Peregrinatio ad Tarraconem

Els alumnes de Llatí i Grec de quart d’ESO, primer i segon de batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona vam fer el passat dia 6 de novembre una sortida a Tarragona (l’antiga Tàrraco), l’objectiu de la qual era ensenyar-nos i fer-nos veure com era la vida dels romans en l’antiguitat a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco.

La sortida va tenir un ritme força dur, ja que vam quedar tots a dos quarts de vuit a l’institut, i a més, a Tarragona vam haver de caminar molt, i la tornada a casa semblava no arribar mai, amb anècdotes que després explicarem.

Tot va començar a les 7:30, que era l’hora indicada per trobar-nos tots a la porta de l’institut, però fins i tot alguns alumnes despistats (m’hi incloc) vam haver de pujar a l’aula a buscar les fitxes de l’excursió. Tothom va arribar a l’hora, sense retards, tal i com estava previst. A les 7:40 pujàrem a l’autocar. Va començar el viatge d’anada cap a Tarragona i l’ambient de l’autocar era molt silenciós, es notava que tots estàvem adormits. A les 9:15 vam baixar de l’autocar a esmorzar, a una gasolinera propera a Tarragona. Cap a tres quarts d’onze vam fer la nostra segona parada. Va ser a l’aqüeducte, on l’Anna (alumna de segon de batxillerat) ens va explicar una mica la història de Tarragona, abans de l’arribada dels romans, i després ja passat l’aqüeducte, en Victor explicà la construcció i història del monument. El trajecte per l’aqüeducte va ser molt divertit i interessant, ja que des d’allà dalt hi ha unes vistes espectaculars. Per tornar a l’autobús, teníem dues opcions: travessar per sobre l’aqüeducte, o anar per baix. Uns quants vam optar per fer el camí que semblava més difícil, i anàrem per baix, però tot va resultar més fàcil del que semblava. Després vam tornar a l’autocar i vam reprendre el nostre viatge, que va ser molt curt (més o menys uns 10 minuts) fins a arribar a Tàrraco. La nostra primera parada a Tarragona va ser l’amfiteatre, i ens vam asseure a les grades, a la zona corresponent a les persones de classe mitjana (tribuna alta) per completar la fitxa específica de l’amfiteatre i per sentir l’explicació dels companys de primer de batxillerat.

A continuació, vam anar al museu, en el qual primer vam veure un vídeo amb la història de Tàrraco i després anàrem per feina. Vam veure l’escriptura dels romans a les pedres, després escultures de Juli Cèsar i Júpiter. A continuació pujàrem a les altres sales per veure-hi més escultures, objectes que utilitzaven els romans i altres coses. A una sala on hi havia escultures (però només els caps) vam veure els pentinats tan treballats que es feien, i la Teresa fins i tot va dir que qui es faci un pentinat femení a l’estil romà (si és possible, és clar), li pujaria un punt a l’avaluació. Alguns van dir que s’ho farien… Però una cosa és dir-ho i l’altra fer-ho, veurem si ho aconsegueixen.

Després del museu, anàrem a les escales de la catedral, on les tutores ens van dir que ens deixaven dues hores per menjar, i en definitiva, fer un volt per l’antiga Tàrraco. A un quart de quatre ens havíem de retrobar tots i totes a les escales. Ens vam separar com vam voler, en grups d’amics de classe o el que fos, i vam anar a fer un volt. Compràrem menjar i descansàrem una estona. Ens retrobàrem a dos quarts de quatre a les escales, tal i com estava previst. Sortosament ningú es va perdre!

Començava una nova ruta per la ciutat. Primer vam anar a l’antiga audiència, on la Cristina ens va explicar la història de les classes socials a l’antiga Tàrraco; hi havia una maqueta treballadíssima de la ciutat i molts van agafar apunts per a les fitxes d’activitats. Després d’això va començar la gran caminada resseguint la muralla, per anar fins a la torre del Pretori, on va tenir lloc la caminada més cansada. Centenars i centenars d’escales que semblava que no s’acabessin mai. Més amunt va venir la part divertida, ja que per pujar a la torre hi havia unes escales amb molt poc espai i la gent tenia por de caure’s, però al final tot va sortir bé. I per fi vam arribar al nostre objectiu, la terrassa, amb vistes perfectes de tota la ciutat, on s’observava tot al detall i on es respirava d’allò més bé. Ens vam fer fotos, descansàrem, i baixàrem de la torre cap a a baix, i anàrem a veure les restes que quedaven del antic circ. Després que els de batxillerat ens contessin la història del circ, ja anàrem a esperar l’autobús. Arribà a un quart de sis, i reprenguérem el camí cap a casa, que va resultar molt fatigós per la interminable caravana que hi havia. Arribàrem cap a dos quarts de vuit, i ens acomiadàrem fins al dia de classe següent.

Va ser una sortida interessant i divertida, on vam aprendre i, el més important, on ens vam fer una idea de com era la vida a l’antiga Tàrraco. Va ser tot molt interessant i divertit, menys la tornada a casa.

Qüestionari:
1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.
2. Quina parada us va agradar més i per què?
3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.

Text: Artem Shramchenko
Fotografíes: Natalia Alert Franco
Alumnes de quart d’ESO del INS Isaac Albéniz de la matèria de Llatí

42 thoughts on “Peregrinatio ad Tarraconem

  1. Núria Valls

    Bona feina, Artem ! i fotos molt ben aconseguides, Natalia !. Us felicito a tots dos. M’heu fet recordar el dia que vàrem passar a Tarragona. Va ser molt interessant i també la feina que varen fer alguns alumnes per presentar-nos els monuments i la història de la ciutat. Ànimo els alumnes de 1r. a participar en el qüestionari que proposa la Teresa. M’interessen les dues últimes respostes ja que ja hem vist les peces en el nostre examen. Però no per això si hi ha alguna peça del Museu us haguis sorprès, comenteu-nos-ho.

  2. Judith Consentino

    A mi personalment la parada que més em va agradar va ser la parada que vam fer a l’aqüeducte, ja que vaig experimentar una bona sensació i em vaig adonar realment de l’avenç que tenien els romans a l’arquitectura.

    Al pujar al Pretori vam gaudir d’unes vistes impressionants i quedavem fascinats davant aquella ciutat, Tarraco.
    Miravem d’un lloc cap a l’altre i endinsavem la mirada en el mar , i sentia llibertat, pau , tranquilitat…
    Crec que aquelles vistes privilegiades van demostrar que mereixia la pena pujar aquelles escales infinites i el tram final on l’escala era espiral.

    En conclusió recollint el conjunt de parades i aquelles vistes puc dir que va ser una activitat interessant a realitzar.

  3. Martí Palma

    Salve!
    Molt bon treball si senyor, ben treballat i fotografies ben trobades. Us felicito Natàlia i Artem.
    Per a mi, la parada que més em va impactar va ésser l’amfiteatre; no és com el Colisseu de Roma, però vulguis o no veus que una ciutat tant propera com Tarragona, era pels romans, suficientment important com per construir-hi un amfiteatre. En el terrat del pretori vaig poder disfrutar de la seva vista des de dalt. Però no nomès això, l’amfiteatre va ser en el que més em vaig fixar en pujar dalt del pretori, però també tot en general. Era una vista preciosa i impactant, no només de les restes romanes sinó de les vistes.
    Vale!

  4. Lucía Pereira

    Salve!! Aquesta sortida m’ha semblat molt interessant i m’ha agradat molt.
    La parada que més em va agradar va ser la de la maqueta de Tarraco perquè podies fer-te una idea de com era la ciutat en aquella època i com estava dividida.
    La pujada al terrat del Pretori em va impactar molt per les gran vistes que hi havia, podiem veure casi tota Tarragona.

  5. Dani Maqueda

    Molt bon treball!! Crec que ha resumit aquesta sortida d’una manera clara i entenedora.
    Les fotos són molt encertades ja que destaca les principals parts de la sortida.

    – Personalment la parada que em va agradar més va ser la de l’ amfiteatre, ja que a l’estar en aquell espai vaig poder posar-me a la pell dels antics romans i imaginar-me la situació

    -L’experiència de pujar en aquet terrat va ser molt agradable. Primerament perquè hi ha unes vistes molt boniques des de les quals pots veure pràcticament tota Tarragona.
    Desprès penso que aquesta torre, està perfectament situada per la seva antiga funció de “torre de guaita”, ja que pots veure tota la costa i tota l’altra part de l’interior de Tarragona.

  6. Daniel Martin

    Bon dia! Molt bona la sortida a Tarraco, amb aquesta excursió vam poder entendre moltes coses sobre la cultura llatina. L’amfiteatre em va impactar molt et podies imaginar com en aquella època organitzaven activitats lúdiques.
    Sobre la pujada al terrat de Pretori, les vistes eren espectaculars, podíem veure fins i tot Port Aventura. Molt bona sortida!

  7. Victor Gallardo

    Molt treballat. Quan torni a anar a Tarraco el proxim cop segur que me’n recordo de la nostra visita!

  8. Irene Berdún

    Salve Artem i Natalia ! Primer volia felicitar-vos pel bon comentari que haveu fet tant pel contingut com per les fotografies. Sobre les qüestions que ens heu deixat, m’agradaria dir que la parada que més em va agradar va ser l’aqüeducte, ja que mai havia tingut la oportunitat de pasar per damunt i veure’l. Pel que fa al terrat del Pretori, em va impactar, ja que des de allà havien unes vistes fantàstiques sobre Tàrraco i sobre la part que quedava del circ.

  9. Claudia Gómez

    Hola,
    Felicitats pel treball, tant com les fotos de la Natalia tant com per la redacció de la sortida de l’Artem.
    La parada que més em va agradar va ser l’aqüeducte, ja que em va impresionar poder travessar-lo sabent els anys que té.
    En pujar al pretori va ser molt interesant, es podien veure les bones vistes de Tàrraco.

  10. Amar Astudillo

    Salve!
    Primer felicitar el Artem i la Natàlia per l’article.
    Estic d’acord amb el Artem pel que fa a les escales, semblava que no s’acabessin mai, i aquelles altres amb tan poc espai …
    Sóc claustrofòbica i últimament he patit molts atacs d’ansietat i vaig haver d’esperar a que tots pugessin, prendre la meva medicació i intentar vèncer les meves fòbies pujant aquestes escales. Després de tot, l’esforç va valer la pena. Poder contemplar tota Tarragona des d’allà dalt no té preu, la veritat és que era impressionant …
    Espero que us hagi agradat tant com a mi aquesta excursió.

  11. Natàlia Alert

    Salve!
    Moltes gracies a tots i totes per felicitar-nos! Estic molt contenta de que us hagi agradat el muntatge fotogràfic. Per cert, Artem, un text esplèndid!
    La visita a l’aqüeducte és el que més em va agradar. Era impressionant pujar per allà sobre i adonar-se’n del treball que feien els romans en aquella època.
    Quan vam pujar al Pretori (tot i que aquelles escales no m’agradaven gens) va ser espectacular. Tenia la sensació com si estigués a sobre de tota Tarraco, es veia tot perfectament i podies passar-te hores i hores contemplant el paisatge.
    Em va agradar molt la sortida a Tarraco, i penso que molts pensen igual que jo.

  12. Rubén Mallenco

    Salve! He de felicitar a l’Artem i la Natàlia per aquest article, ja que han treballat molt durant aquestes setmanes.
    Ami personalment, la parada que mes em va agradar va ser la de l’aqüeducte ja que jo havia estat abans a Tárraco però mai havia vist l’aqüeducte romà, la sortida va ser molt profitosa ja que va servir per aprendre i recordar moltes coses sobre la cultura romana. L’ecperiència del terrat em va semblar bastant divertida, ja que vam estar una estona prenent l’aire i gaudint d’unes bones vistes després de tot un dia de treball, la posició de la torre de guàrdia em sembla molt bona, ja que en aquesta posició es veu tot el mar i l’horitzont fora de les muralles.

  13. Ignasi Duran

    Salvete!
    Felicitacions pel bon treball a l’Artem i també a la Natalia per les bones fotografies.
    1)Al museu vam veure una nina romana, estava molt treballada per ser d’aquella època. Tenia les articulacions molt ben fetes i s’hi havien trobat filaments d’or,que havien fet de cabell, això indica que va ser d’alguna nena romana de familia rica.
    2)El que més em va agrdar de la sortida va ser la parada a l’aqüeducte. Em va semblar una construcció molt impressionant. Per ser tan antic es conserva molt be malgrat la seva envargadura. El fet de poder-lo travessar em va il·lusionar molt perquè de petit hi havia anat amb l’escola però no el varem travessar.
    3)Per pujar a la torre del Pretori vam haver de pujar moltes escales però quan varem ser cap dalt va merèixer la pena. Es divisaven tots els alrededors: les restes romanes, la ciutat de Tarragona, la Catedral, el mar. Més enllà també vam poder veure Port Aventura en la llunyenia. Va ser molt impressionant perquè les vistes eren molt extenses.
    La sortida a Tàrraco em va fascinar molt.
    VALETE!

  14. Andrea Muñoz

    Felicitats per l’article i les fotos!

    El mosaic dels peixos es una representació de peixos i animals marins. Generalment peixos, també crustacis,mamífers, cefalòpodes que van ser identificats. Aquest mosaic decorava una estança de la vil·la romana de Cal·lípolis, al terme municipal de Vila-Seca.

