El pa en temps dels romans

Tot responen a la pregunta de l’apunt de la Margalida Què en sabem del pa en temps dels romans? a l’article Panificium de El Fil de les Clàssiques, podem dir que a l’època més antiga no es coneixia el pa a Roma. La gent menjava blat. Durant les guerres púniques, els soldats romans (vid. vídeo Què menjava un legionari romà?) van observar que el blat mòlt, barrejat amb aigua i assecat al sol, els donava un aliment molt nutritiu, però que era molt durador, ja que en qualsevol moment podia ser mullat i transformar-se en pa i aigua, suport vital , encara que molt primitiu. Plini ens refereix que el veritable pa va néixer amb el descobriment del llevat, el qual els habitants d’Hispània i Gàl·lia obtenien de la barreja del most de raïm amb farinetes de mill. Els romans sol produïen llevats una vegada a l’any durant la verema. S’utilitzaven en etapes massa llargues i per això els pans romans tenien fama de ser molt durs i de gusts àcids. A canvi eren de llarga conservació i els rics els prenien barrejats amb tot tipus d’espècies.

Així va aparèixer el pa i amb ell una artesania difícil i el gremi més important de Roma, el pistor o forner romà (vid. vídeo Macellum et Pistor).

La corporació precisament per raó de la seva importància estava autoritzada i reglamentada per l’Estat. Molts, contràriament a l’esperit del Dret Quiritario, van ser obligats a l’exercici d’aquest ofici i una vegada que es fessin forners mai no podien abandonar el gremi i el successor, sota la pena de perdre l’herència, havia de seguir amb aquesta activitat. Un forner-diu Marcial-mai no podia ser advocat i els emperadors els tancaven definitivament els camins cap a la dignitat. Els van fer responsables per la quantitat de gra entregat, pel preu fixat i especialment pel preu correcte. No existia la moderna estafa legalitzada, ja que el pa venut havia de ser pesat i aquells als que els regidors trobaven amb mesures falses o que cobraven preus elevats, eren condemnats com vulgars lladres del poble romà.

Els forners a Roma tenien diferents obligacions, i entre els molt pocs privilegis que van tenir el més important consistia en què el Llatí Junianus, en ingressar al gremi podia immediatament adquirir la tan cobejada ciutadania romana. Si aneu a Roma, visiteu la tomba del forner Marcus Vergilius Erysaces. Els forners eren obrers nocturns, que amb les seves cançons i aldarulls no van deixar dormir el poeta Marcial, però a trenc d’alba, ja estaven els primers en el mercat de Vanabro, venent el pa rústic als plebeus i el blanc als patricis. Flequers ambulants venien panets, coques i empanades als nens, que des de molt aviat es trobaven al carrer, anant cap a l’escola dels gramàtics.

Dins dels productes alimentaris el pa tenia com ara un paper essencial. L’elaboració del pa va ser sempre en la societat romana una activitat domèstica, però a Pompeia, una ciutat de no pas més de 20.000 habitants amb dimensions i població semblants a les que imaginem per a la Tarragona romana, es coneixen 34 forns de fleca (pistrina), vint d’ells amb sala de venda annexa. Una preciosa pintura pompeiana mostra l’interior d’un d’aquests negocis, amb la venda d’un pa a una família de clients per part d’un forner que apareix darrere del seu taulell de fusta, amb lleixes i cistells replets de grans pans rodons. Totes les fleques pompeianes incloïen enormes molins de pedra volcànica de dues peces girades per esclaus i muls sobre terres enllosats, taules de pastat i grans forns de llenya. Un d’aquests forns, que estava en funcionament la nit de l’erupció del Vesuvi, ha proporcionat la meravella del seu contingut en forma de 81 grans pans carbonitzats.

El pa romà era pelegrí, ja que el blat procedia de Sicília, el llevat d’Hispània, i la regla de no trencar sinó tallar el pa era pitagòrica.

Preguntas a la historia – Panes romanos – 11/09/12Escuchar audioPreguntas a la historia - Panes romanos - 11/09/12

Etimològicament el mot “pa” ve del llatí panis “pa” perquè les dones en un primer moment el feien amb un pannus “drap”. Després li varen donar diverses formes i així va néixer la paraula panificium formada de panis i facere “fer pa”.

El poeta Juvenal diu que als romans només els interessa panem et circenses. Què devia voler dir?

Ricard Alcázar
Llatí 4t ESO

19 thoughts on “El pa en temps dels romans

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Tot esforç té la seva recompensa i ve’t aquí el teu, Ricard! Et felicito. Qui m’ho havia de dir quan l’equip docent va decidir que un parell de mesos més tard que comencés el curs havies de fer llatí! Les classes digitals i el treball a l’aula virtual i als blocs et varen permetre posar-te al dia i centrar-te en la feina i aquest apunt n’és una petita mostra, la resta al Moodle. Passaré aquest apunt a la teva tutora individualitzada. A veure què n’opina?

    La resta, a més de comentar l’article, podríeu comentar també les imatges ben seleccionades del muntatge i dir quina us ha agradat més o us ha impressionat més. A mi particularment em va impactar, la primera vegada que la vaig veure, el fresc pompeià en què un pistor ven pa en una fleca; fins i tot, em vaig imaginar l’oloreta del pa acabat de coure!

  2. irina

    Salve!
    Practicament hi ha moltes coses cotidianes que tenim, que no sabem que venen dels romas. Certament els romans vivien molt bé, aquest pa fa molt bona pinta!

  3. Andrea Balart

    Salve! és curiòs la similitud alhora de fer el pa amb els forners d’aquí Catalunya. Una altre de les moltes tradicions que els romans ens han transmès i que encara es mantenen vives .

  4. Victor Huete

    Salve!!
    Un article bastant bo m’ha semblat sobretot perque no sabia qu el mot “pa” ve del llatí panis “pa” perquè les dones en un primer moment el feien amb un pannus “drap”. Després li varen donar diverses formes i així va néixer la paraula panificium formada de panis i facere “fer pa”

  5. torrent.laura1220

    Salve! L’article ha estat interessant, no sabia que el mot pa provenia del llatí panis. Els romans feien tradicions que encara perduren.

    Vale!

  6. Paula pla

    cada cop em dono més conte de que moltes coses cotidianes de les nostres vides o bé tradicions provenen dels romans.
    Molt interessant aquest apunt,vale

  7. eva perez

    salvee
    l’article es bastant interesant, estic d’acord amb la paula que cada cop hem vaig adonan més compte de que moltes coses provenen del llatí

  8. Erik Aparicio

    Sembla que tot el que utilitzem, menjem, etc.. sigui dels romans i estigui ja inventat per ells, certament com jo crec, els romans no només van marcar la historia, els aliments o les seves innovacions, sinó que van marcar la vida de tots nosaltres ja que encara utilitzem els seus invents i menjem els seus aliments i segurament, els continuarem utilitzant per molt anys..

    vale!!

  9. Noelia Vargas

    Hi ha moltes coses cotidianes que tenim avui en dia que no saben que venen dels romans.

  10. Eva Serrano

    Salve!
    A mi m’encanta el pà i em sorpren que vingui dels romans. Bé, sorprendrem del tot no ja que aquest any m’estic adonant que tot o quasi tot prové d’ells.
    M’agradaria saber que és el que NO ve d’ells! jaja
    Vale

  11. gomez.luque2011

    com he dit abans en un comentari, no parlem en llatí, perìo cada dia fem utilitzem i diem coses que provenen dels romans!

    vale:D

  12. Natàlia Alert

    Salve!!

    No em puc imaginar els avantpassats sense moltes coses quotidianes que ara tenim. Sort dels romans que les van inventar!
    La forma de com va sorgir el pa em sembla molt interessant, i sobretot una idea genial, ja que va potenciar el comerç (van sorgir panaders, panaderies…) i la gent aprofitava molt més aquest menjar tan exquisit.
    Avui dia el pa és un aliment essencial, i per els romans també ho era: el pa sec el convertim en migues, fem entrepans ràpids, el congelem i al descongelar-lo està casi igual de bo.. i el més important, és molt barat i fàcil d’elaborar!

    Vale!

  13. Sònia Juan

    Salvete!

    Felicitats per l’article hem sembla molt interessant!
    M’ha agradat molt saber com van descubrir el pà…. Perquè gràcies a això puc entendre una mica millor com hem arribat fins avu amb tota aquesta tecnologia, aparells elèctonics etc.
    Juvenal deia que a la gent l’interessava panem et circences(divertir-se) perquè els agrada més passar l’estona que no pas treballar i aixi estar entretinguts.

    Valete!

  14. Teresa Devesa i Monclús

    L’enhorabona, Ricard, per l’article.
    Natàlia i Sònia, recordeu que cal fer una frase en llatí, definir l’ofici…

  15. Paula Almeida

    Salve!!
    Tots hem hagut de treballar en un ofici, i jo vaig escollir el ”pistor”. Que són els forners. Els forners es dediquen a fer el pa.
    El pa actualment i en l’època romana, era un dels àpats més importants ja que aportava la base de carbohidrats.
    El pa es feia amb tres ingredients bàsics. Primer es feia la massa amb el gra i el molí de blat, la pasta mare (per augmentar el volum) i aigua. En barrejar aquests tres ingredients formaven nova massa (en forma rodona, normalment) i es posava al forn. D’aquesta manera aconseguien el pa. Ara nosaltres obtenim el pa d’una manera molt semblant.
    Actualment a casa meva, mengem pa en tots els àpats, ja que és un acompanyament molt ric.

    Corresponent a la pregunta, ”panem et circenses”, és una locució llatina que descriu la pràctica d’un govern que per mantenir a la població tranquil·la de tots els problemes utilitzaven jocs de circ.

    Molt bon article i molt ben explicat!
    Vale!

  16. badoyan.marg

    Salvete 😀
    La nostra “magistra” ens ha proposat treballar en un ofici, jo he escollit el “pistor”. Avui en dia són coneguts com els forners, es dediquen a fer majoritàriament el pà.
    El pà és un dels aliments que mai falta a la taula a casa meva des de ben petita, i mai he pensat que vinguès dels romans. Sembla ser, que tot el que tenim avui en dia, els romans ja ho han inventat.
    Abans el pa es feia només amb tres ingredients: la massa amb el gra, el molí de blat, la pasta mare, per augmentar de volum i aigua. Després barrejaven aquests aliments i formaven una massa en forma de rodona, i la posaven al forn. Algunes coses les fem de la mateixa manera, però està clar que avui en dia li fiquem més coses.
    Referint-me a la pregunta del “panem et circenses”, és una locució llatina que va ser creada per el poeta Juvenal. Literalment vol dir: “pa i circ”, i el seu significat extens és que: descriu la pràctica d’un govern que per mantenir tranquil·la la població o per ocultar fets controvertits proveeix les masses d’aliment i entreteniment de baixa qualitat i amb criteris assistencials.
    Després de veure les fotogràfies de l’article me’n recordo que el dia de la “MAGNA CELEBRATIO” d’aquest any, en el museu una dona ens va donar un troç de pà romà a unes quantes de nosaltres que passavem per allà. I la veritat es que estava boníssim!
    Felicitats per l’article, gràcies per l’informació!!
    Valete 😀

  17. Teresa Devesa i Monclús

    Tens raó, Margarita, aquell pa romà que ens van donar era força diferent de l’actual, però era realment bo!

  18. Pingback: El pa de Pompeia avui | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *