Hola, he trobat una cançó, Odysseus, d’un cantant italià, Francesco Guccini, amb molts referents clàssics!
anche se i Dei d’Olimpo e umana gente mi sospinsero un giorno a navigare
e se guardavo l’isola petrosa, ulivi e armenti sopra a ogni collina
c’era il mio cuore al sommo d’ogni cosa, c’era l’anima mia che è contadina,
un’isola d’aratro e di frumento senza le vele, senza pescatori,
il sudore e la terra erano argento, il vino e l’olio erano i miei ori….
Ma se tu guardi un monte che hai di faccia senti che ti sospinge a un altro monte,
un’isola col mare che l’abbraccia ti chiama a un’altra isola di fronte
e diedi un volto a quelle mie chimere, le navi costruii di forma ardita,
concavi navi dalle vele nere e nel mare cambiò quella mia vita…
E il mare trascurato mi travolse, seppi che il mio futuro era sul mare
con un dubbio però che non si sciolse, senza futuro era il mio navigare…
Ma nel futuro trame di passato si uniscono a brandelli di presente,
ti esalta l’acqua e al gusto del salato brucia la mente
e ad ogni viaggio reinventarsi un mito a ogni incontro ridisegnare il mondo
e perdersi nel gusto del proibito sempre più in fondo…
E andare in giorni bianchi come arsura, soffio di vento e forza delle braccia,
mano al timone, sguardo nella prua, schiuma che lascia effimera una traccia,
andare nella notte che ti avvolge scrutando delle stelle il tremolare
in alto l’Orsa è un segno che ti volge diritta verso il nord della Polare.
E andare come spinto dal destino verso una guerra, verso l’avventura
e tornare contro ogni vaticino contro gli Dei e contro la paura.
E andare verso isole incantate, verso altri amori, verso forze arcane,
compagni persi e navi naufragate per mesi, anni, o soltanto settimane…
La memoria confonde e dà l’oblio, chi era Nausicaa, e dove le sirene?
Circe e Calypso perse nel brusio di voci che non so legare assieme,
mi sfuggono il timone, vela, remo, la frattura fra inizio ed il finire,
l’urlo dell’accecato Polifemo ed il mio navigare per fuggire…
E fuggendo si muore e la mia morte sento vicina quando tutto tace
sul mare, e maldico la mia sorte, non provo pace,
forse perché sono rimasto solo, ma allora non tremava la mia mano
e i remi mutai in ali al folle volo oltre l’umano…
La via del mare segna false rotte, ingannevole in mare ogni tracciato,
solo leggende perse nella notte perenne di chi un giorno mi ha cantato
donandomi però un’eterna vita racchiusa in versi, in ritmi, in una rima,
dandomi ancora la gioia infinita di entrare in porti sconosciuti prima…
A veure si podeu trobar els referents clàssics que hi ha en el text!
Χαιρετε!
Pel que he pogut intuir, la cançó parla del viatge d’Ulisses i més que de les seves aventures fa molta referència al mar. Parla de la incansable persistència que demostra l’heroi intentant arribar a la seva pàtria, tot i la mala sort de no tenir als déus al seu favor.
Alguns referents que s’esmenten a la cançó són:
– Les sirenes: éssers amb cos d’ocell i rostre o tors de dona, que inequívocament es distingeixen sempre pel fet tenir una veu musical, prodigiosament atractiva i hipnòtica.
– Calipso (Καλυψώ): era, segons Homer, el nom d’una bella filla del tità Atles, que regnava a l’illa de Ogigia.
– Polifem (Πολύφημος): ciclop, fill de Posidó i la nimfa Toosa. Se’l sol representar com un gegant barbut amb un sol ull al front i les orelles punxegudes d’un sàtir.
Com que la cançó és en Italià probablement m’hauré descuidat algun referent, però aquests espero que siguin correctes!
Salve!
Tal com diu la Nuria la cançó ens parla d’Ulisses i el seu viatge en la mar. Ens parla d’Ítaca la seva terra on diu que hi ha molts ramats i que per això ell es considera rural. Després ens parla de que s’orienta a partir de les constel·lacions com l’ossa major i el destí el guia cap a una llarga guerra.
Alguns dels personatges que s’esmenten són les sirenes, Calipso, Polifem, però també ens parla de Circe.
Circe (Kírke, Κίρκη) fou una bruixa filla d’Hèlios i de Perse, que vivia a l’illa d’Eea i quan Odisseu hi va arribar, Circe, que havia convertit els seus companys en porcs, es va sentir atreta per l’heroi, al qual va convèncer de restar un any a l’illa. Quan en va voler sortir, el va aconsellar que anés a l’inframón per consultar Tirèsies.
Un altre personatge que s’esmenta és Nausica (Ναυσικάα) és filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete.
Alcínous diu a l’heroi d’Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d’explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l’espera la seva dona Penèlope.
Aquesta cançó té molts referents clàssics com les sirenes, que eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus que atreien als homes amb el seu cant i per això Ulisses a l’Odissea es va lligar en el pal del vaixell. Un altre referent és el de Circe, que fou la bruixa que a l’Odissea va convertir en porcs als companys d’Ulisses i aquest va conseguir evitar que també el convertís en porc. També es parla de Calipso que era la bella filla del tità Atles, que regnava a l’illa de Ogigia, de Polifem, el ciclop d’un sol ull i de Nausica, que és filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete i va ajudar a Ulisses.