MÚSICA DEL MÓN Itàlia i Grècia

A Europa hi ha molta diversitat de músiques i danses tradicionals. A Itàlia i Grècia, la música tradicional és una part important de la seva cultura i s’utilitza en moltes celebracions. Veurem a continuació alguns dels balls tradicionals més famosos d’aquests dos països.

 

Itàlia

A Itàlia, la música tradicional és coneguda com a “musica popolare” o “musica tradizionale”. Dos dels balls tradicionals més famosos són la “tarantel·la” i la “gallarda”.

  • La tarantel·la és un ball animat originari del sud d’Itàlia que es balla en parella. Una antiga llegenda diu que el nom d’aquesta dansa tradicional pot provenir de «taràntula», però no és clar si és pels moviments que produeix una persona que fuig, o que acaba de ser picada per aquesta, o bé es creia que el ball ajudava a curar la picada de taràntules.
  • La gallarda és segurament la dansa tradicional italiana més antiga, de l’època del Renaixement. Es va popularitzar per tota Europa. És un ball vigorós, i té diferents passos que es van combinant de forma improvisada. Va ser el ball favorit de la reina Isabel I d’Anglaterra.

 

Tarantella napoletana (#Francesco D’Amato)

 

Sicilian Tarantella 2 – www.musicaesposi.it taormina events luxury music wedding sicily (#musicaesposivideo)

 

Sciacca, Sicily folk-dancing group (#speedist22)

Un altre ball tradicional, anomenat “sciacca”.

 

Gallarda Palacio del Conde Luna león (#Gratie d’Amore)

 

Tourdillon, gagliarda e volta (#Raffaele Dessi)

Grècia

A Grècia, la música tradicional és coneguda com a “mousiki laikí” o “dimotiká tragoudiá”. Dos dels balls populars més famosos són el “hasapiko”, el “sirtaki” i la “kalamatianó”.

  • El sirtaki és la dansa grega més famosa, però no és una dansa tradicional! Va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula “Zorba el grec” (1964), i es va popularitzar arreu del món a partir de llavors. És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasàpiko i s’acompanya de la música de Míkis Theodorakis.
  • El hasàpiko és una dansa grega que prové de Constantinoble, i significa “la dansa del carnisser”. Es va originar durant l’edat mitjana com a imitació d’una batalla d’espases, i va ser la dansa de l’associació de carnissers grecs. Després, gràcies a la pel·lícula “Zorba el grec”, es va transformar en el ball grec més conegut en el món.
  • La kalamatianós és una de les danses tradicionals més conegudes de Grècia i es balla en molts esdeveniments socials. Utilitza sempre un patró rítmic de set temps organitzats de forma 3+2+2.

 

Sirtaki – Zorba El Griego (#QUE MUSICA ROMANTICA)

 

Greek Dance – Hasapiko (#NowYouCanDance)

 

Greek dancing : the “kalamatianos” | Omilo (#Omilo Greek Language and culture)

 

 

Per saber-ne més (i webgrafia):

 

MÚSICA URBANA La música Rap III – El rap s’estén arreu del món

Aquí pots veure els anteriors articles relacionats:

 

Als anteriors articles sobre rap i cultura hip-hop explicàvem com l’any 1979 es donava a conèixer el rap a tots els Estats Units, gràcies a l’èxit de la presentació del disc Rapper’s Delight.

A Espanya, però, es dona a conèixer una mica més tard. L’any 1984 és clau, perquè el programa “Un, dos, tres!” de TVE, presenta el grup Break Machine i el seu èxit internacional “Street Dance”. D’aquest mateix any és la pel·lícula Beat Street. El rap i el break dance entren a totes les llars espanyoles, i la cultura hip-hop inspirarà a molts artistes.

 

Break Machine – Street Dance (1984)

 

PEL·LÍCULA Beatstreet – 05 – Breakers Revenge (Roxy’s Breakdance)

 

80s breakdancing on US tv

 

A Espanya, els primers discs de rap arriben amb els soldats nordamericans que arribaven a les bases militars americanes espanyoles. A finals dels anys 1990 i inicis dels 2000, l’escena hip-hop espanyola s’havia consolidat amb grups com 7 notas 7 colores, CPV (Club de los Poetas Violentos), Doble V (Violadores del Verso), Mala Rodríguez, Triple X, SFDK, Tote King

 

Violadores del Verso – Vicios y virtudes

 

Mala Rodriguez – Tengo un Trato

 

El rap en català trigarà una mica més a consolidar-se. L’any 1999 és clau, quan el programa Sputnik de TV3 presenta “Jo no soc polac, soc català”, amb el raper Dísop. A la dècada dels 2000, pocs grups feien rap en català. Un referent important va ser el grup At Versaris. No es tractava de fer una reivindicació de la llengua, sinó de poder utilitzar la llengua en què es parlava per fer rap, i fer-ho amb qualitat. A partir dels pioners en català, van seguir molts altres, com Homes Llúdriga, Lil Dami, Valtònyc, JazzWoman, La Clika Pika, Xavier Mata, Pawn Gang, Poor Tràmit, Senyor Oca, Lil Russia, Nu Drama, Pinan… De molts d’aquests artistes podem escoltar rap de qualitat, en català i en castellà.

 

EL DISOP “Jo no sóc Polac”

 

LilRussia – Hogueras

 

Gata Cattana – Lisístrata

 

Lildami, Xavibo, Sr. Chen – Mediterrani

 

Aspencat – Quan Caminàvem

 

TESA – El amor no duele feat La Prima

 

At versaris La il·lusio és el finikitu de les ganes feat Miki

 

ZOO – 02 El cap per avall | Videoclip oficial

 

Per saber-ne més:

https://i-d.vice.com/es/article/qvk8yb/rap-espanol

https://directa.cat/el-rap-en-catala-vint-anys-en-escena/

https://www.rtve.es/play/audios/historia-del-rap-en-espana/primer-capitulo-antecedentes-1984/5818358/

https://www.ara.cat/cultura/musica/dones-del-rap_1_3848117.html

MÚSICA URBANA La música Rap II – Discjòqueis i Mestres de cerimònies

Aquest article continua a “MÚSICA URBANA La música Rap III

Aquí pots anar a l’anterior article “MÚSICA URBANA La música Rap I

 

Parlar de rap és parlar de música i cultura hip-hop.

La concepció clàssica del hip-hop se centra en l’existència de quatre aspectes o “pilars” de la cultura:

  • El Disc Jockey (DJ Dijei – Punxadiscos PD) 
  • El Master of Cerimonies (MC – Mestre de Cerimònies) i el rap (rapping)
  • El Breakdance
  • El Graffiti.

Hi ha qui dona la mateixa importància a altres pilars com el beatboxing, l’activisme polític, el disseny de roba o el de complements (*1).

El hip-hop és un moviment artístic que va néixer a principis de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York. La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremonies or Microphone Controller) i el DJ (discjòquei), conformen l’estil musical del hip-hop (*1).

 

El Disc Jockey (DJ): loops i l’scratch

 

DJ Kool Herc i els loops

Molts coincideixen que la música hip-hop va començar amb DJ Kool Herc. Era un adolescent que havia arribat de Jamaica, i trobava a faltar les festes amb música al carrer anomenades “Sound System“. A Jamaica la gent humil tenia pocs diners, i un únic equip de so permetia que molta gent es reunís per escoltar i ballar la música de moda que un o més discjòqueis punxaven amb un giradiscs (turntable) i feien sonar amb un potent equip de so. En Kool va comprar-se un giradiscs i també punxava música al carrer. Fins que els seus pares van decidir traslladar-se a Nova York, a un barri molt humil anomenat “Bronx“. Era l’any 1970.

Al Bronx va organitzar les seves pròpies “Sound System” i altres de seguida s’hi van afegir. Van passar uns anys, i en Kool s’adonava que la gent ballava sobretot algunes parts concretes de les cançons, però que eren molt breus. I va tenir una gran idea: utilitzar dos plats giradiscs amb la mateixa cançó per poder repetir el fragment que més agradava tantes vegades com volgués, i canviar de plat sense aturar mai la música. Era l’any 1973 i havien nascut els loops, que canviarien per sempre la història de la música!

 

 

Viva freestyle Kool DJ Herc live

Mentre sona un dels discs, fa que no soni l’altre per poder fer-lo retrocedir i preparar-lo abans de tornar a fer-lo sonar. Llavors, fa que no soni el primer, per poder fer-lo retrocedir… i així, tantes vegades com vulgui.

 

Samples (mostres) i loops (bucles)

D’una cançó es pot escollir una part (una mostra o sample) sobre la que t’interessa rapejar i fer-ne un loop (un bucle, que es repeteixi tantes vegades com vulguis). Aquí teniu exemples de cada any, des dels anys 70 fins a l’actualitat.

 

Sample Breakdown: The Most Iconic Hip-Hop Sample of Every Year (1973-2023)

 

Grand Wizard Theodore i l’scratch

Pocs anys més tard s’afegiria una nova tècnica: l’scratch. Es considera a Grand Wizard Theodore com el seu inventor, tot i que Grandmaster Flash també havia reclamat el reconeixement.

L’scratch consisteix a deixar sonar el disc mentre se’l fa moure amb la mà. L’efecte resultant va tenir molt èxit i aviat tots els DJ l’utilitzarien.

 

Escolteu en aquest vídeo la tècnica scratch amb Grand Wizard Theodore, 

 

El Mestre de Cerimònies (MC): dominant la paraula

A més del DJ, una altra figura important acompanyava les festes, era l’anomenat Mestre de Cerimònies (MC), que presentava al DJ i animava al públic. Amb el temps, alguns MC es van fer molt populars per les seves improvisacions parlades. A partir d’aquestes primeres improvisacions sobre fragments llargs de bases sobretot rítmiques que punxava el DJ, va néixer el rap.

Es considera que el rap tal com el coneixem el va crear Anthony DJ Hollywood Holloway de Harlem (Nova York). És el que s’anomena hip hop old school. Té poques gravacions perquè creava el seu material en directe, i és considerat per molts el primer raper dins del hip-hop. A continuació teniu una gravació feta anys després per recordar les seves intervencions en directe.

 

Escolteu una de les poques gravacions de DJ Hollywood

 

Molts consideren que el primer MC (Master of Ceremonies) va ser Coke La Rock (nascut al Bronx), acompanyant a DJ Kool Herc. Però ell no escrivia els seus propis versos de manera que, tot i ser un referent del hip-hop, no es pot considerar el primer raper.

Molts altres consideren a Melle Mel (Melvin Grover), també del Bronx, com el primer raper de la història. Escrivia les cançons del grup Grandmaster Flash and the Furious Five. També n’hi ha molts que consideren com a primers rapers a DJ Hollywood, a Kurts Blow o a Grandmaster Caz.

En qualsevol cas, tots aquests artistes són referents dels inicis del hip-hop i del rap.

 

“Coke La Rock, Triple Ace and Dj Ice” Bronx Legends Tour 2012

 

Coke La Rock & Melle Mel – Hello, Merry Christmas Baby (produced by Easy Mo Bee)

 

Kurtis Blow – Basketball (Official Video)

 

Grandmaster Caz – MC Delight

 

PER SABER-NE MÉS:

 

“Documental breu” EL INICIO DEL HIP-HOP | La Primera Fiesta por DJ Kool Herc

 

“Documental” Los CIMIENTOS del HIP HOP | Kool Herc, Afrika Bambaataa, Grandmaster Flash.

 

Kool Herc “Merry-Go-Round” technique

 

Sèrie HBO (capítol 3): DJ KOOL HERC -1973- ”Vinyl” [HBO]: the roots of hip-hop music

 

Grand Wizard Theodore is THA MAN!

Hip-Hop Evolution – “Grandmaster Flash” The Origin of Scratching on Vinyl

 

https://los40.com/los40/2021/05/10/musica/1620656839_592994.html

https://hiphoproots.es/el-primer-rapero-de-la-historia-mc-coke-la-rock/

 

GRANDMASTER CAZ | Pionero del RAP y de los Mejores MC de todos los tiempos.

 

Street Dance/Break Dance (1970/80’s Old School Style) Pt. #1 of 11

https://youtu.be/hi-dMUCj2N0

 

Cantània 2023/2024 – El naufragi

Què és Cantània?

Des de l’any 2001 l’Associació Cultural de Granollers i el Teatre Auditori de Granollers organitzen aquest projecte musical i educatiu que implica a alumnes i mestres i s’impulsa des de l’Auditori de Barcelona des de fa més de 25 anys.

Contribuir en la formació permanent dels especialistes de música i millorar l’educació musical dels alumnes que hi participen, mitjançant una vivència en directe i compartida amb nois i noies de diverses escoles del Vallès Oriental segueixen sent els objectius principals d’aquest projecte.

L’activitat s’adreça a l’alumnat de cicle superior d’educació primària i als especialistes de música de les escoles de primària.

 

Edició 2023-24: El naufragi

Composició: Marc Timón | Text: Jair Domínguez

SINOPSI: Un grup d’alumnes es disposa a fer el viatge de final de curs en un enorme creuer. Es tracta d’un vaixell de luxe colossal que contamina molt i és un exemple clar de mitjà de transport poc sostenible. Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els estudiants van a petar a una illa deserta

 

Els concerts es realitzaran al Teatre Auditori de Granollers entre el 31 de maig i el 9 de juny de 2024.

 

Descobreix “El naufragi”

 

CONVERSA AMB EL COMPOSITOR (Marc Timón) I EL LLIBRETISTA (Jair Domínguez)

 

Clica per escoltar les cançons de “El naufragi” a Soundcloud

 

Clica per veure lletres i partitures a la pàgina de l’Auditori

 

Clica per veure els materials didàctics (llibrets, índexs de cançons, materials…) a la pàgina de l’Auditori.

 

Escolta la cançó que més t’agradi:

  1. EL VAIXELL MES GRAN DEL MÓN  3’27”
  2. A LA DERIVA 3’08”
  3. TERRA FERMA 1’24”
  4. EXPLORANT L’ ILLA 2’56”
  5. SUPERVIVÈNCIA 1’30”
  6. UNA FULLA DE PALMERA 3’27”
  7. MANDRA 0,47″
  8. FACTORIA DE COCOS 1’25”
  9. LA REINA DE L’ILLA 3’34”
  10. TREBALLAR SENSE DESCANSAR 2’44”
  11. ESGOTATS 1’49”
  12. FER-NOS MILIONARIS 1’09”
  13. DANSA DEL CAPITALISME 3’40”
  14. QUIN DESASTRE 1:03″
  15. AIXO ERA UN PARADIS 4’28”
  16. EL CANVI CLIMÀTIC 1’21”
  17. LA TEMPESTA 2’59”
  18. RES ÉS IMPOSSIBLE 3’55”
  19. LA PRIMERA COLLITA 1’07”
  20. SALVATS 3’17”

Balla Vallès – Trobada de gegants del Vallès

A les trobades geganteres sempre sonen gralles, caixes i timbals. És la música que fa ballar els gegants i anima les festes als pobles on es fan les trobades de gegants.

Hi ha un dia especial de l’any en què els gegants del Vallès es troben a la ciutat gegantera, aquella ciutat que durant tot un any ha estat la màxima representant del món geganter, i és el dia en què aquest càrrec canvia de ciutat.

La música i dansa del “Balla Vallès” representa el canvi de poders, d’una ciutat a l’altra, amb els seus gegants ballant conjuntament per escenificar aquest acte.

 

Us deixem uns exemples d’aquesta dansa, creada per la colla gegantera de Montornès del Vallès, amb la música de Víctor Velasco.

 

Ball de Vallès Gegants de Montcada i Gegants de Montornès del Vallès 22/5/2022

Gegants de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès

 

Balla Vallès, XX Trobada Comarcal del Vallès a Parets 2014

 

MÚSICA URBANA La música rap I – Protorap i naixement del rap

Aquest article continua a “MÚSICA URBANA La música Rap II

 

El rap és un gènere musical que va néixer a la dècada dels 70 a les comunitats afroamericanes del barri del Bronx, a Nova York, als Estats Units. Els seus orígens es poden rastrejar en diverses influències musicals i culturals.

 

Influències i Protorap

El “protorap” es refereix a les formes d’interpretació recitades, amb prosa o rima, sobre una base instrumental que van servir com a precursors del rap, és a dir, com a inspiració per a crear el rap als anys 70. Especialment, aquells que presentaven discursos rítmics o semicantats. Aquestes formes d’expressió van establir les bases per al desenvolupament posterior del rap tal com el coneixem. Us en deixem alguns exemples:

 

  • Influència dels “griots” de l’Àfrica Occidental: Eren narradors que explicaven històries mentre es tocava música. Es considera la forma més primerenca de rap. Molts afroamericans podien tenir coneixement d’aquest estil en què s’expliquen històries sobre una base rítmica, tal com fa també el rap.

