“Ad Tarraconem I: Tarraco Scipionum Opus”

Torre dels Escipions. [Font: Wikimedia Commons]

Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior (la zona més propera a Roma) i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Va ser, juntament amb Empúries, una de les primeres bases romanes de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica i un dels punts a partir del qual va irradiar la romanització.
La política expansiva dels cartaginesos cap a l’Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobretot, Anníbal. Després de la primera guerra púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l’est de la península Ibèrica fins a l’Ebre. Però aleshores, la nova potència que s’havia creat a Occident, Roma, els barrà el pas. L’origen de les guerres púniques es troba, doncs, en un enfrontament entre Cartago i Roma per veure qui tenia més poder.
Tàrraco té els seus orígens en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Els exèrcits romans, comandats pels dos germans Escipions, Gneu i Publi Corneli Escipió, arribaren a la península Ibèrica per primer cop per lluitar contra els cartaginesos que estaven sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal. Al 218 a.C. desembarcaren a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·laren un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Va obtenir una victòria a Cesse sobre el general cartaginès Hannó, que fou fet presoner, i es van apòderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre.
Aquest primer assentament a Cesse, nom que donaven a Tàrraco els pobladors ibers abans de ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
Liquidat el domini cartaginès a Hispània al 206 a.C, Publi Corneli Escipió Africà (fill de Publi Corneli Escipió) dirigí la guerra al territori de Cartago al 204 a.C que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut en la batalla de Zama al 202 a.C. Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.
Thaïs García Laso 1.2

25 thoughts on ““Ad Tarraconem I: Tarraco Scipionum Opus”

  1. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Nois i noies, aquí teniu la informació que us ajudarà a entendre la importància estratègica de Tàrraco durant les Guerres Púniques i conèixer aquestes famílies de grans generals que van ser els Barca i els Escipions. No sé per què, i salvant les distàncies, aquests clans familiars em recorden un dels mites fundacionals que hem estudiat… Quin deu ser?

  2. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Ad Tarraconem”

  3. Thaïs

    Avee!
    Contestant ala teva pregunta Teresaa mi em recorda als Horacis i als Curiacis!
    “Tarraco Scipionum Opus” literalment significa l’obra dels Escipions.
    Aquest monument als Escipions es tracta d’un monument funerari turriforme.
    La Torre dels Escipions constitueix un dels monuments de la ciutat de Tarragona. Situat molt a prop de la Via Augusta, a uns 6 km de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, al nord de Tarragona.

    i demà l’exposició oral classe, espero q vagi molt bé!
    Valee!

  4. Edgar Baena

    Ave!

    Molt bon article y molt bona la exposició que vas fer ahir Thais.

    La veritat que si que recorda als Curiacis i als Horacis aquesta història, espero que ha Tarraco ho poguis fer igual de bé!

    Valeee!

  5. Annia

    Ave!
    Bueno Thais, primer dir-te que tot i que pensis que sóc una mala persona per recordar-li a la Teresa que havies de fer l’exposició, et va sortir bé. A mi em va agradar.
    La veritat es que les exposicions ens ajuden a poder entendre d’una manera més participativa el temari, és com una cosa fora del comú. Per uns moments fem de “Teresa”. Està força bé.
    Demà si, que tot i que no digui res hauràs de fer l’exposició i a més al devant de més persones eh!
    No et posis nerviosa!
    I ho sento, no volia fer-ho amb mala intenció.

  6. Saraa.

    Ave!
    Si que ha anat bé l’exposició, Thaïs :).
    A mi al menys m’ha quedat tot força clar. Està demostrat que Tarraco té molta història i nosaltres hi tenim molt a dir i investigar.

  7. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!!
    Ahir no vaig poder presenciar la teva exposició, però segur que ho vas fer molt bé :).
    Després d’haver llegot l’article, em queda molt més clar qué i per què van passar les Guerres Púniques, ja que el seu origen com bé diu el teu article, es troba en un enfrontament entre Cartago i Ròma per veure qui tenia més poder.
    Gneu i Publi Corneli Escipió, van ser dos germans moplt importants a la história de Ròma ja que, els origens de Tarraco, parteixen d’ells dos.
    Molt bon aticle Thaïs, es nota que està molt treballat!
    A veure com van les exposicions demà… en el moment en que començem a exposar…”Alea jacta est”

    Salve!!

  8. Ana Rosa

    Ave!
    Està tot molt bé, encara que a l’exposició estaves nerviosa ehh Thaïs.
    L’explicació va ser clara i com a dit la Thaïs a mi també em recorda a la història dels Horacis i els Curiacis.
    Ara a veure com surt a Tarragona, segur que molt bé, no et farem riure.

  9. andrea martinez serrano

    Ave!
    El trovo molt clar l’artícle i decissiu de la Thaïs, i com explica els petits inicis de la ciutat de Tarraco.
    Podem divisar també ciutats com Emporion que en aquell moment també van ser importants però que amb el pas del temps la ciutat de Tarragaona la va sobrapassar en importancia sens dubte.
    espero que demà fasi una molt bona explicació.
    Bona sort:)

  10. Ariadna Jiménez

    Ave!

    La veritat és que la Thaïs estava molt nerviosa a l’exposició d’ahir però la va fer molt bé.

    Llegint el seu article i escoltant la seva exposició, destacaria que una de les coses més importants és Corneli Escipió.
    Gneu Corneli Escipió Calb (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Calvus) fou un magistrat romà fill de Lucius Cornelius Scipio i germà de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC).
    Ens ha ajudat a entendre la importància estratègica de Tàrraco durant les Guerres Púniques també a conèixer aquestes famílies de grans generals que van ser els Barca i els Escipions.

    Demà tindrem l’opció de tornar a escoltar l’exposició, i tenir aquest tema ben clar.

    Felicitats per el teu treball.

    Vale!

  11. Paula Navarro

    Bon treball Thaïs! L’exposició a la classe va estar molt bé, i ara, llegint l’article m’he adonat que surt un nom que no havia sentit mai i he buscat una mica sobre ell.
    És un pernatge i es deia Hannó.

    Hannó el Navegant (Ἄννων) fou un navegant cartaginès sota el nom del qual queda constància d’un Periplus, conegut per Periple d’Hannó, un breu relat d’un viatge a una part d’Àfrica.
    A l’obra Hannó diu que fou enviat al viatge pes seus conciutadans per arribar fins als pilars d’Hèrcules i trobar les ciutats libiofenícies, i que el va iniciar amb 50 petits vaixells i un cos d’homes i dones fins a 30000 amb les provisions necessàries; al seu retorn va dedicar la narració inscrita en tauletes al temple de Cronos (Plini diu al temple de Juno).

    Ara ja sé que era un navegant cartaginés enviat pel seu poble per trobar algunes ciutats.

    Vale!

  12. Carla A.

    Una coseta: us heu adonat que les grans i duraderes victòries sempre les obtenen un grup de persones i no una sola persona? Els germans Escipions van lluitar contra els germans Barca, dos bàndols poderosos. La unió fa la força!

  13. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Africanus, captivat per la lectura

  14. Marina Ruiz

    Salve!

    Quan estava a 4rt vaig anar a visitar les restes de Barcino, i l’any passat vaig anar a veure Empúries, ambos llocs em van agradar, aquest any tinc la sort de poder anar a veure l’antiga Tarraco, feia temps que hi volia anar.
    M’ha semblat molt interessant el teu article, és important saber l’origen d’aquesta gran ciutat. No pensava que el tingués en les guerres púniques, per això va ser una de les ciutats més importants d’Hispania. No m’importaria fer la presentació en l’excursió sobre aquest episodi de les guerres púniques on dona origen a Tarraco.

  15. Cristina Gómez

    Salvete!

    Molt bon article aquest! Està ben resumit. Jo vaig visitar Empúries l’any passat amb la meva classe de Llatí, va estar molt bé i, cara a cara, impresiona veure coses tan antigues. També, fa dos anys, vam anar a visitar Barcino. Estar bé saber dels avantpassats de la teva ciutat! I només ens queda Tàrracpo que hi anirem el mes que vé.
    Aquest tema està molt bé i ben explicat, i m’interessa bastant el tema de les nostres ciutats a l’època romana.

    Valete!

  16. Pau Molar Vilà

    Salvete!

    Moltes gràcies pel teu article, Thaïs. Col·laboracions com aquesta fan engrandir el nostre coneixement del món romà.
    Personalment, puc dir que he anat a la torre dels Escipions. Està situada 6 km al nord-estd e Tarragona. La integren tres cossos superposats i a la façana presenta dos baixos relleus d’Atis, una divinitat oriental funerària, que sostenen una inscripció. La Torre ha estat erròniament anomenada dels Escipions, a causa d’un error en la identificació de les figures.
    Encara que no he estudiat el mite fundacional dels Horacis i els Curiacis, sé en què consisteix: durant el mandat d’un dels reis de Roma d’origen etruscos o d’origen etrusc, Servi Tul·li, va tenir lloc una guerra entre Roma i Alba Longa. Com que aquest conflicte bèl·lic podria haver acabat en una carnisseria, es va acordar que tres germans romans i tres d’Alba Longa lluitarien. Per la part romana, van ser els horacis i, per la d’Alba Longa, els curiacis. El xoc armat va acabar amb la mort dels tres germans Curiacis i la dels dos Horacis més grans. El germà Horaci menor va tornar a Roma amb els cadàvers dels enemics morts i una germana dels Horacis que s’havia de casar amb un Curiaci es posà a plorar. L’únic Horaci supervivent no ho va suportar i la va assassinar, dient que tot aquell que plorés un enemic de Roma havia de morir. En el judici per fratricidi, el pare dels Horacis va defensar el seu fill recolzant la idea que l’amor a la pàtria havia d’estar per sobre del personal, i així va aconseguir l’absolució del jutjat. El poble romà va acceptar aquesta tesi i va acabar aclamant el germà Horaci.
    Un petit apunt personal: aquest episodi de la història de Roma el narra Tit Livi.
    Per altra banda, aquest tipus de solucions reduïdes als conflictes era habitual en l’Antiguitat: en la Ilíada, Paris i Menelau entaulen un combat singular, i, en els Set contra Tebes, tragèdia d’ Èsquil, set germans tebans s’enfronten contra set d’altres que pretenen ocupar i destruir la ciutat.

    Valete!

  17. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bona, la comparació amb d’altres mites fratricides grecs…

  18. Pingback: Tarraconem, Romanam coloniam, videamus! | De itinere

  19. Dina

    Salve!

    Enhorabona per l’article! Està molt complet i ajuda molt a situar-se en com es trobaven els territoris en cada època. Aquest resum a més menciona les guerres púniques. Tot això ens engloba diferents moments històrics molt importants que alhora enllaçats és una sola història.
    A l’hora d’estudiar Tarraco aquest article hauria d’anar força bé.

    Vale!

  20. Adrián López

    En comparació amb la fundació de Barcino trobem similituds en que ambdues ciutats van ser fundades per gent de l’exercit.
    En el cas de Barcino, per acollir a militars i legionaris retirats, en contraposició amb Tàrraco que va sorgir com a una petita guarnició romana a Cesse.
    En guanyar la batalla sobre el general cartaginès Hannó es van apoderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre.
    Tàrraco va ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar i va donar lloc a la ciutat de Tàrraco.

  21. Irene Ruiz

    Salvete!
    Tàrraco va ser, juntament amb Empúries, una de les primeres bases romanes de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica, i un dels punts a partir del qual va irradiar la romanització. Gneu Escipió s’establí en un petit turó, vora el mar, que controlava un bon port natural. El turó tenia bones possibilitats defensives: abrupte de cara a terra, s’inclinava suaument cap al mar. Els romans establiren un campament al cim de la muntanya i el guarniren amb poderoses muralles, alhora que condicionaven el port.
    Durant els segles II i I aC Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que Juli Cèsar, a l’any 45 aC, la va convertir en colònia amb el nom de “Colonia Iulia Urbs Triunfalis Tarraco”. Durant tot aquest període Tàrraco esdevingué capital de la província Citerior, que ocupava bona part de la Península.
    Trobem que Barcino en el gran pla que avui coneixem com a Barcelona, voltat de muntanyes per una banda i limitat pel mar i dos rius, es van establir pobles sedentaris (la tribu ibèrica dels Laietans) que van aixecar els seus poblats als turons. El més importat fou el del poblat de Montjuïc. Els navegants que hi arribaven per vendre els seus productes l’anomenaven Bàrkeno.
    Aleshores, la ciutat va néixer al voltant del “Mons Taber”. Era una ciutat petita que només ocupava 10 hectàrees. L’aigua arribava a la ciutat per dos aqüeductes que hi entraven des de Collserola i del riu Besòs. Al segle IV dC les muralles es van ampliar i fortificar, s’estenia al llarg d’un perímetre de 1.270m i estava formada per murs d’uns 9m d’alçada per 3’5m de gruix i un seguit de torres quadrades i arrodonides.

  22. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Irene, si repasses la tasca del moodle veuràs que se’t demanava una comparació i d’un aspecte determinat, la fundació, no parlar de les dues per separat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *