Comencem amb la primera cançó de la Cantània 2022: Un matí lluent de sol.

Just abans d’aquesta cançó hi ha una Obertura instrumental, en la que no haurem de cantar (per això aquesta és la cançó 02).

Ja sabeu que la Cantània és com una carrera de fons, la comencem ara, però el concert no serà fins al mes de juny… això vol dir que tenim prou temps per aprendre lletres i coreografies, però també vol dir que hem de ser constants a l’hora de repassar i memoritzar les cançons al llarg del curs.

En aquesta primera cançó se’ns explica que la Clara, al final de les vacances amb la seva àvia Blanca, s’avorria molt. Li demana a l’àvia una última aventura…

A continuació us deixem l’àudio i la lletra de la cançó.

Cantània ha començat, a practicar!

Escolta la cançó

Lletra de la cançó:

02. Un matí lluent de sol

Un matí lluent de sol
una nena que es diu Clara
i que passa el juliol
(i mig mes d’agost, encara)

amb la Blanca, la seva àvia,
en un poble de marina,
s’ha assegut sota una gàbia
on refila una cardina.

—M’avorreixo —diu la nena.
Llavors l’àvia, que la sent,
li respon, amb veu serena:
—S’avorreix qui res no entén.

I l’agafa per la mà,
i la fa seure al jardí.
—¿Veus quin arbre i quin vent fa?
Ai, que bé que s’està aquí!

Quan ja fa una hora que hi són,
la xiqueta es desficia.
I és com un gelat que es fon
sota el sol brusent del dia.

—Àvia, vull veure el Miró
i aquell gat tan eixerit.
Vol dir estels en la foscor,
vol dir un quadre d’en Magritte.

La senyora, que és molt viva
i coneix molt bé la Clara,
s’encamina, expeditiva,
sense fer gens de gatzara,

cap a aquella última estança,
i no para fins que es troba
en el lloc on mai no es cansa
—cau secret, íntima cova.

És la seva llibreria,
el racó més estimat,
on, d’una prestatgeria,
en despenja estels i gat.

En despenja estels i gat.

Versió instrumental

Joan Miró – Constel·lacions (1941)

Més obres de Joan Miró

Rene Magritte – Decalcomania

El gat dins el barret

Més obres de Rene Magritte