Tag Archives: Narracions de mites clàssics II

Metamorfosis enfarinades de neu

Aquest cap de setmana, just a nivell de mar, Quíone, la filla de l’Oceànida Cal·líroe i del riu Nil, que en vida va haver de suportar les brutalitats d’un pagès i per ordre de Zeus va ser col·locada per Hermes entre els núvols, ens ha enfarinat de neu (χιών) els nostres personatges mitològics ja transformats en plantes i flors. Vet aquí uns quants que em vaig trobar gaudint de la nevada vora de casa, tot i que algun camperol amb quionofòbia deu estar encara enfadat amb aquesta venjança de Quíone!

Quines metamorfosis s’amaguen darrere d’aquestes plantes i arbres? Comenteu-les per ordre. Quines no heu reconegut? Tot seguit, trieu la que més us hagi agradat i feu una recreació, en prosa o en vers, com si fóssiu el narcís gebrat, l’acant cobert de glaç o les canyes que amaguen el secret de Midas… Com us sentiu?… Heu de demostrar que reconeixeu la planta o l’arbre i que sabeu el mite de la seva metamorfosi.

Els arbres monumentals, tota una herència

És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!

A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!