A la mort de Cèsar (44 aC), Lèpid, Octavi i Antoni van fundar un Secundus triumviratus, una magistratura extraordinària que tenia com a objectiu mantenir la seguretat de l’estat durant deu anys. El primer que van fer va ser mantenir la tercera guerra civil de la República romana contra els conspiradors partidaris del manteniment del règim republicà, amb els assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, al capdavant. El Tertium bellum civile va concloure amb la  derrota del bàndol senatorial a la batalla de Filipos (42 aC), on els dos caps republicans es van suïcidar.

Després d’aquesta victòria, protagonitzada per Octavi i Marc Antoni, va haver-hi una nova redistribució de poder entre els triumvirs, en la qual Lèpid, que s’havia quedat a Roma, va començar a quedar en un segon pla. Octavi es va quedar amb el control de les províncies occidentals, Antoni amb les orientals i Lèpid es va haver de conformar amb Àfrica. Així mateix, comencen les tensions entre Octavi i Antoni, que s’intenten apaivagar amb el matrimoni d’aquest últim amb Octàvia, germana del seu adversari, però que inevitablement esclaten l’any 33 aC, quan Antoni es divorcia de la seva esposa romana i s’uneix a Cleòpatra, fet que comporta a Roma la derogació dels seus poders i la declaració de la guerra contra Egipte. És així com comença el Quartum bellum civile que enfrontarà Octavi i Antoni del 32 al 30 aC, data del suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. La batalla naval definitiva d’aquesta guerra va ser la d’Acci (31 aC), tot i que els dos amants encara van resistir un temps a Alexandria després de la derrota.

Amb la victòria d’Octavi, acaba definitivament el període republicà de la història de Roma i comença l’Imperi amb l’investidura del vencedor com a Princeps civitatis.

Per il·lustrar aquest període històric recorreré altre cop a un film de J. Mankiewicz, en aquesta ocasió la seva versió de la tragèdia de W. Shakespeare Iulius Caesar. El fragment que he seleccionat està protagonitzat per un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni, que després de l’assassinat de Cèsar fa un apassionat discurs a les escales del Senat per rebatre el que acaba de pronunciar Brutus. Esteu al cas del contingut històric de les seves paraules, però no deixeu de gaudir de la lliçó magistral de retòrica romana reelaborada per la ploma del dramaturg anglès. Fixeu-vos en les pauses, la gestualitat, les mirades, la manera com, sense desacreditacions directes o violentes, acaba arrossegant la voluntat de la plebs i girant-la en contra dels assassins de Cèsar.

TERESA