Sandàlies d’escuma

Tal com sabeu, un ocellet em va dir que la propera lectura de Literatura catalana serà Quadern d’Aram de Ma Àngels Anglada i que dijous 31 de febrer vau assistir a una conferència introductòria. Sabíeu que era llicenciada en Filologia Clàssica i, a part de la seva producció personal, va traduir molts textos grecs i llatins al català? I que va dedicar molts anys de la seva vida a impartir Grec i Llatí en un institut de Figueres?

[Foto: AGÈNCIA PONTAS]

Sobre aquesta autora per qui, com comprendreu, sento una especial i sincera admiració, ja us vaig demanar que comentéssiu un article d’El Fil de les Clàssiques que enllaçava l’autora amb la lírica horaciana que estàvem treballant, i cal destacar també la sentida elegia que li dedicaven els companys de l’Institut Cristòfol Ferrer amb motiu del desè aniversari de la seva mort, el dia de Sant Jordi del 1999. No creieu que, per a una escriptora, és el millor dia per morir?

Com a complement del que us pugui explicar la professora de Literatura catalana,  jo em centraré sobretot en la part més clàssica de la seva producció, per acabar centrant-me en una novel·la de recreació històrica que m’agrada especialment, Sandàlies d’escuma.

Si repasseu la biografia de l’autora, la podreu imaginar d’estudiant de batxillerat, apassionada de ben segur com vosaltres pel món clàssic, a l’escola del Pare Coll de Vic on va començar a guanyar certàmens literaris de caràcter escolar. El 1945 inicia els seus estudis de Filologia clàssica a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, que cursa fins al 1951, quan obté, amb premi extraordinari, la llicenciatura en Filologia clàssica. Durant aquesta època inoblidable de la seva vida coneix el que serà el seu marit, però també literats de formació clàssica tan importants com Carles Riba o Ferran Soldevila, històriador amb el qual va estudiar clandestinament Història de Catalunya. Aquest mateix any comença a treballar com a professora d’assignatures de lletres a l’escola Pare Coll, on imparteix, també d’amagat, una hora setmanal de Català. Eren èpoques dures, ¿què us penseu?

El 1954, any del seu casament, Ma Àngels obre un parèntesi laboral i creatiu que es tancarà al 1965, quan tota la família es trasllada a Figueres. Amb les filles ja pujades, l’autora es veu amb cor tant de tornar a treballar, de professora de Grec a l’Institut Ramon Muntaner, com de reemprendre la seva vocació literària, i és en aquesta època quan coneix personalment Salvador Espriu. Eren altres temps i sovint les dones deixaven de treballar en casar-se, però la força poètica i didàctica interior no s’apaga tan fàciment…

A principis dels 70 publicà el seu primer llibre i viatjà per primer cop a Grècia. No us podeu imaginar què significa per a una hel·lenista la primera vegada que trepitja terra grega i encara més després d’haver esperat tant! Veure l’acròpolis amb el Partenó observant-te des del capdamunt, visitar les illes, Delfos, tantes i tantes meravelles, és indescriptible!! Us ho diu una que pateix aquesta malaltia incurable… i que duri!

A partir d’aquí comença una carrera literària i compromesa amb la cultura catalana per la qual rebrà molts premis i reconeixements, entre ells la creu de Sant Jordi el 1994. Coneixerà un altre dels grans de la cultura catalana, Joan Fuster, i  des del 1988, un cop mort el seu marit, continuarà viatjant a Grècia -us asseguro que quan es comença, ja no es pot parar- amb familiars i amics.

Per posar imatges i so a aquestes pinzellades biogràfiques que us he exposat, us recomano la pàgina web Quadern d’Anglada, dirigida per Lluís Rius, que il·lustra la cronologia amb fotografies antigues i talls de veu de l’autora comentant els diferents moments de la seva vida. És també una font molt útil per a l’estudi d’altres aspectes com l’obra i la significació de l’autora.

El seu és un llegat extens, malgrat els parèntesis vitals i la tardança en la publicació de la primera obra, que dividiré en traduccions, assajos, literatura juvenil, poesia i novel·la.

