Aquests dies de confinament les finestres i balcons han estat punt de trobada, d’entreteniment i també d’expressió. Al voltant d’aquest tema, us portem dues propostes de música i finestres o balcons:
Per una banda, cançons inspirades per la vida a través de les finestres…
“La finestra”, de Judit Neddermann
Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte “La finestra” de Pere Calders. Ens parla de records des de la finestra. Judit Neddermann és una cantautora catalana, nascuda a Vilassar de Mar.
“La finestra”, de Renaldo & Clara
Un vídeo dirigit, gravat i editat per Renaldo & Clara. Una cançó creada aquests dies de confinament, que ens parla de les vistes limitades des de la seva finestra, com ens ha passat a molts nosaltres.
Per altra banda, moltes persones s’han sumat a iniciatives musicals com el “Festival dels balcons”. En recollim alguns exemples per a vosaltres.
“Paquito el Chocolatero”, interpretat per la Societat Musical d’Algemesí
ens hem volgut unir a la iniciativa #FestivalDelsBalcons i hem eixit als nostres balcons a interpretar . Aïllats físicament, però junts musicalment.
“Amparito Roca”, interpretat per la Banda La Valenciana, de Barcelona
El pasdoble és un estil musical i un ball. El seu origen és un tipus de marxa (militar) lleugera que s’utilitza a les bandes militars des de 1780. Amb el temps s’ha convertit en un ball típicament espanyol, típic de les festes majors. On més s’ha conreat és al País Valencià.
Concerts als balcons
Uns veïns d’un pis a la Gran Via de Barcelona ofereixen cada cap de setmana un concert d’una hora des del seu balcó.
Música als balcons del Poble-sec
Vídeos dels veïns i veïnes que comparteixen música als balcons del Poble-sec (Barcelona).
A cicle inicial aquesta setmana es proposen uns enigmes interessants. A música també trobem enigmes, fixa’t en aquesta imatge:
Com sonaria aquesta fotografia? A internet va aparèixer aquesta imatge (una fotografia de Paolo Pinto) amb una pregunta: Com sonaria si fos un pentagrama?
Recordeu que el PENTAGRAMA té cinc línies, i és on viuen la clau de sol i les notes musicals.
Si els cinc cables on estan els ocells fossin les línies del pentagrama, els ocells serien com les notes musicals!
Hem trobat dues interpretacions fetes per dos músics diferents, les dues són vàlides… i ben diferents! Escoltem aquestes dues respostes a l’enigma musical:
Resposta 1: Pierre St. John, la interpreta al piano.
(Si voleu escoltar l’explicació complerta de com va decidir interpretar-la d’aquesta manera, escolteu el vídeo des del minut 0).
Resposta 2: Jarbas Agnelli, que la va convertir en una peça orquestral, amb diversos instruments.
Tota la música existent es pot agrupar en tres super-gèneres: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna (o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Avui visitarem la música tradicional japonesa
La música tradicional es caracteritza per ser pròpia d’un territori concret, i no ser gaire coneguda fora d’aquest territori. A més, els instruments que utilitza sovint són també propis d’aquell territori.
En el cas de la música tradicional japonesa veureu que els instruments que utilitzen, sovint amb un origen xinès o coreà, són desconeguts per a la gran majoria de nosaltres: us hem escollit alguns d’ells, molt diferents entre sí:
Shamisen (anomenat també Samisen o Sangen). És un instrument de corda polsada.
Daiko (anomenat també Taiko, literalment “Gran tambor”)
DAIKO Eitetsu Hayashi // Fertility of the Sea (Taiko)
Concert realitzat pels alumnes de la Senzoku Gakuen college of Music. Un conjunt de percussió per celebrar el concert del 35è aniversari.
SHAKUHACHI Secret music played by Mamino Yorita – KODEN SUGOMORI & TSURU NO SUGOMORI?
Traduïdes com “gàbia-niu de grua” i “el so lluny del cérvol”, Koden Sugomori i Tsuru No Sugomori es consideren dues grans cançons secretes.
Mamino Yorita és la intèrpret, a la “Open Special Night Night, i utilitza la que es considera la tècnica més difícil (i secreta) de “Suzuru”.
Aquesta setmana els nens i nenes de 3r i 4t us heu proposat fer una recepta saludable.
Buscant cançons que ens expliquin com fer receptes, el que més hem trobat són per fer les postres!
Fem un pastís – El tramvia blanc
El Tramvia Blanc ens proposa una recepta musical que es pot fer de veritat i surt boníssima! T’hi atreveixes?… a escoltar-la, ballar-la, aprendre-la, fer-la,…
La Recepta de la Crema (Jaume Arnella – Les Cançons Del Pont De Les Formigues)
Una cançó del gran músic Jaume Arnella, que durant anys ha recopilat moltíssimes cançons populars. És un joglar, un cantant de romanços i un músic imprescindible del folk a Catalunya.
AMBAUKA – Panellets i castanyes (cançó-recepta)
Un clàssic de la castanyada, la recepta dels panellets recollida per Ambäuka tunàbia.
Als dibuixos animats, igual que a les pel·lícules, els tècnics de so afegeixen efectes sonors a les diferents escenes.
En aquesta activitat hauràs d’encertar quin so li correspon a cada imatge. Afina la teva oïda! Preparat?
Primer, ESCOLTA tots els sons. Només 4 són correctes.
Després, CLICA a cada imatge el número del so que et sembli més adequat a cada imatge.
(A la part inferior esquerra de la fitxa pots clicar per ampliar a pantalla completa)
Quan acabis, clica a “Finish!” o “¡Completado!”
Si ets de 1r o 2n pots enviar-me les respostes: escull “Enviar mis respuestas“.
Els altres, només haureu de clicar la opció “Ver resultados”.
Per enviar les respostes, et demanarà quatre coses:
Escriu nom i cognoms, i el teu curs.
A “Asignatura” o “School subject” posa-hi: Música.
Finalment introdueix el correu de música de l’escola: musica@mestresm.cat
Clica a “Enviar” o “Send”. I mira si has encertat les respostes!
Quina música s’escoltava pels voltants de 1938?
Quines pel·lícules musicals es podien veure a les sales de cinema?
El 31 de maig es commemora el bombardeig de l’any 1938 a Granollers. No feia molts anys (al 1923-24) que havien aparegut les primeres emisores de ràdio a Catalunya i a Espanya.
A partir de l’any 1922 es funden a Catalunya els primers radioclubs (grups de radioafeccionats, que emetien de forma individual), que “donaran origen a diverses estacions locals (…): Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa”.
“L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes”.
A continuació podeu escoltar música de l’època, de diferents estils, i veure també diferents escenes de pel·lícules que es podien veure als cinemes aquells anys.
Preparats per fer un viatge en el temps?
(Amb cinc parades…)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Primera parada: “Loca por el hot”, amb els Emil Hot Five & Katia Morlands
“El jazz a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX, durant els bojos anys 20. De fet, Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz al sud d’Europa. Des dels bojos anys vint, amb les orquestres de ball, fins ben entrat el segle XXI, amb una fornada de músics com mai no havia existit, Catalunya ha generat clubs, discogràfiques, festivals i primeres figures de relleu internacional”.
Una d’aquestes primeres bandes de jazz, pioneres a Espanya, va ser l’Emil Hot Five, i una de les seves cançons més exitoses va ser “Loca por el hot”, amb la participació de la cantant Katia Morlands. En aquella època, el jazz més popular era l’estil “hot jazz”, d’aquí el títol de la cançó.
Segona parada: Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras (1935)
“El tango és la música i el ball més popular i internacional de l’Argentina i l’Uruguai, mundialment associat a la passió i a l’amor”. Inicialment, el tango era només instrumental, però posteriorment es va incorporar lletra i va néixer el tango cançó.
“Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema”, i és el cantant per excel·lència del tango.
A continuació, una escena de la pel·lícula “El día que me quieras” en que Carlos Gardel canta la cançó que li dona títol. Una de les moltes cançons famoses de Gardel a l’època.
Tercera parada: Sardanes a Barcelona, 1930 (so real)
“Estudiosos i experts en el tema coincideixen a l’hora de situar les primeres ballades de sardanes a Granollers al voltant del 1.865. Des d’aleshores fins ara, el món sardanístic granollerí s’ha caracteritzat per una presència activa i ben representativa a través de mestres compositors, grups de colles, cobles i diverses associacions i entitats sardanistes, destacant des de la seva creació al 1.954, l’existència de l’Agrupació Sardanista Granollers (ASG), amb seu a la Casa de Cultura Sant Francesc”.
La següent pel·lícula mostra imatges i so de l’any 1930, d’una ballada de sardanes al parc de la Ciutadella de Barcelona, de forma similar a com potser es podria haver viscut a la plaça de la Porxada de Granollers en aquella època.
Quarta parada: Swing Time – Ginger Rogers and Fred Astaire (1936)
El Swing va ser (i encara és) un estil molt popular de la música jazz als anys 20 i sobretot a partir dels 30 (del s.XX).
Ginger Rogersfou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d’un Oscar a la millor actriu.
Fred Astaireva ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà, conegut amb el sobrenom: “El príncep de la dansa”.
Ginger Rogers i Fred Astaire van rodar junts deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. I “Swing Time” (traduït al català com “En ales de la dansa“) està considerat un dels millors musicals de dansa d’Astaire i Rogers.
Cinquena parada: “O vos omnes” (Pau Casals,1932), interpretat per l’Orfeó Català.
“El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat”. Des de llavors aquest nou gènere de cant coral popular “va arrelar dins la vida musical catalana”. Tenia una “clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i (…) tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art”.
“La Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, va néixer el 1877 seguint les petjades de tantes altres entitats que des de 1850 s’havien afegit al moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé que pretenia acostar les classes populars més desfavorides al món de la música i la cultura a través del cant coral”.
L’Orfeó Català és una societat coral (associació) va fundar-se l’any 1891, “té com a seu el Palau de la Música Catalana i (…) representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes”. “L’Orfeó català va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal”.
L’obra que interpreten en aquest vídeo, gravat en ple confinament, va ser composta pel “violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical” Pau Casals l’any 1932, i l’Orfeó Català l’ha interpretat nombroses vegades des de llavors.
A les cançons es tracten temes diversos, importants per a moltes persones i que els cantants i bandes volen compartir amb nosaltres.
La importància d’una vida saludable és un tema prou important, i aquestes setmanes a diferents cursos l’heu treballat o el treballareu.
Us compartim diferents vídeos on es tracta l’alimentació i els hàbits saludables.
“Verdura i Peix 2.0”, amb XIULA
Versió rock’n’rolera del clàssic Verdura i Peix de Xiula.
Ets el que menges i Xiula presenten: Verdura sense mesura
Una altra cançó de Xiula divertida i enganxosa!
“Come vegetales”, de Casi Creativo
“Come Frutas”, de Casi Creativo
“8 vasos al día”, de Casi Creativo
“Sucre”, amb XIULA i JU
Una cançó enganxosa i comercial, un rap humorístic i crític amb el consum de sucre; i la veu dolça i càlida de la JU per amanir-ho tot.
‘Cómete el mundo’, hábitos saludables al ritmo de la música
És un videoclip dels alumnes de 3r d’ESO de l’escola Fingoi (Lugo) en col·laboració amb el SERGAS (Servizo Galego de Saúde) per promocionar els hàbits saludables entre els joves.
La cançó dels aliments – Projecte “Ens Cuidem!”
Uns alumnes de 2n de primària van gravar aquest vídeo on recullen les característiques d’una alimentació saludable.
Tota la música existent es pot agrupar en tres “super-gèneres”: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna(o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Música popular urbana o moderna
La música clàssica segurament és la més fàcil de reconèixer, en canvi la música tradicional i la música popular de vegades poden confondre’s.
De fet, antigament molta gent anomenava “música popular” a la música tradicional (perquè en aquell moment era, literalment, molt popular entre la gent!).
Però amb els anys la música que es va fer més popular era la que es podia escoltar a les sales de concert de les ciutats i la que es podia escoltar a la ràdio, a la televisió… de forma massiva. Per referir-nos a aquesta música que es distribueix de forma massiva és millor que ens hi referim com música urbana o música moderna. O bé una opció més llarga: música popular urbana o música popular moderna.
Us presentem a continuació una cronologia de la música popular (moderna) de tot el segle XX, d’acord amb el període aproximat d’aparició de cadascun…
Ha estat elaborada pel Termcat i ha recollit fins a vuitanta noms d’estils de la música popular.
Us animeu a descobrir aquests estils?
Comenteu-nos quins us han agradat i quins us han sorprès més!
Per aprendre a tocar el millor és tenir un professor de piano, però com alternativa us compartim alguns recursos, per començar des de zero:
1. En primer lloc dos vídeos on una nena explica els exercicis que ha après en les seves primeres classes de piano. En total ens planteja tres reptes, per agafar força i pràctica amb els dits sobre les tecles.
CLASES DE PIANO DE NIÑOS PARA NIÑOS – CLASE 1
Nom de les notes. Escala Do-Sol i ús dels dits de cada mà.
CLASES DE PIANO DE NIÑOS PARA NIÑOS – CLASE 2
Escala Do-Sol en mirall. Escala Do-Do’ i ús dels dits.
2. En segon lloc algunes cançons senzilles amb una sola mà per començar a fer música amb el teclat.
Diez Canciones Fáciles para Piano (Synthesia)
3. I en tercer lloc, cançons una mica més complicades, a dues mans. Podeu començar només amb la mà dreta, desprès només amb l’esquerra i finalment juntar-les.
La primera d’elles és “Mi corazón encantado”. Veureu que hi ha dos tutorials, escolliu el que us vagi millor. I ja veureu que cada canal té encara més cançons.
Mi Corazon Encantado / Dragon Ball GT / Piano / Tutorial
Mi Corazon Encantado / Dragon Ball GT / Piano Tutorial / Notas Musicales
La segona cançó és “Gravity falls”, també amb dues opcions de tutorial.
Les arts es mostren en aquests dies de confinament més importants encara que abans, per ajudar a expressar les preocupacions i esperances, fer-nos sentir millor.
En una publicació anterior veiem cinc propostes musicals de les moltes que s’estan compartint a les xarxes.
Avui us portem algunes més. I si en teniu alguna per recomanar, escriviu-nos un comentari!
Qui canta els seus mals espanta!
“Escriurem” de Miki Núñez – Versió col·lectiva dins la campanya #Joemcorono
“Queda’t a casa”. Interpretada i amb dibuixos d’Emma Balsells Pérez (6 anys)
“Quédate en tu casa” és l’himne oficial del #YoMeQuedoenCasaFestival, creat per diversos artistes
“Aves Enjauladas” de Rozalén. La recaptació va a una xarxa de pisos per dones i famílies en risc d’exclusió social @entreculturas”
“Gotta be patient”, dels Stay Homas, versionat per Michael Bublé, els Barnaked Ladies y la Sofía Reyes