ÁDAMMO – VENUS
Viaje cósmico que emprendo hacia ti, universos desiertos
Polos opuestos me atraen a ti, dimensiones que no vemos
Respiraré (Respirare) de tus cosmos
Elevaré (Elevaremos) el morbo
Venus va a permitir que juguemos con fuego
Corre la luz y los días son cortos cruza violeta
Mi estrellas fugaz
Te buscaré, hasta perder gravedad
Pasan auroras el tiempo se ahoga,
Descansaremos eclipse lunar
Navegaré, por tu sistema solar
Ángeles vuelan con trajes de luz son tiempos violentos
Luces que luchan por darnos color cuando el gris
Se hace eterno
Conectare (Conectare) mil estrellas
Hay en tu nombre una constelación
Dame una señal que me lleve al infinito
Corre la luz y los días son cortos cruza violeta
Mi estrellas fugaz
Te buscaré, hasta perder gravedad
Pasan auroras el tiempo se ahoga,
Descansaremos eclipse lunar
Navegare, por tu sistema solar
Se van apagando los rayos
Del sol lentamente y sin control
Voy despidiendo toda sensación…
Woooooooo
Corre la luz y los días son cortos cruza violeta
Mi estrellas fugaz
Te buscaré, hasta perder gravedad
Pasan auroras el tiempo se ahoga,
Descansaremos eclipse lunar
Navegaré, por tu sistema solar
Aquesta cançó parla d’un noi que no pot tenir la noia a la que estima.
Venus, deessa de l’amor , es va casar amb Vulcà, déu del foc. Per això la cançó diu que Venus els deixarà jugar amb foc, fent referència a que poden ser una parella i estimar-se.
El noi diu que no deixarà de buscar-la perquè no pensa rendir-se, però que els dies passen (aurores) i que no canvia res. També afegeix que els àngels lluiten per aquesta relació en els dies grisos. Després parla de la constel·lació de Venus i diu a la noia que li doni un senyal per seguir lluitant, però que no deixarà de lluitar. Finalment veu que continuen passant els dies i que no hi ha solució, i es comença a adonar de la realitat ,que mai no podrà tenir la noia que busca.
El seu amor serà etern, igual que les constel·lacions, que són els recursos dels déus per fer etern un heroi o amor passional. Igualment puc dir que Venus és l’estrella que més brilla, la primera en aparèixer, igual que la seva estimada, encara que no la pugui aconseguir.
Què n’opineu? Quins referents clàssics hi trobeu en aquesta cançó d’Ádammo?
Violeta Casadesús
1r Batx. Llatí i Grec
INS Miquel Martí i Pol ( Roda de Ter )