Incredibox és una pàgina on podem crear les nostres pròpies combinacions de ritmes. Fins dilluns han desbloquejat opcions de la versió web, aprofiteu doncs!
Quan accediu veureu aquest missatge: All Incredibox’s versions are free to play on our website until next Monday. We hope making crazy beats will help you keep smiling.
Passat aquests dies podreu encara accedir a algunes de les opcions.
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
L’hivern
Al concert de “L’hivern”:
El primer moviment és fred i ventós, i representa la dificultat per caminar per la neu i el gel.
El segon moviment és més càlid i acollidor, i representa el foc de la llar davant del qual es gaudeix d’una música dolça.
El tercer moviment és més vibrant i agosarat, i representa com patinem sobre el gel i el risc de caure.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
En aquesta gravació tenim 12 músics i tots estan tocant! L’instrument “amagat” és un orgue barroc (el teclat de l’orgue ens queda amagat) i està darrere el violoncel.
L’instrument de més a la dreta és un arxillaüt (molt semblant a la tiorba). I el que sembla un piano en realitat és un clavicèmbal (que ja vam comentar que és com l'”avi” del piano).
Aquest vídeo va agradar molt perquè ens permet escoltar i alhora veure la música! Fixeu-vos com es poden veure quan hi ha més d’una melodia a la vegada. I com queden clars els silencis entre notes…
Una cançó divertida que vam començar a cantar amb els alumnes de 3r i 4t.
Aquí us la compartim amb subtítols per poder seguir cantant-la i aprenent la lletra.
I perquè tota l’escola la disfruti!
Joe Hisaishi és un compositor i intèrpret japonès conegut per les seves bandes sonores en pel·lícules d’animació com El viatge de Chihiro, El Castell Ambulant, El meu Veí Totoro, Porco Rosso o La Princesa Mononoke, entre altres…
El vídeo que comparteixo amb vosaltres és especialment interessant per diferents raons:
– Per la seva qualitat de gravació (tant d’imatge com de so).
– Perquè commemora els 25 anys de col·laboració de Joe Hisaishi amb l’estudi d’animació japonès Ghibli (amb pel·lícules molt conegudes).
– Per l’obra de Joe Hisaishi, que combina música popular japonesa i clàssica, i una gran varietat d’instruments que transmeten les diferents emocions de les escenes de les pel·lícules.
– Perquè té lloc al pavelló Budokan de Tòquio, un lloc on s’han celebrat i gravat concerts històrics amb bandes importants durant dècades.
– Per una posada en escena impressionant, amb 1160 músics! Hi ha 800 cantants, una orquestra de 200 músics i una banda amb 160 músics més.
– I finalment per les imatges que l’acompanyava, en una pantalla gegant.
Joe Hisaishi és el director d’aquest concert i també interpreta al piano.
Us recomano tot el concert, però com és llarg, no us perdeu aquests moments:
[Live] Joe Hisaishi in Budokan, Studio Ghibli 25 Years Concert [1080p][HD] (#Guys, LUS)
Joe Hisaishi in Budokan, Studio Ghibli 25 Years Concert 1080pHD , ??? in ??? ???????????25?? (#Tanker)
– [Legend of the Wind] Del minut 0:45 al minut 3:06: per l’inici del concert que ens permet veure les dimensions de l’estadi Budokan i per escoltar com un gran crescendo es transforma en un moment de gran delicadesa: quan entra l’arpa i després el piano…
– [A Battle Between Mehve and Corvette]: Al minut 04:26 escolteu com la música aconsegueix acompanyar l’escena d’acció…
– [Tatari gami (The Curse God)]: Al minut 13:51 veureu un tambor tradicional japonès “Daiko” i altres instruments de percussió. Noteu com la música junt amb el cor, la percussió, el ritme marcat, notes ràpides, acords dissonants… ens transmet tensió?
– [Umi no Mieru Machi (A Town with an Ocean View)]: Al minut 20:10 els instruments de corda comencen amb notes llargues per passar a tocar “pizzicato” (pincen les cordes amb els dits en lloc d’utilitzar l’arquet), i interpretar una melodia delicada…
Avui us presento un efecte utilitzat en videojocs i també en composició musical. Es tracta d’un efecte per ser escoltat amb auriculars i que modifica el so per donar-nos la sensació que el que sentim no està dins la nostra orella sinó fora d’ella o inclús darrera nostre!
Aquest és un exemple de tot allò que es pot aconseguir després de gravar un so o una cançó, de tot el que pot fer l’edició digital per obtenir un millor resultat, en aquest cas per produir un efecte envolvent 3D (que anomenen 8D, no sabem exactament perquè). S’utilitza també en aplicacions de realitat virtual.
Aquí teniu quatre enllaços per disfrutar d’aquest efecte:
– Els tres primers són cançons en que s’ha aplicat l’efecte 8D.
– Els altres dos són de Jaime Altozano un youtuber especialitzat en música que posa exemples de la seva aplicació i explica en què consisteix exactament.
Aquest mes hem escoltat músiques diverses i molts m’heu demanat informació per poder escoltar-les a casa. Tal com vam quedar, les publico al bloc de música perquè les disfruteu de nou!
Títol: Sing, sing, sing. Compositor: Louis Prima. Estil: Jazz (Swing)
En aquest vídeo podem veure la interpretació en directe de la HB Orchestra Big Band.
Títol: Per ser feliç. Compositor i intèrpret: Joan Rovira. Estil: Cantautor/Pop.
Una cançó del seu primer disc (“Peix sense espina”, 2015).
Títol: Sweet Child O’ Mine. Compositor i intèrpret: Guns N’ Roses. Estil: Rock dur.
Aquesta cançó, de la mundialment coneguda banda “Guns N’ Roses”, va ser un dels seus majors èxits ja que el seu estil de balada (cançó lenta de rock) va arribar a un públic molt ampli.
Avui compartim amb vosaltres una cançó i una imatge.
La imatge són els nens i nenes de l’escola que han representat el respecte a la diversitat i la igualtat de gènere barrejant els dos colors que culturalment es relacionen amb homes o dones (blau i rosa). Avui en dia sabem que som molt més que això i que tots som lliures de mostrar-nos tal com som.
La cançó d’avui és el resultat del projecte “Igualem-nos / Música per a la igualtat”, dirigit per la professora Laura Capsir a l’aula de música de l’IES Càrcer.
El videoclip vol retornar el protagonisme que s’ha tret a la dona en molts camps que encara avui es relacionen sovint només amb homes.
El Rap es caracteritza per la contundència de les seves lletres. Missatges directes i agressius (en el sentit que qui rapeja defensa els seus drets i vol imposar-se a un altre). Però també és cert que en els seus orígens va fer que les bandes urbanes enfrontades que causaven morts, es transformessin en gran manera en grups enfrontats a través de la música. La violència no va desaparèixer, però es va reorientar.
Tot i això, el rap es caracteritza per ser una forma autèntica d’expressar-se, amb rimes i jocs de paraules, sobre la situació quotidiana, els problemes, els conflictes, els valors propis, la comunitat.
Hi ha rapers que preparen les seves lletres a consciència, prèviament, abans de cantar o gravar una cançó. N’hi ha alguns altres, però, que són molt bons improvisant. I entre aquests, els que no utilitzen l’insult fàcil per acabar el vers, sinó que argumenten amb astúcia per sorprendre i guanyar.
L’insult és la raó de qui no raona
Tal com deia Quevedo (però Francisco de Quevedo, és clar): «El insulto es la razón del que razón no tiene».
Hem recollit diversos rapers que es caracteritzen per un ús del llenguatge amb menys insults i unes rimes més elaborades, i que fugen del masclisme i l’homofòbia. Per defensar la teva opinió o quan t’enfrontes a un altre raper dalt l’escenari no cal recórrer a l’insult per demostrar superioritat.
A més, es pot utilitzar l’insult de dues maneres: per donar força al missatge, com un adjectiu fort, o es pot utilitzar per faltar al respecte a l’altre. La segona opció diu poc de qui parla.
També us mostrem l’evolució d’alguns rapers a altres estils musicals que combinen amb l’estil rap.
1. ARKANO
RAP Freestyle sin insultar ERRECÉ vs STUART
RAP Sara Socas ???????? Vs Rapder ????????
RAP ¡Minutos perfectos sin insultos!
RAP Bnet + Bnet
Mes enllà del rap
Artistes solvents del món del rap i les batalles de galls han experimentat altres estils musicals, i han tractat temàtiques gens freqüents a l’àmbit del rap.
RAP Arkano – Único (con KLAU)
RAP ERRECÉ – RECUERDOS (VIDEOCLIP) PROD. BAGHIRA
ERRECÉ – En cada esquina de mi alma
RAP Ana Tijoux – Antipatriarca
Per saber-ne més:
Errecé: “Quiero demostrar que se puede hacer freestyle sin insultar al contrincante”