    La parada que em va agradar més va ser l’aqüeducte ja que mai havia vist un. Ni havia estat a sobre, em va semblar molt interessant l’historia i la manera d’explicar-la que van fer els de batxillerat. Us felicito a tots els guies crec que el que han fet és molt difícil , explicar-ho tots als altres companys.

    Les vistes des de dalt del pretori eren espectaculars ! Es veia tota Tarragona. La platja, els carrers, l’amfiteatre etc.. Ami em va agradar molt però la pujada se’m va fer una mica incomoda perquè les escales eren acaragolades i estretes creaven una mica d’angúnia però va valdre la pena pujar-hi per a veure aquelles vistes. Fins i tot es veia port aventura. Una experiència inoblidable que tornaria a repetir.

  15. Noemi Gallego

    “Salvete”!

    Molt bon article Artem i Natalia, ca composició de les fotos i la manera d’explicar el trajecte no es podia haber fet millor.

    Al museu del MNAT en la mateixa vitrina de la nina articulada d’ivori podíem observar més joguines de l’època com per exemple les tabes o el sonall de metall, entre altres… Les tabes eren trossets d’ossos amb el quals jugaven a tirar-los a l’aire i agafar-los, el sonall em va chocar ja que era de metall, cosa que veig molt perillós per un nen petit.
    La parada que més em va agradar va ser sense dubte el museu, estar en mig d’objectes de fa segles era impressionant. El terrat del Petrori no es queda curt, les vistes que teníem al pujar aquelles escales que semblaven infinites eren dignes d’un petit esforç extra, podíem contemplar i comparar la Tarragona actual em les poques restes que quedaven a la vista. Sense dubte va ser una sortida molt expermental.

  16. Sergio

    -A mi, la parada que més m’ha agradat ha sigut la de l’aqüeducte, ja que vam veure un dels monuments més antics que van construir els romans per poder rebre aigüa de la muntanya. Una part que em va agradar, com a comentat l’Artem, va ser quan vaig anar pel camí d’abaix, amb ell i uns altres companys. Quan vam arribar adalt, l’Artem i jo vam fer com si fóssim déu, i va ser un dels moments més divertit, i així, quan estàvem abaix, vam poder veure com era d’alt l’aqüeducte.
    -La meva experiència personal de pujar al pretori, és aquesta, era un lloc molt estret i molt baix, la qual cosa, uns quants de nosaltres vam haver de encongir una mica per poder passar, però va ser molt divertit, ja que quan vam arribar adalt, ho vam gaudir molt be, ja que ens vam fer un munt de fotos, i vam gaudir del paissatge que es veia desde d’alt.
    -Una escultura que em va agradar, va ser la de Hèracles de petit, amb el garrot, i amb la pell del lleó de Nemea, el qual ho va obtenir fent un dels dotze treballs, matar al lleó de Nemea.

  17. Júlia Bardera

    Ave Natalia Artemque!!
    -En el museu nacional arqueològic de Tarragona, a la sala IV, en l’apartat: Els objectes d’ús quotidià, vam veure una Nina articulada d’ivori del Segle III -IV dC, es una de les peces que em va agradar més del museu.

    Formaria part de l’aixovar funerari d’una nena morta a l’edat de cinc o sis anys. Es coneixen altres exemplars de nines articulades romanes realitzades amb materials diversos com el ivori, os i ceràmica.
    Aquestes nines estaven vestides, imitaven a la roba dels nens i dels adults.

    -Per a mi, la parada que més em va agradar va ser el museu, no havia anat mai i vaig aprendre moltes coses noves.

    -L’experiència de pujar al terrat del Petroli em va agradar molt, hi havien unes vistes espectacular.

  18. Melani Castillo

    Salvete!!

    Primer de tot felicitats Artem i Natàlia per l’article, hem sembla molt bon treball.

    Qüestionari:
    1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.

    Nina articulada d’ivori.
    Era una nina amb els braços i cames articulades. Eren realitzades amb diversos materials (os, ivori i, sobretot, ceràmica). Les restes de fils d’or que van ser trobats al costat d’aquesta peça confirmen que aquestes nines estaven abillades amb vestidets que imitaven la roba dels nens i dels adults.

    2. Quina parada us va agradar més i per què?

    La parada que més hem va cridar l’atenció, i em va semblar més interessant va ser l’amfiteatre, perqué hem vaig poder imaginar els combats dels gladiadors, o contra animals salvatges que van haber en aquest lloc. Pensar que allà van morir molts gladiadors, i espècies d’animals, i multitud de gent anava per veure l’espactacle, i a sobre els agradava seure a prop per si la sang esquitxava “De gustibus non est disputandum”. També hem va fer pensar que per molt que passi el temps, la sang que va vessar se’n va, però els records de l’història queden.