 

African Griots Live (#Aymeric Gardey)

 

Magia y tradición en “La noche de los griots” (#NotimexTV)

 

  • Influència de la música de Jamaica: La cultura del “system sound” de Jamaica, que consisteix en DJs que reproduïen música en grans altaveus a les festes al carrer, va tenir un gran impacte en el naixement del rap. Aquesta cultura va inspirar a molts estils i gèneres de música que existeixen avui dia, incloent-hi el hip-hop.

 

Jamaican sound systems in the 70s (#newbreed rd manager)

(A partir 1:40)

 

  • Influència de les rimes de Muhammad Ali: Muhammad Ali (1942-2016), és considerat per molts el millor boxejador de pesos pesants de tots els temps. Ali, a més de ser un gran lluitador, també era molt bo utilitzant la paraula, i són recordades les seves rimes dedicades als seus oponents abans dels combats. És un combat verbal, similar al que fan molts rapers atacant amb les seves rimes a altres rapers. Segur que les rimes de Muhammad Alí van inspirar a molts MC (Master of Ceremonies or Microphone Controllers), que als anys 1970 rapejaven, rimant (fent poesia) damunt d’un ritme a les festes del Bronx amb DJ (Discjòqueis).

 

Muhammad Ali – Memorable Rhymes RIP (#Inspiration Station)

 

  • Influència de la música gòspel: Moltes de les cançons gòspel parlen de llibertat i servien per alleugerar les dures condicions de vida dels esclaus mentre treballaven. En aquesta música el públic és habitual que participi i acompanyi al cor o solista. Us deixem un exemple de música gòspel que té bastant de rap en el seu recitat. Segur que va inspirar a molts MC aquest estil musical.

 

 

1940 Primer Rap y BeatBox / The Jubalaires – Noa (#Gati Curiosos)

 

Block parties (festa de barri o dels blocs)

A les festes s’escoltava la música de moda, funky i disco, es podien expressar i alleujar les dures condicions de vida del barri rapejant, rimant (fent poesia) damunt del loops (a la part instrumental de la música funky i disco), amb noves tècniques als plats giradiscs (com l’scratch)… el rap ja estava allà, però encara estava limitat al Bronx.

 

  • Influència de la música funky: La música funky, amb els seus ritmes forts i grooves profunds, també va tenir una gran influència en el rap. Serviran per crear bases sobre els que els MC poden improvisar. Moltes de les primeres cançons de rap van fer servir samples o referències a cançons funk.

 

Best Funk-Rap Mix [1979 – 1982] Volume 2 Old School Hip Hop –  90’s Rap – 80’s Rap – Party Mix (#Hip Hop Knight)

 

Who Sampled? James Brown – The Funky Drummer Break

 

  • Influència de la música disco: Als anys 70 la música disco pren les pistes de ball, i es publiquen molts discs exitosos. Com passava amb la música funky, la música disco té un fort component ballable que serà utilitzat per molts DJs per crear loops i els MC la utilitzaran per rapejar.

 

Ripple – The Beat Goes On & On (#John Gordon)

 

El rap, no és res realment nou, la música tradicional ja tenia les històries explicades sobre ritmes pels griots africans de Mali des del segle XIII o els bards medievals. I és semblant a les lletres improvisades de les gloses catalanes com les nyacres o el garrotín, des de finals del segle XIX. Però el rap té unes característiques úniques, apareix en un moment també únic, i tot plegat va aconseguir fer-lo arribar a tothom arreu del planeta.

 

Hip-Hop i Rap al Bronx

 

El Bronx era un barri de Nova York molt deteriorat urbanísticament i molt perillós. El col·lectiu afro-americà i llatí del Bronx va poder expressar-se d’una forma clara i potent, per fer crítiques polítiques i socials, i per reivindicar-se. Després, molts altres col·lectius van seguir el seu rastre i el rap es va fer popular a tot arreu.

 

DJ Kool Herc i la música al carrer

DJ Kool Herc, nascut com Clive Campbell a Kingston, Jamaica, és considerat un dels pioners del hip-hop a Nova York a la dècada dels 70. Va començar a reproduir discos funk durs com els de James Brown i va començar a aïllar la part instrumental del disc que accentuava el ritme del tambor – el “break” – i canviar d’un break a un altre.

