“Magna celebratio: Gratias omnibus agimus”

He confeccionat un petit muntatge per tal que tots poguem recordar les estones que vam passar jugant “a romans” a Badalona. També voldria deixar constància del procés que ha permès la filmació d’aquestes imatges i les persones que ho han fet possible.

Tot comença amb l’empenta del Jaume, de 2n de batxillerat, que, en haver-ho fet l’any passat, va encomanar a la seva professora, la Núria, i a les seves companyes de classe les ganes de participar en l’organització dels Ludi Romani de la Magna celebratio MMX. Poca insistència va ser necessària per convèncer-me també a mi, que de seguida ho vaig proposar a l’alumnat de primer. Convençuts igualment alguns alumnes de 4t, la maquinària es va posar en marxa i va tirar endavant gràcies a la bona disposició de la Núria i la Clara del Museu de Badalona, que ens van guiar i orientar per tal que el nostre “bateig romà” fos exitós.

El professor de tecnologia JAM, sempre disposat a col·laborar, s’hi va afegir a última hora i la seva ajuda ha estat inestimable. Cal dir que donava les instruccions sobre la numeració romana molt millor que nosaltres!

Professors i alumnes que ens van visitar i van portar fills, germans, nebots, a jugar amb nosaltres també poden considerar-se peces claus de l’activitat.

A TOTS, GRÀCIES!

Malgrat el caràcter lúdic (ara ja sabeu d’on ve aquest mot) del muntatge, us el plantejo com un exercici de traducció, ja que està íntegrament en llatí.

Traduïu-lo imatge per imatge i allà on no arribi el vostre vocabulari, utilitzeu la vostra capacitat deductiva!

TERESA

 

27 thoughts on ““Magna celebratio: Gratias omnibus agimus”

  1. Júlia Serrano

    El montatge està molt bé. Sembla molt divertida aquesta festa!!
    M’ha semblat molt divertit que a l’època romana ja juguessin amb io-ios, amb baldufes i que fins i tot tinguessin jocs de taula molt semblants als que tenim ara.

    Vale!

  2. Francesc Martinez y Edgar Delgado

    A nosaltres ens haguès agradat molt asistir a Badalona a jugar com romans a la Magna Celebratio, però no vam poder anar-hi, perquè els caps de setmana estem molt ocupats. Però ja veiem que us ho vau pasar molt bé.jiji

  3. Bet Rosell

    Gràcies a tu,Teresa, per deixar-nos acompanyar-vos a la magna!
    Encara no sóc massa bona amb el llatí, però puc provar de traduir alguna cosa:
    jocs romans a Badalona
    professors i alumnes sóm esclaus, tots riem, els nens juguen, la baldufa i el io-io són difícils. Qui guanya? voleu llençar-ne un? jo no puc. La Marina i la júlia juguen a la scaperda, i l’andrea les mira. Qui guanyarà?
    De moment he pogut fer això, però no tinc més temps, ja orovaré d’acabar-ho!
    Valete!

  4. nuria

    Salve!
    Moltes gràcies per tot Teresa! Per convidar-nos, per adoptar-nos durant un temps i en resum per el tracte rebut. Per cert, quin muntatge tan maco! =)

    De la traducció: jocs romans a Badalona. Els professors i alumnes som esclaus. Tots riem. Els nens juguen. La baldufa i el io-io són difícils. Qui guanya? En voleu llençar un? Jo no puc. La Marina i la Júlia juguen a la scaperda, i l’Andrea les mira. Qui guanyarà? La Bet passeja amb les gralles. Tenim molts jocs. La Núria és mestre i sap jugar a bales. Els nens números romans jugant al Delta. La Sara ensenya a una nena a jugar a la scaperda. Aquí tenim a les mestres! Elles són bones cotxeres. Però, on són els nostres cavalls?

    No sé si estarà gaire bé, espero que si. =)

    Valee! 😀

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bet, t’hi has acostat, Núria et cremes… M’espero a més respostes i aleshores acabaré de polir algun detall de la traducció que se us ha escapat. Per cert, Bet, que la foto de les xanques no la pot tenir tothom, eh?, la majoria de mortals no ho vam aconseguir…

  6. Carla A

    jocs romans a Badalona. Les mestres, el mestre i els alumnes som esclaus.tots riem.Els nens juguen. La baldufa i el io-io són difícils.Qui venç? Voleu llençar una moneda? Jo no puc. La Lídia i la Júlia juquen a la scaperda i l’Andrea observa. Qui guanyarà? La Bet … a les gralles. Tenim molts jocs. La Núria és mestra i sap jugar “als ocells?”. Els nens que juguen al delta romà aprenen els nombres. Aquí les mestres! Elles són bones aurigues.Però on estan els nostres cavalls?

    necessito el llibre ó.ò però ho he intentat

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Com la d’altres companyes que ho han fet anteriorment, la traducció de la Carla està força encertada. Ara bé, quina de les participants als “ludi” li pot explicar com es diuen aquells pals sobre els quals fa equil·libris la Bet? La resta vau aconseguir fer-ho? I què eren els ocellati i com s’hi juga?

  8. Thaïs

    Avee!!
    Molt bonic el video!
    Quina llàstima no sortir a cap foto!
    valee

  9. Laia Molina

    Salve!

    Els pals amb els que jugava la Bet es diuen Chanques, era un joc molt difícil que consistia en pujar els peus a sobre d’uns petits palets atravesat en forma horintzontal en la part inferior de cada pal i intentar moure la part superior amb les mans a la mateixa vegada que la part inferior amb els peus i aconseguir caminar.

    Jo ho vaig intentar i em va resultar molt complicat, ja que has de tenir un bon equilibri, i aquest i jo no ens emportem molt bé jajaj.

    Ave!

  10. Ana Rosa

    Ho intentaré traduir 🙂
    Ultima frase: Us donem moltes gràcies a tots. Pot ser?
    Per cert, m’encanten tots el videos i fotografies.

  11. Ana Rosa

    El “ocellati” era un joc que es feia un forat el terra i s’havia d’introduir boletes de farro o pedres rodones.
    Crec que es això.

  12. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!!
    El vídeo no el puc veure ja que no em deixa reproduir-lo. El veuré a casa i ja el comentaré.
    Respecte el joc dels “ocellati”, voldria dir que consistia en el següent:
    Es feia un forat al terra on s’havia d’introduir unes boletes de fang i unes pedres rodones, un joc un tant peculiar però típic de l’època.
    A més, n’he trobat d’altres jocs romans com ara:
    -“Puppae”, que era el joc favorit de les nenes. Eren les antigas ninas i les noies deixaven de jugar-hi el dia del seu matrimoni.
    -“Oscillum”, en el qual els nens es movien sobre una taula.
    -“Turbo”, que consistia en fer girar una baldufa amb una corda.
    Entre d’altres, aquest són antics jocs els quals jugaven els nens romans.

    Vale!!

  13. Ariadna Jiménez

    Ave!

    M’ha semblat molt interessant, el video esta molt ben elaborat, es nota que ho veu passar molt bé.
    La traducció la faré a casa ja que aqui no és carrega el video.

    Vale!

  14. Jessica Llavero

    AVE!
    Els jocs romans a Badalona. Les professores i el professor i els alumnes som esclaus. Tots riem. Els nens juguen. La baldufa i el io-io són difícils.Qui venç? Voleu llençar una moneda? Jo no puc. La Marina i la Júlia juquen a l’escaperda i l’Andrea observa. Qui vencerà? La Bet camina amb gralles. Tenim molts jocs. La Núria és mestra i sap jugar amb bales. Els nens aprenen els números al joc delta . La Sara enenya a la nena a jugar a l’escaperda. Vet quí les mestres! Elles són unes bones aurigues. Però on son els nostres cavalls?

  15. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ara que ja han sortit la majoria de traduccions (l’Ana i la Thaïs per fi han afegit la frase final) us puntualitzo les frases amb més dificultats i us proposo algunes qüestions de reflexió gramatical i sintàctica. Si us sembla bé, partim de la darrera traducció publicada, la de la Jéssica, que ha pogut inspirar-se en totes les anteriors i afegir alguna millora:
    1. Al títol de la primera diapositiva hi ha un circumstancial de lloc. Qui me l’analitza i justifica?
    2. Com corregiríeu la segona frase, segons el funcionament de les oracions coordinades copulatives en català, que és una mica diferent al del llatí?
    3. En la frase referent a l’escarpeda, qui m’explica en què consisteix aquest joc? Justifiqueu-me gramaticalment la traducció, correcta, de la forma verbal “vincet”.
    4. Tal com explica la Laia, la traducció correcta de “grallis” és “xanques”.
    5. Efectivament, la traducció d'”ocellatis” és “bales” i diversos companys heu explicat molt bé en que consisitia el joc, tot i que n’hi havia diferents modalitats.
    6. Podeu analitzar-me morfosintàcticament i traduir correctament el sintagma “ludo Deltae”?
    6. Quina construció sintàctica apareix a la frase en què la Sara ensenya a la nena a jugar a l’escarpeda?
    7. Definiu l’expressió “Ecce”, que també s’utilitza com a llatinisme en les llengües actuals.
    8. Què és un “auriga”? I ho dic en masculí perquè de femenines, com les de la foto, no n’hi havia pas gaires…

  16. Jessica Llavero

    2. Els professor, les professores i els alumnes som esclaus.
    3. Escaperda és un joc que consisteix en estirar d’una corda. El verb “vincet”, vinco,- ere és de la tercera, és un futur ja que la vocal de la tercera del futur és la -e(vinc-e-t), en canvi si fos present seria “vincit”.
    6. “ludo Deltae” sembla un datiu singular.
    6. És una frase de doble acusatiu ja que hi ha el verb doceo, que és el verb amb què es pot utilitzar aquesta construcció.
    7. L’Expressió “Ecce” vol dir “vet aquí”, ho sé ja que l’any passat vaig fer un article amb el llatinisme “Ecce Homo”, que volia dir “Vet aquí l’home”, frase utilitzada en contextos religiosos.
    8. Un auriga és un conductor dels cavalls, a les curses que es celebraven a l’amfiteatre.

  17. Laia Molina

    segons l’Evangeli fa referència de Joan (19,5), el governador romà Ponç Pilat va dirigir unes paraules quan va presentar Jesús de Natzaret flagel·lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d’espines.
    I aquestes van ser : Ecce Homo , que té com a significat “heus aquí l’home”.

    Com a llatinisme l’utilitzem per fer referència a una persona plena de ferides físiques, cops i aparença llastimosa.

    els malalts de lepra estan fets “Ecce Homo”

    Vale!

  18. Thaïs

    Avee!
    contestant a les teves preguntes:
    1.Baetulo/-onis. és de la 3ª declinació i suposo que a la diapositiva posa Baetulone, és el cicumstancial de lloc, ablatiu singular.

    2. Ho corregiria com “Els professors i els alumnes”, ja què en català i castellà els plurals es fan com a masculins, no com al llatí que hi ha el neutre.

    3. L’escarpeda és un joc que consisteix en estirar de la corda.
    Vinco/-ere. 3ª declinació, la desinència es fa amb la lletra -e i la 3ª pers. del sing. amb la lletra -t.

    6. “Ludo deltae” l’unica opció que pot ser és datiu singular, ja què aquest sintagma ha d’estar amb la mateixa funció sintàctica. Significa al joc delta.

    7.”Ecce” vol dir literalment: vet aqui. Vam estudiar el llatinisme “ecce homo” l’any passat, ja què va fer l’aportació la Jessica, amb un troç de video de la série “Aida” que sortia en Fidel dient aquest llatinisme, que literalment vol dir vet aqui l’home.

    8. L’auriga són les curses de cavalls a l’època romana.
    Enacara que en la diapositiva sorten dues dones, una de les quals és la Teresa, com ja dius, no hi havia dones que fessin les curses, sino que eren homes, ja què les dones no feien aquelles tasques.

    valee!

  19. Carla A

    1)No es carrega el vídeo, però si no m’equivoco era un ablatiu (singular femení) sense preposició que fa de circumstancial
    2)(no veig el vídeo, per tant no ho puc dir. tampoc no me’n recordo)
    3)2Vincet” és un futur d’un verb de la 3a conjugació
    4)(no hi ha res a dir)
    5)(el mateix, no hi ha pregunta)
    6)Datiu singular masculí el primer i datiu singular femení el segon. “Deltae” és aposició de “ludo”
    7)”Ecce” és com una forma de dir “aquí”, per senyalar un lloc o alguna cosa que s’aproxima (suposo)
    8)Un auriga és aquell que muntava, que dirigia els cavalls en les curses amb bigae o quadrigae (2 i 4, no?). Com a molt, les dones s’encarregaven de cuidar els cavalls.

