Què s’escoltava a la ràdio al 1938? Què es veia als cinemes?

Quina música s’escoltava pels voltants de 1938?
Quines pel·lícules musicals es podien veure a les sales de cinema?

El 31 de maig es commemora el bombardeig de l’any 1938 a Granollers. No feia molts anys (al 1923-24) que havien aparegut les primeres emisores de ràdio a Catalunya i a Espanya.

A partir de l’any 1922 es funden a Catalunya els primers radioclubs (grups de radioafeccionats, que emetien de forma individual), que “donaran origen a diverses estacions locals (…): Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa”.

“L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes”.

A continuació podeu escoltar música de l’època, de diferents estils, i veure també diferents escenes de pel·lícules que es podien veure als cinemes aquells anys.

Preparats per fer un viatge en el temps?
(Amb cinc parades…)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Primera parada:
“Loca por el hot”, amb els Emil Hot Five & Katia Morlands

“El jazz a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX, durant els bojos anys 20. De fet, Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz al sud d’Europa. Des dels bojos anys vint, amb les orquestres de ball, fins ben entrat el segle XXI, amb una fornada de músics com mai no havia existit, Catalunya ha generat clubs, discogràfiques, festivals i primeres figures de relleu internacional”.

Una d’aquestes primeres bandes de jazz, pioneres a Espanya, va ser l’Emil Hot Five, i una de les seves cançons més exitoses va ser “Loca por el hot”, amb la participació de la cantant Katia Morlands. En aquella època, el jazz més popular era l’estil “hot jazz”, d’aquí el títol de la cançó.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Segona parada:
Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras (1935)

“El tango és la música i el ball més popular i internacional de l’Argentina i l’Uruguai, mundialment associat a la passió i a l’amor”. Inicialment, el tango era només instrumental, però posteriorment es va incorporar lletra i va néixer el tango cançó.

Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema”, i és el cantant per excel·lència del tango.

A continuació, una escena de la pel·lícula “El día que me quieras” en que Carlos Gardel canta la cançó que li dona títol. Una de les moltes cançons famoses de Gardel a l’època.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tercera parada:
Sardanes a Barcelona, 1930 (so real)

“Estudiosos i experts en el tema coincideixen a l’hora de situar les primeres ballades de sardanes a Granollers al voltant del 1.865. Des d’aleshores fins ara, el món sardanístic granollerí s’ha caracteritzat per una presència activa i ben representativa a través de mestres compositors, grups de colles, cobles i diverses associacions i entitats sardanistes, destacant des de la seva creació al 1.954, l’existència de l’Agrupació Sardanista Granollers (ASG), amb seu a la Casa de Cultura Sant Francesc”.

La següent pel·lícula mostra imatges i so de l’any 1930, d’una ballada de sardanes al parc de la Ciutadella de Barcelona, de forma similar a com potser es podria haver viscut a la plaça de la Porxada de Granollers en aquella època.

Aquesta pel·lícula es pot trobar a la biblioteca digital de vídeos de la Universitat de Carolina del Sud.

Sardanes al parc de la Ciutadella, 1930 (@barcelona en temps passat)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quarta parada:
Swing Time – Ginger Rogers and Fred Astaire (1936)

El Swing va ser (i encara és) un estil molt popular de la música jazz als anys 20 i sobretot a partir dels 30 (del s.XX).

Ginger Rogers fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d’un Oscar a la millor actriu.

Fred Astaire va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà, conegut amb el sobrenom: “El príncep de la dansa”.

Ginger Rogers i Fred Astaire van rodar junts deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. I “Swing Time” (traduït al català com “En ales de la dansa“) està considerat un dels millors musicals de dansa d’Astaire i Rogers.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cinquena parada:
“O vos omnes” (Pau Casals,1932), interpretat per l’Orfeó Català.

“El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat”. Des de llavors aquest nou gènere de cant coral popular “va arrelar dins la vida musical catalana”. Tenia una “clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i (…) tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art”.

“La Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, va néixer el 1877 seguint les petjades de tantes altres entitats que des de 1850 s’havien afegit al moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé que pretenia acostar les classes populars més desfavorides al món de la música i la cultura a través del cant coral”.

L’Orfeó Català és una societat coral (associació) va fundar-se l’any 1891, “té com a seu el Palau de la Música Catalana i (…) representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes”. “L’Orfeó català va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal”.

L’obra que interpreten en aquest vídeo, gravat en ple confinament, va ser composta pel “violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical” Pau Casals l’any 1932, i l’Orfeó Català l’ha interpretat nombroses vegades des de llavors.

Cançons de gats

Aprofitant l’activitat del gat Max hem preparat un seguit de cançons que parlen de gats:

El gat enfadat, d’El Pot Petit

El Pot Petit – El gat enfadat (amb LLETRA)

Gat Rumberu, de La Pegatina

El Gato que está triste y azul de Roberto Carlos

Cinc gats

Duet de gats (interpretat per Les Chanteurs du Lycée)
El Duetto buffo di due gatti (Duet humorístic de dos gats), de G. Rossini i G. Berthold, és una peça popular per a dues sopranos, de 1825.

I no podia faltar en Marrameu, és clar!

Marrameu torra castanyes, de Tap de Suro Produccions

Música per una alimentació saludable

A les cançons es tracten temes diversos, importants per a moltes persones i que els cantants i bandes volen compartir amb nosaltres.

La importància d’una vida saludable és un tema prou important, i aquestes setmanes a diferents cursos l’heu treballat o el treballareu.
Us compartim diferents vídeos on es tracta l’alimentació i els hàbits saludables.

“Verdura i Peix 2.0”, amb XIULA
Versió rock’n’rolera del clàssic Verdura i Peix de Xiula.

Versió original de “Verdura i peix”

Ets el que menges i Xiula presenten: Verdura sense mesura
Una altra cançó de Xiula divertida i enganxosa!

“Come vegetales”, de Casi Creativo

“Come Frutas”, de Casi Creativo

“8 vasos al día”, de Casi Creativo

“Sucre”, amb XIULA i JU
Una cançó enganxosa i comercial, un rap humorístic i crític amb el consum de sucre; i la veu dolça i càlida de la JU per amanir-ho tot.

‘Cómete el mundo’, hábitos saludables al ritmo de la música
És un videoclip dels alumnes de 3r d’ESO de l’escola Fingoi (Lugo) en col·laboració amb el SERGAS (Servizo Galego de Saúde) per promocionar els hàbits saludables entre els joves.

La cançó dels aliments – Projecte “Ens Cuidem!”
Uns alumnes de 2n de primària van gravar aquest vídeo on recullen les característiques d’una alimentació saludable.

GÈNERES MUSICALS Música popular urbana del s.XX

Tota la música existent es pot agrupar en tres “super-gèneres”: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna(o urbana o popular) i música clàssica (o culta).

Música popular urbana o moderna

La música clàssica segurament és la més fàcil de reconèixer, en canvi la música tradicional i la música popular de vegades poden confondre’s.
De fet, antigament molta gent anomenava “música popular” a la música tradicional (perquè en aquell moment era, literalment, molt popular entre la gent!).

Però amb els anys la música que es va fer més popular era la que es podia escoltar a les sales de concert de les ciutats i la que es podia escoltar a la ràdio, a la televisió… de forma massiva. Per referir-nos a aquesta música que es distribueix de forma massiva és millor que ens hi referim com música urbana o música moderna. O bé una opció més llarga: música popular urbana o música popular moderna.

Us presentem a continuació una cronologia de la música popular (moderna) de tot el segle XX, d’acord amb el període aproximat d’aparició de cadascun…
Ha estat elaborada pel Termcat i ha recollit fins a vuitanta noms d’estils de la música popular.

Us animeu a descobrir aquests estils?
Comenteu-nos quins us han agradat i quins us han sorprès més!

 

Com aprendre a tocar el piano

Alguns de vosaltres teniu un teclat a casa, o potser algú té un piano i tot! Aprofiteu aquests dies per tocar-hi cançons!

I per qui no tingui un teclat o piano a casa, pot utilitzar l’ordinador, el mòbil o la tauleta i tocar en línia amb algun d’aquests teclats virtuals:

Per aprendre a tocar el millor és tenir un professor de piano, però com alternativa us compartim alguns recursos, per començar des de zero:

1. En primer lloc dos vídeos on una nena explica els exercicis que ha après en les seves primeres classes de piano. En total ens planteja tres reptes, per agafar força i pràctica amb els dits sobre les tecles.

CLASES DE PIANO DE NIÑOS PARA NIÑOS – CLASE 1
Nom de les notes. Escala Do-Sol i ús dels dits de cada mà.

CLASES DE PIANO DE NIÑOS PARA NIÑOS – CLASE 2
Escala Do-Sol en mirall. Escala Do-Do’ i ús dels dits.

2. En segon lloc algunes cançons senzilles amb una sola mà per començar a fer música amb el teclat.

Diez Canciones Fáciles para Piano (Synthesia)

3. I en tercer lloc, cançons una mica més complicades, a dues mans. Podeu començar només amb la mà dreta, desprès només amb l’esquerra i finalment juntar-les.

La primera d’elles és “Mi corazón encantado”. Veureu que hi ha dos tutorials, escolliu el que us vagi millor. I ja veureu que cada canal té encara més cançons.

Mi Corazon Encantado / Dragon Ball GT / Piano / Tutorial

Mi Corazon Encantado / Dragon Ball GT / Piano Tutorial / Notas Musicales

La segona cançó és “Gravity falls”, també amb dues opcions de tutorial.

Gravity Falls / Intro / Piano Tutorial / Cover / Notas Musicales

Gravity Falls / FACIL / Piano Tutorial

Música per superar el confinament (II)

Les arts es mostren en aquests dies de confinament més importants encara que abans, per ajudar a expressar les preocupacions i esperances, fer-nos sentir millor.

En una publicació anterior veiem cinc propostes musicals de les moltes que s’estan compartint a les xarxes.
Avui us portem algunes més. I si en teniu alguna per recomanar, escriviu-nos un comentari!

Qui canta els seus mals espanta!

“Escriurem” de Miki Núñez – Versió col·lectiva dins la campanya #Joemcorono

“Queda’t a casa”. Interpretada i amb dibuixos d’Emma Balsells Pérez (6 anys)

“Quédate en tu casa” és l’himne oficial del #YoMeQuedoenCasaFestival, creat per diversos artistes

“Aves Enjauladas” de Rozalén. La recaptació va a una xarxa de pisos per dones i famílies en risc d’exclusió social @entreculturas”

“Gotta be patient”, dels Stay Homas, versionat per Michael Bublé, els Barnaked Ladies y la Sofía Reyes

Composició de cançons

Avui us proposem que investigueu una mica en la creació de cançons.

Quan volem fer una cançó nova, pot ser que el primer que ens vingui al cap sigui un fragment de lletra, una melodia o un ritme (o una barreja, per exemple un fragment de cançó que ens volta pel cap).

Amb aquesta idea inicial, podem anar donant forma a la cançó, creant la tornada (la part de la cançó que ens sembla més bona i que resumeix el que volem dir) i diferents estrofes (a les estrofes aprofitem una mateixa melodia i ritme, però cada vegada hi posem lletra diferent, per anar explicant el que t’interessi).

Podeu utilitzar els instruments que tingueu a casa per provar melodies. També teniu algunes aplicacions per poder compondre melodies o ritmes, o per escoltar acompanyaments. Fer acompanyaments a casa és més complex, perquè cal tocar diverses notes a la vegada (com el típic acompanyament de guitarra, amb una roda d’acords), però algunes aplicacions us poden ajudar.

Per practicar acompanyaments teniu aquí dos enllaços:

Roda típica d’acords. Aquí expliquen una roda típica d’acords que funciona bé, que podreu utilitzar tal qual o amb modificacions que us inventeu:

ChordChord. En aquesta podeu fer proves: anar escoltant prèviament els acords un per un i comprovant després com queden en una roda d’acord. També podeu canviar l’estil i la velocitat, i escoltar propostes aleatòries. Si alguna us agrada anoteu-vos els acords i l’estil.

Per practicar melodies podeu utilitzar algunes de les aplicacions que ja havíem publicat al Sonabloc:

CLICA per anar a ->

Dia internacional de la dansa 2020

Avui es celebra arreu del món el dia de la dansa.

Per commemorar-ho us compartim diversos vídeos interessants, amb alguns estils dels molts que existeixen. Quin us agrada més?

CulturaenviuUAB – Dia Internacional de la Dansa 2020

Yo Yo Ma And Lil’ Buck Do ‘The Swan’ in Beijing

The LXD (the Legion of Extraordinary Dancers)

EPIC ‘Dancing Through Time’ Flash Mob

Companyia de Ballet Igor Moiseyev

Top 5 Bollywood Dance Songs | [Traditional Hits]

RITME I PULSACIÓ

Des de Turquia, i a través d’Instagram, en Miniklerin HOCASI (“el petit MESTRE”) ens fa arribar aquesta proposta per practicar la pulsació musical.

Intenteu-ho!