Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia: carne uale “adéu, carn”.
En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat), les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.
En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.
Si voleu podeu celebrar un carnaval mític com altres anys. Us voleu sentir a dalt de l’Olimp? Doncs trieu un déu o deessa de l’antiga Grècia que us agradi més _ la més maca, la més intel·ligent, el més mentider, el més manetes…_, deixeu anar la vostra imaginació i feu-vos una disfressa divina fantàstica. Ja sabeu tots els déus i deesses porten els seus atributs; és qüestió d’agafar material tan simple com cartó ondulat, que podeu retallar, reforçar, pintar, enganxar amb cola blanca… i construïu un arc amb les seves fletxes, un llamp, una mitja lluna, unes ales, raïm, una corona de fulles de llorer… o l’instrument que us faci falta per combinar amb la túnica que us podeu fer amb unes cortines o llençols vells i alguns retalls de roba. No cal ni cosir, si no us agrada o no en sabeu, us podeu fer un nus damunt una espatlla o al clatell. Si porteu el cabell llarg us poden fer un pentinat espectacular i el podeu adornar amb una cinta daurada o de colors vius. Si no teniu sandàlies, la temporada passada van arrassar les romanes o gladiadores!, agafeu unes sabates velles, en traieu els elements sobrers i hi afegiu unes betes ben boniques que serviran per lligar-les a les cames. A les botigues de disfresses trobareu sabates, túniques, raïm, i complements; però sempre a l’institut es valora més allò que no ha costat diners i ha deixat córrer la imaginació.
Però si no voleu anar de déus de pa sucat amb oli i voleu una disfressa com cal, de déu, de dona grega o romana rica, d’emperador, de senador, o d’hetera no deixeu de visitar aquestes pàgines que us donen molta informació pràctica per fer un vestit de grec o de romà amb pentinat i complements o aquest muntatge de l’alumna de primer de batxillerat Laura Galán de quan feia tercer d’ESO.
Salve
Molt bona la foto,si que fa temps d’aquesta foto… reconec a la Marina y a la coty (sembla una elfa,molt bona).
Ave Lida!:D
La veritat es que no savia pas que el carnestoltes vingues del llatí, pensava que aquesta festa provenia de Brasil, ja que fan aquests festivals enormes i tan lluents.Bueno però ara ja ho se, com molts de les altres festes públiques que encara avui dia seguim celebrant.
Com be dius tu Lida,l’ origen del carnaval estava en el món clàssic, ja que hi ha un paral·lelisme entre les cel·lebracions romanas i les postriors cristianes. He trobat que “El Carrus Navalis” que es feia en honor a Isis, i d’aquesta manera va fer que es penses que seria el antecedent de la palabra carnaval, ja que la història de Isis i Osiris és paral·lela al drama de la Passió, la mort i la resurrecció de Crist.
Això que dius de la disfressa em sembla molt divertit, ja que quan la Coty la Lina i jo ens vam dissfrasar de “les Miníades” ens vam riure molt i va ser una experiència inolvidable,ja que vam recolectar coses que teniem a mà per casa amb l’intenció de fer lo més original possible. ho repetiriem oi noies?:) jaja
vale!
Així m’agrada, Irena, que hagis tornat amb ganes d’Alemanya. Suposo que demà ens veurem a classe! Avui què ha passat?
Buááá, aquesta fotografía es molt molt antiga! potser era a 3r d’eso, de 2008, fá 2 anys.
No sabía que el nom carnestoltes venía del llatí, igual que altres moltes festes que a veguades celebren i que potser no sabem que també venen d’aquest origen.
De fet, está molt bé i es molt interesant, que en aquest tiops de festes, com ara el carnaval, está molt bé disfrasar-se amb disfreses gregues i amb accesoris que en aquella època utilitzaven.
Estaría bé organitzar alguna cosa semblan a aquesta que es va celebrar al 2008, de disfrasar-nos cadascú amb disfreses romanes amb algún tipos de sentit i donar-li la importància que es mereix aquest tipos de cultura grega, que com el llatí, molta gent utilitza en la seva vida social, sense donar-se’n conta de que utiliza aquesta cultura i que es important per a tots nosaltres.
Uri, sí aquesta fotografia és de fa dos anys quan la Coty feia Cultura Clàssica!
Doncs a veure si us organitzeu que encara no us heu despertat del viatge!
La veritat no en savia res de carnestoltes pensava que era un fetsa mes com les altres pero ara se que en totes les festes tenen una història amagada:)
Aquest any els de quart celebrem la festa del carnestoltes i espero que més anys :)Avera si surt bé !!!
Hola lida!
jajaja quina gràcia veure aquí els meus atributs d’Eros! Espero que serveixin d’idea:)
Liidaa=)
La veritat no s’avia que el carnaval tingues res a veure amb el llatí m’ha sorprees bastant ja son bastantes, coses que provenen del llatí cada dia en sorpres mees eeeh!
un peto=)
Ave!
Doncs el Carnaval crec que és una de les festes més maques de l’any! I mira per on, també està remuntat a l’època clàssica.
Segons el que he llegit el Carnaval prové de festes paganes de l’antiguitat que es feien a l’hivern, celebracions dionisíaques gregues o romanes. Aquesta celebració també està relacionada amb el cicle lunar, per això canvia d’un any per l’altre.
Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular i lúdica. La ja característica llibertat d’aquesta festa es trasllada al personatge d’en Carnastoltes, el rei de la gresca.
També es relaciona amb la religió cristiana: la Quaresma (la qual concideix el seu inici amb el del Carnaval) és un temps de sacrifici en el qual no es pot menjar molt, per això la llibertat del Carnaval i el trencament de les normes.
Aquestes dues festes es personifiquen en el ja esmentat rei Carnestoltes engrescador, gruixut i esbojarrat i la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
Tot i que la seva història és molt interessant, personalment em quedo amb la gresca i les festes del Carnaval de Brasil i el Carnaval a Argentina, a on ho celebrem a la platja o entre els amics tirant-nos globus d’aigua, escuma i mullant-nos amb aigua! És molt més divertit que amb el fred d’aqui!!
Vale 🙂
El Carnestoltes ha de ser una festa divertida tothom disfressat i amb ganes de passar-ho bé sense causar destrosses.
Com que faig aquest comentari dues setmanes després de que la festa se celebrés al nostre institut, puc assegurar que no va ser així(adopto part de la culpa: jo no em vaig disfressar).
L’origen d’aquesta festa es remunta fa 5000 anys en les civilitzacions egipcies o durant el temps de l’imperi romà.
Si per Carnestoltes vols anar vestit amb referents clàssics, potser aquesta pàgina t’ajudarà. També et pots fer tu la disfressa i segur que encara més agradarà.
Salve:D
Un article interessantísim, de veritat! És increïble com moltíssimes festes i, sobretot paraules, de la nostra vida quotidiana provenen des de tan lluny, des del clàssic; D’on neix, quasi tot, per no dir tot. A més, ara m’han donat ganes de disfrassar-me d’alguna deesa; crec que deixare la meva disfressa de la minnie i me’n faré una altra!
Vale!
A vegades em paro a pensar i és que qui ho diria que propvé tot desde tan lluny! carnestoltes desde aquella època! Què fort,,, sincerament et diré que no em disfressaré pas de deesa, ni de re, però apart d’original és interessant! jajaja ave!
bueno estaria be la difresa pero la vritat no tinc temps per fer-la pero esta molt be la idea i l’explicacio tambe ja havia llegit abans un article d’on provenia el nom aqust i la vritat es molt fort que encara es mantingim aquestes costums si de moltes ja ham desaparegut.
vale
Salve 🙂 !
De veritat que cada cop estic més convençuda de que quasi tot ve del llatí, o sino té alguna relació amb ell! Tot i així, m’en alegro de anar sabent més coses que uneixen els nostres temps amb l’època llatina, i dels romans.
VALE 😀
Igual que tots els altres que han comentat el que més sorpren d’aquest article és el fet de saber des de quan existeix una costum que veiem tan moderna i tan actual.
Em sento molt extranya adonant-me ara d’aquestes petites coses que jo desconeixia!
Vale!
Està molt bé la disfressa! i l’article està també molt ben fet.
Salve! És una molt bona idea això de disfressars-se. No sabia l’origen del mot carnestoltes m’en adono que hia moltes coses que tenen realció amb el llatí.
No sabia que això de disfressar-se tenia alguna relació amb el llatí, encara hi ha costums que es mantenen i que no sabem que té relació amb els grecs i els romans.
http://antonijaner-batecsclassics.blogspot.com.es/2014/02/amb-carnestoltes-sacaba-la-carn.html
Pingback: Bacants i bacanals avui! | L'univers clàssic dels nostres mots