Daily Archives: 23 novembre 2010

Le latin et les langues étrangères

A partir de l’article fait par Carla sur le latin et l’anglais, les étudiants de 1r de Batxillerat français de l’I. Isaac Albéniz on fait une recherche de quelques mots qu’elle avait mis dans sa liste. On a cherché à comparer l’origine de certains de ces mots dans les deux langues et on a pu voir qu’il y en avait qui n’existaient pas en français, d’autres qui étaient arrivés à l’anglais par le français… Vous trouverez dans la grille suivante les mots que Marina Garcia, Adrian Cea et Sara Caoduro ont travaillé.

Gràcies a la Margalida Capellà pel seu magnífic enllaç, que ens ha permès fer la feina de recerca.

Hem trigat una mica però ha valgut la pena.

Coneixeu les paraules en llatí? Què volen dir? Tenen un mateix significat que les paraules que han donat en anglès i francès?

Maintenant c’est à vous de jouer!

Mot anglais Mot français Origine du mot anglais et français
adventure aventure adventurus, L’origine est le même mais le français l’a emprunté du latin vulgaire et l’anglais l’a repris du français.
animal animal Mème mot en français et en anglais. Tous les deux proviennen du latin animus, qui veut dire souffle de vie.
album album album (amicorum) Origine curieux dans les deux langues. Ils l’empruntent d’une tradition allemande qui consistait à avoir un petit cahier ou l’on notait les noms des savant qu’on visitait.
alacrity —— alacer, alacris / alacritatem Le mot n’existe pas en français. Le sens est “liveliness”
acerbic ——- acerbus Le mot n’existe pas en français. Le sens du mot anglais est “sour, harsh, severe” c’est un emprunt moderne du latin,1865.
consolation consolation consolationem Mot qui est arrivé à l’anglais à travers le français.
contract contrat contratus L’anglais l’emprunte du français.
courageous courageux L’origine est cordicus, du latin vulgaire, a partir de cor, coris. Le mot anglais est un emprunt du français.
edifice édifice aedificium L’anglais l’emprunte du français.
feline felin feles Dans ce cas le mot est un emprunt du latin à l’anglais. Recherche de mots scientifiques que le français a emprunte de l’anglais.
paternal paternel paternus Mot anglais emprunt du français.
pessimist pessimiste pessimus C’est un mot très moderne en anglais (XIX siècle) et emprunte du latin.
rural rurale ruralis Mot anglais emprunte du français
urban urbain urbanus Les deux langues l’on pris du latin directement.


Núria Valls. Amb la inestimable col·laboració d’Adrián Cea, Sara Caoduro i Marina Garcia, alumnes de Francès de 1er de Batxillerat de l’I. Isaac Albéniz

Les cròniques de Riddick

Hola companys,

L’altre dia vaig veure una pel·lícula molt bona on surt un dels meus actors preferits, Vin Diesel. En la història que es desenvolupa vaig trobar certs referents clàssics grecs.

L’argument d’aquesta pel·lícula ” Les Cròniques de Riddick” explica que el protagonista, Riddick, un home dolent, però no més que els Necròfers, després de la fugida del planeta de les criatures nocturnes juntament amb Imam i Jack els seus companys, amb una actitud més humana i no tan violenta, ha estat fugint dels mercenaris que el buscaven per una recompensa per cap.

També els Necòfers, un terrible exèrcit de guerrers disciplinats, sense percepció del dolor i influïts per unes creences religioses particulars però sense pietat, destrueixen pel seu camí tots els planetes que se li creuen. Donant a escollir als seus conciutadans dues alternatives: convertir-se o bé morir.
L’exèrcit dels Necròfers, dirigits per Lord Mariscal, es disposen a conquerir en primer lloc Helión (no us sona al Sol?), un pacífic planeta multicultural en què viu Imam, l’antic company de Riddick. Imam, basant-se en antigues llegendes per derrotar a Lord Mariscal a mans de l’ últim dels Furians, una misteriosa raça ja extingida de la que Riddick forma part. Ell és l’ elegit pel cura i una elemental, aquesta darrera forma part d’una raça coneguda com les bruixes i té la capacitat d’aparèixer i desaparèixer.

El significat de Necròfers és “Portadors de la mort”. Què us sembla la pel·lícula? Podíeu esmentar algunes paraules amb els ètims grecs de Necròfers (νεκρός “mort”) i (φέρω “portar”).

Irena Jagustin Arana, LLATÍ I GREC, 2n Batxillerat A

La inspiració de Joanot Martorell

Com bé sabeu, Tirant lo Blanc és lectura obligatòria al batxillerat. Per tant, tot just m’acabo de llegir la novel·la cavalleresca i la tinc molt recent. La meva edició del Tirant conté escolis que comenten cada grup de capítols. I en aquests, s’expliquen, entre d’altres coses, les similituds que tenen amb altres novel·les anteriors. No és estrany que Joanot Martorell, l’autor, s’inspirés en obres de la literatura clàssica per descriure alguns personatges o redactar algunes de les situacions més rellevants de l’obra o, fins i tot,  fes plagis d’alguns fragments.

Per començar, cal esmentar que, en general el model de cavalleria de l’Edat Mitjana ja estava inspirat en el model antic. L’autor aconsegueix igualar la inspiració de Virgili o Ovidi els quals, ja havien retratat l’heroisme d’una manera absolutament veraç. Així, a Joanot Martorell no li és difícil igualar l’heroïcitat de Tirant amb altres herois com Hèrcules, Jàson o Aquil·les i amb grans noms il·lustres de la història greco-llatina com Agammèmnon, Paris, Juli Cèsar, Alexandre o Escipió. Al mateix moment que el nostre protagonista té similituds amb grans noms grecs i llatins, Carmesina podria ser una renovada Hèlena de Troia, Polixena o Medea. Per confirmar aquest fet, podem mencionar una ocasió en què apareix la descripció d’una “arma ensangonada”, inspirada en la mítica espasa d’Aquíl·les.

Tanmateix, no només la temàtica èpica és l’única que té un rerefons clàssic. El clima sentimental està arrelat a la literatura d’Ovidi. Una de les obres amb les que hi trobem més similitud són les Heroides. Fins i tot, al final del llibre, que Tirant pren a Carmesina, trobem la imatge d’un poema d’Ovidi titulat Militat omnis amans et habet sua castra Cupido . Per altra banda, el joc amorós entre Felip i Ricomana s’inspiren clarament en el model de comèdia llatina. A l’episodi en què coneix Carmesina, el nostre protagonista contempla aquesta pintura i, seguidament, fa una menció sobre les grans històries d’amor de la literatura d’aquell moment: “ de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe e de Píramus, d’Eneas e de Dido, de Tristany e Isolda, e de la reina Ginebra e de Lancelot“. Més entrada la novel·la, trobem semblances entre un parlament que tenen l’Emperadriu i Hipòlit amb un fragment de Lamentació de Tisbe, de Joan Roís de Corella en el qual, Tisbe pren la iniciativa davent dels temors de Píram.

Fins i tot al Pròleg, Joanot Martorell afirma la font de la seva inspiració de la següent manera: “E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d’Escipió, d’Aníbal, de Pompeu, d’Octovià, de Marc Antoni e de molts altres. Trobam escrites les batalles d’Alexandre i Dari[…] les faules poètiques de Virgili, d’Ovidi, de Dant e d’altres poetes. […]son estades compliades per tal que per oblivió no fossen delides de les penses humanes.”

A més, cal destacar que gran part de la novel·la succeeix a les nostres terres predilectes, les terres de l’antiga Grècia. Tirant lo Blanc viu la seva història d’amor amb Carmesina a Constantinoble. Però, no és l’únic indret per on hi passa, l’illa de Rodes, Sicília, Xipre i Troia. Hi apareix també el nom de Calàbria, una regió italiana d’on prové un personatge secundari: el filòsof de Calàbria o, un altre exemple: el nom del duc de Macedònia.

Sílvia Espinach García

Grec i llatí de 1r batxillerat.