  20. andreaa

    AVEE!
    Diguem que el llati no sem dona massa bé pero traduiré alguna frase aviam que tal.
    _Jocs romans a Badalona
    _Les mestres i els alumnes son esclaus.
    _Els nens juguen
    _Qui guanya?
    _En voleu llençar un?
    _Jo no puc.
    _La Marina i la Júlia juguen a la scaperda, i l’Andrea les mira.
    _Qui guanyarà?
    _Tenim molts jocs.
    _Aquí tenim a les mestres! Elles són bones cotxeres.
    s donem moltes gràcies a tots.

    Em falten algunes frases però, i efectivament, les xanques eren molt difícils de portar perque tenir un bon equilibri era vital, així que ens faltava a tots portar un power balance d’aquests que ara estàn tan de moda.
    VALEE

  21. Ana Rosa i Annia Garcia

    1. Al títol de la primera diapositiva hi ha un circumstancial de lloc. Qui me l’analitza i justifica?
    “Baetulone”: paraula de la tercera declinació, ablatiu, singular masculí. No porta preposició perquè es una excepció, nom de ciutat.

    2. Com corregiríeu la segona frase, segons el funcionament de les oracions coordinades copulatives en català, que és una mica diferent al del llatí?
    Al llatí es posa la conjunció “et” a cada terme, és a dir sempre, en canvi en català es posen comes fins l’últim terme que és quan es posa la conjunció i. Així que la frase hauria de ser: les professores, el professor i els alumnes sóm esclaus.

    7. Definiu l’expressió “Ecce”, que també s’utilitza com a llatinisme en les llengües actuals.
    Aquest “ecce” pot anar acompanyat d’un “homo”, i voldria dir: “aquest és l’home”. Aquesta frase, segons l’Evangeli de San Joan, les a pronunciar el governador romà Poncio Pilatio quan va resentar a Jesus de Natzaret.
    Sabent això, aquesta expressió s’utilitza per referir-se a alguna persona amb un aspecte molt deteriorat.

    8. Què és un “auriga”? I ho dic en masculí perquè de femenines, com les de la foto, no n’hi havia pas gaires…
    un auriga era un esclau que havi de conduir una biga(vehicle tirat per dos caballs). La biga que portaven els aurigues eren el mitjà de transport d0alguns romans, normalment comandants romans, per tant aquest aurigues eren homes de confiança, ja que es jugaven la seva seguretat.

  22. Ariadna Jiménez

    1. Al títol de la primera diapositiva hi ha un circumstancial de lloc. Qui me l’analitza i justifica?

    El títol es “Ludi romani baetulone” i circumstancial de lloc és “baetulone”

    2. Com corregiríeu la segona frase, segons el funcionament de les oracions coordinades copulatives en català, que és una mica diferent al del llatí?

    Les professores, el professor i els alumnes som esclaus.

    3. En la frase referent a l’escarpeda, qui m’explica en què consisteix aquest joc? Justifiqueu-me gramaticalment la traducció, correcta, de la forma verbal “vincet”.

    vincet: verb, 3 persona del singular del present.

    6. Podeu analitzar-me morfosintàcticament i traduir correctament el sintagma “ludo Deltae”?

    6. Quina construció sintàctica apareix a la frase en què la Sara ensenya a la nena a jugar a l’escarpeda?

    7. Definiu l’expressió “Ecce”, que també s’utilitza com a llatinisme en les llengües actuals.

    “Ecce”

    8. Què és un “auriga”? I ho dic en masculí perquè de femenines, com les de la foto, no n’hi havia pas gaires…

    Un auriga, era el conductor del carro de les curses de caball, el qual anava vestit amb una túnica dels colors dels seu equip,un casc i una cuirassa en la qual portava un gavinet per tallar les rendes en cas de tenir un accident amb el carro per que no l’arroseguès el caball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *