Aquí teniu el meu treball personal de la sortida Fem de romans al mercat de la Boqueria . Vàrem fer cuina romana amb la prestigiosa cuinera Eulàlia Fargas (ja heu vist el nostre vídeo a El Fil de les Clàssiques? impressionant!), però jo no parlaré de cuina sinó dels aliments que, com a romans, podíem o no comprar al mercat de la Boqueria i ja heu vist que els porteu d’arreu. No us perdeu el final del programa El rebost d’Apici, presentat per una servidora i gravat in situ el dia de la sortida a la Boqueria. No us oblideu de respondre la pregunta, com sempre, en forma de comentari; potser hi haurà premi!
Divendres 13 de maig del 2011. La capital de la Terra ferma ens rep amb un dia assoleiat i ens ofereix l’hospitalitat gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (me’n podeu dir l’etimologia?). La Sara, l’Ariadna, la Carla i la Jéssica, de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, arriben a aquesta construcció del segle XV -que s’emmarca dins del gòtic català i és pràcticament l’únic exponent civil d’aquesta època que existeix a la Catalunya occidental- disposades a compartir amb d’altres alumnes i docents les seves reflexions sobre la influència de la mitologia clàssica en la lírica de Màrius Torres. I com a cirereta del pastís, una nova creació de la Sara que sargeix versos del poeta per teixir un text en prosa que traspua l’alè entre esperançat i desesperançat del poeta lleidatà.
[Foto: Teresa Devesa]
En entrar a l’Aula Magna, plena de gom a gom d’un auditori compost principalment de professorat, els nervis de les nostres protagonistes, un xic alterats des de bon matí i incrementats durant el trajecte i l’espera, augmenten notablement, cosa que no impedeix que en el moment de la seva exposició es mostrin segures i mantinguin la calma fins i tot quan la moderadora els marca el temps d’exposició.
A partir d’aquest moment, totes respirem tranquil·les i satisfetes i ens disposem a escoltar, relaxades, les comunicacions dels altres participants, només aturades per la pausa de l’esmorzar, que aprofitem per comentar la jugada i rebre les felicitacions d’alguns dels assistents. De totes les ponències voldria destacar la presència del bloc com a eina fonamental de la majoria d’experiències pedagògiques presentades i les reiterades referències gregues i llatines que feien que les vostres companyes busquessin la meva mirada còmplice, com si jo en fos responsable…
Xavier Lluna de l’INS Vescomptat de Cabrera d’Hostalric presentava un projecte indisciplinari d’autors en diferents llengües que incloïa Seferis, com a representant del grec modern.
Joan Carles Otero de l’INS Ègara de Terrassa (d’on ve el nom d’aquest institut?) compartí amb nosaltres la creació d’un bloc com a eina d’aprenentatge de la poesia del poeta lleidatà en el qual se cita Plató, Virgili i Horaci com a referències bàsiques. En algun moment -com no?- va deixar anar un Carpe diem que us prometo que no va ser inspirat per mi…
Juanjo Manau de l’INS Màrius Torres de Lleida va presentar un interessant documental sobre el poeta, en què es feia referència a Carles Riba com a inspirador del vessant més clàssic de Torres.
Anton Not, professor de Castellà de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre, reflexionà sobre el valor de la traducció a les aules de Batxillerat i posà de manifest que, en general, les matèries de Llatí i Grec són les úniques que treballen aquest procediment tan important per a l’intercanvi cultural.
Onze comunicacions molt interessants, en definitiva, algunes més didàctiques, d’altres més erudites, de les quals les més autèntiques i emotives em van semblar aquelles en què el professsorat vam donar la paraula a l’alumnat. A part de la nostra, dues noies de 2n d’ESO de Tremp van fer una emotiva presentació de la feina realitzada des de Francès, Música i Biblioteca, i un grup sencer de 4 d’ESO de Vic va fer un sentit recital poètic amb música en viu.
En acabar, amb el regust dels mots de Torres encara a la boca, dinar, conversa i tornada a casa amb el convenciment de la feina ben feta. Què més es pot desitjar d’una jornada literària?
A continuació trobareu el text de la comunicació i la presentació que l’acompanyava. La Montse, que aprareix càmera en mà a les fotos, ben aviat penjarà el video de la comunicació a “Litecat”, però de moment podeu recordar com s’explicava l’Ànnia al davant de l’exposició del vestíbul del primer pis del nostre institut.
[Cliqueu a Pantalla completa per llegir-ho còmodament]
I pensar que tot va començar amb el comentari d’aquella entrada d’El fil de les Clàssiques… Aleshores jo no sabia què treballàveu a Literatura catalana ni que publicaríeu un article relacionant les nostres matèries, ni que la Montse Vilà, la vostra professora, em proposaria embarcar-me en aquesta aventura. La màgia de la xarxa, doncs, ens ha permès crear un projecte nou, comú, fruit de la col·laboració. N’hi haurà més, segur!
