Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.
Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:
Base de dades “Vasos grecs” al Moodle Fil
