Tota la música existent es pot agrupar en tres super-gèneres: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna (o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Avui visitarem la música tradicional japonesa
La música tradicional es caracteritza per ser pròpia d’un territori concret, i no ser gaire coneguda fora d’aquest territori. A més, els instruments que utilitza sovint són també propis d’aquell territori.
En el cas de la música tradicional japonesa veureu que els instruments que utilitzen, sovint amb un origen xinès o coreà, són desconeguts per a la gran majoria de nosaltres: us hem escollit alguns d’ells, molt diferents entre sí:
Shamisen (anomenat també Samisen o Sangen). És un instrument de corda polsada.
Daiko (anomenat també Taiko, literalment “Gran tambor”)
DAIKO Eitetsu Hayashi // Fertility of the Sea (Taiko)
Concert realitzat pels alumnes de la Senzoku Gakuen college of Music. Un conjunt de percussió per celebrar el concert del 35è aniversari.
SHAKUHACHI Secret music played by Mamino Yorita – KODEN SUGOMORI & TSURU NO SUGOMORI?
Traduïdes com “gàbia-niu de grua” i “el so lluny del cérvol”, Koden Sugomori i Tsuru No Sugomori es consideren dues grans cançons secretes.
Mamino Yorita és la intèrpret, a la “Open Special Night Night, i utilitza la que es considera la tècnica més difícil (i secreta) de “Suzuru”.
Quina música s’escoltava pels voltants de 1938?
Quines pel·lícules musicals es podien veure a les sales de cinema?
El 31 de maig es commemora el bombardeig de l’any 1938 a Granollers. No feia molts anys (al 1923-24) que havien aparegut les primeres emisores de ràdio a Catalunya i a Espanya.
A partir de l’any 1922 es funden a Catalunya els primers radioclubs (grups de radioafeccionats, que emetien de forma individual), que “donaran origen a diverses estacions locals (…): Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa”.
“L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes”.
A continuació podeu escoltar música de l’època, de diferents estils, i veure també diferents escenes de pel·lícules que es podien veure als cinemes aquells anys.
Preparats per fer un viatge en el temps?
(Amb cinc parades…)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Primera parada: “Loca por el hot”, amb els Emil Hot Five & Katia Morlands
“El jazz a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX, durant els bojos anys 20. De fet, Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz al sud d’Europa. Des dels bojos anys vint, amb les orquestres de ball, fins ben entrat el segle XXI, amb una fornada de músics com mai no havia existit, Catalunya ha generat clubs, discogràfiques, festivals i primeres figures de relleu internacional”.
Una d’aquestes primeres bandes de jazz, pioneres a Espanya, va ser l’Emil Hot Five, i una de les seves cançons més exitoses va ser “Loca por el hot”, amb la participació de la cantant Katia Morlands. En aquella època, el jazz més popular era l’estil “hot jazz”, d’aquí el títol de la cançó.
Segona parada: Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras (1935)
“El tango és la música i el ball més popular i internacional de l’Argentina i l’Uruguai, mundialment associat a la passió i a l’amor”. Inicialment, el tango era només instrumental, però posteriorment es va incorporar lletra i va néixer el tango cançó.
“Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema”, i és el cantant per excel·lència del tango.
A continuació, una escena de la pel·lícula “El día que me quieras” en que Carlos Gardel canta la cançó que li dona títol. Una de les moltes cançons famoses de Gardel a l’època.
Tercera parada: Sardanes a Barcelona, 1930 (so real)
“Estudiosos i experts en el tema coincideixen a l’hora de situar les primeres ballades de sardanes a Granollers al voltant del 1.865. Des d’aleshores fins ara, el món sardanístic granollerí s’ha caracteritzat per una presència activa i ben representativa a través de mestres compositors, grups de colles, cobles i diverses associacions i entitats sardanistes, destacant des de la seva creació al 1.954, l’existència de l’Agrupació Sardanista Granollers (ASG), amb seu a la Casa de Cultura Sant Francesc”.
La següent pel·lícula mostra imatges i so de l’any 1930, d’una ballada de sardanes al parc de la Ciutadella de Barcelona, de forma similar a com potser es podria haver viscut a la plaça de la Porxada de Granollers en aquella època.
Quarta parada: Swing Time – Ginger Rogers and Fred Astaire (1936)
El Swing va ser (i encara és) un estil molt popular de la música jazz als anys 20 i sobretot a partir dels 30 (del s.XX).
Ginger Rogersfou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d’un Oscar a la millor actriu.
Fred Astaireva ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà, conegut amb el sobrenom: “El príncep de la dansa”.
Ginger Rogers i Fred Astaire van rodar junts deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. I “Swing Time” (traduït al català com “En ales de la dansa“) està considerat un dels millors musicals de dansa d’Astaire i Rogers.
Cinquena parada: “O vos omnes” (Pau Casals,1932), interpretat per l’Orfeó Català.
