Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
La tardor
Al concert de “tardor”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és alegre i rítmic, i representa la celebració de la collita amb cançons i ball.
El segon moviment és més lent i suau, i representa el son dels borratxos després del banquet.
El tercer moviment és més viu i juganer, i representa la cacera del cérvol amb els gossos, els trets i les banyes.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Antonio Vivaldi – Le quattro stagioni (The Four Seasons)
*Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269, “Spring” (La primavera) 1. Allegro (00:30) 2. Largo e pianissimo sempre (03:37) 3. Allegro pastorale (06:25)
*Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315, “Summer” (L’estate) 1. Allegro non molto (10:22) 2. Adagio e piano – Presto e forte (16:02) 3. Presto (18:03)
*Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293, “Autumn” (L’autunno) 1. Allegro (20:37) 2. Adagio molto (26:14) 3. Allegro (28:47)
*Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297, “Winter” (L’inverno) 1. Allegro non molto (32:40) 2. Largo (35:56) 3. Allegro (38:34)
Encore: J. S. Bach – Air for Violin, Harpsichord and Strings (45:28)
(Anne-Sophie Mutter, violin and direction Mutter Virtuosi Ensemble)
Vivaldi Four Seasons: Autumn (L’Autunno) 3rd mvt. Allegro. Carla Moore & Voices of Music RV 293 4K
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
La primavera
Al concert de “La primavera”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és alegre i festiu, i representa el despertar de la natura i el cant dels ocells.
El segon moviment és més tranquil i dolç, i representa el somni d’un pastor sota un arbre florit.
El tercer moviment és més viu i animat, i representa la dansa de les nimfes i els pastors.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Aquest és el primer moviment de la primavera. Penseu en com el camp canvia a la primavera, omplint-se de flors i vida, com refilen els ocells, com baixa pels rius l’aigua que es desglaça de les muntanyes…
Fixeu-vos com hi ha una melodia que es repeteix diverses vegades (el ritornello): 0:00, 1:08, 1:40, 2:16, 2:41, 3:07 i entremig ens va explicant diferents històries.
Aquí podem observar també la música de manera gràfica, i entendre què està passant en la música que escoltem. Fixeu-vos que els instruments són diferents que a l’anterior audició: són tots instruments de corda? Hi ha instruments d’alguna altra família? De percussió, de vent, electrònics?
“La gota d’aigua” (Preludi Op.28 N.15), de Chopin, és una peça musical per a piano que forma part dels seus 24 Preludis. Segons alguns, el nom es deu al so repetitiu d’una nota que recorda una gota d’aigua que cau. És el preludi més llarg i un dels més famosos de Chopin. Aquest preludi és considerat un dels més bells i expressius de Chopin, amb un contrast entre la calma i l’angoixa que reflecteix el seu estat d’ànim.
Segons una anècdota, Chopin va compondre aquest preludi inspirat per la pluja que va veure des de la seva finestra mentre estava a Mallorca amb George Sand, l’escriptora i amant de Chopin, en el seu llibre Un hivern a Mallorca. Segons ella, Chopin va tenir una visió d’una gota d’aigua que cau sobre una làpida i que el va inspirar a compondre el preludi. No se sap si aquesta història és verídica o no, però ha quedat com una llegenda associada a la peça.
Lang Lang — Chopin, “Raindrop” Prelude on the Steinway & Sons Spirio | r
Chopin – Raindrop Prelude (Op. 28 No. 15)
Chopin, Prelude in D-flat major (known as “Raindrop”), opus 28 no. 15
BBC Proms Exclusive Encore: Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’
Pavel Kolesnikov plays Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’ as an encore.
La Tritsch-Tratsch-Polka va ser escrita per Johann Strauss II el 1858, després d’una exitosa gira per Rússia on va actuar a l’estiu al palau Pàvlovsk, prop de Sant Petersburg. Va ser estrenada en un concert a Viena el 24 de novembre de 1858.
Tritsch-Tratsch (xiuxiueig) fa referència a la passió vienesa per la conversa i el xafardeig. La polca és una peça alegre i rítmica, amb un tema principal que es repeteix diverses vegades amb variacions. Strauss va utilitzar sovint notes molt curtes amb l’arquet i també el pizzicato (pinçament) amb els violins i violoncels per imitar el so dels llavis (xiuxiuejant). La Tritsch-Tratsch-Polka és una de les polques més conegudes i populars de Strauss, i ha estat utilitzada en diverses obres de teatre, com El somni d’una nit d’estiu o El fantasma de l’òpera.
Aquesta peça és ideal per fer saltar i moure’s amb imaginació als infants. També poden reconèixer l’estructura de l’obra fent-los seguir les línies rítmico-melòdiques (al 2n vídeo) o acompanyar-la amb els instruments (3r vídeo).
Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka (Vienna Philharmonic Orchestra, Zubin Mehta)
Johann Sebastian Bach va néixer el 21 de març de 1685 a Eisenach (Turíngia, Alemanya), en una família de llarga tradició musical. Va quedar orfe abans de complir 10 anys i va ser criat pel seu germà gran, un organista que li va donar les seves primeres lliçons de teclat. Bach va fer-ho bé a l’escola i va ser seleccionat per a un cor de nois pobres a l’escola de Michaelskirche (Lüneburg, Alemanya).
Retrat de Johann Sebastian Bach (per Elias Gottlob Haussmann, 1748)
Bach va ser un músic molt important en la seva època, però la seva vida personal és poc coneguda. Va ser el membre més important de la família Bach (una de les famílies de músics més destacades de la història, amb més de 35 compositors famosos). Bach també va tenir una família nombrosa amb un total de vint fills, nascuts entre els seus 23 i 57 anys. Va tenir set fills del seu primer matrimoni (amb Maria Barbara Bach), dels quals van sobreviure quatre, i tretze del segon (amb Anna Magdalena Wilcke), dels quals van sobreviure només cinc.
Va tenir una gran fama com a organista i clavecinista a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat d’improvisar música al teclat. A més de l’orgue i del clavecí, tocava el violí i la viola de gamba. Però durant cinquanta anys després de la seva mort (Leipzig, 28 de juliol de 1750), només unes poques de les seves obres van ser publicades o interpretades. Bach va ser oblidat.
Malgrat això, en l’actualitat la seva obra es considera una de les màximes expressions de la música clàssica i universal, i ha estat font d’inspiració per a compositors tan famosos W.A. Mozart i Ludwig van Beethoven, J. Brahms i A. Schönberg. Com és possible? Poca gent va reconèixer la genialitat compositiva de J.S. Bach a la seva època, i va ser amb el pas del temps que es va entendre i admirar de forma més amplia, amb el Romanticisme (moviment cultural de finals del s. XVIII, contrari a la Il·lustració i el Neoclassicisme, que prioritzava els sentiments de l’artista).
El revival de Bach va començar a agafar impuls amb la publicació en 1801 de “El clave ben temperat” (Wohltemperierte Klavier) i l’aparició en 1802 de la biografia de Forkel Über “Sobre la vida, l’art i les obres de Johann Sebastian Bach” (Über Johann Sebastian Bachs Leben, Kunst und Kunstwerke). El revival va continuar amb la publicació del Magnificat en 1811, la Passió segons Sant Mateu en 1830, la Missa en Si menor parcialment en 1833 i completament en 1845, la Passió segons Sant Joan en 1830 (partitura per a piano), parts vocals en 1834; moltes cantates, totes les obres per a orgue, moltes obres per a clavecí i moltes altres que van aparèixer entre 1803 i 1850.
I també van començar a interpretar-se de nou obres seves, quan el crític Johann Friedrich Rochlitz (1769-1842) va estimular l’interès amb els seus articles a la revista “Diari musical general” (Allgemeine musikalische Zeitung), que va fundar el 1798 i va ser editor fins al 1818. La publicació dels motets va portar a les seves interpretacions als anys 1820 per la Berlin Singakademie sota Carl Friedrich Zelter. A casa seva, Mendelssohn i membres de la família Devrient es van reunir per estudiar la música de Bach. L’11 de març de 1829, Mendelssohn va dirigir la primera interpretació des dels dies de Bach de la Passió segons Sant Mateu amb la Singakademie. Van seguir dues interpretacions més dins de cinc setmanes. El 1833, la Singakademie va interpretar la Passió segons Sant Joan i una Missa en Si menor molt retallada. Altres centres musicals alemanys importants, incloent-hi Leipzig, van seguir el lideratge de Berlín.
Algunes de les obres més conegudes de Bach són la “Missa en Si Menor”, els “Concerts de Brandenburg”, “El Clave Ben Temperat”, el “Magnificat”, l’“Air on the G String” (de la tercera suite orquestral de Bach). Altres obres famoses inclouen les Sonates i partites per a violí, Suites per a violoncel, Cantates i Passions.
VÍDEOS SOBRE LA SEVA VIDA I OBRA
Johann Sebastian Bach – Grandes Compositores en su Tinta
3 RAZONES que hacen INCREIBLE a BACH
Johann Sebastian Bach ¿Por qué es el más grande compositor de TODOS LOS TIEMPOS?
De Pokemon a Bach. Una historia de VOCES. || Jaime Altozano
CONTRAPUNT, homofonia, polifonia
Una (muy) breve introducción a la Música Clásica
BACH, MOZART, BEETHOVEN
Biografías Universales 5 Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Schubert, Johann Strauss y Verdi.
VÍDEOS PER ESCOLTAR LA SEVA MÚSICA
13 Bach Pieces You’ve Heard and Don’t Know the Name (#Vinheteiro)
Air on the G String (Suite No. 3, BWV 1068) J. S. Bach, original instruments
HAUSER – Air on the G String (J. S. Bach)
SCHIFF, Bach “THE WELL-TEMPERED CLAVIER” BOOK ? (1) (1984 version)
Segons Classical Music, una de les versions més escoltades de “The Well-Tempered Clavier-Book” de J.S.Bach és la versió d’András Schiff (piano) de 2012 (ECM New Series 476 4827).
András Schiff té dues versions, que són clàssics intemporals. La primera, una gravació de Decca de 1984, és equilibrada i lírica, encara que de vegades es decanta pel sentimentalisme; la versió posterior, del 2012 a ECM, és més abstracta, menys sentimental: com a tal, escoltem la música de Bach destil·lada fins a la seva essència, en lloc de la personalitat del pianista.
András Schiff on the recording of Bach’s “The Well-Tempered Clavier”
Andràs Schiff ens raona quin seria l’instrument ideal per interpretar les obres de Bach.
El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar a Jamaica a finals dels anys 60. També és el nom que es dona al grup de diferents estils i ritmes que es van desenvolupar en aquell període a Jamaica: ska (1960-1966), rocksteady (1966-1968), dub (1968-1974), reggae (1969-1983) i dancehall (finals del 1970 i sobretot a partir dels anys 1980).
El reggae es caracteritza pel seu ritme sincopat*, que es basa en un patró rítmic que es toca a la guitarra i que es repeteix durant tota la cançó. La majoria de les cançons estan compostes amb un compàs de 4/4 i la guitarra toca els acords en els temps dos i quatre, amb un so molt curt, gairebé com un instrument de percussió. Aquest ritme de la guitarra es coneix amb el nom de skank o bang (al final de l’article trobareu un vídeo on s’explica com tocar el ritme skank).
Les lletres de les cançons de reggae solen estar lligades amb la crítica social, malgrat que moltes cançons aborden temàtiques més lleugeres, amb temes més personals, com l’amor i la socialització.
El reggae sovint es relaciona amb el moviment rastafari, que va influir en molts músics prominents del reggae als anys 70 i 80. El reggae ha estat influenciat per altres gèneres musicals jamaicans com l’ska, el dub i el rocksteady. I també s’ha fusionat amb altres gèneres com el hip-hop i el rap.
Entre els músics més importants del reggae es troben Bob Marley, Peter Tosh i Bunny Wailer, que van formar el grup The Wailers. Altres músics destacats són Jimmy Cliff, Toots and the Maytals, Desmond Dekker, Lee “Scratch” Perry i Augustus Pablo.
Què és un ritme sincopat?
És un ritme que accentua una altra pulsació i desaccentua la pulsació establerta o assumida com forta de la melodia o d’un ritme precedent.
Per exemple, si pensem en una cançó que té un ritme de 4/4, la pulsació forta seria la primera i la tercera nota de cada compàs. Si el ritme de la cançó té una nota accentuada en un temps diferent, com ara el segon temps, això seria un exemple de ritme sincopat.
I per acabar, alguns exemples de com sona la música reggae!
Bob Marley & The Wailers – Stir It Up
(Live at The Old Grey Whistle, 1973)
Bob Marley And The Wailers – Get Up Stand Up
( Capitol Session ’73 )
Bob Marley & The Wailers – No Woman, No Cry
(Live At The Rainbow 4th June 1977)
Jimmy Cliff – Reggae Night
(Official Video)
Jimmy Cliff – Journey
Skanking tutorial:
How to play proper skanks and reggae rhythm guitar! (And why)!
Aquesta setmana hem recordat a la reina del Soul, Aretha Franklin, amb la cançó: “I say a little prayer”. La lletra ens parla de la preocupació d’una dona pel seu marit, que està servint a la guerra del Vietnam.
Compositors: Burt Bacharach i Hal David
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: I say a little prayer
Any de publicació: 1968
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Aretha Franklin – I Say A Little Prayer (Official Lyric Video)
“I Say a Little Prayer” va ser escrita per Burt Bacharach i Hal David per a la cantant Dionne Warwick, i va assolir el número quatre de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units el desembre de 1967.
Podeu escoltar la versió original de Dionne Warwick (1966) a continuació, veureu com una cançó pot ser interpretada de diferents maneres i amb gran qualitat.
Dionne Warwick – I Say a Little Prayer
Del gran repertori d’Aretha Franklin, compartim amb vosaltres tres cançons més: Think, Respect i (You Make Me Feel Like) A Natural Woman.
La cançó Think explica la història d’una parella, en la que ella li demana a ell que pensi bé en com la tracta. Diu que ells dos s’estimen i es necessiten mútuament, però que ella mereix llibertat i respecte per part seva. Aretha la va escriure junt amb el seu marit, en un moment difícil de la seva vida en parella.
Es tracta d’una cançó reivindicativa que es va convertir en un himne, per la seva energia i força i perquè el que diu pot aplicar-se a totes les parelles. En aquesta versió, la va interpretar dins la pel·lícula “Blues Brothers”.
Compositors: Aretha Franklin & Teddy White
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Think
Any de publicació: 1968
Any de la versió: 1980 (dins la pel·lícula "Blues Brothers")
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
Compositor: Otis Redding
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Respect
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
La darrera cançó és (You Make Me Feel Like) A Natural Woman, en una de les seves darreres versions, que permet admirar a aquesta gran cantant, amb 73 anys, amb plena capacitat i energia sobre l’escenari!
Compositors: Gerry Goffin, Carole King & Jerry Wexler
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: (You Make Me Feel Like) A Natural Woman
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Les Bigbands són una formació instrumental que va originar-se als EUA (Estats Units d’Amèrica) cap al 1920, dins la música jazz.
Al cap de pocs anys les Bigbands i la música Swing es van fer molt famoses arreu dels EUA i del món, com a símbol de diversió i llibertat, sobretot entre els anys 1935 i 1950, coincidint amb la segona guerra mundial.
Fins avui dia les Bigband han continuat sent reconegudes com formacions amb un so únic, que poden adaptar-se no només a la música jazz, sino a molts altres estils.
Hi trobem diversos instruments de vent: saxos, clarinets, trompetes, trombons. I a la secció rítmica, instruments de corda i percussió: piano, guitarra, contrabaix i bateria (i altres percussions).
A continuació us mostrem alguns exemples, algunes amb cantant, altres instrumentals, de Bigbands actuals i també d’aquella primera època. I començant amb la Bigband de Granollers!
Tràiler ‘De la Selecció a la Big Band’ de la Big Band de Granollers
Michel Legrand and The London Big Band Orchestra Live in Paris
The Glenn Miller Orchestra — (1941) In the Mood [High Quality Enhanced Sound]
Jazzrausch Bigband live | Jazzline | 2021
JUNK BIG BAND – Come Together (The Beatles cover)
Queen Latifah Performs ‘Mercy, Mercy, Mercy’
Duke Ellington and his Orchestra – Take The A Train (1962) [official video]
Benny Goodman Orchestra – Sing, Sing, Sing
Jumping at the Woodside – Count Basie and his Orchestra
EXTRA: Oscar Peterson & Count Basie – Jumpin’ At The Woodside
L’edat mitjana és un període de la història que va des del segle v fins al segle xv. És un període de molts anys (més de mil!) en que també es va compondre i interpretar música.
La música d’aquest període es coneix com a música medieval. En aquests mil anys de durada, la música es va mantenir força inalterada, però evidentment va anar patint canvis i no serà igual la música del segle VI que la del segle XIV.
A més, la societat feudal estava molt dividida en tres estaments (tres grups socials) i cada un d’ells tenia una música que li era pròpia.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
A continuació trobareu diferents exemples de la música pròpia de cada estament:
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del primer estament.
1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració
La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.
1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).
Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.
És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.
La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).
Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit
1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).
Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.
És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.
Canto gregoriano. Kyrie. Partitura
Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos
És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.
Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall
Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.
És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.
El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.
Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.
Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria
Webgrafia i per saber més:
LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
SAN AMBROSIO y los CANTOS AMBROSIANOS (Canto Milanés) – Historia y Características generales.
Antes del Gregoriano: el viejo Canto Hispano. Sobre la actividad de monjes y clérigos aragoneses en la Edad Media
