Les dietes dels atletes

Sovint en la premsa diària es parla de la dieta òptima dels esportistes per tal d’augmentar el seu rendiment. No hi ha jocs olímpics sense els patrocinadors en alimentació. A manca de begudes energètiques, els antics atletes se sotmetien a unes dietes especials.

Imatge de previsualització de YouTube

Iccos de Tàrent, un atleta del segle V a. C, va ser el primer a ser sotmès a un règim alimentari particular, tot això ho confirma el gran filòsof Plató, ja que diu que tenia un règim molt disciplinat.

Càrmides, vencedor a la cursa de l’estadi el 688 aC, feia una dieta de figues seques.

Atletes de l’antiga Grècia

Atletes de l’antiga Grècia


Diògenes Laerci confirma que el mestre de gimnàstica anomenat Pitàgoras, va ser el primer en prescriure als atletes a menjar carn, ja que abans solament s’alimentaven amb figues seques, formatge i pa, i això no els hi donava la força suficient per a ser un bon atleta. Llavors, Pitàgoras va decidir fer una selecció de les carns segons la seva similitud; es menja carn de cabra per fer grans salts, també de bou per ser fort i resistent com un bou, …

Les necessitats dels esportistes, de fet, eren les mateixes que avui en dia; per tant, necessitaven molta proteïna per augmentar la massa muscular i hidrats de carboni per disposar de molta energia. Els atletes grecs eren de família acabalada; per tant es podien alimentar bé i obtenir llegums i carn per a la seva dieta atlètica.

Ateneu de Nàucratis parla del famós lluitador Miló de Crotona en la seva obra Deipnosofistai o El banquet dels erudits: “Miló de Crotona menjava 20 mines de carn, altres tantes de pa i bevia tres congis de vi”

En mesures actuals, vindrien a ser vuit quilos de carn i gairebé deu litres de vi. De fet, el vi és una gran font d’hidrats de carboni i el mateix metge Hipòcrates recomanava als atletes el seu consum i fins i tot “emborratxar-se un parell de vegades” per tal de millorar les punxades als músculs adolorits a causa d’un exercici violent.

Es veu que els incansables corredors indis tarahumara de Mèxic beuen litres de cervesa de blat de moro abans de començar les seves curses de més de cent quilòmetres.

Miló de Crotona també podria haver inventat l’entrenament de força progressiu. Per tal de guanyar força, cada dia carregava un vedell i caminava un estadi, però l’animal va acabar malament, segons conta Ateneu: “A Olímpia va alçar sobre les espatlles un bou de quatre anys, va fer un estadi i després el va tallar i se’l va menjar en un dia”.

 

                   Foto: Miló de Crotona, de Pierre Puget

Dròmeu d’Estimfàlia, vencedor en una cursa de resistència en dos jocs consecutius 484 i 480 aC, la seva dieta era a base de consumir grans quantitats de carn.

 

Un comentari a “Les dietes dels atletes

  1. Retroenllaç: La dieta dels atletes | Citius, Altius, Fortius

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *