Etimologia VI: Aster- astero- astro-

Cultura Clàssica 3r, General, Grec 1r, Grec 2n 2 comentaris »

Català estel asterisc astronomia astronauta asteroide astrofísica
Castellà estrella asterisco astronomía astronauta asteroide astrofísica
Gallec estrela asterisco astronomía astronauta asteroide astrofísica
Basc izar izartxo astronomia astronauta asteroide astrofisika
Portuguès estrela asterisco astronomia astronauta asteroide astrofisica
Francès etoile astérisque astronomie astronaute astéroïde astrophysique
Italià stella asterisco astronomia astronauta asteroide astrofisica
Anglès star asterisk astronomy astronaut asteroid astrophysics
Alemany stern sternchen astronomie astronaut asteroid astrophysik

Laura Galán

1r Batxillerat Grec

PARC DEL LABERINT D’HORTA: Dos segles fent història

General, Llatí 1r 11 comentaris »

El parc del Laberint d’Horta és el testimoni dels últims 200 anys de la història de la ciutat de Barcelona. El parc ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un home molt il·lustrat.

Entrada al palau de la família Desvalls

Aquests meravellosos jardins van néixer el 1794, gràcies a la tasca que Joan Antoni Desvalls i d’Ardena va encomanar a Domenico Bagutti. El destacat dissenyador italià Bagutti va ser el creador d’aquesta obra i va treballar per la família Desvalls fins a 1808. Joan Antoni i els seus descendents han estat personatges molt il·lustres. Els camins d’aquest parc i els seus edificis ens parlen de les visites de personalitats històriques importants, com els reis d’Espanya Carles IV, Ferran VII i Alfons XIII.  Aquest indret únic de la ciutat de Barcelona també ha estat l’escenari escollit per importants artistes del nostre país, com Joan Maragall o Adrià Gual, per realitzar nombroses activitats culturals.
La família Desvalls va ser la propietària de la finca durant els anys 70, però aquesta era molt cara de mantenir i llavors va ser quan va passar a mans de l’Ajuntament.
Un any després el van inaugurar com a parc públic, però el mal tracte del parc, el mal ús dels jardins, la brutícia i el deteriorament va fer que tres anys més tard es fes una restauració en profunditat. Aquesta restauració van fer que es transformés en jardí-museu. Així doncs, va agafar caràcter de monument històric, i per tant l’assistència del públic era incontrolada, ja que era i és un lloc turístic molt important. La quantitat de persones que hi assistien era tan gran que va provocar que es deteriorés un altre cop, i al 1994 es va haver de restaurar de nou. Des de llavors l’assistència del públic és restringida a 750 persones, per poder conservar la preciosa i fràgil estructura.
L’estat actual del jardí correspon a tres parts:

  • La primera és la part neoclàssica (que en l’actualitat encara ho és). Es basa en les escultures i relleus i tracta els diferents nivells de l’amor.
  • La segona és el jardí romàntic, del qual només en resten vestigis, que són els senyals que alguna cosa ha estat destruïda o gairebé desapareguda.
  • I per últim, la tercera és la part enjardinada, que actualment està a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona.

Jardí romàntic

Jardí romàntic

D’aquesta última part podem destacar que hi ha molta varietat d’arbres. Hi podem destacar l’Agapanthus umbellatus, que és la denominada flor de l’amor, que amb la seva floració blava omple de color el jardí romàntic.

Pavelló neoclàssic de les nou Muses

Pavelló neoclàssic de les nou Muses

Dins del jardí hi ha una estàtua d’Eros, que representa l’amor juganer i despreocupat, templets clàssics i simètrics (Dànae i Ariadna) i el pavelló neoclàssic, que és una estructura on tenien lloc les vetllades socials.
En conclusió i un cop feta la recerca sobre aquest parc, trobo que és un lloc on es pot gaudir de màgia i fantasia, d’alegria i de reflexió, i que per descomptat, t’endinsa dins d’aquell món tan gran com són els mites, els contes, les històries i els somnis.

[La informació i les imatges estan extretes del web de Parcs i jardins de l'Ajuntament de Barcelona. També he obtingut informació de wikipedia.]

Paula Navarro

Llatí 1r batxillerat

La cua del set

Cultura Clàssica 3r, General, Grec 1r, Llatí 1r, Llatí 4t 3 comentaris »

Aquest article és fruit de la inspiració que va provocar en mi el poema que Pepita Castellví ens va escriure a El Fil de les Clàssiques. El set és un número utilitzat infinitament en molts mites de clàssiques, i com no, en la literatura, en la música, en el cinema  i generalment en la cultura popular i en l’art.
La gran majoria de coses són set, com per exemple els dies de la setmana, els colors del arc iris, les set notes musicals, les set vides d’un gat, els set mars, els set punts cardinals, els set pecats capitals i un llarg etcètera.
El número set és el resultat de la suma entre el 3 (divinitat) i el 4 (terrenal) i es considera un nombre màgic ja que és la unió entre les divinitats i els humans, ja que el món va ser creat en set dies.
En el cas de la literatura, un clar exemple és un poema de William Shakespeare, on va dividir les etapes de la vida del home en set parts: etapa de la infància, etapa de la escolarització, etapa de l’amant, l’etapa del soldat, l’etapa del magistrat i l’etapa senil. Aquí teniu la traducció.
En novel·les més actuals també s’hi pot trobar. La saga de Harry Potter consisteix en set llibres, cada llibre tracta de un any en l’escola de Hogwarts, és a dir, es cursen set anys a Hogwarts per graduar-se. També són els set els horricreus de Voldemort. Una altra famosa saga de set llibres són Les Cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis.
En el món de les cultures clàssiques, el set també va ser molt significatiu. Els set savis de Grècia (ja els heu localitzat al nostre Google maps?), els set pujols de Roma, els set famosos reis (entre el 753 a.C. fins 509 a.C.), també de Roma… Qui em sap dir quins són els savis, els pujols i els reis?

L’arquitectura també té el seu nombre set. Em refereixo a les set meravelles del món antic: la Gran Piràmide de Gizeh, els Jardins penjants de Babilonia, el Temple d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, la tomba de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d’Alexandria.
Recentment es van escollir les set meravelles del món actual, ja que en el cas de les anteriors, la majoria han desaparegut amb el temps. Les actuals set meravelles del món són: la Gran Muralla Xinesa, la ciutat de Petra, el Crist Redemptor, el Machu Picchu, el Chichén Itzá, el Colosseu de Roma, el Taj Mahal. Quins estan relacionats amb la cultura clàssica?

Del número set em queden moltes coses en el tinter i espero que m’ajudeu amb els vostres comentaris. Sabíeu que el número set va perseguir tota la vida de Michael Jackson? Coneixeu aquest muntatge de referents clàssics?

Rebeca Sánchez
1er Batxillerat

Aríon i el dofí

Cultura Clàssica 3r, General, Grec 1r, Grec 2n, Llatí 4t 12 comentaris »

Aríon de Metimna va ser un famós músic.Va viure molt de temps a Corint, al servei del rei Periandre. Però ell va voler fer un viatge per mar, i va marxar cap a altres terres famoses, Sicília i Itàlia.

Després que va reunir una gran quantitat de diners,  va decidir de tornar a Corint. Va escollir una nau i mariners corintis. Però aquests homes, amb la finalitat d’apoderar-se dels seus diners, van pendre la decisió de matar Aríon. Ell va donar-los els diners i altres pertinences, a fi que li perdonessin la vida. Els mariners no van tenir commiseració, i van ordenar-li que es precipités tot seguit al mar. Aríon, va demanar que, abans de morir, li permetessin de cantar una vegada més. Després de cantar, es va llançar al mar i va caure cap a les profunditats. Els mariners van creure que havia mort.

Però un dofí, que va seguir el vaixell atret per la dolça melodia del cantor, va comparèixer nedant entre ones, i es va col·locar sota l’home i el va portar, elevat el llom, per damunt les ones, d’aquesta manera el va conduir cap a terra.
Aríon va anar ràpidament cap a Corint i va narrar el seu cas a Periandre.
Aquest no podia creure la seva història, i va cridar els mariners; els va demanar on estava Aríon. Ells li van dir que estava a Itàlia , sa i estalvi.
Llavors va aparèixer Aríon, i els mariners van quedar sorpresos i van confessar la veritat. El rei va condemnar-los a mort.

N.B.: Sabeu quin autor grec ens relata aquesta història i en quina obra? Què us ha semblat? Qui era Periandre de Corint? Quina relació tenen els dofins amb Badalona? Per què els dofins són tan bons amb els humans? Qui i per què es converteixen en dofins segons les metamorfosis d’Ovidi?…

Mariano Díaz

4rt de llatí


XTECBlocs WordPress Theme & Icons per N.Design Studio.
Entrades (RSS) Comentaris RSS Entra