Tag Archives: Narracions de mites clàssics II

La venjança de Filomena, casualitat o destí?

Aquests dies ens afecta de ple la borrasca Filomena i ens ha deixat congelats amb molta neu, fort vent i molt de fred. El seu nom comença per F i això vol dir que no és la primera borrasca d’aquesta temporada 2020/2021 sinó la sisena, després d’ Alex, Bàrbara, Climent, Dora i Ernest. L’ Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) tria des de fa quatre anys, alternant antropònims masculins i femenins, amb col·laboració amb els serveis meteorològics de França (Méteo-France), Portugal (IPMA) i Bèlgica (RM), els noms de les possibles borrasques de gran impacte en el sudoest europeu, tal com es fa amb les tempestes tropicals que aquesta temporada agafen les lletres de l’alfabet grec.

Infografia ficcionada de les possibles borrasques de la temporada 2020-2021

Recordeu el mite de Filomela, la princesa atenesa filla de Pandíon i germana de Procne? L’hem llegit a Narracions de mites clàssics!

“Tereu, Procne i Filomela” a Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Biblioteca Teide)

Què té a veure Filomela amb Filomena? Doncs, són sinònims. Filomela en grec Φιλομήλα o llatinitzat en les versions de l’Edat Mitjana en Philumena a partir del participi de present del verb contracte φιλέω (φιλουμένη), “estimada” a qui el seu cunyat Tereu va violar i va tallar la llengua perquè no pogués parlar. Tancada, va brodar la seva història i aconseguí que arribés a la seva germana Procne, que s’encarregà d’alliberar-la i venjar-se del seu marit. Els déus els van convertir en ocells i Filomela esdevingué una oreneta i més tard un rossinyol (ocell que evoca la idea de la música del significat del seu nom “amant del cant” a partir del grec φιλο- i μέλος).

“Filomela i Procne”, obra d’Elizabeth Jane Gardner

El mite no s’oblida mai i el nom de dona Filomela o Filomena té un llarg recorregut literari (Ovidi, Tit Andrònic, Shakespeare, Garcilaso de la Vega, Lope de Vega, Francisco de Rojas Zorrilla, Francisco de la Torre, San Juan de la Cruz, Andersen,…) i artístic (Rubens, … )… de la Filomena de Guillermina Motta fins a la dita “Filomena, Filomena (que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena!)”… de Les Absentes o més aviat de Les Filomenes amb la nostra companya Cèlia al contrabaix:

La germana de Procne es venja del seu cunyat Tereu i aquests dies, casualitat o destí, la borrasca Filomena ens ha deixat ben glaçats, un bon moment per llegir Ovidi i la pervivència del seus mites en obres com Malencònics reflexos (Edicions Balèria, 2019) de Joan Antonio Cerrato:

Pèrfid cunyat,
germanes ocellades.
El fill com a àpat:
oronella de sang,
rossinyol solitari.
“Progne, Tereu i Filomela” Malencònics reflexos

Metamorfosis enfarinades de neu

33 Replies

Aquest cap de setmana, just a nivell de mar, Quíone, la filla de l’Oceànida Cal·líroe i del riu Nil, que en vida va haver de suportar les brutalitats d’un pagès i per ordre de Zeus va ser col·locada per Hermes entre els núvols, ens ha enfarinat de neu (χιών) els nostres personatges mitològics ja transformats en plantes i flors. Vet aquí uns quants que em vaig trobar gaudint de la nevada vora de casa, tot i que algun camperol amb quionofòbia deu estar encara enfadat amb aquesta venjança de Quíone!

Quines metamorfosis s’amaguen darrere d’aquestes plantes i arbres? Comenteu-les per ordre. Quines no heu reconegut? Tot seguit, trieu la que més us hagi agradat i feu una recreació, en prosa o en vers, com si fóssiu el narcís gebrat, l’acant cobert de glaç o les canyes que amaguen el secret de Midas… Com us sentiu?… Heu de demostrar que reconeixeu la planta o l’arbre i que sabeu el mite de la seva metamorfosi.

Els arbres monumentals, tota una herència

10 Replies

És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!

A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!