  • La seva tasca com a traductora de textos grecs reflecteix la seva preferència per l’univers femení i la poesia de l’època hel·lenistica. El seu llibre Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques, per exemple, va obrir una escletxa perquè la veu d’algunes poetesses poc conegudes sortís a la llum i va ser font d’inspiració per d’altres estudis posteriors com Poetes gregues antigues de Margalida Capellà.
  • La poesia grega també és omnipresent en els seus assajos, com en el cas de Paradís amb poetes (1993), on ofereix una visió personalíssima del món grec no gens allunyada de la quotidianitat que presenta a Retalls de la vida a Grecia i Roma (1997) o Les dones de l’Odissea (1997). Altre cop el món femení, ¿veieu? Nogensmenys, la recerca de referents clàssics en la literatura, com fem nosaltres a classe, ocupa l’autora a El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans (1988).
  • Si mai voleu regalar un llibre a un noi o noia d’entre 10 i 16 anys, segons el seu ritme de lectura, no deixeu de portar-li Relats de mitologia I. Els déus (1996) o Relats de mitologia II. Els herois (1996). De ben segur que us els llegireu també vosaltres!
  • De la mateixa manera els ressons clàssics són presents inevitablement en la seva obra poètica. Així, el lector de Díptic pot percebre els ressons de la lírica horaciana i catul·liana, que estem estudiant ara a classe. I el segon recull, Kyparissia, rep el nom d’una localitat del Peloponnès i conté poemes com Variacions sobre el tema de Cassandra o Record de Vic des d’Esparta.
  • La seva prosa també està imbuïda de referències clàssiques. El nom, per exemple, de les protagonistes femenines d’Artemísia, són l’indicat al títol i Electra. Us sonen? No obstant, Sandàlies d’escuma és la novel·la ambientada a l’època hel·lenística que conjumina les tres passions de la literata: l’hel·lenisme, la poesia i el món femení.

La protagonista d’aquest text publicat el 1985, que va ser guardonat amb el premi Lletra d’Or i el premi de la Crítica 1986, és Glauca de Quios, poetessa i música del segle III aC, personatge inventat a partir d’un nom testimoniat. La primera persona narrativa ens obre la porta als seus amors i desitjos més pregons, els seus viatges ens porten aires de l’Egeu i les seves costes, i el dia a dia descrit recrea per al lector la vida quotidiana en el món grec antic amb la la garantia que ofereix el fet de provenir d’una erudita en el tema com Ma Àngels Anglada. Fixeu-vos com justifica l’autora al final de la nota introductòria la tria del temps i espai en què es desenvolupa l’acció, sense oblidar el quart puntal de la seva obra, juntament amb els esmentats abans, la cultura i la llengua catalanes:

Voldria remarcar que no he triat un món tan allunyat per fugir del nostre segle. Ara existeix l’angoixa i el perill nuclear. El segle III aC, però, no fou tampoc una edat d’or: el poder sempre ha tingut un braç llarg i cruel, o, com diu l’adagi català, “sempre han tingut bec les oques”.

Per completar aquesta visió necessàriament reduïda dels ressons clàssics en la producció d’Anglada, us recomano un interessant article de la seva companya de promoció, la professora de Llatí Dolors Condom, publicat a la Revista de Girona.

Podria dir tantes i tantes coses més…, però prefereixo deixar-vos la paraula a vosaltres, representants del futur, perquè comenteu tot allò que us suggereixin els meus mots. De coneixements en teniu, i de sensibilitat, us en sobra. Vet aquí la poesia.

TERESA

14 thoughts on “Sandàlies d’escuma

  1. Margalida Capellà Soler

    Teresa, com bé esmentes, Maria Àngels Anglada ha influït moltíssim en mi. En sóc, com bé saps, una gran admiradora i lectora.
    Em va alegrar moltíssim quan vaig veure, com a cap de departament de català i clàssiques, la lectura prescriptiva Quadern d’aram. Els alumnes no me n’han comentat res i sempre fan connexions a llatí i a grec amb les altres matèries. Saben que m’agrada i a ells també. A veure què en diuen?
    Per cert, noia, aquest final de la teva Setmana Blanca ha estat ben productiu al bloc; en canvi jo vaig aprofitar-la per desconnectar completament de la xarxa i veure món real. L’enhorabona!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I ben bé que vas fer, Margalida! Veure, tocar, respirar aires diferents ens ajuda a donar sentit i interpretar la nostra experiència quotidiana. Ja saps que jo no paro massa quieta durant les vacances.
    Pel que fa a l’obra d’Anglada, espero amb delit les intervencions de tots els alumnes.

  3. Crala A.

    A mi m’agrada com ella no només ens porta històries del món clàssic, sinó que també té una especial sensibilitat pels conflictes del segle XX com el sistema dictatorial nazi o el genocidi armeni. Per el que puc veure, ella mateixa ja diu que no vol fugir de segles com feien autors d’èpoques anteriors, com els classicistes o els romàntics, per a mostrar que els conflictes eren similars en l’època de la Grècia que tots coneixem: ens apropa la Grècia antiga a la realitat actual.

  4. Jessica Llavero

    A literatura Catalana hem començat ara a llegir Quadern d’Aram, llibre que de moment sembla bastant interessant ja que ami m’agraden els llibres d’aquest tema. Respecte a l’article, trobo que aquestes pinzellades m’aniran molt bé per entendre millor el llibre, a més, ja en sabem molt d’Anglada perquè a l’espai betúlia ens van fer una conferència bastant biogràfica. El tema que es va tocar molt és la passió de Maria Angels Angalda per les clàssiques, cosa que em va fer recordar ràpidament a la meva professora Teresa Devesa. Per Anglada els territoris romans i grecs són el centre del món i el naixement de la nostra cultura, cosa que s’ha de valorar i per tant d’estudiar per saber-ne més del nostres orígens i de nosaltres mateixos. La meva professora de llatí i grec, també mostra aquesta passió sempre que ens explica aventures dels seus viatges a terres clàssiques, fent referència al tema, fet que és d’agraïr ja que t’apropa a la cosa estudiada.

  5. Andrea Martínez Serrano

    Quina teranyina més envolicada, he passat de la classe de francès de l’any passat a las classes de literatura catalana amb la Montse Vilà. Sobre l’explicació de la biografia d’aquesta gran dona, haig de dir que era concient i havia escoltat parlar ja dels premis i una mica la seva Odissea, però el que no sabia era que havia mort el dia del llibre!!! penso que quan ets tan bo en uan cosa el destí et marca amb algunes coinsidencies magnífiques.
    Sobre les obres tampoca en sabia massa, a part de que era una entusiasta del món hel·lènic com algú que conec,així que tampoc m’extranyen els títols de les seves creacions, fins i tot admiro la quantitat de noms de dones important com Safo, Electra… i deesses com Artemísia.
    ”Sandalies d’escuma” em sona de que la Montse hagi esmentat aquesta obra, per germanor amb l’obra que estem llegint ”Quadren d’Aram”.

  6. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Vaja, resulta que se’m veu molt el llautó a les classes i es fa palesa la meva passió pel món hel·lènic, que fa que no pugui estar més de dos anys sense anar a un racó de món grec o on es parli grec, com a la part alliberada de Xipre. Fa uns dies em va escriure un exalumne de fa molt i molt de temps, que ara es dedica professionalment a una cosa molt llunyana a les matèries que ensenyo, però que confessa que li vaig encomanar la curiositat per Grècia i que hi ha viatjat moltes vegades a veure “in situ” tot allò de què havíem parlat. Segur que a molts alumnes de la Ma Àngels també els deu haver passat.
    Andrea, has de gaudir d’aquesta sensació d’anar d’una llengua, d’una literatura a l’altra, tu que ets una apassionada de la lletra i de la poesia… Et recomano que llegeixis “Sàndàlies…”, estic segura que t’agradarà i et portarà ecos d’aquella Safo que tan apassiondament vas estudiar l’any passat. Encara hores d’ara el teu article va tenint nous comentaris.
    Carla, has sintetitzat bé el convenciment de l’autora que cal anar als orígens per poder interpretar la realitat més propera. Certament, temes tràgics del segle XX com el genocidi nazi van ocupar sempre l’atenció de la Ma Àngels.

  7. jimenez_ar

    La veritat és que ja portem unes quantes classes de literatura catalana on llegim ” Quadern d’Aram”, de Maria Àngels Anglada, una escriptora catalana.
    Gràcies a aquest article i tot el que he apres amb la meva professora de literatura catalana, Montserrat Vilà, i a l’espai betúlia puc dir diverses coses sobre Maria Àngels Anglada.
    Aquesta escriptora és va llicenciar en en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, així doncs era coneixedora del món clàssic. A més a més va traduir textos del llatí i del grec al català.
    També s’ha de dir que al llarg de la seva vida va conrear diversos gèneres, entre ells la poesia, la narrativa
    la crítica literària i l’assaig literari. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques.
    Algunes de les obres més destacades d’aquesta escriptora són “Les Closes”, novel·la guanyadora del premi Josep Pla 1978, “Sandàlies d’escuma”, premi Lletra d’Or 1985, “Columnes d’hores”, un recull de tota la seva poesia fins l’any 1990, i, sobretot, “El violí d’Auschwitz”, novel·la elogiada tant per la crítica com pel públic, i “Quadern d’Aram” la que estem llegint nosaltres a classe.
    He de dir que aquesta escriptora sent molta passió per Grècia i el món clàssic en general, la qual cosa em recorda molt a la meva professora de grec i llatí, Teresa Devesa.

  8. Marc Cortés

    Teresa, aquest article era previsible ja! Tot el que estigui relacionat amb el mòn clàssic directament va relacionat amb tu.

    Pel que fa a aquest autora ja havia escoltat parlar d’ella, pero no tenia la idea de que estiguès tant i tant influènciada per la cultura clàssica. Pero no només s’interessa per temas ja siguin històrics o mitològics de l’antiguitat, sinó que també es centra en molt problemas més recents com és el cas de el llibre que estem llegint ara esmentat a l’article, el qual ens parla d’un conflicte social que tampoc fa tant que va ocòrrer.

  9. Saraa.

    Ave!
    Primer de tot, Teresa, volia dir que t’ha quedat un article realment bonic. Quan veus a una persona tan entusiasmada per un tema, s’encomana fàcilment i a mi, realment, em fascina. Em considero amant de la literatura i he de dir que la conferència a l’Espai Betúlia em va agradar molt i la posterior lectura de Quadern d’Aram-que estem realitzant a literatura catalana amb la Montse Vil·là- m’està encantant. Tinc força sensibilitat pels temes relacionats amb els genocidis per qüestions familiars i la veritat és que estic vivint molt la lectura, i ja vaig comentar a un article del nostre bloc “Litecat” que és gratificant poder relacionar diferents llengües i literatures, en aquests cas una teranyina catalana-armènia-grega. Són evidents els referents clàssics de Mª Àngels Anglada en els seus escrits, ja hem vist el seu respecte i coneixement de l’obra d’Horaci i, després de conèixer la seva vida biogràfica, es pot entendre molt millor. Bé, la millor manera de “viure-ho” és llegint i endinsar-se en el món que cada llibre ens presenta, així que espero poder llegir “Sandàlies d’escuma” i poder “viatjar” a Grècia.
    Comparteixo amb Anglada l’admiració pel món femení clàssic, una admiració despertada sobretot a partir de la pel·lícula “Àgora” i el que posteriorment vam treballar i comentar al bloc. I sobretot, admiro d’inquietud d’aquesta escriptora catalana i la preocupació pels problemes contemporanis, com bé ha comentat la Carla. Sempre he pensat és necessari tenir consciència del que passa al món, i sobretot saber el què ha passat abans dels nostres dies. Tant el món clàssic com els desastres del segle XX formen part de la nostra història, i som nosaltres ara mateix, els responsables del que passi en aquests temps tant convulsos, ja que, al cap i a la fi, ara mateix estem fent fent història.
    Bonic el detall de comentar que la mort d’Anglada va ser el dia de Sant Jordi, estic d’acord en que no podia ser millor el dia de la seva “mort”. I ho poso enter cometes perquè com va dir Horaci, “non omnis moriar”, i Mª Àngels Anglada segueix viva gràcies a les seves paraules que ara nosaltres llegim i compartim.
    Per cert, a mi també em va despertar fa un temps aquesta inquietud d’anar a Grècia i a Roma i veure tot aquell mont amb els meus propis ulls!

  10. Ana Rosa

    Ave!
    La veritat és que la trama del llibre me la imaginava diferent, però tot i així m’agrada molti he d’afegir que també m’agrada com escriu la Mª Àngels Anglada. Referent a la biografia hi estic d’acord ja que més o menys ho sabia tot i aquesta influència que rep del món clàssic és mkolt interessant perquè de tant en tant va dient coses i escribint coses amb tant detall del món clàssic que es fa molt interessant la seva obra.

  11. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Està bé, Marc, que puguis preveure les meves produccions, com jo conec els teus interessos esportius, però he de confessar que aquest “Poliesportiu clàssic” que tens en esborrany em té intrigada i trobo que s’està fent esperar massa…
    Ariadna, ja m’agradaria tenir ni que fos una mil·lesima part del seu talent literari, però pel que fa a la passió pel coneixement clàssic com a clau interpretativa dels esdeveniments posteriors, sí que gosaria sentir-m’hi a prop.
    Sara, un plaer per al bloc llegir comentaris tan sentits, elaborats i argumentats com aquest. Relaciones conceptes i èpoques, entrellaces literatures, fas referència als comentaris dels companys, parles del bloc de literatura, on sapigueu que us segueixo a tots (trobo que la Montse ha d’estar contenta de les vostres aportacions), en definitiva, teixeixes un text de coneixement global. Més autèntic es fa el comentari sabent el fantàstic Treball de recerca que has fet sobre memòria històrica d’epoques infaustes ben recents. Estic desitjant escoltar la teva presentació a les jornades científiques, així com escoltar a la Jornada Màrius Torres, el grup de rapsodes que representareu el nostre centre en terres lleidatanes. quants projectes!

  12. Zícora

    Salve.

    És trist que una escriptora com Maria Àngels Anglada ens acabi deixant. També m’he quedat absolutament sorpresa sobre la seva biografia i està demostrat que no va parar de lluitar i dedicar-se al Grec i el Llatí. Crec que va tindre sens dubte una carrera brillant i prometedora com a escriptora. Es mereix un grandíssim homenatge.

    Vale.

  13. Pingback: L’Odissea armènia de Maria Àngels Anglada | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *