La cançó 2 (“Veure el món”), no la cantem, és instrumental, amb un diàleg breu entre la Sara i el seu pare, a partir de la lectura de “La volta al món en 80 dies”, de Jules Verne.
I de seguida, comença la cançó 3, “La crida de les coses”. Només tenim 9 versos cantats, i els quatre primers ens els diu primer la Sara!
En aquesta cançó només cantem el que està marcat en negreta, la Sara canta la resta.
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire, i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel, i els remolins a la mar, fan una escala molt alta que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
El dia 30 de gener és el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Un recordatori més del que cal fer perquè el nostre entorn, les nostres vides i el món on vivim siguin cada dia una mica millors. El 30 de gener ens reunim tota l’escola per alçar plegats les nostre veus.
I quina millor manera que amb una cançó. I una de les cançons més conegudes, de les que ens parlen de com construir camins que ens portin a un món millor, és el Swing de la Pau.
Us compartim la lletra i la música per practicar-la!
Swing de la pau
El swing de la Pau
LLetra: Anna M. Lorente i Rosa M. Vidal
Música: Rosa M. Vidal
El swing de la Pau
Si estimes la vida, la Pau, l’amistat..
aprèn a conviure amb qui tens al costat.
Davant els conflictes tu sigues valent,
no et quedis indiferent!
Poder i egoisme dominen en món
i així mort la gent a cada segon…
Les guerres perduren i la humanitat
no troba felicitat.
Construïm camins
que ens portin junts a un món millor!
Que els pobles de la terra
siguin lliures de debò!
Dibuixem un horitzó
en un mar pintat de blau
i entonem aquest swing de la Pau.
Res no és el que sembla, tot és complicat!
Hi ha massa injustícia, no es diu la veritat!
Davant les mentides, tu sigues sincer,
no fugis del què cal fer!
Envia tendresa on hi hagi dolor,
regala esperança aqui perd la il·lusió
i la melangia en els cors marcirà
si tots en donem la mà!
Les Bigbands són una formació instrumental que va originar-se als EUA (Estats Units d’Amèrica) cap al 1920, dins la música jazz.
Al cap de pocs anys les Bigbands i la música Swing es van fer molt famoses arreu dels EUA i del món, com a símbol de diversió i llibertat, sobretot entre els anys 1935 i 1950, coincidint amb la segona guerra mundial.
Fins avui dia les Bigband han continuat sent reconegudes com formacions amb un so únic, que poden adaptar-se no només a la música jazz, sino a molts altres estils.
Hi trobem diversos instruments de vent: saxos, clarinets, trompetes, trombons. I a la secció rítmica, instruments de corda i percussió: piano, guitarra, contrabaix i bateria (i altres percussions).
A continuació us mostrem alguns exemples, algunes amb cantant, altres instrumentals, de Bigbands actuals i també d’aquella primera època. I començant amb la Bigband de Granollers!
Tràiler ‘De la Selecció a la Big Band’ de la Big Band de Granollers
Michel Legrand and The London Big Band Orchestra Live in Paris
Glenn Miller – In The Mood | Colorized (1941) 4K (#Classic Hits Studio)
Jazzrausch Bigband live | Jazzline | 2021
JUNK BIG BAND – Come Together (The Beatles cover)
Queen Latifah Performs ‘Mercy, Mercy, Mercy’
Duke Ellington and his Orchestra – Take The A Train (1962) [official video]
Benny Goodman Orchestra – Sing, Sing, Sing
Jumping at the Woodside – Count Basie and his Orchestra
EXTRA: Oscar Peterson & Count Basie – Jumpin’ At The Woodside
L’edat mitjana és un període de la història que va des del segle v fins al segle xv. És un període de molts anys (més de mil!) en que també es va compondre i interpretar música.
La música d’aquest període es coneix com a música medieval. En aquests mil anys de durada, la música es va mantenir força inalterada, però evidentment va anar patint canvis i no serà igual la música del segle VI que la del segle XIV.
A més, la societat feudal estava molt dividida en tres estaments (tres grups socials) i cada un d’ells tenia una música que li era pròpia.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
A continuació trobareu diferents exemples de la música pròpia de cada estament:
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del primer estament.
