La primera promoció de clàssiques digitals de l’institut Premià de Mar ha recollit una pila de premis i de reconeixements. L’enhorabona a totes i a tots!
Chiron va atorgar el dia d’Internet un Centaure d’or a La cinta de NIKH, el blog de referents clàssics en el cinema, gestionat principalment per l’alumna de segon de batxillerat Núria Yela.
Deixeu el llistó molt alt a les futures promocions digitals i la vostra feina continuarà formant part de les nostres classes i no sols del vostre currículum digital. Moltes gràcies, alumnes, per tot el que hem compartit i m’heu ensenyat! Bona sort en els estudis i en la vida!
Ahir, dissabte 25 de maig de 2013, a La casa del lector a Madrid, CEDRO va premiartres treballs, un dels quals va ser Literatura grega a escena, el blog de les alumnes de Grec de segon de batxillerat del nostre institut, Laia Muñoz Osorio, Núria Yela García i Laura Luna Surinach, dins el marc del concurs Es de libro, el programa educativo de CEDRO.
Recollint el diploma. Fotografia Valèria
ENHORABONA, noies! Moltes gràcies a CEDRO, al jurat de Es de libro 2013, als familiars de les alumnes guardonades i al nostre director, Bernat Ancochea, per acompanyar-nos en el lliurament del guardó aquest cap de setmana a Madrid! Tots els membres del tribunal avaluador ens van donar també l’enhorabona pel treball de l’institut Premià de Mar de les bessones Balart de 1r de batxillerat, El cel dels mites, que va rebre una menció extraordinària en aquest concurs que aquest any sols hi ha hagut un premi per a batxillerat i cicles formatius.
El IES Premià de Mar recibe sus premios por ganar el concurso nacional de investigación «Si eres original, eres de libro»
. Los tres alumnos ganadores y su profesora, Margalida Capellà Soler, creadores de un trabajo original y respetuoso con los derechos de autor, recibieron cheques regalo para la compra de libros y tabletas digitales.
. Esta edición ha sido la de la transición a Es de libro 2.0: los trabajos se han presentado en formato blog y las redes sociales han servido como canales de orientación.
El centro educativo IES Premià de Mar, de Premià de Mar (Barcelona), ganador del concurso nacional de trabajos escolares «Si eres original, eres de libro», ha recibido hoy sus premios en La Casa del Lector (Madrid), en un acto que contó con la presencia Teresa Lizaranzu, directora general de Política e Industrias Culturales y del Libro; y Pedro de Andrés, presidente de CEDRO.
El trabajo Literatura grega a escena, presentado en formato blog por el centro catalán, fue el mejor en la categoría de Bachillerato y Ciclos Formativos de Grado Medio. El resto de ganadores han sido el trabajo Quen planta lume ao monte, del CPI Laureano Prieto de A Gudiña, Ourense (Primer Ciclo de ESO); y el CPI Domingo Fontán de Portas, Pontevedra, con el trabajo Las cartas que escribió Vincent van Gogh (Segundo Ciclo de ESO).
Estos tres equipos han sido seleccionados entre los 319 que presentaron trabajos originales, bien documentados y respetuosos con los derechos de autor, en la séptima edición de este concurso. La decisión correspondió a un jurado compuesto por la bioquímica Margarita Salas, el filósofo Javier Sádaba; los escritores Carme Riera y Juan Kruz Igerabide; la catedrática Margarita Prado; el economista Ramón Tamames, y el presidente de CEDRO, Pedro de Andrés.
Los alumnos, cuya investigación fue reconocida por el jurado, han recibido un cheque regalo por valor de 60 euros para la adquisición de libros y un tableta digital. Los profesores que coordinaron estos trabajos han recogido un cheque regalo de 100 euros para libros y una tableta digital, y los centros escolares en los que cursan sus estudios los premiados, un cheque de 300 euros para la dotación de libros para su biblioteca.
Como novedad, esta edición ha sido la de la transición a Es de libro 2.0, puesto que los trabajos se han presentado en formato blog y las redes sociales han servido como canales de orientación para alumnos y profesores.
El presidente de CEDRO, Pedro de Andrés, felicitó a todos los ganadores y subrayó que la iniciativa Es de libro nace con el «fin de acercar a las aulas el mundo del libro, la creación y los derechos de autor», además de «fomentar el trabajo en equipo y la colaboración de todos sus integrantes, cada uno en función de sus destrezas». También quiso destacar Pedro de Andrés que el renovado Es de Libro 2.0 «ayudará a la comunidad educativa a mejorar en el desarrollo de la competencia de tratamiento de la información en las aulas y la digital». Además, invitó a administraciones públicas, profesores y directores de centros a que formen y eduquen también ellos a los más jóvenes en el respeto de la propiedad intelectual, fundamental para la innovación y el desarrollo cultural, científico y técnico de un país. Asimismo, Pedro de Andrés solicitó ayuda al sistema educativo para que de manera práctica los centros, a través de las licencias de reutilización de contenidos que otorga CEDRO, «puedan facilitar copias legales de contenidos tan necesarios para la formación de los alumnos».
Es de libro es el programa educativo que CEDRO puso en marcha en el 2006, dirigido a ESO, Bachillerato y Ciclos Formativos de Grado Medio, y que tiene como fin poner en valor el libro, la creación y los derechos de autor en las aulas. Desde su puesta en marcha, casi 20.000 alumnos y más de 2.300 profesores de toda España han participado activamente en este concurso.
CEDRO tiene como misión representar y defender los legítimos intereses de autores y editores de libros y publicaciones periódicas, facilitando y promoviendo el uso legal de sus obras. En la actualidad tiene asociados a 21.646 miembros escritores, traductores, periodistas y editoriales y representa en España a los de 38 entidades similares de otros países.
Enguany Ars amatoria d’Ovidi és una de les lectures prescriptives de les PAU de llatí a Catalunya. El seu estudi ens ha portat a detectar, a més de la seva actualitat en l’art de lligar, la influència ovidiana en el Cançoner de Ripoll o Carmina Rivipullensia precisament en l’any que Ripoll és Capital de la Cultura Catalana. El Cançoner de Ripoll és un corpus poètic breu d’influència goliardesca que es troba dins del manuscrit 74 de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, actualment ubicat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.
A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:
Greu nafra d’amor, que porta molt dolor! És font de gran furor i comporta molt terror. Tement el seu furor, jo vaig buscar l’amor. I així, sense terror, evito el seu dolor. Quem dum sequor, apricam sum adeptus amicam. Fa temps que me’n delia i amb casta ment venia. El front i el coll et papilla sat dura quia sunt sine ruga, candent plus nie pura. Blanques té les dents. I els ulls ben relluents.
Mans, peus i cames com lluna són de blanques. Hac me Venus donauit, qua me nimis ditauit M’hi hauria menys tornat si or m’hagués donat. Val més que no pas l’or i més que cap tresor (que cap tresor) Em plau molt més que l’or, que venç tots els tresors. Aquesta estimaré! Sols a ella serviré! Deprecor Cithaream mihi quod seruet eam. Aquesta estimaré! Sols a ella serviré!
Sigues d’on siguis, aquest Sant Jordi tenim oberta la bústia aràcnida per rebre cartes amb referents clàssics. A què esperes per participar-hi? Ja han començat a arribar les primeres i són de diferents centres i de diferents nivells!
Una vegada feta la teva missiva, el segell consisteix en demanar permís aquí mateix en comentari o al Facebook i ja la podràs editar a Una carta per a…!
Tal com va passar el curs passat, cada centre pot seleccionar les millors creacions del seu alumnat i així fer un lloc per a les clàssiques en el certamen literari del dia de Sant Jordi. A l’institut Premià de Mar, així ho vàrem fer amb Monstres, somni de la raó, una activitat col·laborativa proposada per Teresa Devesa de l’institut Albéniz a Aracne fila i fila. Enguany la idea ve de Roda de Ter, de l’institut Miquel Martí i Pol, concretament de la Rocío Poyato que va començar amb epístoles a partir de les Heroïdes d’Ovidi i per això aquest Sant Jordi compartim cartes! Qui diu que estan passades de moda? L’estil espistolar el podem trobar al Facebook, al Twitter, al WhatsApp…! Hi tornaran a participar pares i mares…? Rebrem fotografies, il·lustracions…?
N.B.: No esperis que arribi la inspiració; posa’t a escriure i de ben segur aviat arribarà!
És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!
A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!
A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca, també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!
Ecce!
Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.
No ha calgut cap apunt perquè els filadors aràcnids us vulgueu embarcar de nou en el concurs Odissea. Un avís al Facebook de Fildelesclassiques ha estat suficient perquè ja tinguem a l’institut Premià de Mar, una vila marinera, una bona colla de tripulants enrolats de batxillerat i un equip d’ESO!:
Deixebles d’Orfeu (Patrícia, Laura L. i Rocío)
Les Miníades (Cristina A., Alba i Núria)
Europa (Uxue, Laia S. i Rabab)
Tempus fugit (Hady, Noèlia i Marta)
Vendetta (Cris B., Laia B. i Luis)
Spartans (Ivan i Eric)
Aletheiae (Irina i Andrea)
Les Afrodites (Maryam, Yasmina i Marta B.)
