“Capricho” 43 de Francisco de Goya (1799)
[Versió digital a càrrec de la Biblioteca Digital Miguel de Cervantes]
“El sueño de la razón produce monstruos” es pot llegir en aquest aiguafort de Goya, el mateix autor -no ho oblidem- que per donar forma al malson de la guerra acut al mite de “Saturn devorant el seu fill“. Valgui aquest punt de partida per encapçalar una reflexió sobre el paper dels éssers fantàstics i monstruosos -impossibles- en la mitologia clàssica. Quan la raó dorm, efectivament, neixen els monstres, que no són més que les nostres pors, el temor de no poder explicar, interpretar, quantificar, racionalitzar… tot el que ens envolta. El desconegut, l’inexplicable, l’incontrolable, l’inabastable, en definitiva, pren forma, en el pensament anterior al “logos” que la mitologia representa, d’aquests éssers inclassificables i excessius. És clar que, per contrarestar aquests perills que assetgen els humans, va nèixer la figura de l’heroi, l’humà sovint semidiví, l’actuació superlativa del qual proporciona serenor i esperança a la raça mortal.
El motiu pel qual enguany centrem la participació dels clàssics de l’Albéniz en la celebració de San Jordi al nostre centre en els monstres és purament circumstancial: en l’acte que tindrà lloc al teatre de l’institut ens toca posar el nostre granet de sorra després de l’actuació inaugural dels de quart, una versió, de ben segur sui generis, de Puff era un drac màgic. Sens dubte, aquest drac que de petits ens ha fet vessar llàgrimes de tendresa no té gaire a veure amb la temible hidra o la prolífica Equidna, però no podem oblidar que els dracs medievals de debò no n’eren gens de pacífics, que li preguntin al mateix Sant Jordi, si no…
En aquest context, volem demanar-vos que confeccioneu una composició escrita sobre un monstre de la mitologia clàssica. El text pot tenir el format, gènere i estil que desitgeu, però ha de contenir els següents elements:
- Il·lustració del monstre original i, de manera opcional, també de la versió que en feu
- Dades de la figura mitològica: genealogia, descripció, fonts que la citen, referència d’algun episodi mític destacat en què participi… Aquest apartat no ha de ser gaire extens, cal fer un esforç de síntesi per deixar clares les dades més importants, però és important establir clarament el punt de partida clàssic de la vostra versió.
- Text de la vostra adaptació del mite. Podeu actualitzar-lo o ubicar-lo en qualsevol moment de la història, canviar-ne el principi o el final, afegir protagonistes o modificar-ne el nom, assimilar-los a un personatge real o fictici… Per inspirar-vos podeu fer un cop d’ull a exercicis anteriors del mateix caire, com el que vam realitzar fa uns anys amb les Metamorfosis, o els inicis i finals alternatius per al cicle troià, o el gènere epistolar de la sèrie Cartes divines per als aràcnids, i un poema, ¿per què no? N’hi ha molts més, remeneu i agafeu idees, si voleu.
Esfinx, Carla Asensio St Jordi 2011
De monstres, n’hi ha un munt i de tota mena i, per ajudar-vos a moureu’s en aquest món extraordinari, aquí en teniu un llistat que us pot fer de guia. Com és corrent en l’univers mitològic, de cadascun d’aquests personatges en parlen diferents fonts clàssiques i, per tant, en algun moment podreu trobar informacions contradictòries amb el que jo us exposo. M’he limitat a presentar la versió que em sembla més fonamentada.
- En el marc dels mites cosmogònics, la monstruositat d’alguns fills de Gea, la mare terra, radica en la seva magnitud. Al principi, doncs, tot era gran, excessiu…
- Amb Úran engendra els Ciclops primigenis (Polifem, que va ser enganyat per Odisseu, és posterior) i els Hecatonquirs.
- Dels genitals castrats d’Úran van sorgir les tres Erínies i els Gegants, a qui es va enfrontar Hèracles juntament amb els déus olímpics.
- Amb Tàrtar va tenir Tifó i Equidna
- Els descendents de Tifó i Equidna, anomenada sovint “la mare de tots els monstres”, semblen fets expressament per al lluiment dels herois més coneguts, especialment Hèracles.
- La Quimera va ser vençuda per Bel·lerofontes, que també va domar Pegas, nascut de la sang de Medusa.
- L’Esfinx es va suicidar per obra d’Èdip.
- Hèracles, però, és l’heroi per excel·lència, que ha de plantar cara a molts ésser per ordre d’Hera: Cèrber, Ortre (el gos de Gerió), Ladó (el drac de les Hespèrides), el lleó de Nèmea, l’hidra de Lerna. Si repasseu els seus treballs, encara en trobareu més…
- De Forcis i Zetos, també fills de Gea, en sorgeixen tríades, com en el cas de les Erínies.
- Les Gorgones, l’única mortal de les quals, Medusa, és aniquilada per Perseu
- Les Grees, que amb l’ull que comparteixen ajuden Perseu a trobar les seves germanes abans esmentades
- Les Moires, que filen el destí dels mortals
- Per acabar l’inventari de monstres, tot i que no completar-la, perquè no acabaríem mai, podríem destacar:
- Alguns de femenins, individuals i col·lectius: la Làmia, les Harpies (consultades també per Perseu), les Sirenes (enginyosament evitades per Odisseu)…
- Híbrids d’humà i animal com els Centaures (un d’ells, Quiró, mestre d’herois) i el Minotaure
- Animals fabulosos de l’estil de l’au Fènix, el Griu o l’Hipogriu, evocat a les Èglogues de Virgili; les serps marines (Andròmeda, Laocont…); els dracs terrestres (fundació de Tebes, Jàson i el velló d’or…)
- La llista és només orientativa, si en coneixeu algun altre, molt millor!
Com cada any, a l’Albéniz hi haurà un guardó per a la categoria de Clàssiques i enguany el seleccionarem d’entre les recreacions que feu dels monstres clàssics. Tot i això, convido a tot l’univers aràcnid a afegir-se a aquesta iniciativa per poder confeccionar un àlbum col·laboratiu entre tots nosaltres. Fa temps que segueixo les creacions dels lletraferits i lletraferides de Premià, de Sant Hilari, i d’altres centres que compartiu amb nosaltres la passió per les clàssiques en xarxa i podria ser una experiència molt enriquidora. Conjurem les nostres pors més pregones amb el vostre talent! Si és veritat que “qui canta els seus mals espanta”, qui escriu segur que els monstres esvaeix!
TERESA
Salue, Teresa!
Fa molt de temps que no em passo per aquí, però el dia que tinc un forat em trobo amb aquest interessant article. Em sembla meravellós que fer petites obres d’art a partir de mites (antics però molt actuals, com es pot veure) quedi com a tradició a l’institut que em va obrir la porta al món de la mitologia clàssica.
Potser aquest any no hi participo, però per a qualsevol cosa no dubteu en contactar amb mi. Ja saps que aquests tipus de feines són les que m’agraden. Vale!
Quina il·lusió, Carla, retrobar-te al bloc! Els i les exalumnes sempre sou benvinguts i fa un especial goig veure que recordeu la tasca realitzada d’una manera tant afectuosa. De fet, suposo que ja t’has adonat que en aquest article hi surts esementada per partida doble, com a autora de l’esfinx que l’il·lustra i com a autora també d’una de les metamorfosis revisitada.
Espero que tot vagi bé per la universitat i que hi puguis desenvolupar aquesta passió per les llengües que et caracteritza. Per descomptat, com a aràcnida de pro que ets, estaríem encantats de rebre la teva aportació a aquesta proposta creativa, encara que ja no estiguis a cap dels centres de secundària que participen en aquest entorn. Aracne se sent especialment satisfeta amb la participació d’alumnes universitaris. Quin honor!
Quina alegria deus haver tingut, Teresa! Tot un plaer saber de tu, Carla, aràcnida in aeternum i conèixer aquest cal·ligrama de l’esfinx en grec! Fins ben aviat i bona sort!
Teresa, quina sana enveja que a l’Albéniz ja prepareu Sant Jordi! A Premià enguany no sé si el celebrarem tots plegats, seria el desitjable, però sigui com sigui, nosaltres els de clàssiques farem un bon Sant Jordi i tant! Acceptem, doncs, la invitació.
Com que segur que fareu un bon reportatge del vostre Sant Jordi clàssic, estarem encantats de veure-ho. D’altra banda, amb els i les artistes que tens a Premià, ens encantaria que també ho poguéssim celebrar tots junts en xarxa i d’alguna manera ens ajudaria a anar-nos coneixent de cara a la trobada presencial de la Magna. Pels comentaris veig que a Premià també s’està coent. I els papirs que teniu plantats, ¿els teniu ja ben ufanosos?
Teresa,
Tot un plaer llegir el teu article! A veure que “coem” des de les Guilleries
Per si de cas Aracne es veu envaïda de monstres… EXPECTO PATRONUM!
Els auguris m’han dit, Dolors, que a Sant Hilari ja s’ha anat coent alguna cosa sobre aquest tema i estic desitjosa de comprovar-ne el resultat.