Els DJ (Disc Jockeys) i els MC (Masters of Cerimonies)

Els DJ i MC van jugar un paper crucial en l’evolució del rap. Els DJ van proporcionar la música, mentre que els MC (Mestres de Cerimònies) van proporcionar les lletres rítmiques o “rap” sobre la música.

 

Del marginal al mainstream

 

“Rapper’s Delight” és un senzill publicat el 1979 per The Sugarhill Gang. Tot i que no va ser la primera cançó rap, sí és la primera a ser gravada que va popularitzar el hip-hop als Estats Units.

L’any 1979, amb la presentació del disc de rap Rapper’s Delight, de Sugar Hill Gang, el rap passa de ser marginal a ser comercial (mainstream). Per això es considera que és “l’any de naixement” del rap.

 

The Sugarhill Gang – Rapper’s Delight (Official Video)

 

I sobre quin loop estan rapejant? Escolteu un èxit publicat pel grup de R&B “Chic” el mateix any 1979

Chic – Good Times (Atlantic Records 1979)

 

 

Per saber-ne més

 

El Chombo presenta: La Historia de la Música Rap (#El Chombo)

 

Kase.O y la historia del rap | Entrevista completa en Carne Cruda (#Carne cruda)

 

El género más dominante del mundo | La historia del rap/hip hop | Documental

 

 

The Jubalaires — Noah [ Bassic Remix ] (#Bassic)

 

Per saber-ne més:

 

James Brown’s Impact on Hip-Hop

 

 

Notorious B.I.G. + James Brown | The Notorious J.B.’s B.I.G. Payback | Amerigo Gazaway (Full Album)

 

MÚSICA DEL MÓN Mongòlia

La setmana passada vam escoltar un exemple de música tradicional de Mongòlia. Comparteixo amb vosaltres el vídeo que vam veure perquè el pugueu escoltar sencer, i un altre exemple on es pot observar el paisatge tradicional de Mongòlia i els cavalls mongols.

Per saber-ne més, aquí teniu la pàgina permanent de Música tradicional de Mongòlia del Sonabloc.

 

 

El cant de gola i el Morin Khuur (violí de cap de cavall) són dos dels elements més importants en la música mongola i són una part important de la seva cultura. Però la música tradicional de Mongòlia també inclou altres instruments de corda, com el tovshuur o el yatga, o instruments de percussió.

 

La forma de vida tradicional mongola és nòmada. Es basa en el pasturatge (ovelles, cabres, cavalls, vaques, camells i alguns iacs) i la vida en família i comunitat (en habitatges portàtils, anomenats iurta). Aquesta forma de vida ha tingut un impacte significatiu en la cultura mongola, influint en tot, des de les relacions socials i les estructures familiars fins a l’art, la música i la literatura.

[IMATGE: Exemple de iurta tradicional de Mongòlia. Imatge pujada per “Adagio” a Viquipèdia]

En l’actualitat, podem trobar exemples de música clàssica combinada amb música tradicional mongola, i també música pop o rock combinada amb música tradicional mongola. Un exemple d’aquest últim cas es coneix a Mongòlia com M-Pop.

co-1-nat-geo-mongolia-location

[IMATGE: https://www.discovermongolia.mn/about-mongolia/nature-geography/location]

Exemples de música tradicional (o d’arrel tradicional) de Mongòlia

 

Tuvan Throat Singing

Exemple de cant de gola, amb imatges de l’estepa mongola, i els seus cavalls.

 

Alash Ensemble | “Bashtak (I’m a Joker)”

 

CONTE MUSICAL Pere i el llop

Un bon conte, i sobretot si està ben narrat, et deixa embadalit.

I si, a més a més, té un bon acompanyament musical i sonor, encara es posa més interessant.

 

Us portem un exemple de conte musical, segurament el més famós de tots: Pere i el llop.

Va ser compost per Serguei Prokófiev l’any 1936, per a un teatre infantil de Moscou (Rússia). I des del primer moment es va convertir en tot un èxit. El va compondre a partir d’un conte ja existent.

El que el fa més interessant és que cada personatge del conte té associat un instrument:

  • El Pere són les cordes.
  • L’avi és un fagot
  • L’ocell és una flauta travessera.
  • L’ànec és un oboè.
  • El gat és un clarinet
  • El llop són unes trompes.
  • Els caçadors són les timbales i el bombo.

S’han gravat moltes versions, narrades i interpretades per actors famosos o només amb la música de Prokófiev.

 

Pere i el llop – Camerata XXI

Escolta els instruments i relaciona’l amb cada personatge

Pere i el llop – Jove orquestra simfònica de Castelló

Escolta el conte i fixa’t en cada instrument quan apareix cada personatge

 

Pedro y el lobo – Orquestra de RTVE (1991) amb Constantino Romero

Aquí pots veure una orquestra i també escoltar cada personatge com sona.

 

Pere i el llop – Peter and The Wolf (de Suzie Templeton, 2006)

 

Argument del conte:

En Pere surt al jardí i es troba amb els seus amics: l’ocell, l’ànec i el gat.

L’ocell i l’ànec es discuteixen per les qualitats que posseeixen: l’ocell diu que pot volar i l’ànec diu que pot nedar.

Mentrestant, el gat intenta menjar-se l’ocell.

Surt l’avi i diu a en Pere que entri a casa que pot aparèixer el llop.

Arriba el llop i l’ànec espantat surt del lloc segur, la bassa on es troba.

El llop se’l menja. En Pere pensa com pot atrapar el llop.

Puja a la branca més alta d’un arbre i l’atrapa amb una corda. L’ocell l’ajuda voletejant i distraient al llop.

Arriben els caçadors i la feina ja està feta. Llavors tots en processó s’emporten el llop cap al Zoo.

 

Per ampliar informació:

ARTICLE Revista Catorze . Pere i el llop

VIQUIPÈDIA Pere i el llop

Idees didàctiques

 

Altres propostes

Musiquem contes (Susanna Marín Royo)

La casa d’en tres botons (de Gianni Rodari)

La cançó més bonica del món (de Miquel Desclot) versió 1

La cançó més bonica del món (de Miquel Desclot) versió 2

El rap de la gallina Carolina

 

 

GÈNERES MUSICALS Música moderna 01 – New Orleans i el blues

Hi ha una ciutat dels Estats Units molt important en la història de la música: New Orleans, Louisiana. Aquesta ciutat va ser fundada com a colònia francesa el 1718. El 1720 van arribar els primers esclaus africans a la ciutat, que anava creixent lentament amb immigrants francesos, alemanys, suïssos. Nova Orleans (New Orleans) va esdevenir un important port d’entrada per als esclaus africans que eren transportats a Amèrica del Nord.

L’esclavitud africana als Estats Units es considera que va començar el 1619, quan els primers esclaus africans van arribar a Jamestown, Virgínia. El tràfic d’esclaus va ser promogut per diverses potències colonials, incloent-hi els britànics, els espanyols i els portuguesos.

L’any 1763 Nova Orleans va passar a ser una colònia espanyola fins que el 1800 va tornar a ser francesa. Finalment, l’any 1803 la ciutat va ser adquirida pels Estats Units. A partir de llavors, va prosperar i créixer ràpidament amb molts més immigrants europeus, la majoria francesos, alemanys e irlandesos, gràcies a un nou vehicle que va revolucionar el transport de mercaderies: el vaixell de vapor, que podia viatjar contra el corrent del riu Mississipi.

undefined

 

Per què New Orleans és clau en la història de la música actual

El jazz i el blues són dos gèneres musicals que van néixer a finals del segle XIX als Estats Units, específicament a la comunitat afroamericana de Nova Orleans. Aquests gèneres es van desenvolupar a partir de la fusió de la música i cultura dels esclaus africans i els immigrants europeus que es van reunir allà. Aquesta barreja cultural es va donar principalment a causa de la història d’esclavitud de la regió. Els esclaus van trobar una forma d’expressió del seu dolor que va representar, alhora, el naixement d’una nova manera de fer música.

A mesura que el jazz i el blues es van expandir per tots els Estats Units, van prendre diferents formes. A partir del segle XX, el jazz i el blues van evolucionar i es van fusionar amb altres gèneres musicals, com el rock, el soul i el funk. Aquesta evolució va ser possible gràcies a la influència de músics innovadors que van experimentar amb nous sons i estils. Per exemple, el rock and roll va néixer de la fusió del blues amb elements de la música country i del rhythm-and-blues.

El hip-hop és un altre exemple de fusió de cultures. Aquest gènere va néixer a les darreres dècades del segle XX als barris pobres de Nova York. Es va desenvolupar a partir de la cultura afroamericana i caribenya, i es caracteritza per la seva forta èmfasi en les lletres rítmiques (conegudes com a “rap”) sobre una base instrumental amb marcat caràcter rítmic.

 

La música urbana actual és una fusió de tots aquests estils musicals. Incorpora elements del jazz, del blues, del rock, del hip-hop i de moltíssims altres gèneres per crear un so únic que reflecteix les diverses influències culturals de les comunitats urbanes.

 

Robert Johnson – Crossroads – Cross Road Blues w Lyrics

 

Big Joe Williams – Baby Please Don’t Go

 

“Baby, Please Don’t Go” és una cançó de blues popularitzada pel músic nord-americà “Big” Joe Williams. És una de les cançons més reconegudes en la història del blues nord-americà, i ha estat versionada per quantitat d’artistes i bandes.

 

John Lee Hooker And Van Morrison: “Baby Please Don’t Go” (1992)

 

Muddy Waters & The Rolling Stones – Baby Please Don’t Go (Live At Checkerboard Lounge)

 

John Lee Hooker, Eric Clapton and The Rolling Stones: “Boogie Chillen'” Live, 1989

 

John Lee Hooker Boogie Chillen original 1948 version

 

B.B. King – The Thrill Is Gone [Crossroads 2010]

 

B. B. King – The Thrill Is Gone (Live at Montreux 1993) | Stages

 

B.B. King és conegut com el “Rei del Blues” i és un dels músics més influents de la història del blues. La seva música incorpora elements del blues i del jazz, que són característics del rhythm-and-blues.

 

Muddy Waters – Mannish Boy (Live)

 

John Lee Hooker – Boom Boom (from “The Blues Brothers”)

 

Per escoltar més música:

 

Artistes de blues i hot-jazz són originaris de Nova Orleans:

Blues:

  • Johnny Adams: Va ser un cantant de blues i soul conegut com “The Tan Canary” per la seva veu de tenor d’una octava i mitja.
  • James Booker: Anomenat “el millor pianista de blues de Nova Orleans”.
  • Snooks Eaglin: Va ser un cantant i guitarrista de blues de Nova Orleans.

Hot-Jazz:

  • Louis Armstrong: És una de les majors llegendes del jazz, que va marcar un abans i un després en la improvisació i en el concepte del swing.
  • Jelly Roll Morton: Va ser un pianista, director d’orquestra i compositor de jazz.
  • Kid Ory: Va ser un trombonista, compositor i líder de banda de jazz.

 

Més exemples de cantants i cançons importants de blues i hot-jazz:

Blues:

  • B.B. King: Conegut com el “Rei del Blues”, B.B. King és un dels músics més influents de la història del blues. Una de les seves cançons més conegudes és “The Thrill Is Gone”.
  • Muddy Waters: Considerat el “Pare del Blues de Chicago”, Muddy Waters va ser una figura clau en la transició del blues del Delta al blues elèctric. Un dels seus temes més populars és “Hoochie Coochie Man”.
  • John Lee Hooker: Va ser un influent cantant i guitarrista de blues. Una de les seves cançons més famoses és “Boogie Chillen”.
  • Etta James: Coneguda per la seva veu potent i emotiva, Etta James és una de les grans dames del blues. La seva versió de “At Last” és una de les seves interpretacions més recordades.

Hot-Jazz:

  • Louis Armstrong: És una de les majors llegendes del jazz, que va marcar un abans i un després en la improvisació i en el concepte del swing. “Hot fives and sevens” és un dels seus discos més emblemàtics, format per 4 cds que contenen 89 cançons. Una de les cançons que hauries d’escoltar és “Gut bucket blues”.
  • Django Reinhardt: Va ser un dels primers grans solistes de jazz a la guitarra. Algunes de les seves cançons més conegudes són “Minor Swing”, “Djangology” i “Nuages”.

 

Per saber-ne més:

 

GÈNERES MUSICALS Encerta la música

És molta la música que existeix al món, i s’agrupa per estils i gèneres musicals. Els principals supergèneres són:

– Música tradicional (o folklòrica o del món)
– Música clàssica (o culta)
– Música urbana (o moderna o popular)

Us deixem avui una activitat per veure si recordeu les característiques de cada gènere musical.
(Cliqueu a les dues fletxes [cantonada inferior-esquerra de l’activitat] per ampliar i començar)