Fa més o menys un més, la nostra professora de llatí, la Margalida, ens va dir que llegíssim el mite de Acetes i els mariners tirrens. Aquest mite es resumeix en el següent:
Acetes era una mariner de família humil que navegava guiant-se per les constel·lacions.
Un dia, anant cap a Delos, fa escala a Quios. Ell va ordenar als seus mariners que anessin a buscar aigua pel viatge que reprendrien aquell mateix dia. Quan van arribar, Acetes es va trobar amb la sorpresa de que els mariners portaven un noi molt ebri, però d’aspecte peculiar. Acetes, en el mateix moment que el va veure, va notar alguna cosa estranya, i estava segur que en el cos d’aquell noi hi havia un déu, i va proposar de portar-lo on ell volgués. Però els mariners no pensaven com ell, i van decidir que en traurien més profit d’ell si el venien a qualsevol persona.
Acetes s’hi va negar i va rebre un cop que el va estar a punt de tirar a l’aigua. El noi va dir que el portessin cap a Naxos.
En veure el noi que no anava cap a on ell volia, va fer començar a créixer branques de vinyes en tot el vaixell. Els mariners, espantats, van saltar del vaixell, i quan van tocar l’aigua, es van convertir en dofins. (el final de la història us l’haureu de llegir vosaltres a Narracions de mites clàssics).
I per què aquest mite i quina cabuda té en els nostres dies? Fa poc, vaig veure una imatge que em va fer pensar en aquest mite, precisament en una ampolla de vi. No sé si és casualitat o no, però crec que és una imatge bastant representativa del mite.
Es veu clarament com és el vaixell, i com Bacus el converteix en una vinya: unes branques d’heura de color verd fosc s’emboliquen en els rems i impedeixen de moure’ls, i uns penjolls ven carregats de raïms trepen per les veles. Els mariners, esglaiats, es tiren al mar per la borda, i de cop, veuen com es van convertint amb dofins.
Em van dir que una imatge semblant era el símbol de la denominació d’origen d’algun lloc.
Eric Andreu Carvajal
1r batxillerat Llatí i Grec
Molt bé Eric Andreu Carvajal, La imatge de la denominació d’orígen és de la Costa Brava, tens raó, la imatge és del mite clarament, ja que hi han dofins i creix una vinya al vaixell.
Vale!
Hola, Eric!
Quina article més original!
Aquest mite el vem llegir l’any passat a les Narracions de mites clàssics.
La veritat és que el teu artícle, per aquells que no han llegit el mite, deixa amb molta intriga i ganes de continuar llegint.
La imatge és molt semblant a la de Costa Brava, d’on prové el ví.
Molt curiós!
Salve Lida!
Aquest mite m’ agrada molt és un del mites més interessants. L’ imatge representa bastant el mite.
Vale !
http://www.ruralcat.net/migracio_resources/do_emporda.jpg
aquí està la foto
Salve!
Buf, Eric m’encanta aquest mite. Si recordeu jo el vaig explicar a classe, perquè quan el vaig llegir em va agradar moltissim, és un mite molt bonic i sobretot sorprenent!
Doncs he estat cercant sobre les teves preguntes, però no he pogut trobar res… Seguiré buscant i informant-me més sobre aquest mite i les seves imatges.
Vale!
aquesta esta molt Be,
es diferent pero tambe m´agrada molt.
Salve Margalida !
M’encanta aquest mite !
Maria del Mar, és un plaer per a mi tenir el seu fill Eric a classe. M’agrada molt que els pares, mares, familiars i amics comentin i valorin també la feina que els meus alumnes estan fent en obert als nostres blocs; és una oportunitat que ens donen les noves tecnologies i que cal aprofitar-la. Espero, doncs, aquesta calidesa des de les llars, que també és un enriquiment per a nosaltres. Fins ben aviat!
Salve!
M’agrada molt aquest mite, es molt intrigant i interessant. La imatge esta molt bé i representa bastant el mite.
Vale 🙂
Salve lida!
Quin aquet mite ha estat be tambe aixo de anar a veure el fi del mite d’un altre pagina
l’imatge ha sigut molt acertada amb el mite moltbe ! 😀
Margalida, gràcies pel cumpliment, estic molt d´acord amb vostè. Penso que aquesta web està molt bé ,la felicito, i crec que els pares ens interessem poc pels treballs dels nostres fills, a ells els hi agrada que els hi reconeguem la feina ben feta, i sovint ho oblidem.
Crec que a ells això els anima a seguir.
Fins aviat.
Moltíssimes gràcies, Maria del Mar! Tothom em tracta de tu ja que sóc una persona molt propera i assequible en el tracte.
Els joves de batxillerat ja són grans, però encara necessiten d’aquest caliu dels pares i familiars que els dóna forces per tirar endavant malgrat les dificultats. Els blocs (Aracne, El Fil de les Clàssiques i L’empremta d’Orfeu ho permeten) per tant estic molt contenta que els pares hi pasrticipeu en comentaris i amb apunts, si cal.
A veure, si algun dia ens podem conèixer també personalment, tot i que no sigui la tutora de l’Eric.
D´acord.
Fins aviat.
Molt original Eric i edemes molt original i que nomes en una imatge es pugui expressa molt be el mite.
Molt bé Eric! M’ha agradat molt la teva recreació, felicitats!
Salve!!
Penso que és molt original i intetressant i penso que en aquesta imatge s’expressa molt bé el mite.
Bon treball.
Vale!!
Salve!!
Molt original i interessant la manera d\’explicar-lo.
Molt bon treball.
Vale!
De cómo los delfines ayudaban a los hombres: http://sitibiterralevis.wordpress.com/2012/07/23/de-como-los-delfines-ayudaban-a-los-hombres/
Salve,
Bon resum del mite d’Acetes i Dionís, o Bacus. La veritat és que també crec que el dibuix del tap té alguna relació amb aquest mite, ho demostren els dofins i la vinya creixent en el propi vaixell.
Vale!
Penso que és molt original i intetressant i penso que en aquesta imatge s’expressa molt bé aquest mite que es difícil de representar.
Bon treball.
Salve!
Primerament enhorabona a en david ja que ha escollit una imatge molt acertada per representar aquest mite que no es gens fácil d’interpretar!
Salve!
Record haver-hi llegit aquest mite l’any passat i m’ha agradat recordar-ho, i em sembla que la imatge representa molt bé aquest mite.
Salve!
Trovo molt apropiat aquest logo, ja que representa molt bé el mite de Bacus. Que ens recorda la presència tant propera de la cultura llatina.
SALVE!
M’ha agradat molt el mite de Acetes perque ens ensenya que les coses fora de raó acaben malament, però una mica tràgic que una mare mati al seu propi fill. També penso que aquesta imatge s’expressa molt bé aquest mite que es difícil de representar.
IN PROXIMUM!