AUDICIÓ Thunderstrack (Bluegrass band)

Posted by

Thunderstruck by Steve’n’Seagulls (LIVE)

(#Steve “Steve’n’Seagulls” Seagulls)

La banda finlandesa Steve’n’Seagulls va reinterpretar la cançó “Thunderstruck” d’AC/DC en estil bluegrass, transformant el seu so original de rock dur (hard rock) en una versió acústica amb banjo, mandolina, contrabaix i acordió. Mentre que la versió d’AC/DC és energètica i agressiva, amb riffs de guitarra elèctrica i una bateria contundent, la versió de Steve’n’Seagulls té un ritme més ràpid, amb una instrumentació tradicional i una interpretació més festiva. Aquesta adaptació demostra la versatilitat del bluegrass, capaç de transformar una cançó de rock en una peça completament diferent sense perdre la seva essència.

 

El bluegrass

El bluegrass és un gènere musical originari dels Estats Units (regió dels Apalatxes), que va sorgir a la dècada de 1940. Es tracta d’una evolució de la música tradicional nord-americana, influenciada per les melodies europees (escoceses, irlandeses i angleses) i per la música afroamericana, especialment el blues i el jazz. El nom del gènere prové de la banda Bill Monroe and the Blue Grass Boys, liderada per Bill Monroe, considerat el pare del bluegrass.

Aquest estil es caracteritza per la seva instrumentació acústica, un ritme ràpid i l’ús d’harmonies vocals. A diferència d’altres gèneres de música folk, el bluegrass permet la improvisació, similar al jazz, on els músics prenen torns per tocar la melodia i improvisar sobre ella.

 

Instrumentació d’una banda típica de Bluegrass

  • Banjo de cinc cordes: un dels instruments més icònics del gènere, popularitzat per Earl Scruggs amb la seva tècnica de tres dits.
  • Violí: provinent de la tradició europea, el violí aporta melodies ràpides i ornamentades.
  • Mandolina: usada per Bill Monroe (“El pare del Bluegrass”) per donar ritme i textura a les composicions.
  • Guitarra acústica: sovint tocada amb la tècnica de flatpicking, que permet una gran velocitat i precisió.
  • Contrabaix: proporciona la base rítmica i harmònica.
  • Dobro (guitarra ressonadora): El dobro afegeix un so distintiu amb el seu to metàl·lic.

 

Comparació entre una banda de bluegrass i una de rock

Mentre que una banda de bluegrass es basa exclusivament en instruments acústics i en la improvisació instrumental, una banda de rock utilitza instruments elèctrics, com la guitarra elèctrica, el baix elèctric i la bateria, per crear un so més potent i amplificat. A més, el rock tendeix a seguir estructures més definides, mentre que el bluegrass permet una major llibertat interpretativa.

 

ACDC Thunderstruck Official Video

 

Altre versions:

 

2CELLOS – Thunderstruck [OFFICIAL VIDEO]

(#2CELLOS)

 

Thunderstruck – AC/DC (#Moyun Official)

El guzheng és un instrument musical de cordes tradicional xinès. Pertany a la família de les cítares. El guzheng és antecessor de diversos instruments musicals, el koto japonès, el gayagum coreà i el Djan tranh vietnamita.  Moyun és una artista molt misteriosa que mai mostra la seva cara en cap dels seus vídeos. Ha atret un gran nombre de seguidors pel seu talent i habilitat.

 

THUNDERSTRUCK Orquestra de Baterias 2018 (#Orquestra De Baterias)

6° Orquestra de Bateries de Florianópolis amb 482 bateristes.

 

THUNDERSTRUCK (AC/DC Cinematic Piano Cover) – Tommee Profitt x William Joseph (#Tommee Profitt)

 

 

CANTÀNIA 12 Realitat i fantasia

Posted by

12. Realitat i fantasia + fragment 13 COREO (#Yolanda Pons Cárdenas)

 

Realitat i fantasia

VERA: El meu estimat Ernest, / Crec que encara no has entès / que realitat i fantasia / venen a ser el mateix.

Tant se val
què és real,
és iguaa | aaal

VERA: Una sempre explica l’altra / I, si no, no existeix.

Tant se val
què és real,
és iguaa | aaal

VERA: No estem mai tots sols / a banda i banda del rectangle. / Som jugadors / i també som personatges.

Tant se val
què és real,
és iguaa | aaal

VERA: De vegades ens fa por
mirar el món cara a cara,
i per això cal la ficció
per parlar-ne adés i ara.

Tant se val
què és real,
és i-gual
éees i | guaaaa | aaaa | aaaa | aaaal |

(Les llegendes i les faules
no falsegen la veritat,)
sinó que se’n distancien
per poder-nos- 

(Tant se vaaaa | aaaa | aaaa | aaaal!) (>)
(-hi acostar.)

VERA: Les llegendes i les faules
no falsegen la veritat,
sinó que se’n distancien
per poder-nos-hi acostar.
ERNEST: Llavors, què és veritat i què és mentida?
VERA: Doncs tot forma part de la (vida!)

Tant se val
què és real,
és iguaaaa | aaaa | aaaal

VERA: El meu estimat Ernest,
potser ara ja has entès
que realitat i fantasia
venen a ser el mateix.

Tant se val
què és real,
és iguaa | aaaal | Z clap

Ritme i pulsació per equips

Posted by

Aquesta setmana hem començat a treballar amb aquest vídeo. Ens permet treballar l’atenció, la pulsació i el ritme.

 

Bouncing Bicycle – Percussion (#musication)

 

Us compartim dues propostes més del mateix canal (#musication)!

 

Funky Veggies – Percussion (#musication)

 

Veggie Vibes 2 – Percussion/Energizer (#musication)

 
Trick or Beat 2 – Percussion (#musication)

AUDICIÓ A capella cover

Posted by

Rolling In The Deep – A Cappella Cover – Adele – Mike Tompkins – Beatbox (#Mike Tompkins)

“A capella” és una expressió musical italiana que vol dir: només amb la veu, sense cap instrument musical.

“Cover” és una paraula anglesa que es pot traduir com a “versió”, i s’utilitza per referir-se a cançons interpretades de forma diferent a l’original. Si busqueu una cançó que us agradi a Youtube i hi afegiu la paraula “cover” segurament us sortiran diversos grups o artistes que canten aquella cançó de forma diferent i diversa, és molt interessant!

 

Aquesta setmana, a l’aula de música, hem escoltat aquest noi, que fa totes leus veus i els instruments d’una banda de pop, fent una versió a capella de la cançó “Rolling in the deep” de l’artista Adele.

 

Sobre la cançó:

“Rolling in the Deep” de l’artista Adele és una cançó que parla de desamor. Va ser escrita després d’una ruptura dolorosa, i Adele expressa la seva ràbia i força interior a través de la lletra i la música. La frase “rolling in the deep” prové d’una expressió britànica que significa tenir algú que sempre et dona suport, però en el context de la cançó, reflecteix la desil·lusió d’una relació que no va complir les expectatives. La cançó li va permetre canalitzar la seva frustració a través de la música.

Una anècdota interessant és que Adele va escriure aquesta cançó amb el productor Paul Epworth, qui la va empènyer a explorar notes vocals que ni tan sols sabia que podia assolir. La cançó va ser un gran èxit, i va consolidar Adele com una estrella internacional i amb diversos premis. A més, va estar 65 setmanes a la llista Billboard Hot 100, un èxit impressionant.

La cançó original sona així:

Adele – Rolling in the Deep (Official Music Video)

 

Més versions (covers) d’aquesta mateixa cançó:

 

Aretha Franklin – Rolling in the Deep / Ain’t No Mountain Live Adele Cover Version

La reina del soul (Aretha Franklin) també va fer una versió de la cançó:

 

John Legend – Rolling in the Deep (Adele cover)

També a capella!

 

Rolling In The Deep (Adele Cover) by The All Ways

Una versió més rockera:

 

 

Rolling in the Deep | Adele (cover) (#Haley Klinkhammer)

Guitarra i veu:

 

CANTÀNIA 02 Vera i Ernest

Posted by

2. CANTÀNIA 2025 REAL. Vera i Ernest AMB COREOGRAFIA

 

 

LLETRA

(Èpic) | 5 | . . .

(f) Això era i no era,

la història de la Vera.

Temps era temps,

la història de l’Ernest.

| 3 | 1 |

(marcato) Són perfectes, són valents.

Tots voldrien ser com ells.

(legato) Viuen en un món fantàstic,

no hi ha res que els faci fàstic.

 

(marcato) Viuen en un món genial.

Maten monstres i no els fan mal.

(legato) Si la partida s’acaba,

tot comença altra vegaaaadaaaa.

 

| 3 | (Èpic) | 5 |

(f) Això era i no era,

la història de la Vera.

Temps era temps,

la història de l’Ernest.

 

(p) Temps era temps,

temps era temps. 

(poco accel.) Aquesta és la història

de la Vera i l’Erneeee|eeee|eeeest.

CANTÀNIA 08 El cant de la veritat

Posted by

08. El cant de la veritat

 

 

Som el cant de la veritat
dels qui no tenen veu.
Som el cant silenciós,
el cant silenciós
dels qui voldrien cridar.

Aquí la por és real,
aquí el dolor fa mal.
Hi ha monstres que m’empaiten
I no ho puc explicar
Perquè ningú em creurà.

Aquí el dolor fa mal,
aquí la por és real.
No he gosat molestar
Poso bona cara
Tot i estar espantat.

Som el cant de la veritat
dels qui no tenen veu.
Som el cant silenciós,
el cant silenciós
dels qui voldrien cridar.

Aquí el joc no és un joc,
aquí ens crema el foc,
quan surto a jugar,
em venen a insultar
i jo em vull amagar.

Aquí ens crema el foc.
Aquí el joc no és un joc.

Jo no soc bona gent,
tothom diu que soc dolent
i em sento malament.
Som el cant de la veritat
dels qui no tenen veu.
Som el cant silenciós,
el cant silenciós
dels qui voldrien cridar.

Jo, que soc tan petit,
ja he patit aquell neguit
de no tenir cap amic,
se’n riuen tots de mi.
Jo que soc tan petit.

Som el cant de la veritat
(Aquí la por és real)
dels qui no tenen veu
(aquí el dolor fa mal)
Som el cant silenciós
(aquí el joc no és un joc)
el cant silenciós
(Aquí ens crema el foc.)
dels qui voldrien cridar.

Som el cant silenciós,
el cant silenciós,
dels qui voldrien cridar.

 

8. CANTÀNIA 2025 REAL. El cant de la veritat +fragment metàfores AMB COREOGRAFIA (#Yolanda Pons Cárdenas)

CANTÀNIA 16 Bruixes

Posted by

16 Bruixes

 

 

Bruixes! (Bruixes…)
Van dir que érem bruixes,

Rates! Rates…
(van dir que érem rates,)
ens van dir criminals
que portàvem tots els mals.

Lladres! (Lladres…)
Van dir que érem lladres,

Vàndals! Vàndals…
(Van dir que érem vàndals,)
ens van dir animals,
bèsties que portàvem tots els mals.

Bruixes… (Lladres… Rates…)

Venim de realitats diferents
i de mentides,
de mentides d’altres temps
(sobre la nostra procedència
i el nostre color de pell,
sobre la nostra procedència
i el nostre color de pell.)

Venim de realitats diferents
i de mentides,
de mentides d’altres temps
sobre la nostra procedència
i el nostre color de pell,
sobre la nostra procedència
i el nostre color de pell.
sobre la nostra procedència
i el nostre color…

Bruixes! (Bruixes…)
Van dir que érem bruixes,

Rates! Rates…
(van dir que érem rates,)
ens van dir criminals
que portàvem tots els mals.

Lladres! (Lladres…)
Van dir que érem lladres,

Vàndals! Vàndals…
(Van dir que érem vàndals,)
ens van dir animals,
bèsties que portàvem tots els mals,
ens van dir bruixes i animals.

Som el resultat
d’un munt de relats.
I n’hi ha molts que no són certs.
Som el resultat
d’un munt de relats
i aixequem ben fort la veu
ben fort la veu,
ben fort la veu!

(Som el cant de la veritat,
de les moltes realitats,)
i alcem ben fort,
i alcem ben fort,
i alcem ben fort la veeeu,
la veeeu,
la veeee|eeee|eeeeeu!
(i alcem ben fort la veu!)

 

COREO Bruixes (A partir 51:10-)

COREO APT – Rose & Bruno Mars

Posted by

Aquesta setmana hem començat a practicar aquesta coreografia per a la cançó “APT” de Rose & Bruno Mars.

El ball ens fa sentir bé. Diuen que no és possible ballar i estar enfadat, què opineu?

Ens fixem en els moviments i intentem imitar el que fan al vídeo, amb efecte mirall. Si hi ha moviments que se’ns fan complicats, podem fixar-nos només en el moviment de peus o només de mans i progressivament anar sumant-los.

A ballar!

APT by Rose, Bruno Mars | Zumba | TML Crew Charly Esquejo

 

AUDICIÓ Baby, please don’t go

Posted by

“Baby, Please Don’t Go” és una cançó clàssica del blues. Va ser escrita per Big Joe Williams, un dels grans noms del blues dels anys 30 i 40. Williams va néixer el 1903 a Mississipi i va ser conegut per la seva veu poderosa i el seu estil de guitarra slide distintiu.

El blues és un gènere musical que va sorgir a finals del segle XIX als Estats Units, a la regió del Delta del Mississipi, una zona marcada per la pobresa, la segregació racial i les dures condicions de vida. Els primers cantants de blues es guanyaven la vida treballant en plantacions de cotó o en la construcció i manteniment de les vies del tren. A més, molts d’ells també tocaven música en juke joints (bars rurals) i esdeveniments comunitaris per aconseguir uns ingressos addicionals.

Teju Cole - Page 3 - The New York Times

El blues va néixer com una forma d’expressió per a les persones que vivien en condicions difícils, i per això l’ús de la veu i el que explica la lletra en el blues és molt expressiva. Aquest gènere sovint aborda temes de tristesa, desamor i dificultats personals. Les característiques del blues inclouen aquesta part vocal molt expressiva, l’ús de l’escala pentatònica i una estructura de 12 compassos.

“Baby, Please Don’t Go” és una cançó que parla de la desesperació d’un home que implora a la seva dona que no se’n vagi. La lletra expressa sentiments profunds de tristesa i desesperació, amb un to emocional que és típic del blues. La cançó ha estat interpretada per molts artistes al llarg dels anys, cadascun aportant el seu propi estil:

 

Big Joe Williams (1935)

La versió original de Williams és una interpretació de blues clàssic amb una veu greu i una guitarra slide distintiva. La lletra expressa una desesperació autèntica i emocional, característica del blues tradicional.

 

Muddy Waters (1941)

Muddy Waters va donar a la cançó un so més modernitzat per a l’època, utilitzant una guitarra elèctrica i un estil de frasejament vocal que va influenciar molt el blues i el rock. La seva interpretació és més enèrgica i dinàmica.

 

Van Morrison (1972)

Van Morrison va incorporar elements de folk i rock a la seva versió, aportant una nova dimensió a la cançó. La seva interpretació és més melòdica i inclou una instrumentació més ampliada.

 

Aerosmith (1975)

Aerosmith va donar a la cançó un toc de hard rock, amb una interpretació enèrgica i una producció més polida. La seva versió és més agressiva i inclou elements de rock clàssic.