    3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.

    Les escales per pujar es veritat que semblava que no acabessin mai. Però les vistes ho van compensar, es veia tot Tàrraco des d’allà, em va agradar molt poder fer fotos amb aquelles vistes i poder contemplar Tàrraco des d’un sol punt.

    Valete!!

  19. gimenez_tha

    Salve!

    Primer de tot felicitar-vos pel vostre article, m’heu fet recordar tota la visita a Tarraco i les fotos són increibles.

    – A la primera pregunta he de respondre que la escultura que més em va agradar va ser la de Hèracles de petit amb la pell de lleó, perquè m’encanta la mitologia, no sé explicar el perquè, i veure les representacions, per a mi, és meravellós.

    – La parada que més em va agradar va ser l’amfiteatre, no per res especial sinó per tot en general. Allà es podia veure com es dividia la societat en aquell temps, l’oci que els agradava, encara que una mica desagradable això de posar-se en primera fila perquè t’esquitxi la sang…, i com estava fet i la forma que té també és preciosa. Això últim es pot apreciar quan ho veus des de lluny i alt.

    – La pujada al pretori va ser divertida perquè feia por caura per les escales i emportar-te algú pel davant o que algú es caigués i se t’emportés a tú. Però una vegada a dalt les vistes eren precioses.
    També vam parlar amb la Teresa i ens va enseñar una altra part de la muralla de Tarraco que s’havia utilitzat per fer un edificis.

    Salve!

  20. pallach.carla

    Salvete!

    Felicitats per l’article! En general està ben escrit, però fins i tot no porta guionets!!!

    La peça que més em va agradar, o si més no recordo millor, va ser la nina articulada. Em va semblar molt curiosa perquè requeria d’una gran tècnica. A més a més, la Teresa va explicar que duia fils d’or, cosa que la feia encara més valuosa i, per tant, només assequible per les nenes de classes benestants.

    La millor parada per mi va ser a l’ amfiteatre perquè ens vam poder sentir més com ciutadants romans. Com diu la Melani, als romans els agradava esquitxar-se de sang. Ara encara ens sorprenem, però nosaltres també veiem pel·licules de sang i fetge, i sembla que la mort i la sang formi part de la nostra vida i ja no ens impressiona.

    La pujada al terrat del Pretori més que eterna, em va semblar claustrofòbica. Les escales de cargol del tram final em van semblar horrible perquè ademés de ser estretes, eren fosques i inacabables. Un cop a dalt la vista va valdre la pena, tot i que he de confessar que la meva preocupació per l’examen d’història pel qual havia d’estudiar em va emboirar la vista.

    Aquestes sortides sempre són una gran experiència que a més d’aprendre ens permet passar un bon dia amb els companys fora de les aules.

    Valete!

  21. Teresa Devesa i Monclús

    Com que l’Artem ja no pot editar l’article, he tret els guions de fins i tot. Gràcies, Carla.

  22. Cristina Ortiz

    Hola!! En primer lloc felicitats per l’article . Heu resumit perfectament tot el dia, i com heu dit.. quina angoixa a l’autobús!

    1. Començant a comentar una peça del museu, he de dir que havia pensat en comentar la nina però, he vist que la heu comentat en molts comentaris. Llavors comentaré el “Medalló de Júpiter”:
    És un medalló monumental del segle I dC, mesura 120 cm, i està fet de marbre de Luni–Carrara.
    Representa a Júpiter-Ammó (deu sorgit del contacte entre les cultures romana i egípcia),i formava part de la decoració del recinte de culte imperial de Tàrraco.
    Presenta els atributs iconogràfics de Júpiter, déu suprem del panteó romà (home madur amb barba) i de la divinitat egípcia Ammó (banyes de boc). Conjuntament amb medallons que representaven la Medusa i alternant amb cariàtides, formava part de la decoració de l’àtic del recinte de culte de Tàrraco, imitant al de les columnates laterals del Fòrum d’August de Roma.

    2. La parada que em va agradar més va ser la de l’amfiteatre, ja que ens podíem sentir com autèntics romans asseguts a les graderies. He de dir que la que menys em va agradar va ser la de l’antiga audiència, ja que estava molt nerviosa per l’exposició.

    3.Al terrat del pretori estava molt cansada, i em vaig asseure al terra. La veritat es que va ser un dels llocs que menys vaig aprofitar, encara que les vistes eren molt maques.

    Adeu 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *