És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!

A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!