1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració
La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.
1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).
Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.
És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.
La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).
Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit
1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).
Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.
És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.
Canto gregoriano. Kyrie. Partitura
Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos
És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.
Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall
Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.
És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.
El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.
Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.
Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria
Webgrafia i per saber més:
LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
SAN AMBROSIO y los CANTOS AMBROSIANOS (Canto Milanés) – Historia y Características generales.
Antes del Gregoriano: el viejo Canto Hispano. Sobre la actividad de monjes y clérigos aragoneses en la Edad Media
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del segon estament.
2. SEGON ESTAMENT. Música pròpia de la noblesa
Als castells i palaus també s’escoltava música i es ballava, hi havia trobadors que composaven i els cantaven. I en ocasions especials, celebracions, casaments… es contractaven músics per animar la festa. Evidentment, amb un aire més refinat i contingut del que es podia trobar als carrers on vivien els camperols…
eXtraordinaria | Concerto di Musica Medievale | Musicanti Potestatis & Tripudiantes
laReverdie, la rotta
Medieval Music (1000-1450)
World of Medieval Music – Clausula Domino Motet – Pucelete – Je Languis – Ensemble Flauto Dolce
Fiesta en el palacio de Alfonso el sabio
Les danses medievals.
Fins al s.XV no es descriu gairebé cap dansa, de manera que no podem saber exactament com eren abans d’aquesta data, i tot són suposicions, més o menys ben fundades.
Les Bouffons – Arbeau
Baile Medieval
Medieval dance teaching
Els joglars i els trobadors(també els bards i els ministrils), eren cantants que entretenien, animaven i portaven notícies d’altres indrets que havien visitat (cronistes). S’acompanyaven amb llaüts i altres instruments.
Els joglars tenien un estil més popular, i es podien trobar pels camins, sols o en grups. Cantaven en llengua popular (enlloc del llatí) cançons popular o d’altres.
Els trobadors eren també compositors i poetes, i feien les seves pròpies cançons.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del tercer estament.
3. TERCER ESTAMENT. Música pròpia dels camperols
Als camins transitats i a les places dels pobles i viles s’hi podien escoltar els joglars, que cantaven cançons populars.
A les tavernes també s’hi podia escoltar música, cançons populars per acompanyar amb vi i cervesa. L’aigua no era sempre prou neta i segura en aquella època!
I la religió era un element molt i molt present a la vida de totes les persones, de manera que molta música de festes religioses formava part també de la música camperola.
Medieval Music, “The horse dance”
Street music from XIII to XVI cent – Ensemble Anonymous & Strada
És un gènere de dansa basat en la dansa de la Mort que en l’època medieval era comú en tota l’Europa occidental. Es tracta d’una dansa de cinc esquelets que salten al so d’un tabal.
Correspon a l’àmbit religiós però també dels camperols.
Comencem amb la Cantània 2023. La primera cançó es titula “Un món estrany”, i ens parla de la diversitat que hi ha al món i que se’ns pot fer estranya, perquè estem acostumats al que passa a prop nostre.
A totes les Cantània sempre hi ha quatre cors. Nosaltres aquest any serem el cor 1. De vegades cantem els quatre alhora, altres dos i dos, i altres fem cànon a quatre veus (cada cor canta en un moment diferent).
Aquí teniu els àudios i la lletra de la primera cançó per poder practicar! Recordeu que som el cor 1. Fixeu-vos que hi ha un moment en què hem d’esperar que entrin els cors 3 i 4, i cantar després d’ells. I hi ha un altre moment en què comencem nosaltres sols, i els altres cors canten després.
Un món estrany
| 12 |
(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens el ser que viu en les coses; no faran pas menys olor, si no en tens el nom, les roses.
| 2 |
A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.
| 5 |
Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.
(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)
(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens el ser que viu en el món, perquè el sol t’escalfa igual, si no en tens del tot el nom . .
| 2 |
(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies, curiosos els motius, però, ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)
| 3 |
És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.
| 1 |
(COR 1) No hi fa res si () tu no entens el perquè de tot plegat, és més fàcil restar viu si no en tens la veritat.