D’altra banda, he de confessar que he hagut de consultar el llatinisme amb què clous el teu comentari, avergonyida de no reconèixer-lo. M’he relaxat, però, en comprovar la seva font i la seva utilitat, molt adient en el context d’aquest article. Quin alumne me l’explica millor, a mi, que no estic massa avessada a aquesta mena de conjurs?
Dolors, desconeixia la teva Harrypottermania amb referents clàssics!
Aquesta setmana, que ja hauran acabat els exàmens, o això espero, a veure si els alumnes, Teresa, fan un reportatge al Ramon que ens ha cuidat molt bé els papirs i ha aconseguit que no es congelessin amb les gelades d’aquest fred hivern! En Josefet pateix de valent, però quan els vegi tot serà diferent! A més tinc el congelador ple de tiges de papir!
Salve!
penso que és una bona idea, la de confeccionar una composició escrita sobre un monstre de la mitologia clàssica. M’ha agradat molt aquest article.
Salve! és una bona proposta això dels monstres, n’hi ha una bona varietat per triar. En coneixia alguns pero hi ha altres que desconec.
Salve!!
A mi em sembla una idea molt bona!!!! Hi ha on triar… jaja jo també en coneixia d’alguns…
Vale!!
Irina, Andrea, Marta, friso per llegir les vostres històries. Segueixo els vostres comentaris i sé que sou Aràcnides de pro, per tant, trieu, remeneu, i recreeu el mite. Amb la Margalida ja pensarem com aplegar les composicions de tots els centres.
Teresa, crec que ens morirem d’èxit, per tant cal pensar ja fins quan deixem aquesta participació oberta. Què et sembla fins el 10 d’abril? Mentrestant aniré pensant com la podem compartir pels vols de Sant Jordi!
Jo , enguany, faré la meva creació sobre Polifem
Em sembla una bona idea! Fa molt de temps que no escric res i de petita m’agradava molt, amb aquesta iniciativa ja tinc una excusa i a més podré conèixer encara més a fons un d’aquests monstres, que si els llegim bé, tots representen una por, que per molt valents que siguem…sempre hi ha alguna!
Teresa ja tinc clar quin monstre vull ser: la Quimera. M’he enrecordat del text que vam fer a classe de grec sobre aquest monstre mitològic de tres caps i m’agradaria fer aquest.
Salve!
Jo faré el comentari sobre la serp d’Andromeda, ja que la vaig treballar al mite de Perseu i Andromeda.
Està molt bé treballar per Sant Jordi mitologia clàssica.La meva primera idea ere treballar a Polifem, però sembla que el treballarà el Jordi,aleshores he pensat treballar Quimera, però sembla que la Thaïs me m’ha pres. Per tant, sembla que intentare treballar l’Esfinx, a veure si no la vol fer ningú més.
Justa la fusta, Margalida! És la data que nosaltres havíem comentat als alumnes. Quedem, doncs, en aquest termini per recollir les creacions i a partir d’aquí posem la feina en comú per veure com fem pública aquesta pràctica compartida. Dolors, et sembla bé el 10 d’abril? Els aràcnids de Sant Hilari també sou indispensables!
Salve!
Realment, em sembla molt bé… encara que alguns ja els coneixia jo..
Vale 🙂
Bon dia aràcnids i aràcnides! Jo de monstruoses només hi tinc les onades, així que aquesta vegada serà el meu fill Polifem el que treurà l’ull per aquí.
Una abraçada des de les profunditats!
Bon dia aràcnids!
“Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec,
que en farà ressons de guerra:
el centaure Serramet”
(Adaptació de la cançó: “Torna, torna Serrallonga. Esquirols”) http://www.youtube.com/watch?v=_l-0WboKyDA
Teresa i Margalida,
Per nosaltres, perfecte el dia 10 d’abril!
Que les muses us acompanyin, aràcnids!
Hola!!
Aquesta proposta em sembla molt interessant! Serà curiós veure tots els relats que en surten.
Jo treballaré l’Esfinx aprofitant el que he après a classe de grec, tot treballant el cicle Tebà, i a francès, on he llegit “La machine infernale” de Jean Cocteau.
Adéu!!
Hola Teresa!
M’he estat mirant diferents personatges, i he decidit fer les Grees, perquè em fan gràcia ja que comparteixen un ull i una dent entre totes tres, i sempre han estat velles, i sobretot perquè em recorden a les tres bruixes que sortien a la pel·lícula de Disney HERCULES, tot i que allà apareixen com una mescla entre les Moires i les Grees.