Sine qua non (Clàudia, Elisa, Marta V.)
Els aràcnides (Víctor B., Nora i Paula)
Amor uincit omnia (Alina, Sheila i Xènia)
Les sacerdotesses de Tebes (Laia M. i Sara)
Les mènades (Chaima, Yousra i Lou)
Rigor mortis (Naim i John)
Rosas Pulchras (Àngela i Laura D.)
MANUSAUTEM (Alma i Aïda)
JERC pdm (Roger, Jordi i Sergio)
Akropolis PDM (Xavi, Víctor S. i Víctor H.)
Nubes flavae (Andreu, Marta G. i Àlex)
Falta encara algun despistat o despistada per pujar a la nau? Potser jo he perdut el compte i m’he descuidat part de la tripulació?
Llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació!
Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.
Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:
Un any més i ja van tres els alumnes m’han demanat de tutoritzar un Treball de recerca de Clàssiques (condicio sine qua non) interdisciplinar i digital (el 2010-11 ambL’empremta d’Orfeu i Carrers amb referents Clàssics; el 2011-12 amb Referents clàssics a Harry Potter). Aquest curs curiosament he dirigit el Treball de recerca de cinc alumnes de segon de batxillerat i ha estat el primer any que tots els treballs han estat, a petició dels tutorands, íntegrament en format digital i això que el curs passat un treball de recerca en paper va guanyar el primer premi Hèracles! Ningú no hi ha posat cap objecció, ni el centre, ni el tribunal, … i han estat molt ben valorats. Per primera vegada he dirigit treballs de recerca per parelles i un de compartit amb un altre centre, l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès.
Turisme arqueològic al Maresme, una continuació d’un projecte de recerca de quart, en la línia de recerca ( Jaciments romans al Maresme) i en el format (Jimdo), tot i que la Georgina no fa ni llatí ni grec al batxillerat. Hady & Georgina, Georgina & Hady, han treballat en equip i de valent fins al punt d’embolicar-me en més d’una moguda, com fer tallers durant dos caps de setmana i un d’ells era pont, o rebre una trucada de la ràdio a les set del matí, entre d’altres. En definitiva, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar a El Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments.
Òpera amb referents, un treball individual i d’un tema que m’apassiona, l’òpera, però que em pensava que mai no interessaria a cap alumne i un bon dia tinc la sort que l’alumna de llatí Laura Luna, inspirada en el TR en format de bloc, obert ara a la col·laboració, L’empremta d’Orfeu, i en un apunt que li havia deixat fer a Aracne fila i fila em proposa de fer un bloc d’òpera amb referents clàssics. La tenacitat de la Laura i el sobreposar-se als imprevistos i a les circumstàncies personals més adverses han fet que finalment tots puguem gaudir d’aquesta joia musical amb referents clàssics, que es compromet a continuar per tal de fer possible que ens agradi la seva passió, la música.
Origen llegendari del capitell corinti és un altre treball per parelles, però no per pròpia voluntat, sinó perquè a l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès tots són així, fa que un dia la Chaima comenci a interessar-se pel format digital i demana de compartir un Google site amb la Sara, el Dani i l’Eric, dos alumnes del professor de llatí Josefet Fuentes. Ens estrenem, doncs, en una nova línia de recerca, compartint les condicions del TR amb un altre centre, tot i que a Can Mas no el presenten fins més tard. La Sara i la Chaima m’han fet patir l’experiment amb les plantes d’acant: la calor de l’estiu, el fred de l’hivern, l’atac de mosca blanca, els caragols i les bavoses, i d’altres que val més obviar. A casa, he plantat plantes d’acant amb cistell a sobre, al costat, en testos i a terra, i finalment podem afirmar que Cal·límac es va inspirar en la planta d’acant per deixar-nos el capitell corinti tal com relata la llegenda de Vitruvi. D’aquest treball destacaria el bon cor de la Chaima i la seva capacitat de superació, és molt temperamental i hem tingut les nostres múltiples topades, però ha après molt: a editar i a publicar en web, a compartir, a saber esperar, a tenir confiança, a tenir paciència, a cuidar una planta, a redactar millor i a no fer tantes faltes d’ortografia i d’expressió, …
ENHORABONA a totes cinc! Enhorabona, Georgina, Hady, Laura, Sara i Chaima, per demostrar un any més que és possible fer un treball de clàssiques, interdisciplinar, interessant, actual… i en format web 2.0, a més enguany per parelles i en col·laboració amb un altre centre! Gràcies per tot el que m’heu ensenyat i m’heu fet aprendre i no només a tenir paciència i a saber confiar en vosaltres! Moltes gràcies!
