Sumere – La Raíz

La Raíz és un grup de música de Gandia (País Valencià). Graven un primer disc l’any 2003 amb el títol “Sumere”. El 2005 arriben a la final del concurs “Emergenza”. Després d’una aturada d’un any el 2007 La Raíz es consolida amb noves incorporacions i passa de sis a deu membres. Produeixen el seu primer disc “El Aire Muerto”. El 2009, després d’haver gravat en col·laboració amb el grup valencià, “La Gossa Sorda”, s’animen a auto produir-se, i llancen un nou disc; “Guerra al Silencio”, que presenta molt de rock però també reggae i ska. El 2011, llancen un tercer disc d’estudi gravat amb el productor alemany Uwe Hoffmann. El disc es diu “El lado de los Rebeldes”, en el que es mostra el seu estil més rocker, sense deixar de banda els ritmes de festa. A partir de l’1 de març de 2013 el grup va posar gratuïtament des del seu web el quart disc “Así en el Cielo como en la Selva”. El 10 d’abril de 2013 es va publicar a Youtube un videoclip del grup en col·laboració amb Toni Mejías membre del grup de rap i hip-hop valencià Los Chikos del Maíz. El videoclip està produït per Causa Venezuela organització de suport a la revolució Bolivariana i tant la cançó com el vídeo tracten del mateix. El novembre de 2015 es va anunciar per a març de 2016 el seu cinquè treball, Entre Poetas y Presos amb un vídeo a youtube. El 15 de febrer de 2016 va ser publicat al canal de Youtube de la banda el primer single d’aquest nou àlbum, Rueda la corona.

_F3A7288-Editar-peque

¡Sumérgete!
Mira… mira las olas que vienen y van,
si sigues el camino, hasta mi rumbo submarino vendrás.

Hay un manto azul de arena y coral
que envuelve tus sentidos lentamente si te dejas llevar.

Y aunque tú seas de tierra y yo de mar,
nuestros mundos no nos van a separar.
No temas nada, a mi castillo te quiero invitar…
Mójate, sumérgete en mi mar…

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El canto de las sirenas oirás, seduciéndote,
tira tu botella al mar no lo dudes, a la rutina sacude.
Acércate a mi nube
y siente como sube el perfume de la planta, un ritmo que encanta a todas las bestias da nossa sabana:
hongos y sargantanas y espuma en la marmita,
una danza guerrera que a la gente agita.

Y aunque tú seas de tierra y yo de mar,
nuestros mundos no nos van a separar.
No temas nada, a mi castillo te quiero invitar…
Mójate, sumérgete en mi mar…

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

El mensaje de tus viajes llegará,
prueba, ¡tira tu botella al mar!
¡Sumere!, ¡sumérgete!

Atención, astro grande se pone,
blanca luz riela, escóndanse los tiburones.
Voy remando, retomando voy, el timón de este viaje,
ahora yo mando… Y no digas que no quieres venir…
Y no digas que no quieres venir…

Atención, astro grande se pone,
blanca luz riela, escóndanse los tiburones.
Voy remando, retomando voy, el timón de este viaje,
ahora yo mando… Y no digas que no quieres venir…
Y no digas que no quieres venir…

Y no digas que no quieres venir…
¡Y no digas que no quieres venir!

Sumere… Sumere… Sumere…

¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!
¡Sumere, sumere!
¡No digas que no quieres venir!

  • Saps què significa sumere?
  • Saps quin és el mite de les sirenes?
  • Què ens explica Homer en l’Odissea sobre les sirenes?
  • Com relacionaries aquesta cançó amb el mite de les sirenes o amb l’Odissea?
  • Coneixes alguna cançó més que parli sobre les sirenes?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

 

Atlàntida de Blaumut

Blaumut llança el primer single del seu tercer disc, ‘Equilibri’ i dins d’aquest disc podrem trobar aquesta cançó,  ‘Atlàntida’

Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Tu que escoltes sense parlar,
tu que mires lluny però no arribes a enfocar.
La distància és massa gran per veure-hi.
Com qui fa una dansa tribal
per la pluja que tard o d’hora arribarà.
Com un símbol ancestral que no conec.
El vell mestral,
en totes direccions,
que va movent les barques.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…
Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Cançons, hores d’altres mons,
i el desert que recorda al mar.
Potser és més enllà,
enfonsat amb l’Atlàntida.
Quan la calma omple el ressol
de petjades suaus que neteges amb sabó
un pinzell fa d’horitzó i escriu un vers.
De miratges, de terra enllà,
de llumins que ens marquen l’estela que hem deixat
tan enrere que he perdut el teu cicló.
Quan l’aire cau
desplegues el balcó,
descordes les onades.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…

Què és l’Atlàntida segons la mitologia grega?

Quina importància dóna Plató a l’Atlàntida dins dels seus textos?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

El cant de sirenes de Blaumut

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Manel Pedrós (bateria). Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.

Dins del portal de totmusicat.cat, la Mireia Rom escriu un article el 2015, sobre el concert de Blaumut a Vila-seca i l’anomena Cant de Sirenes.

  • Per què creieu que l’anomena així?
  • Quina relació té aquesta article amb el cant de sirenes?

Captura

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat

Atlantis de Joan Miquel Oliver

Dos anys i setanta concerts després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver estrena en directe el seu nou àlbum, Atlantis. El que va ser fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font obre el ventall estilístic de l’anti-folk a l’electro, de la rumba al funk del pop pur, i cap a tot el que es pugui imaginar.
Un veritable contrapunt sonor i també literari en un repertori ordenat en tres blocs de quatre cançons que giren al voltant d’un mateix leitmotiv: les persones. De la mà de Nins a tobogans, evocació de la infància més primitiva i precognitiva de l’autor, entrem en un somni per on desfilen agricultors ingràvids, herois de civilitzacions perdudes i, és clar, homes i dones estupefactes davant la seva pròpia forma de vida.
Individu i societat, una relació de la que sorgeixen meravelles com Posidònia, Disseny de producte i també Rumba del temps, single d’avançament i sintonia oficial d’aquesta primavera.

Portada-Joan-Miquel-Oliver-Atlantis_1756034542_39288819_1654x1483

Atlantis no cau, Atlantis (callau!), 
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau. 

Atlantis se ven, Atlantis depèn, 
Atlantis se clou, tentacles, espets. 

Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
registre de peixos, comerç, migracions. 
Atlantis se cruix, sa nit de s’hivern, 

Atlantis se perd, llampecs, calabruix. 
Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
recompte de feixos, querelles, sancions. 
Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
sumam desperfectes, obram extincions. 

Atlantis no cau, Atlantis (callau!), 
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7BVOYcNd4gY[/youtube]

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Odisea , de Blon

Blon és un MC que participa en les batalles de galls, que són una competició anual de freestyle que està basada en la capacitat que tenen els rapers per improvisar en un combat verbal de rimes en el qual s’obté una millor puntuació com més s’humiliï al rival.

Estoy al borde del colapso 
Mi sentencia es la estrategia de Phil Jackson 
Fuera de problemas, pero dentro de tu Smartphone 
Practico sexo tocando el cuerpo del saxo 

La mente en el Sahara, el pulso en la Antártida 
Agarro al verbo con la mano de Fátima 
Mis cojones pesan más que mis lágrimas 
Cada segundo es una letra marcada en la lápida 

Sumido en una constante odisea 
Mi azotea no tiene muebles de Ikea 
Vi gigantes donde debí ver a Dulcinea 
Masturbo a mi mente para eyacular ideas 

Presa de esta cefalea que golpea mi tarea y que bloquea lo que el genio interior crea 
Busco mi inspiración cuando la luna parpadea 
Pero siempre llega tarde como el transfer de David De Gea 

Pase del dicho al hecho, del niño maltrecho al hombre satisfecho 
Cuando se ensartan sus músculos para sacar provecho 
Yo prefiero ejercitar al que late dentro del pecho 

La inmensidad me hace sentir minúsculo 
La vida es una puta sin escrúpulos 
Del sobre al curro, del curro al sobre 
Hay que tragar muchas ratas antes de forjarte un hombre 

Diseño trajes con el diccionario 
Vocabulario de encaje, el viaje más lejano 
Donde las neuronas son un engranaje insano 
Mezclo léxico salvaje con lenguaje cotidiano 

Aprendí con dolor, que el mayor error siempre es la mayor lección 
Que las malas lenguas son la mejor promoción 
Y que no hace falta el oro para ser el campeón 

Aprendí que un interior conmovedor no es inferior a un exterior encantador 
Un billete de 10 euros te resulta seductor, 
Pero mil monedas de un céntimo son del mismo valor 

Analizo el entorno como Galilei 
Hay tantas moscas vestidas de Cassius Clay 
Tanto falso mecenas pero no sé qué os creéis 
Subiendo fotos, de niños desnutridos desde un Iphone 6 

Lejos de la rutina, 
La terapia del papel es mi mejor medicina 
Ficción clandestina, 
El pico de oro, la piel de gallina 

El primero de la fila, misión cumplida 
Esencia divina, presencia genuina 
Empieza la partida 
Mi conciencia es la chispa, mi lengua la gasolina

  • Què és L’Odissea i quina petjada té en  la literatura i en la música?

Maryama Saho 1r Batx. Humanístic

Every breath you take de The Police

Every breath you take  de The Police
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OMOGaugKpzs&list=PLM6DZUGxyXCXVbFJLVxPoTqeORWdQgUOU[/youtube]
Every breath you take and every move you make
Every bond you break, every step you take, I’ll be watching you
Every single day and every word you say
Every game you play, every night you stay, I’ll be watching you
Oh, can’t you see you belong to me
How my poor heart aches with every step you take
Every move you make, every vow you break
Every smile you fake, every claim you stake, I’ll be watching you
Since you’ve gone I’ve been lost without a trace
I dream at night, I can only see your face
I look around but it’s you I can’t replace
I feel so cold and I long for your embrace
I keep crying, “Baby, baby, please”
Oh, can’t you see you belong to me
How my poor heart aches with every step you take
Every move you make and every vow you break
Every smile you fake, every claim you stake, I’ll be watching you
Every move you make, every step you take, I’ll be watching you
I’ll be watching you
Every breath you take and every move you make
Every bond you break, every step you take (I’ll be watching you)
Every single day and every word you say
Every game you play, every night you stay (I’ll be watching you)
Every move you make, every vow you break
Every smile you fake, every claim you stake (I’ll be watching you)
Every single day and every word you say
Every game you play, every night you stay (I’ll be watching you)
Every breath you take and every move you make
Every bond you break, every step you take (I’ll be watching you)
Every single day and every word you say
Every game you play, every night you stay (I’ll be watching you)
Every move you make, every vow you break
Every smile you fake, every claim you stake (I’ll be watching you)
Every single day and every word you say
Every game you play, every night you stay (I’ll be watching you)
Com  podem apreciar, aquesta cançó tracta sobre l’amor veritable. Es veu com d’enamorat està ell. Quines referències clàssiques hi trobeu?
Aida Martins 4t  d’ESO

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL