Música a l’Edat Mitjana – La música medieval II PRIMER ESTAMENT

En el primer article sobre la música a l’edat mitjana vam veure que la societat feudal estava molt dividida en tres estaments (tres grups socials) i cada un d’ells tenia una música que li era pròpia.

Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).

Veurem ara la música pròpia del primer estament.

1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració

La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.

1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).

Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.

És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.

La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).

Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit

1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).

Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.

És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.

Canto gregoriano. Kyrie. Partitura

Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos

1.3. El llibre vermell de Montserrat (1399)

És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.

Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall

Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.

1.4. El Còdex Calixtí (Codex Calixtinus)

És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.

El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.

Codex Calixtino: Dum pater familias | Discantus

1.5. Las Cantigas de Santa Maria (s.XIII/XIV)

Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.

Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria