És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!
A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!
Salve!
Em sembla molt trist que un abre mil·lenari que ha viscut molt més que nosaltres s’hagui tallat, en aquest cas la olivera que estava aprop de l’acadèmia de Plató. Jo penso que els que l’han arrancat tindrien que haver-ho pensat dues vegades, no hi ha més arbres per fer llenya?
En el mite de Lotis, Dríope, una dona molt bella, un dia va anar a un llac amb el seu fill per donar corones a les nimfes. Per entretenir el seu fill li va donar una flor de Lotis, que en aquest cas era una nimfa que fugint de Priap s’havia cambiat d’aspecte i de nom. La dona es va donar compte i va demanar perdó però ja va ser massa tard, Lotis la va convertir en un arbre. Quan el seu marit i el seu pare la van trobar, ella els hi va dir que fessin que el nen no arranqués mai flors dels arbres i que cada dia anés a jugar sota de l’arbre.
Salve!
A Grècia es va talar un arbre molt antic i és aquí on es veu que amb la crisis les persones som capaçes de talar arbres amb milers d’anys d’història que havia viscut en l’època de Plató, uns quants mil anys enrere. Veient aquest documental dels arbres veiem que la naturalesa és molt important ja que és el medi on vivim encara que a vegades el tractem com si no hi fos i el fem malbé en canvi els romans i grecs cuidaven molt bé la natura ja que per ells era sagrada.
Vale!
Salve!
És una pena i una llàstima que es talli un arbre mil·lenari…
Aquest arbre ha vist filòsofs grecs, ha viscut tota la història i la cultura grega. Aquest ser viu ha vist coses que molts de nosaltres mai veurem en la vida.
Puc arribar a entendre que hi ha gent que ho està pasant malament i més a Grècia que s’està vivint en unes condicions precàries, però, hi ha més arbres. Perquè aquest? Això si que no ho entenc…
Sempre quedarà el record, si hi ha més arbres com aquest, espero que perdurin fins a la fi del món.
També crec que un arbre tant important com aquest, hauria d’estar en protecció o vigilat perquè ningú el pogués tocar, però com podem veure no ha sigut el cas.
Notícies com aquesta són les que fan que t’enfadis amb el món.
Salve!
Primer de tot, i com han dit les meves companyes, és una llàstima que tallin aquest arbre tant important i que ha viscut tants anys. Si que és veritat que ha estat per necessitat i no per gust, però crec jo que hi ha més arbres a Grècia.
Aquest arbre era mil·lenari pel mite de Dríope i Lotis, que era una nimfa en la mitologia grega. Dríope era una princesa que grega que va anar a la montanya i va agafar unes flors d’un arbre pel seu fill. Aquest arbre era Lotis, i la nimfa enfadada va transformar la princesa en un arbre.
Personalment, no sabia que a Catalunya hi havien arbres catalogats com a monumentals, però em sembla bé perqué és una bona forma de protegir la natura que ens envolta.
Salve!
És una llàstima molt gran que hagi de talar aquest arbre, encara que sigui per necessitat, hagi de ser talat. És un arbre mil·lenari per el mite de Dríope i Lotis, era una nimga en la mitologia grega. Aquesta nimfa, un dia va anar a la montanya a recollir flors per el seu fill. Aquest arbre era Lotis i la nimfa molt enfadada va transformar la princesa en un arbre.
Personalment jo crec que aquest tipos de arbre amb tanta història i que siguin aixi de bonics no haurian de ser tocats per ningú i haurien de persistir per molt més de temps.
Salve!!
És una llàstima que algú hagues tallat l’arbre de Plató, tot i que ho va fer per necessitat…
El mite de Drípe i Lotis era una nimfa en la mitologia grega, la nimfa un dia va anar a la montanya agafar flors per el seu fill, aquest arbre era de Lotis i la nimfa es va enfadar molt i va transformar la princesa en un arbre.
Els arbres que son mil·lenaris haurien d’estar protegits, perquè així evitariam coses com aquestes.
Vale!!
Salve!
Realment és molt trist que s’hagi tallat un arbre tan antic, i que feia tants anys que estava allà. Aquest arbre ha viscut bona part de la història dels humans, ha vist a molts filòsofs grecs con Plató.
Es pot entendre que hi hagi gent que passi fred i necessiti llenya, però també hi ha altres arbres per tallar, no hi havia perquè tallar aquest arbre mil·lenari, i que s’hauria d’haver vigilat d’alguna manera que ningú pogués tallar aquest arbres que han vist tanta història.
Salvete,
Me quedat sense paraules nomès puc dir que no es just que s’hagi tallat l’arbre de Plató, l’hai fet per la raó que l’hagi fet.. Si la Generalitat protegeix tant d’arbres i sabien que aquest arbre era l’oliver de Plató llavora per quina raó l’han talla?
Valete!
Salvete,
Es una pena que hagin fet aquesta burada de tella l’olivera de Plató perquè es una part d’ell que queda, quina gent mes burra.
Valete!
Salvete.
Realment, és una vertadera llàstima que aquest arbre tan magnífic i monumental s’arribés a tallar. Després de tot, els arbres també són éssers vius i tenen tot el dret a viure, encara més si es tracta de l’olivera de Plató, una cosa que feia recordar a aquest filòsof tan important entre d’altres més. Jo crec que aquestes coses han de perdurar per sempre.
Vale.