El violoncel és un instrument de corda que va sorgir a la primera meitat del segle XVI com el baix de la família de les violes da braccio. El seu nom significa “violí gran” i té quatre cordes afinades en la, re, sol i do. El violoncel es toca amb un arquet i el músic que el toca s’anomena violoncel·lista.
Alguns dels violoncel·listes més famosos de tots els temps són:
Luigi Boccherini (1743-1805) va ser un violoncel·lista i compositor italià, que va viure a Espanya al servei del rei Carles III. Va escriure més de 100 quintets per a corda, entre els quals destaca el conegut: La musica notturna delle strade di Madrid. També va escriure 12 concertos per a violoncel.
Pau Casals (1876-1973) va ser un violoncel·lista, director i compositor català, reconegut com un dels més grans intèrprets de Bach. Va ser un pacifista i un defensor de la República Espanyola. Va fundar el Festival de Prada de Conflent i va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Aurora Bertrana i Salazar (1892-1974) va ser una violoncel·lista i escriptora catalana, filla del compositor Enric Morera. Va viatjar per diversos països i va escriure obres de temàtica exòtica i feminista. Va ser la primera dona que va tocar el violoncel a l’Orquestra Pau Casals.
Paul Tortelier (1914-1990) va ser un violoncel·lista i pedagog francès, que va estudiar amb Pau Casals i va ser professor de Jacqueline du Pré. Va ser conegut per la seva tècnica virtuosa i per la seva expressivitat musical. Va escriure diverses obres per a violoncel, entre elles les Suites per a violoncel sol.
Mstislav Rostropóvich (1927-2007) va ser un violoncel·lista i director d’orquestra rus, considerat un dels millors del segle XX. Va ser un defensor dels drets humans i va col·laborar amb compositors com Shostakóvich, Britten i Prokófiev.
Natalia Gutman (1942-) és una violoncel·lista russa, neta del compositor Samuil Feinberg. Va estudiar amb Mstislav Rostropóvich i va guanyar el Concurs Internacional Chaikovski el 1967. Ha tocat amb directors com Claudio Abbado, Riccardo Muti o Kurt Masur.
Jacqueline du Pré (1945-1987) va ser una gran violoncel·lista britànica, famosa per la seva interpretació del Concert per a violoncel d’Elgar. Va patir esclerosi múltiple i va haver d’abandonar la seva carrera als 28 anys. La seva vida va inspirar la pel·lícula “Hilary i Jackie”.
Julián Lloyd Webber (1951-) és un violoncel·lista anglès, germà del compositor Andrew Lloyd Webber. Ha tocat amb orquestres com la Filharmònica de Londres, la de Berlín o la Simfònica de Xangai. Ha estrenat obres de compositors com Philip Glass, Joaquín Rodrigo o Malcolm Arnold.
Yo-Yo Ma (1955-) és un violoncel·lista xinès-estatunidenc, guanyador de 18 premis Grammy. Ha tocat amb diversos estils musicals, des del clàssic al jazz, passant pel tango, el bluegrass o la música del món. És el fundador del Silk Road Ensemble, un projecte intercultural.
Arturo Russell (1960-) és un violoncel·lista italià d’origen irlandès, que ha tocat amb orquestres com la Simfònica de Londres, la Filharmònica de Nova York o la Simfònica de Veneçuela. Ha estrenat obres de compositors com Luciano Berio, Franco Donatoni o Luis Bacalov.
Sol Gabetta (1981-) és una violoncel·lista argentina, que va començar a tocar el violoncel als quatre anys. Ha guanyat diversos premis internacionals i ha tocat amb orquestres com la Filharmònica de Berlín, la Simfònica de Boston o la de Londres. És la fundadora del Festival Solsberg a Suïssa.
Hi ha violoncel·listes de diferents estils musicals, com el clàssic, el jazz, el rock o el folk.
En aquest vídeo, veiem i escoltem al famós i gran violoncel·lista Yo-Yo Ma, que interpreta “The Swan”, una cançó per a violoncel de Camile Saint-Saëns.
Compositor: Camille Saint-Saëns
Intèrprets: Yo-Yo Ma (violoncel), Kathryn Stott (piano).
Títol cançó/obra: The Swan (El cigne) (de l'obra "El carnaval dels animals").
Any de publicació: 1886
Gènere: Música clàssica
Estil: Romanticisme
Preguntem-nos: com es podria ballar, aquesta música? Com ens hauríem de moure?
Aquí teniu a Lil’ Buck, un ballarí especialitzat en Street dance (un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ).
Us deixem també la versió de dansa clàssica de “The Swan”. És una interpretació molt expressiva i difícil que representa un cigne en el darrer ball abans de la seva mort.
És la coreografia d’Anna Pavlova (1881-1931) una famosa ballarina de ballet russa. “La mort del cigne” era la seva dansa més famosa, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'”El cigne”. Aquí teniu una versió gravada l’any 1925.
Finalment, una altra interpretació de Yo-Yo Ma, aquesta junt amb el gran cantant Bobby McFerrin. És una cançó que es va fer molt famosa fa anys, anomenada “Hush little baby”.
Pentatonix és un grup vocal mixte que interpreta versions de diversos estils musicals. En aquest vídeo fan un repàs de la història de la música polifònica (la que utilitza més d’una melodia diferent alhora).
Fixeu-vos en els diferents registres de veu (més agudes o més greus) i les diferents tècniques que utilitza cadascú. Qui fa la veu més aguda? Qui fa el ritme? Qui fa les notes més greus?
Avui hem celebrat Santa Cecília a l’escola, el dia dels músics i la música!
No ha pogut ser com altres anys, no ens hem pogut mudar per anar a veure un concert, tots junts.
Però aquest any hem pogut gaudir amb uns músics molt especials: vam demanar als i les alumnes de l’escola que estan aprenent a tocar un instrument que ens enviessin un vídeo. I avui l’hem compartit amb tota l’escola.
Esperem poder escoltar-los de nou el proper curs! I a molts altres, seguiu practicant i gaudint!
Aquests dies són els darrers dies d’escola abans de les vacances d’estiu, però a més a més… són dies especials pels nois i noies de 6èA i 6èB perquè l’any que ve ja no tornaran a l’escola!
Aniran a l’institut!
Per aquesta raó, cada any la resta de nens i nenes de l’escola els cantem una cançó perquè sàpiguen que els trobarem a faltar.
Aquest anys, a causa del coronavirus no ens podem acomiadar com ens agradaria, però us compartim la cançó perquè la coneixeu.
La cançó es titula “Adéu, amic”, i la van escriure Dàmaris Gelabert i Laura Carrión.
Adéu, Amic
Adéu amic, dóna’m la mà.
Adéu amic, fins ben aviat.
Ho hem passat bé, petits i grans,
i ara ha arribat el comiat.
Contes, històries plenes de joc,
queden per sempre en el record.
Una abraçada i un petó,
et portarem dins el cor.
Adéu amic, dóna’m la mà.
Adéu amic, fins aviat.
ADÉU, AMIC
ADÉU AMIC, DÓNA’M LA MÀ.
ADÉU AMIC, FINS BEN AVIAT.
HO HEM PASSAT BÉ, PETITS I GRANS,
I ARA HA ARRIBAT EL COMIAT.
CONTES, HISTÒRIES PLENES DE JOC,
QUEDEN PER SEMPRE EN EL RECORD.
UNA ABRAÇADA I UN PETÓ,
ET PORTAREM DINS EL COR.
Aquest curs hem cantat i ballat moltes cançons… us he recollit quatre d’elles en un vídeo, perquè les pogueu cantar a casa.
Els curs vinent les tornarem a cantar! Aquestes i moltes més!
Aquests dies de confinament les finestres i balcons han estat punt de trobada, d’entreteniment i també d’expressió. Al voltant d’aquest tema, us portem dues propostes de música i finestres o balcons:
Per una banda, cançons inspirades per la vida a través de les finestres…
“La finestra”, de Judit Neddermann
Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte “La finestra” de Pere Calders. Ens parla de records des de la finestra. Judit Neddermann és una cantautora catalana, nascuda a Vilassar de Mar.
“La finestra”, de Renaldo & Clara
Un vídeo dirigit, gravat i editat per Renaldo & Clara. Una cançó creada aquests dies de confinament, que ens parla de les vistes limitades des de la seva finestra, com ens ha passat a molts nosaltres.
Per altra banda, moltes persones s’han sumat a iniciatives musicals com el “Festival dels balcons”. En recollim alguns exemples per a vosaltres.
“Paquito el Chocolatero”, interpretat per la Societat Musical d’Algemesí
ens hem volgut unir a la iniciativa #FestivalDelsBalcons i hem eixit als nostres balcons a interpretar . Aïllats físicament, però junts musicalment.
“Amparito Roca”, interpretat per la Banda La Valenciana, de Barcelona
El pasdoble és un estil musical i un ball. El seu origen és un tipus de marxa (militar) lleugera que s’utilitza a les bandes militars des de 1780. Amb el temps s’ha convertit en un ball típicament espanyol, típic de les festes majors. On més s’ha conreat és al País Valencià.
Concerts als balcons
Uns veïns d’un pis a la Gran Via de Barcelona ofereixen cada cap de setmana un concert d’una hora des del seu balcó.
Música als balcons del Poble-sec
Vídeos dels veïns i veïnes que comparteixen música als balcons del Poble-sec (Barcelona).
A cicle inicial aquesta setmana es proposen uns enigmes interessants. A música també trobem enigmes, fixa’t en aquesta imatge:
Com sonaria aquesta fotografia? A internet va aparèixer aquesta imatge (una fotografia de Paolo Pinto) amb una pregunta: Com sonaria si fos un pentagrama?
Recordeu que el PENTAGRAMA té cinc línies, i és on viuen la clau de sol i les notes musicals.
Si els cinc cables on estan els ocells fossin les línies del pentagrama, els ocells serien com les notes musicals!
Hem trobat dues interpretacions fetes per dos músics diferents, les dues són vàlides… i ben diferents! Escoltem aquestes dues respostes a l’enigma musical:
Resposta 1: Pierre St. John, la interpreta al piano.
(Si voleu escoltar l’explicació complerta de com va decidir interpretar-la d’aquesta manera, escolteu el vídeo des del minut 0).
Resposta 2: Jarbas Agnelli, que la va convertir en una peça orquestral, amb diversos instruments.
Tota la música existent es pot agrupar en tres super-gèneres: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna (o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Avui visitarem la música tradicional japonesa
La música tradicional es caracteritza per ser pròpia d’un territori concret, i no ser gaire coneguda fora d’aquest territori. A més, els instruments que utilitza sovint són també propis d’aquell territori.
En el cas de la música tradicional japonesa veureu que els instruments que utilitzen, sovint amb un origen xinès o coreà, són desconeguts per a la gran majoria de nosaltres: us hem escollit alguns d’ells, molt diferents entre sí:
Shamisen (anomenat també Samisen o Sangen). És un instrument de corda polsada.
Daiko (anomenat també Taiko, literalment “Gran tambor”)
DAIKO Eitetsu Hayashi // Fertility of the Sea (Taiko)
Concert realitzat pels alumnes de la Senzoku Gakuen college of Music. Un conjunt de percussió per celebrar el concert del 35è aniversari.
SHAKUHACHI Secret music played by Mamino Yorita – KODEN SUGOMORI & TSURU NO SUGOMORI?
Traduïdes com “gàbia-niu de grua” i “el so lluny del cérvol”, Koden Sugomori i Tsuru No Sugomori es consideren dues grans cançons secretes.
Mamino Yorita és la intèrpret, a la “Open Special Night Night, i utilitza la que es considera la tècnica més difícil (i secreta) de “Suzuru”.
