Hola!
Com que vaig fer el treball de recerca sobre “la pena de mort als Estats Units”, m’he llegit molts llibres i he trobat informació interessant sobre la pena de mort a Grècia, i la que vull compartir amb tots vosaltres, ja que crec, que és un apartat bastant important de la nostra història.
Després de la nuvolosa Edat heroica, on les llegendes i la història es confonen fins a no diferenciar-se, la ciutat-estat d’Atenes es va dotar d’un codi de justícia imposat per un misteriós personatge anomenat Dracó. Segons les històries de l’antiga Grècia, Dracó va compilar les lleis velles en un codi, l’any 621 a. C. Ho va fer amb tanta duresa, que es va dir més tard que havia estat escrit amb sang en comptes de tinta, d’aquí ve l’adjectiu <draconià> que s’utilitza com a sinònim de sever.
La pena de mort s’aplicava per a qualsevol tipus de crim i per a petits delictes, com per exemple robar. Es deia que aquestes lleis tan rigoroses, van portar a Atenes un ordre social i un progrés econòmic.
Execucions amb espasa en la guerra de Troia, pintura a sobre d’una ceràmica, Museu de Nàpols (s. V a. C.)
Després de la mort de Dracó van tornar a sorgir problemes, i els atenesos van escollir com a nou governador a un ciutadà anomenat Soló, al qual consideraven savi i justicier.
Soló va ser el primer qui l’any 590 a. C., va compilar el primer codi ben conegut on va reservar la pena de mort per als delictes de sacrilegi, atemptat contra l’autoritat de la ciutat, adulteri de la dona, homicidi i violació si no anava seguit d’un matrimoni. El rei també va establir la pena de mort per a qualsevol delicte que atemptés contra l’ordre públic i la seguretat de les persones.
Tot i que les lleis de Soló van ser modernitzats, les velles creences van seguir molt presents, i així, als criminals executats se’ls enterrava amb una mica de menjar, ja que es creia que si arribaven a passar fam al trànsit a l’altra vida tornarien al món dels vius.
Seguint el que disposaven aquests codis i la seva eficàcia, els grans filòsofs grecs de l’època clàssica no només no van qüestionar la pena de mort sinó que la van defensar amb certa ardor.
Sòcrates i el seu deixeble Plató la van justificar com el millor recurs polític per eliminar de la societat els elements nocius i perillosos.
Com en tantes altres cultures, els grecs no van tenir la menor reticència a executar els seus personatges més il·lustres. Com a un bon exemple tenim el gran savi Sòcrates.
Sòcrates beu la cicuta, oli de Charles Alphonse Dufresnoy (h.1650), Galeria dels Uffizi, Florència.
Alisa Komarova, 2n Batxillerat Grec