“El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat”. Des de llavors aquest nou gènere de cant coral popular “va arrelar dins la vida musical catalana”. Tenia una “clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i (…) tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art”.
“La Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, va néixer el 1877 seguint les petjades de tantes altres entitats que des de 1850 s’havien afegit al moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé que pretenia acostar les classes populars més desfavorides al món de la música i la cultura a través del cant coral”.
L’Orfeó Català és una societat coral (associació) va fundar-se l’any 1891, “té com a seu el Palau de la Música Catalana i (…) representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes”. “L’Orfeó català va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal”.
L’obra que interpreten en aquest vídeo, gravat en ple confinament, va ser composta pel “violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical” Pau Casals l’any 1932, i l’Orfeó Català l’ha interpretat nombroses vegades des de llavors.
A les cançons es tracten temes diversos, importants per a moltes persones i que els cantants i bandes volen compartir amb nosaltres.
La importància d’una vida saludable és un tema prou important, i aquestes setmanes a diferents cursos l’heu treballat o el treballareu.
Us compartim diferents vídeos on es tracta l’alimentació i els hàbits saludables.
“Verdura i Peix 2.0”, amb XIULA
Versió rock’n’rolera del clàssic Verdura i Peix de Xiula.
Ets el que menges i Xiula presenten: Verdura sense mesura
Una altra cançó de Xiula divertida i enganxosa!
“Come vegetales”, de Casi Creativo
“Come Frutas”, de Casi Creativo
“8 vasos al día”, de Casi Creativo
“Sucre”, amb XIULA i JU
Una cançó enganxosa i comercial, un rap humorístic i crític amb el consum de sucre; i la veu dolça i càlida de la JU per amanir-ho tot.
‘Cómete el mundo’, hábitos saludables al ritmo de la música
És un videoclip dels alumnes de 3r d’ESO de l’escola Fingoi (Lugo) en col·laboració amb el SERGAS (Servizo Galego de Saúde) per promocionar els hàbits saludables entre els joves.
La cançó dels aliments – Projecte “Ens Cuidem!”
Uns alumnes de 2n de primària van gravar aquest vídeo on recullen les característiques d’una alimentació saludable.
El Rap es caracteritza per la contundència de les seves lletres. Missatges directes i agressius (en el sentit que qui rapeja defensa els seus drets i vol imposar-se a un altre). Però també és cert que en els seus orígens va fer que les bandes urbanes enfrontades que causaven morts, es transformessin en gran manera en grups enfrontats a través de la música. La violència no va desaparèixer, però es va reorientar.
Tot i això, el rap es caracteritza per ser una forma autèntica d’expressar-se, amb rimes i jocs de paraules, sobre la situació quotidiana, els problemes, els conflictes, els valors propis, la comunitat.
Hi ha rapers que preparen les seves lletres a consciència, prèviament, abans de cantar o gravar una cançó. N’hi ha alguns altres, però, que són molt bons improvisant. I entre aquests, els que no utilitzen l’insult fàcil per acabar el vers, sinó que argumenten amb astúcia per sorprendre i guanyar.
L’insult és la raó de qui no raona
Tal com deia Quevedo (però Francisco de Quevedo, és clar): «El insulto es la razón del que razón no tiene».
Hem recollit diversos rapers que es caracteritzen per un ús del llenguatge amb menys insults i unes rimes més elaborades, i que fugen del masclisme i l’homofòbia. Per defensar la teva opinió o quan t’enfrontes a un altre raper dalt l’escenari no cal recórrer a l’insult per demostrar superioritat.
A més, es pot utilitzar l’insult de dues maneres: per donar força al missatge, com un adjectiu fort, o es pot utilitzar per faltar al respecte a l’altre. La segona opció diu poc de qui parla.
També us mostrem l’evolució d’alguns rapers a altres estils musicals que combinen amb l’estil rap.
1. ARKANO
RAP Freestyle sin insultar ERRECÉ vs STUART
RAP Sara Socas ???????? Vs Rapder ????????
RAP ¡Minutos perfectos sin insultos!
RAP Bnet + Bnet
Mes enllà del rap
Artistes solvents del món del rap i les batalles de galls han experimentat altres estils musicals, i han tractat temàtiques gens freqüents a l’àmbit del rap.
RAP Arkano – Único (con KLAU)
RAP ERRECÉ – RECUERDOS (VIDEOCLIP) PROD. BAGHIRA
ERRECÉ – En cada esquina de mi alma
RAP Ana Tijoux – Antipatriarca
Per saber-ne més:
Errecé: “Quiero demostrar que se puede hacer freestyle sin insultar al contrincante”
LA HARPO’S BAND ÉS EL QUINTET DE JAZZ QUE AMENITZA LES NITS D’UN CLUB A CHICAGO.AQUEST ÉS EL PUNT DE PARTIDA DE L’AUDICIÓ QUE HEM ANAT A ESCOLTAR ON ES REPASSEN DIFERENTS ESTILS SIGNIFICATIUS DE LA HISTÒRIA DEL JAZZ.
