un poema molt bonic i molt interessant. El poema representa un mite, el mite de Fil·lis i Demofont. Ovidi no el recull en les Metamorfosis però si en l’art amatòria. és un mite que podreu llegir en el següent enllaç:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/01/27/la-florida-de-lametller-fil%C2%B7lis-i-acamant/
Vale!
Salve!
un gran poema felicitacions a l’autora
Salve!!
Primer de tot donar l’enhorabona pel poema, és molt bonic!
El mite de l’atmetller ens explica la història de Fil·lis i Demofont. Fil·lis era la princesa de Tràcia i Demofont el príncep d’Atenes. Els dos es vas enamorar i es van prometre de seguida. Demofont anyorava Atenes i se’n va anar amb la promesa de tornar a Tràcia amb la seva estimada. Fil·lis en veure que passava el temps i Demofont no arribava va morir d’amor. A la seva tomba va créixer un atmetller sec, sense cap fulla. Quan Demofont va arribar i va veure la seva estimada morta es va posar a plorar mentre abraçava l’atmetller que havia crescut a la seva tomba. Fil·lis és va alegrar de veure que el seu estimat havia tornat i perqè s’adonès que encara l’estimava va cobrir les seves branques de petites flors blanques i roses. Al cap del temps a l’atmetller li van sortir fulles verdes i van sortir els atmetllons, com a fruit del seu amor.
L’atmetller és l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.
He trobat aquesta cançó que té caracteristiques comunes amb el mite de Fil·lis i Demofont.
http://www.youtube.com/watch?v=AjOmL_rEu8Q
L’espera provoca la mort de la persona en verure que el seu estimat no torna. Crec que aquesta história dóna de què pensar, ja que quan estimes a una persona i pels motius que siguis t’has de separar d’ella passes per una situació molt dura. Fil·lis el seguia estimant com el primer dia, o més, i en veure que ell no tornava es deuria pensar que ja no se’n recordaria mai més d’ella i que ja no la tornaria a estimar-la i de la pena es va morir. Finalment, encara que Fil·lis ja sigui morta, Demofont torna i ella mor saben que ell encara l’estima.
Vale!! 😀
Salve!
Moltes felicitats pel poema, és molt bonic.
El mite que ens explica la florida de l’ametller és el de Fil·lis i Demofont.
Per altre banda, ara mateix no em ve cap poema ni cançó el cap però segur que hi ha moltes i molts.
Ovidi en el llibre de l’art d’estimar.
Vale!
Perdona Lida corregeixo la última frase: Ovidi el recull en el llibre d el’art d’estimar.
Salveeee!!!
Es un un poema molt bonic moltes felicitats a l’autora.
valeeee!!!
esta molt bé el poema d’atmeller explica que l ‘hivern es temps de tristor i fa molt fred el mite l’atmeller ens explica l’historia de fil.lis i demofont fi.lis era la princesa de tracia i demofont `princep de grecia els dos es van enamorar i es van comprometre de seguida
l’atmeller es l’arbre dels enamorats demofont anyorava atenes va atenes amb la condicio que tornaria a tracia amb la seva estimada fil.lis veia que no venia el seu estimat es va morir de amor
a la seva tomba va creixer un atmeller amb les seques
Salve!!!
Moltes felicitats per el poema! La veritat és que està molt bé, i ens deixa molt clar de quin mite ens està parlant. Aquest és el de Demofont i Fil·lis, escrit per Ovidi i posat en el llibre de l’Art d’estimar, el qual estem treballant aquest curs i traduïnt els alumnes de llatí de 2n de batxillerat!!
Felicitats una altra vegada per el poema, l’autora és tota una artista, de debó!
Vale!
Salve!
Moltes felicitats pel poema, de veritat que jo seria incapaç de fer un poema, sóc molt dolenta en això d’escriure poemes. Jo crec que ens està parlant del mite de Demofont i Fil·lis, que encara no l’hem estudiat.
Salve!
En primer lloc, felicitats pel poema Pepita Castellví.
És un poema molt bonic i molt interessant la veritat és que m’ha agradat bastant. Molt bona feina!
Vale
Salve!!
Moltíssimes felicitats a Pepita Catellví per aquest magnífic poema que ens ha deixat!!
La veritat és que gràcies a aquest poema se’ns deixa molt clar el mite del que tracta, el de Fil·lis i Demofont, i podem entendre’l clarament.
Va ser escrit per Ovidi i es troba en el llibre de l’Art d’estimar.
La veritat és que no coneixia cap poema fins que he llegit aquest. De cançons no n’he trobat cap, tampoc en coneixo.
L’espera finalment acaba provocant la mort en adonar-se’n de que la persona a la que estima no torna. El que penso és i penso que esta reflectit en la història és que quan estimes a algú i per vàries circumstàncies t’has de separar d’ell és una situació molt complicada.
Vale!!
Crec que encara us falten algunes preguntes per respondre, especialment als alumnes de llatí de segon: Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350?
Uxue, vols dir que Ovidi l’explica fil per randa a Ars amatoria? Surt en la nostra versió en llatí?
Laura López, ens has regalat un comentari magnífic i, a més, ens has fet veure que la cançó de Maná, En el muelle de San Blas, que sempre hem relacionat amb l’espera de Penèlope, té potser més a veure amb l’espera i desesperació de Fil·lis. Crec que és una cançó que es mereixeria un apunt a L’empremta d’Orfeu. T’hi animes? És un bloc obert a la col·laboració.
Pepita, les teves creacions són una alenada d’aire fresc al nostre bloc i sempre ens proposen un punt de reflexió.
A Badalona vam llegir Ovidi a la primera avaluació i ja vam deixar els nostres comentaris a l’article d’El Fil enllaçat en aquest article. Espero veure els dels alumnes de Premià per comprovar si coincidim en les nostres observacions.
Jo també, Marga, m’he quedat parada amb el vídeo que proposa la Laura, ja que és una referència no explícita, però clara i amb metamorfosi floral suggerida al final. La tristor de l’espera de la protagonista i el seu final desgraciat potser sí que lliga més amb Fil·lis que amb Penèlope, que al cap i a la fi veu recompensada la seva espera. T’animes a seguir la proposta de la Margalida, Laura?
Salve!
-La florida ametller ens explica el mite de Demofont i Fíl·li.
Una cançó per exemple és : ‘’Bon viatge faci la cadernera’’ de Maria del Mar Bonet. No coneg cap poema més.
Provoca que es deseperi i estiguimolt disgustada.
M’ha agradat molt el poema ja que trobo que és un bon poema i trobo que és molt adient per aquesta època de l’any.
Vale!
Vale!
Demofont i Fíl·li.
M’encanten els ametllers florits, de fet és un símbol molt esperançador. Fa poc a classe de literatura catalana vàrem llegir un poema de Màrius Torres, Febrer, en què utilitzava l’ametlles com a esperança ja que, molt poca gent troba atractiu l’hivern.
Tot i així, en aquest cas, en el mite de Demofont i Fil·lis no és símbol esperançador, és mes aviat d’amor, d’unió…
Això no treu que a mi, m’agradi que es fagi referència als ametllers florits ja que, m’encanten!
Salve.
Felicitats pel poema Pepita. Realment l’ametller és un arbre molt bonic, i que millor manera de donar la benvinguda a l’hivern que escriure un poema en honor a aquest magnífic arbre.
Vale.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » En el Muelle de San Blas de Maná
Pingback: “Els ametllers de Sarrià”, de Josep Carner | El Fil de les Clàssiques