Aquest cap de setmana a Badalona s’ha celebrat la “Magna Celebratio” i ha estat una 
experiència molt enriquidora. Dissabte, en arribar per el matí, hi va haver algunes dificultats pel que fa a la roba i les sabates perquè anaven curts d’existències, però un cop vam poder arreglar-ho més o menys, ens vam unir a la celebració. A part de veure la diversió dels més petits, també hi havia cavalls, burros, vaig aprendre sobre algunes coses curioses, com per exemple com es maquillaven les antigues romanes, els complements de roba i també en una parada es parlava sobre les trepanacions, tot ensenyant-nos fins i tot un cap trepanat.
Els vestuaris d’alguns personatges, com per exemple els guerrers, eren realment rics quant a “posada en escena”; fins i tot li vaig preguntar a un d’ells quan pesava la malla que portava posada i em va dir que només allò pesava 15 kg. Va tenir una feinada enorme per poder treure-se-la, el vam haver d’ajudar entre tres o quatre.
Va ser una experiència divertida, a més veies els nens petits al·lucinant amb els jocs i divertint-se i rient. Això si, pel matí feia una calor sofocant, i la roba era gruixuda així que estàvem tots desitjant un “manguerassu”.
Aquí us deixo algunes fotos.
Aquest és el cap trepanat
PER CERT, aquest xicot que veieu a la foto era… el romà perfecte!!! I JO tinc una foto amb ell, muahahaha
Andrea Sala
1.2 I. Isaac Albéniz
Un bon reportatge, Andrea, de dissabte al matí. Els de la tarda del dissabte i del diumenge al matí també tindran la seva crònica. Sens dubte, una gran experiència! De romana estàs genial!
Andrea, tornar a casa després del segon dia de la “Magna” i trobar el teu article ha estat una gran sorpresa. Ja trobava a faltar els teus articles i aquesta primícia tan recent sobre el que ha passat aquest cap de setmana pot animar-vos, a la resta, a compartir l’experiència.
Andrea S., Mar, Knarik, Paula, Andrea M. i tota la gent de 4t i 2n de batxillerat, us agraeixo la col·laboració en la festa. I també a les dues companyes del Cristòfol Ferrer de Premià, Bet i Núria, que van participar-hi dissabte i diumenge, sou la millor mostra de la tasca col·laborativa del nostre bloc!
Heu estat molts i molt eficients i heu interactuat amb els nens i nenes d’una manera genial. De debò que era un plaer veure com jugàveu amb els petits, que us miraven com a representants d’un altre temps.
Mireu si ho feien bé que aquest matí la Sara de 4t m’explicava que un nen li havia fet preguntes com si realment fos una romana antiga… “Vosaltres, els romans, aneu a l’escola?”- li deia per començar la bateria de preguntes…
Fins a la pròxima!
Ei, quina il·lusiò m’ha fet veure aquest article aquí!
Tot i que al dissabte al matí no vaig poder venir, ha sigut un cap de setmana fantàstic, m’ho vaig passar molt bé passejant-me per la magna vestida de romana! I al final el problema pel que fa al nombre de disfresses quasi no es va notar, a part d’alguna romana amb unes sabates bastant actuals…haha Els espectacles també van estar molt bé, i ens van ajudar a prendre una mica més sobre la cultura romana.
Ja que hi sóc, m’agraderia donar les gràcies a la Teresa, que ens va acollir com a alumnes infiltrades a mi i a la Nuria quan la Lida no va poder venir.
Margalida, tal i com vam quedar hem de preparar alguns dels jocs per fer-los a classe, que ara ja m’hi he acostumat! 😀
Vale!
Salve!
M’ha agradat molt llegir el reportatge. Hi han moltes coses interesants com per exemple l’armadura dels guerrers, ja que sempre m’ha semblat molt interessant que portessin tant de pes a sobre i que a més poguessin lluitar!
Vale!
I tant que sí, Bet! Quan vulguis, ho programem. Ara ja ets tota una experta en jocs romans! Moltíssimes gràcies per participar tant activament en la Magna Celebratio MMX.
Joer jo volia anar tambe pero no sabia exactament on era:es veu que os aveu pasat molt bé.
Lida tens tota la raoo la Andrea a fet un repottatge bonissim,tot i aixo es podria dedicar el periodismeee ejejj.. 🙂
Ostres!! Hauria sigut interessant anar!
M’ha cridat l’atenció lo del maquillatge de les romanes i m’he posat a buscar hi he trobat això:
El maquillatge de les dones a Atenes es basava en el color negre i blau per als ulls; acolorien les seves galtes amb carmí i els llavis i les ungles es pintaven d’un únic to. Es considerava que el color de la pell de la cara havia de ser pàl•lid, ja que era reflex la passió.
En l’Imperi romà l’estètica constitueixo una autentica obsessió. Homes i dones es maquillaven, pentinaven i depilaven per igual. Banys i massatges, vestits i pentinats o la cura del cos no era exclusius del sexe femení, sinó que tots els romans volien embellir-se i cuidar-se. Però, contràriament a Grècia, no existia un únic ideal de bellesa, ja que les successives conquestes de l’Imperi romà van recollir influències dels pobles dominats. Un exemple d’això : la “bogeria” de les romanes per ser rosses. Va succeir a la volta de la conquesta per Juliol Cessar dels territoris germànics. Els esclaus que amb ell van arribar van sorprendre pel color del seu cabell i del seu cutis. Amb gran velocitat van circular per Roma formules per a canviar el color, generalment fosc, de la pell i el cabell de les romanes.
Ave Lida! Em fa molta de pena que no vaig puguer anar,ja que tenia un compromís:S.Pel que es veu en les fotos sembla que tots se ho van pasar molt bé. Crec que es una experiencia que val molt la pena, ja que així conèixes més les costums romanes i les activitats que feien.
Nosaltres l’anys pasat vam fer el ultim dia de clase. una sèrie de jocs romans i ens ho vam pasar molt bé,així que suposo que els nens de la Magna Celebratio també.
Salve Andrea!
Molt bon article! =) Ha sigut un cap de setmana sensacional, m’en alegro moltíssim d’haber-hi acudit. A part de la zona en la que cooperavem nosaltres, la dels jocs, hi ha moltes altres activitats com ens explica d’Andrea y veiem a les fotos. La magna em va sorprende gratament.
Si m’hagués de quedar amb alguna cosa seria l’il·lusió i l’entusiasme dels nens als jocs, quan veien els caballs o quan pasaven soldats romans.
Gràcies per tot Lida i Teresa! =)
Valee! 😀
PD: Espero que si torna a haber-hi algún cosa semblant ens aviseu!!
Gràcies a vosaltres, Núria, per participar-hi! I tant que us avisarem!
Des del Museu us volem agrair la col·laboració, l’interès, la paciència i l’energia que hi heu posat!! Moltíssimes gràcies per tot!
Moltíssimes gràcies a vosaltres! Tant aquí com a El Fil de les Clàssiques publicarem aviat altres articles i comentaris sobre la Magna Celebratio MMX.
Bet i Núria, ha estat un plaer “adoptar-vos”, com hauria fet també la Margalida amb alumnes meves si hagués estat necessari. Llàstima de no haver pogut fer el dinar final tot junts, però vau ser tants els voluntaris que les profes vam preferir cedir el lloc al menjador a l’alumnat. No tingueu cap dubte que, després de veure la vostra bona predisposició i empenta, us convidarem sempre que surti l’ocasió. A tu, Lina, també et teníem a la llista, però ja em va explicar la Margalida que no et va ser possible venir. Una altra vegada serà…
Sasha, com que veig el teu interés per l’estètica de l’època, amb aquesta informació tan completa que ens dones, t’hauria agradat molt la parada de l’unguentarium, on les ornatrices explicaven els secrets de bellesa de les patrícies a la vora d’unes grans perruques de l’època. Aquest matí, a classe, l’Annia ho explicava amb tota mena de detalls. Li van explicar alguns secrets de bellesa que normalment no apareixen als llibres…
Núria i Clara, els nostres contactes del Museu de Badalona, volem agrair-vos també nosaltres la vostra amabilitat i els detalls de bones amfitriones en uns dies tans atrafegats i densos, després de mesos de preparació. Ja veieu que tothom ha quedat satisfet de l’experiència i els que no han pogut venir enguany s’hi apuntaran segur l’any vinent. Creiem que l’entorn ha d’estar present en la vida docent dels nostres alumnes i la riquesa arqueològica de Badalona és un tresor que no pot quedar amagat als ulls del jovent de la ciutat. Els alumnes de l’institut de Premià de Mar Cristòfol Ferrer també fa poc que van venir a visitar les restes de Baetulo i al bloc hi ha articles molts interessants resultat d’aquesta experiència.
Ens veiem a la Magna MMXI!!!
somiant…
Jo penso que seria genial que s’organitzes una ‘macellum’ com en l’antiga Roma durant uns dies i que tots poguèssim participar! Organitzar jocs pels infants, fer estris artesanals, plats típics…
Ave:)
ohh quina sort, en serio, m’hauria encantat assistir, però no vaig poder-ho fer ja que vaig tenir un aniversari, i entre alters coses,etc.
Veig que os ho vau passar de maravella, me’n alegrro.
A mi que m’encanta la vestimenta i lo que és el maquillatge, ja que això fa a una noia ideal o quasi perfecta.
El maquillatge facial que utilitzaven els antic romans era una crema de color blanc elaborada amb grases animals, midó i òxid d’estany. Les dones romanes que utilizaven maquillatje ho feien barrejant-lo amb una base d’acetat.El fet de que els romans van començar a emplear l’estany, que servia només de pigment, va ser perquè van començar a explotar els minerals provenets de Gran Bretanya. La textura era com una crema.
Les dues reiens que més van significar per la seva bellesa i secrets estètics van ser Nefertiti y Cleopatra, que es pintaven els parpads de color blau o verd per destacar les pestanyes.
vale
Avee!!
Molt bones fotos Andrea!
Encara que en la última foto no es pot veure molt bé si estava bo o no el gladiador, pero confiem en tu! Jajaja
per cert, vull veure la foto de la Teresa amb el gladiador aquell!
valee
avee!
quines fotogràfies més macas andrea, i ni que ho diguis; va estar genial poder participar en aquell festival, de fet jo no hem volia ni treure el vestit de esclava
els nens encantats amb els jocs i nosaltres més.
espero que no us hagiu perdut la fira
fins aviat!
Ave!!
Bueno, la veritat que després de veure les imatges m’ha entrat una MIQUETA de enveja, Teresa, si l’any que ve em puc possar la difreça de gladiador llavors jo estare a primera fila!
Vaig tenir la mala sort que aquest cap de setmana no vaig estar a Badalona i ni tan sols vaig poder visitar-vos, pero bueno, amb l’exit que ha tingut aquest any segur que l’any que ve es repeteix!
Molt bones les fotos.
PD: Jo de gladiador estaria MOLT més be…
Avee!
Molt bon article Andrea!
Dissabte per la tarda em vaig passar per “xafardejar” una miqueta, pero no hos vaig veure…
Pero si que em vaig trobar al teu romà perfecte jaja.
Espero impacientment els dos articles de dissabte per la tarda i del diumenge pel de mati!
Valee!
Ave!
veig que us vau divertir molt, amb la festa (encara que no sé si m’hauria perdut amb tanta gent). em sap molt de greu no haver pogut anar, amb lo maco que es veu… però bé, potser m’haurien convertit en una esclava d’aquelles tribus germanes, o sigui que no se si alegrar-me (com pot ser que encara avui en dia la gent vulgui ser rossa? és que a tothom li agrada tot allò exòtic??)
Ave!
Molt maco el reportatge, Andrea!
La veritat és que tenim sort que a Badalona celebrin unes jornades com aquestes ! Les fotos són molt gracioses 🙂
Pel que veig es poden aprendre moltes coses sobre els romans, i segur que se’t memoritza molt millor que estudiant-ho d’un llibre!
Llàstima que no hi vaig poder anar… l’any que ve! 😀
Ave!
Molt bon article Andrea, felicitats.
La veritat es que per tot el que he llegit, va estar molt bé la festa de la “Magna celebratio”, tot estava molt ben organitzat i va participar molta gent.
Jo vaig passar amb el cotxe i vaig veure que hi havia molta gent, cosa que no esperava, així que espero anar la pròxima vegada.
Vale!
Ave!!
Em satisfà que hagi estat una gran “Magna Celebratio”, encara que no hi vaig poder anar.
Pel que veig, va anar moltíssima gent i va tenir un gran èxit.
Les fotos de l’Andrea, com sempre, són fotos en les quals està molt ben buscat el moment en el qual fer-les, com ara la que surt “clavant-li” l’espassa a aquell home.
Jo crec que qui s’ho varen passat millor van ser els nens, ja que per a ells tot és un món de fantasia i crec que amb aquesta “Magna Celebratio”, en la qual tothom o quasi bé tothom estava disfraçat i oferint jocs, encara s’ho van passar millor.
Esperem que l’any que vé es torni a repetir i que encara tingui més èxit 🙂
Vale!!
AVE!
He rebut bastantes preguntes sobre la trepanació, que és com es feia, no es que sigui una experta però faré un breu resum de que és.
Una trepanació és una operació que es fa al cap. Bàsicament es basa en fer un forat al crani, com que no comptàven amb la tecnologia moderna d’avui en dia, es feia amb una peça (la que ens van ensenyar era metàlica) que tenia com una espècie de “dents” i allò es feia girar en contacte amb el cap i anava perforant la pell, el òs… Fins que s’entrava en contàcte amb el cervell, com que tampoc comptàven amb anestèsia, avegades optàven per aguantar al pacient entre vàries perssones, però tambó podien donarl-li alcohol i suposo que també hi hauria alguna herba que t’adormis o t’atontés…
IMATGE CAP TREPANAT –> http://media.caballe.cat/2009/02/esquelets01.jpg
Si la ferida estava mes o menys curada era que l’home havia sobreviscut a la operació (com es pot veure a la foto) però si troves un crani trepanat amb el tall perfectament fet es qué va morir poc temps després i no va donar temps de que el òs pogues tancar les ferides. (el de la fira no va sobreviure)
M’hagués pogut trobar alguna imatge de la eina que feien servir per trepanar la gent però l’internet a l’escola no va massa bé així que no puc fer-hi res.
VALEE
espero que aquesta informació us hagi aclarat alguna cosa.