També són ben mereixedors del meu agraïment tots els meus alumnes de llatí i de grec que varen fer magistralment de conillets d’índies en les exposicions orals prèvies d’aquests treballs i que varen participar en la part pràctica de la Laura, quan també ens va venir a tocar la flauta, etc.
No vull acabar sense agrair a la directora del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Marta Prevosti, i al tècnic de l’Ajuntament de Premià de Mar, el també arqueòleg Ramon Coll l’obrir les portes de l’obrador per permetre fer a la Hady i la Georgina la seva part pràctica del TR, a l’Antón Torrents per fer moure tots els fils, així com tots els jaciments que els han obert les portes (Cella vinaria, Can Modolell, …) i a l’escola Bergantí de El Masnou, especialment a la seva cap d’estudis de secundària, Eva Roca, i a Pau Gasol i al mestre de música, l’aràcnid Xavier, que deixés fer a la Laura la part pràctica a les seves aules.
Em prenc la llicència de reproduir aquí, perquè hi penseu, unes reflexions que Paula Franco, alumna de primer de batxillerat de grec i de llatí, ha deixat en un esborrany pendent de publicar al bloc dels alumnes, Aracne fila i fila:
“La gent no se n’adona, però nosaltres que estudiem Grec i comencem a tenir uns certs coneixements, sabem que estem envoltats de cultura grega en molts àmbits de les nostres vides. Per començar, si podem escriure i llegir és gràcies a ells ja que de l’alfabet grec deriven gairebé tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, ja sigui directament o indirectament. A partir d’aquest punt, la societat evoluciona en tots els àmbits: històrics, científics, tecnològics, literaris… I de fet, moltes de les assignatures que estudiem provenen de l’antiga Grècia.
En els aspectes de la vida quotidiana, els grecs també contreien matrimoni i podien adoptar fills. Els homes treballaven i fins tot anaven al gimnàs per mantenir un bon aspecte físic. Les dones es quedaven a casa fent feines domèstiques (actualment la dona també té dret a treballar, però fins fa uns anys no), es depilaven i es tenyien el cabell per fer més goig.
En l’àmbit gastronòmic, menjaven llegums, cereals, verdures, hortalisses, fruites, carns i peixos. Exactament igual que la nostra preuada dieta mediterrània, a més, cuinaven amb oli i sal.
En el sector tèxtil, les peces de roba eren de lli, llana o cotó com actualment. Els ciutadans d’aquella època calçaven amb sandàlies, les sabates que nosaltres utilitzem a l’estiu.
Mireu si ens arribem a semblar que ells van encunyar les primeres monedes, i de fet, les seguim utilitzant i fins i tot amb el nom que fa al·lusió a la seva princesa Europa, com el nostre continent.
El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat. Nosaltres tenim l’església que ve a ser el mateix. Feien festivitats religioses perquè eren molt religiosos. Actualment no tothom és religiós però el que sí que és veritat és que ells feien festivitats religioses igual que nosaltres.
En general, l’esport era molt important per a ells. Els jocs olímpics els celebraven a Olímpia cada quatre anys. La nostra societat també celebra els jocs olímpics cada quatre anys, enguany s’han fet a Londres.
Per a nosaltres el teatre té un pes important igual que per a ells. La tragèdia, el drama i la comèdia ja existien i encara ens continuen captivant!
Amb totes aquestes similituds que he redactat, no creieu que ens assemblem en molts aspectes?
Ara ve el moment de raonar:
Per què no estudiem Grec des de petits? Estudiem Català, Castellà i Anglès. El Grec el fem a Batxillerat i no tothom, només les persones que no volen fer res amb números. Moltes coses provenen del grec, és un tros molt gran d’arrel del nostre arbre. Per què no es potencia el Grec?
Al cap i a la fi, l’Anglès és molt important, però no en el mateix sentit que el Grec. L’Anglès el necessitem per al nostre futur, per treballar. El Grec és cultura, tradicions, costums, hàbits que tenim d’ells. Es mereix un reconeixement. Què en penseu?”
